Avaluació i pla d'accessibilitat per al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya

Abstract

L’article 27 de la Declaració de Drets Humans de les Nacions Unides parla del dret fonamental a “formar part lliurement de la vida cultural d’una comunitat”. [1] Per desgràcia, aquest dret no està totalment garantit per a les persones amb discapacitat, que sovint es troben amb tota mena d’impediments a l’hora de, per exemple, visitar un museu. Es tracta d’un fet d’extrema gravetat tenint en compte que actualment un 15% de la població mundial té algun tipus de discapacitat (OMS, 2021). Atenint-se a les dades, i gràcies a un augment de la conscienciació en els darrers anys, cada cop més governs i institucions estan treballant per millorar l’accessibilitat dels seus museus i equipaments culturals. Si bé en altres zones del món aquesta tasca ja fa bastants anys que es du a terme, al sud d’Europa aquesta feina es podria dir que encara es troba a les beceroles. A Catalunya concretament des de fa uns pocs anys s’estan promovent plans estratègics i accions per instar els museus a prendre mesures d’accessibilitat però, tot i que són projectes encaminats en la bona direcció, encara estan en desenvolupament i necessiten més temps i difusió per a donar els seus fruits. L’accessibilitat cada cop és en boca de més gent, però queda molta feina per fer. Això es pot percebre en molts museus, però aquest treball se centrarà en un d’ells: el Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya ubicat a Vilafranca del Penedès. Es tracta d’un museu paradigmàtic, ja que té una forta implicació social i gaudeix d’una bona relació amb la ciutadania, però no compta encara amb les eines necessàries per avaluar la seva accessibilitat i coordinar una estratègia que millori les condicions de visita per a les persones amb discapacitat. El cas del Vinseum evidencia una realitat, i és que tot i que des de les institucions s’està intentant treballar l’accessibilitat, assolir-la és una cursa de llarg recorregut amb molts obstacles. Actualment, s’estan assentant unes bones bases, però es podria dir que fer els museus més accessibles continua sent una assignatura pendent.