Omnipresents, però secrets i desconeguts: els líquens. Una ullada al Parc de Montnegre i el Corredor

Abstract

Des que al segle XIX Schwendener (1869), amb l’ajuda del microscopi, va descobrir que els líquens no eren plantes sinó fongs amb algues dins, s’han fet molts estudis sobre els organismes presents al tal·lus (el cos vegetatiu) del liquen. Ara sabem que en una mateixa espècie podem identificar diversos fongs i també algues, així com bacteris. Així doncs, podem dir que els líquens són una associació estable i autosuficient constituïda per fongs (micobiont) i algues i/o cianoprocariotes (fotobiont) i bacteris, que viuen en simbiosi. La funció d’aquests darrers no és ben coneguda actualment. Els podem definir, per tant, com un microecosistema estable, en equilibri amb el medi. Sobre aquesta definició és interessant recordar que en l’àmbit de l’ecologia es reconeix que el valor indicador d’una comunitat és més gran que el d’una espècie, ja que és el resultat de la integració de les reaccions de tots els individus que la componen. En realitat, els podem considerar com el grup més amplament utilitzat en la bioindicació.