Estudio de neuroimagen funcional de la evolución de las alteraciones cerebrales en sujetos con riesgo de desarrollar un trastorno neurocognitivo mayor

Abstract

[spa] INTRODUCCIÓN:

A pesar de los notables avances en neuroimagen en las últimas décadas, los mecanismos neuronales que subyacen a los trastornos neurodegenerativos en adultos mayores siguen siendo un enigma. La resonancia magnética funcional se presenta como una herramienta eficaz para detectar cambios cerebrales tempranos asociados a la enfermedad de Alzheimer, incluso en sus fases preclínicas. Tanto el deterioro cognitivo leve de tipo amnésico como la depresión de inicio tardío se caracterizan por la presencia de síntomas cognitivos y afectivos, los cuales pueden manifestarse de forma concomitante o independiente. Ambas condiciones se asocian a un mayor riesgo de desarrollar la enfermedad de Alzheimer. HIPÓTESIS: Los sujetos con riesgo de desarrollar trastornos neurocognitivos mayores presentarán alteraciones de la actividad neuronal durante la detección de estímulos extraños en la tarea oddball, así como cambios en la conectividad funcional en estado de reposo, en comparación con los sujetos sanos. Además, los hallazgos de neuroimagen funcional se correlacionarán con los resultados obtenidos en las evaluaciones clínicas y neuropsicológicas.

OBJETIVOS: El presente estudio se propone investigar los sustratos neurobiológicos subyacentes a las alteraciones cerebrales en individuos con riesgo de desarrollar trastornos neurocognitivos mayores. Para ello, se realizará la identificación y comparación longitudinal de patrones diferenciados de activación y conectividad en sujetos con deterioro cognitivo leve de tipo amnésico y en pacientes con trastorno depresivo mayor de inicio tardío.

Además, se evaluarán las asociaciones entre estos patrones de neuroimagen y las medidas clínicas de deterioro cognitivo y de la sintomatología afectiva.

[cat] INTRODUCCIÓ: Els mecanismes neuronals subjacents als trastorns neurodegeneratius en la població d’edat avançada continuen essent enigmàtics, malgrat l’extensa recerca en neuroimatge realitzada en les darreres dècades. La ressonància magnètica funcional constitueix una eina sensible per a la detecció precoç de canvis cerebrals associats a la malaltia d’Alzheimer, fins i tot en les seves fases preclíniques. El deteriorament cognitiu lleu de tipus amnèsic i el trastorn depressiu major en la vellesa constitueixen dues condicions caracteritzades per una simptomatologia cognitiva i afectiva interrelacionada, i impliquen un major risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. HIPÒTESIS: Els subjectes amb risc de desenvolupar un trastorn neurocognitiu major presentaran alteracions en l'activitat neuronal durant la detecció d'estímuls estranys en la tasca oddball, així com en la connectivitat funcional cerebral en estat de repòs, en comparació amb els subjectes sans. A més, las troballes de neuroimatge funcional es correlacionaran amb els resultats obtinguts en les avaluacions clíniques i neuropsicològiques. OBJECTIUS: Aquest estudi té com a objectiu il·lustrar els substrats neurobiològics subjacents mitjançant la identificació i comparació longitudinal de patrons d'activació i de connectivitat distintius en subjectes amb deteriorament cognitiu lleu de tipus amnèsic i en pacients amb trastorn depressiu major en la vellesa, així com examinar les associacions entre aquests patrons de neuroimatge i mesures clíniques de deteriorament cognitiu i símptomes afectius.

[eng] INTRODUCTION: The neural mechanisms underlying neurodegenerative disorders in the elderly remain elusive, despite extensive neuroimaging research in recent decades. Functional magnetic resonance imaging is a sensitive tool for detecting early brain changes associated with Alzheimer’s disease, even in its preclinical stages. Amnestic type mild cognitive impairment and late-life major depressive disorder are two such conditions characterized by intersecting cognitive and affective symptomatology, both of which are associated with an increased risk of developing Alzheimer’s disease. HYPOTHESIS: Subjects at risk of developing major neurocognitive disorders will exhibit alterations in neuronal activity during the detection of novel stimuli in the visual oddball task, as well as changes in resting-state functional connectivity, compared to healthy controls. Moreover, the functional neuroimaging findings will correlate with the results obtained from clinical and neuropsychological assessments. OBJECTIVES: This study aims to elucidate the underlying neurobiological substrates by longitudinally identifying and comparing distinct activation and connectivity patterns in subjects with amnestic mild cognitive impairment and in patients with late-life major depressive disorder, and by examining the associations between these neuroimaging patterns and clinical measures of cognitive decline and affective symptoms.