Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/171678
Sistemes de neurotransmissió en trastorns neuropediàtrics
Títol de la revista
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] La neurotransmissió és el procés funcional bàsic de comunicació neuronal, i té lloc a través de l’alliberament dels neurotransmissors a l’espai sinàptic.
Els defectes clàssics monogènics dels neurotransmissors inclouen els trastorns del metabolisme, degradació i transport de les monoamines (o el seu cofactor la tetrahidrobiopterina –BH4-), el GABA, la glicina i la serina, majoritàriament. Recentment també s’inclouen altres neurotransmissors com l’acetilcolina o l’ATP, i els trastorns astrocitaris o dels gliotransmissors. Les manifestacions clíniques es troben dins de l’espectre de les sinaptopaties, i es solen caracteritzar per discapacitat intel·lectual, epilèpsia, trastorns del moviment o símptomes neuropsiquiàtrics. Poden debutar en qualsevol edat de la vida, però característicament solen ser malalties neuropediàtriques que repercuteixen en el neurodesenvolupament, i que per tant, debuten en els primers anys de la vida.
El treball que es presenta en aquesta tesi fa referència a: A) els defectes monogènics clàssics dels neurotransmissors, i B) els defectes de la fisologia sinàptica.
A. En el primer treball es realitza una presentació del primer grup internacional dedicat a l’estudi de les malalties dels neurotransmissors, l’International Working Group on Neurotransmitter Related Disorders (iNTD), s’actualitza quina ha estat la seva activitat aquests darrers anys i el resultat principal en forma del primer registre internacional de pacients.
En el següent treball, es presenta la segona guia de pràctica clínica d’un grup de defectes dels neurotransmissors: els defectes síntesi o reciclatge de la tetrahidrobiopterina (BH4).
B. Els defectes de la fisiologia sinàptica implicarien totes aquelles malalties responsables d’alterar el procés de neurotransmissió i la biodisponibilitat/homeòstasi del neurotransmissor a l’espai sinàptic.
En el següent treball es proposa una nova categoria de malaltia basada en el cicle biològic de la vesícula sinàptica, centrades en el terminal presinàptic de la neurona. Inclouria defectes en la formació de novo de la vesícula sinàptica al soma neuronal, el transport, maduració, exocitosi i reciclatge. Es proposa una categorització en quatre grups fenotípics: encefalopatia epilèptica, trastorns del moviment, discapacitat intel·lectual sindròmica i no-sindròmica, i trastorns neuromusculars.
A propòsit de les malalties de la vesícula sinàptica, el següent treball presenta diferents pacients amb mutació en el gen DNAJC6, que codifica per l’auxilina 1 i participa en l’endocitosi de la vesícula sinàptica. El fenotip d’aquests pacients és en forma de discapacitat intel·lectual i distonia-parkinsonisme juvenil progressiva. S’estudia el líquid cefalorraquidi i fibroblasts, i s’analitzen l’auxilina 1, la ciclina-G associada a quinasa (GAK), i diferents proteïnes sinàptiques. Es conclou que hi ha una especial vulnerabiliat de l’homeòstasi dopaminèrgica, amb un augment probablement compensatori de la GAK.
El següent treball descriu una pacient amb mutació en el gen DLP1, que també implica la neurotransmissió dopaminèrgica, tot codificant una proteïna que participa de l’endocitosi de la vesícula sinàptica i la fissió mitocondrial.
El darrer treball amplia els defectes de la neurotransmissió centrant-se en el GABA. Es presenta una cohort de 85 pacients amb diferents malalties neuropediàtriques, i s’analitza la fracció de GABA lliure i monoamines en líquid
cefalorraquidi. Es reporta una especial vulnerabilitat de la neurotransmissió GABAèrgica en tota la cohort en fins a un 44% dels casos (davant del 20% de defectes de les monoamines), i especialment en els errors congènits del metabolisme.
Finalment, els annexos presenten la feina realitzada al llarg de tots aquests anys i amb la difusió d’aquests grups de malalties a través de les reunions amb famílies i amb professionals, i de la creació d’una pàgina web. D’aquesta manera, s’aconsegueix tancar el cercle que va des del pacient, a l’estudi de la seva malaltia de base i el defecte molecular, i el retorn al pacient a través del contacte estret amb les associacions de famílies i la comunitat científica.
Descripció
Matèries (anglès)
Citació
Citació
CORTÈS I SALADELAFONT, Elisenda. Sistemes de neurotransmissió en trastorns neuropediàtrics. [consulta: 1 de desembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/171678]