Formació en competències bàsiques de persones adultes: la diversitat a l’aula 2. L’essència o allò que queda després de treure el superflu (I), amb una mostra d’activitats cooperatives i bibliografia comentada

Abstract

En qualsevol aula, sigui d’infants, de joves o de persones adultes, tots els alumnes són diferents, amb les seves peculiaritats a l’hora d’aprendre i amb tot un bagatge de sabers (coneixements, saber fer i saber estar) acumulats al llarg de la seva trajectòria vital; per tant, trobem diferències notables (lògiques i necessàries) entre uns i altres. Però mentre hi ha una abundant literatura sobre el treball de les diferències a l’aula en primària i secundària, és a dir, en la infància i l’adolescència, no és fàcil trobar reflexions i pràctiques sistematitzades o bones pràctiques sobre la gestió de les diferències en els cursos o tallers destinats a persones adultes. La bibliografia és molt reduïda, les poques revistes especialitzades contenen nombrosos articles que reflexionen sobre la diversitat des de diferents angles, però amb poques descripcions de recursos o limitats a aspectes molt concrets1. Per aquesta raó, un grup de professionals de la formació de persones adultes, des de pràctiques i camps molt diversos —aprenentatge del català per a adults, escoles d’adults, centres cívics, centres penitenciaris o entitats del tercer sector—, però amb aquesta realitat compartida, hem posat en comú les experiències que hem dut a terme en el nostre treball a l’aula o a qualsevol espai educatiu, per tal de pensar-­‐hi, veure’n els clarobscurs i que aquestes reflexions i relats serveixin per compartir-­‐los amb altres companys. Aquest és l’origen d’aquest document: recollir relats quotidians d’èxit davant situacions de diferències a l’aula i les conseqüències que en podem extreure. Però no sempre l’èxit aparent o externament constatable acompanya la nostra docència. Sovint se’ns creen incerteses, dubtes, sensacions d’ambigüitat, dilemes, disjuntives, perplexitats en l’acció pedagògica. Hem volgut recollir també en el nostre document totes aquestes sensacions i reflexions que ens acompanyen i que formen part de la nostra actuació professional. Amb un fil conductor o un convenciment profund: que totes aquestes situacions han d’ajudar-­‐nos a discutir la nostra pràctica per intentar positivitzar-­‐la. Creiem que això ajuda les persones joves i adultes que aprenen, però alhora als que ensenyem, en aquest cercle virtuós en què es comuniquen i s’intercanvien ensenyament i aprenentatge des de responsabilitats diferents, la del professorat i la de l’alumnat.