Màster Oficial - Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/8547

Projectes de fi d'estudis del Màster Oficial de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la Facultat de Geografia i Història de la UB.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 120

Con todo y tiliches: intervenciones gastronómicas en Nou Barris
(2024-07) Septimo Escamilla, Danae; Garcia, Iris
[spa] La comida es una experiencia y la gastronomía es una expresión artística y patrimonial que nos acompaña durante toda nuestra vida. Estos testimonios se encuentran en constante cambio gracias a la variabilida de nuestra existencia .El. acto de comer juntos es uno de los fundamentos de la identidad y el afan de transmitir esos conocimientos, fue el inicio de la gastronomía como la conocemos hov en día. Comer es la acción y la representación: comemos y ejercemos nuestra identidad al mismo tiempo, se construye y se cuestiona. La comida siempre ha estado ahí para hitos importantes, nuestra memoria gustativa se transmite de generación en generación por medio de las recetas, la forma que usamos los cubiertos o si se habla o no en la mesa. La comida es una fuente de memoria para mantener nuestros recuerdos y afianzar nuestras identidades. En el barrio de Nou Barris, se ha luchado por la conciencia social, buscando la integración, pertenencia y visibilidad, procuro que a través de la gastronomía exista una cohesión, apoyándonos de la multitud de culturas radicada aquí. La colaboración vecinal ha sido clave para la creación de espacios dignos de vivienda en Barcelona. Las asociaciones vecinales han creado proyectos para fomentar la convivencia y la reclación entre vecinos: con precedentes como el festival de sopas del mundo en Vía Julia, propongo la realización de una serie de banquetes comunitarios con un menú pensado con ingredientes de las 3 nacionalidades extranjeras más comunes del distrito de Nou Barris, la creación de 3 platos de cerámica intervenidos con la ilustración de una lengua, cuyas papilas gustativas hay un mapa con el punto geografico de los equipamientos culturales dónde se celebrará la comida. Además del planteamiento de un libro de firmas dónde todos los asistentes del banquete tienen la oportunidad de escribir recetas, historias o dichos relacionados con la comida. Por último, y para asegurar el conocimiento generado con estas acciones, se creará una memoria de archivo con la colaboración, la orientación de la Fundación Food Cultura. con los elementos concebidos durante el proceso del proyecto.
Les veus oblidades del pont de la mar blava: una proposta educativa a través dels objectes del Museu d’Arqueologia de Catalunya
(2024-07) Segura Bravo, Andrea; Martínez Gil, Tània
La didàctica de l’objecte és una metodologia educativa que es basa en les teories ja iniciades per Maria Montessori i Ovide Decroly en referència els objectes; els objectes són eines molt potents a l’hora d’educar, ja que són testimonis directes del passat que ens permeten connectar amb els nostres avantpassats i generar una multitud de continguts entorn d’ell. Gràcies al vincle que es genera de manera directa entre l’usuari i l’objecte, es garanteix un aprenentatge molt enriquidor, senzill i dinàmic, potenciant positivament l’adquisició de coneixements per part de les conclusions del mateix alumnat. Donat que els objectes no poden ensenyar per ells mateixos, aquests poden ser una font directa per a crear discursos totalment diferents dels que presenten les aules educatives en base a la història. D’aquesta manera, cal fer èmfasi a col·lectius que han estat silenciats o menys estudiats al llarg de la història. És a través d’aquesta premissa que els objectes ens ajudaran a descobrir les identitats menys estudiades dels nostres avantpassats i fins ara invisibilitzades per les narratives oficials. Per aquest motiu s’ha dissenyat una proposta educativa amb col·laboració amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya dirigida al cicle d’educació primària. La proposta, anomenada “Les Veus Oblidades del Pont de la Mar Blava”, fa referència a tots aquells col·lectius menys estudiats de l’antiga Grècia. A través d’aquesta activitat, els alumnes hauran d’interactuar amb objectes de la col·lecció del Museu d’Arqueologia de Catalunya que pertanyen a cinc personatges diferents. Serà a través del vincle que es crea entre els objectes i l’alumnat que aquest aconseguirà adquirir uns coneixements enriquidors en relació a noves perspectives en l’àmbit d’història.
Més enllà del paper: la reformulació de les polítiques de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial a Mallorca
(2024-06) Santandreu Suñer, Catalina; Mármol, Camila del
[spa] Després de la promulgació de la Llei 18/2019, de 8 d’abril, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears s’ha desplegat un procés de reformulació i actualització de les polítiques de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial (PCI) a l'illa de Mallorca. Aquest nou enfocament incorpora una dimensió ètica, és a dir, un conjunt de mesures destinades a fer la gestió del patrimoni el més democràtica possible considerant aspectes com els de la perspectiva de gènere, la interculturalitat, la transparència, l’accessibilitat, el desenvolupament sostenible o la participació ciutadana. Aquest enfocament representa un nou horitzó en la gestió del patrimoni mallorquí, configurant el del patrimoni immaterial com un àmbit des del qual es poden generar noves perspectives que transformin el sistema de valors que regeix la nostra societat. Aquesta investigació defensa que si bé aquestes consideracions ètiques es tenen en compte en el marc teòric, conceptual i normatiu que afecta a les polítiques de salvaguarda del patrimoni immaterial a l’illa, a la pràctica, no es prenen en suficient consideració. Per constatar aquesta hipòtesi s’estudia el projecte d’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Mallorca (IPCIM) com a estudi de cas.
Zentrum für Berliner Technokultur: un centre d’interpretació de patrimoni immaterial
(2024-07) Pujadas Altemir, Víctor; Sospedra, Rafel
Aquest projecte museològic i museogràfic aquí definit busca suplir una certa necessitat que javeurem en profunditat més endavant que és la de crear un centre d’interpretació de la cultura technode Berlín, en alemany Zentrum für Berliner Technokultur (d’ara endavant ZBT). Si bé la ciutat ja atrauuna quantitat important de turistes que busquen fruir de l’escena cultural de festa que ofereix laciutat, en tots els museus o centres culturals que es poden trobar a la capital d’Alemanya, no n’hi hacap (exceptuant poder alguna petita galeria o certes exposicions temporals) que parlin de la culturaque es formà des de finals dels anys vuitanta a una ciutat llavors dividida i que en certa maneras’unifica gràcies a aquest tipus de música. El projecte no vol ser un museu d’història de la música techno per dos motius. El primer és que desdel nostre punt de vista,tot i que està clar que la música hi té un paper central, la cultura technoinvolucra molt més actors com podria ser l’art, la socialització, col·lectius minoritzats com lesdones, les persones LGTBQ+ o racialitzades, les drogues o el sexe. El centre busca parlar de totsaquests temes, i a més abordar la qüestió de considerar la cultura techno berlinesa com a patrimoniimmaterial de la humanitat, proposta que entitats com Rave the Planet han promogut perquè fossinreconegudes com a patrimoni immaterial alemany. El segon motiu recau en el tipus d’entitat que es busca crear. Creiem que té més sentit que el ZBT sigui un centre sobre la cultura techno, més que un museu per diversos motius.
Historical Reenactment Festival in Barcelona
(2024-07) Melikhova, Hanna; Hernàndez, F. Xavier (Francesc Xavier), 1954-
The main idea of this project is to create a historical reenactment festival in Barcelona that values historical accuracy and prioritizes education and cultural dissemination. The festival includes a scientific conference which aims to legitimize historical reenactment as a scholarly subdiscipline and serve as a forum for sharing ideas and best practices between experts and academics. Additionally, with the implementation of this project, the festival aims to popularize historical reenactment as an educational tool in both formal and informal settings, get the publics more closely acquainted with the practice and establish best practices in Spain and worldwide. The idea to create a reenactment festival in Barcelona stemmed from a lack of big reenactment events in the city and the will to create a project that can be done by locals for the local publics. Therefore, the Museum of History of Catalonia came to mind as the candidate to organize a festival such as this: a museum that focuses on local history, has an established relationship with local publics and schools, is strategically located, has the infrastructure to support an event such as this and moreover, has already organized smaller scale reenactment demonstrations and performances that proved to be a hit among the attending publics. The next task would be to unite local reenactment groups of different time periods in order to come together and recreate history for the enjoyment of the public.
Análisis del discurso patrimonial del Mariscal Antonio José De Sucre en la iglesia museo Catedral Primada De Quito
(2024-07) Martinez Montalvo, Jonathan; Sánchez Aguilera, Dolores
[spa] El Mariscal Antonio José de Sucre es una de las figuras históricas más importantes de la sociedad ecuatoriana, debido a su rol en la participación de las Batallas de Independencia y su participación en la conformación de las sociedades libres de América latina del siglo 19. Hoy en día su legado es parte de monumentos históricos, que recuerdan su incursión en materia militar y política, siendo el caso de la Iglesia Museo Catedral de Quito (IMCPQ), que enalteció su valor histórico al permitir descansar sus restos en una de sus capillas después de un siglo de su muerte. Como el santo grial sus restos eran buscados en toda América Latina y nadie pudo dar con ellos hasta el periodo de Eloy Alfaro que por un rumor de boca a boca facilitaron su descubrimiento y posteriormente su enaltecimiento en la creación de su Mausoleo. Esto facilito el encuentro permanente entre el Mariscal Sucre y Quito, que perdura hasta el día de hoy debido a la labor permanente de la IMCPQ, que se encarga de divulgar su legado e importancia. En la presenta investigación vamos a analizar todos los elementos y recursos utilizados por la institución para preservar dicho legado.
Walpurgis Night o la hora de las brujas. Plan de dinamización cuitural a través de itinerarios a Escocia y Baviera
(2024-07) González Martínez, Miriam; Sánchez Aguilera, Dolores
La Caza de Brujas es un evento canónico en nuestra sociedad, se trata ni más ni menos que una de las mayores persecuciones que se han producido a lo largo de la historia. Miles de personas en Europa y en las colonias al otro lado del Atlántico, fundamentalmente mujeres, sufrieron de la sospecha, de acusaciones injustas, de torturas inimaginables, de humillaciones públicas y muertes terriblemente crueles y sádicas de manera prácticamente interrumpida desde el siglo XV hasta el siglo XVIII. Siendo el punto álgido de la caza entre el siglo XVI y XVII. Los vestigios del pasado han quedado marcados en nuestras ciudades de piedra y de madera, dejando tras de sí un elevado patrimonio material y principalmente inmaterial asociado a las detenciones, procesos judiciales y ejecuciones de las hechiceras de la Edad Moderna. Este proyecto cuenta con una declaración de intenciones, que cojamos todas y todos nuestros facsímiles del Malleus Maleficarum y vayamos a descubrir los intrínsecos recovecos que nos aguardan por las viejas y empedradas ciudades europeas que vieron nacer la histeria colectiva. Los circuitos culturales se plantean para dos regiones diferenciadas, el primero está pensado para ser desarrollado en Escocia (Reino Unido), tierra de magia, de cuentos e historietas, de superstición, de mitología y por supuesto, de brujas, como las de North Berwick, las de Aberdeen o las de Fife. Y para conocer el segundo circuito es esencial trasladarse a Baviera (Alemania), al corazón de Europa y de la Caza de Brujas, donde la memoria de las hechiceras de Bamberg y Würzburgo nos rodeará en un halo de misterio, historia y patrimonio. Este proyecto tiene por motivación el explorar y conmemorar los trágicos eventos que acarreó esta desmesurada persecución, a la par que se consigue crear una experiencia educativa e inmersiva para el visitante.
Ca l’Alemany. Proposta d’intervenció museogràfica i recuperació
(2024-06) González Fernández, Marina; Hernàndez, F. Xavier (Francesc Xavier), 1954-
Badalona és una de les ciutats més importants de Catalunya per diversos motius; si més no, constitueix la tercera més poblada del territori. Destaca també per la seva riquesa a nivell històric, que ha deixat un llegat cultural i patrimonial de gran valor que és necessari preservar. Bon exemple son les restes romanes de la ciutat de Baetulo, una de les primeres fundacions urbanes sorgides en el context de la romanització, tot i que està documentada l’ocupació humana des de molt abans. No només es conserven vestigis d’aquell període, sinó també nombroses masies, l’exemple paradigmàtic de les formes de vida rural d’antic, que tants segles han perviscut, així com edificis de caire industrial, tot i que cada vegada en van quedant menys, que representen l’arribada de les innovacions tecnològiques i la transformació cap a un nou mode de vida i una societat canviant. Molts d’aquests elements patrimonials estan protegits i presenten una gestió adequada, malgrat que hi ha molts altres que romanen a l’oblit i pateixen un estat d’abandonament molt avançat i preocupant, sobretot fora del nucli urbà, com és el cas dels que seran objecte d’aquest projecte professional, que es basa en la revitalització d’un patrimoni arqueològic i històric de la ciutat totalment deixat.El projecte està enfocat en l’adequació, amb consolidació d’estructures i museïtzació, tant d’una vil·la romana, enterrada després de la seva excavació l’any 1976 per tal d’evitar una major degradació (ja que en cap moment es va contemplar la idea de fer-la visitable), així com d’una masia d’època moderna amb orígens medievals que es troba en un estat de ruïna després de moltes dècades d’abandó. També es pretén abordar el contingut de les visites, recursos expositius i altres activitats que puguin desenvolupar-se a l’indret, tot seguint el fil conductor de l’agricultura i pagesia a la zona, tant en el passat, com el present i el futur, posant especial èmfasi a la viticultura.
Descodificant el llenguatge del passat: interpretem inscripcions del MAC Empúries a través de Realitat Augmentada
(2024-07) Furzi Valledor, Marta; Sospedra, Rafel
En moltes ocasions alguns objectes de les col·leccions dels museus passen desapercebudes davant d’altres peces. Aquest és el cas de les inscripcions que, malgrat tenir un gran valor patrimonial, cultural i aportar molta informació històrica, sovint queden relegades a un paper secundari en les exposicions. En un moment en què les noves tecnologies s’integren cada vegada més en els museus, creiem que poden convertir-se en un element clau per revaloritzar aquestes peces tan significatives. En aquest treball, proposem combinar una de les tecnologies més pioneres, la realitat augmentada, amb una de les disciplines més antigues, l’epigrafia, per demostrar que juntes poden aconseguir que l’experiència dels visitants dels museus respecte a les inscripcions esdevingui més interactiva, atractiva i educativa.
Historia en Miniatura: Planteamiento de recursos didácticos innovadores
(2024-08) Friedrich, Ole; Pardo, Jordi
[spa] Este trabajo explora el uso de dioramas arqueológicos como herramientas educativas. A través del examen de varios ejemplos de museos europeos e integrando experiencia práctica en la creación de dioramas, evalúa su potencial para mejorar la educación del patrimonio arqueológico. La primera parte se centra en el papel histórico y la aplicación actual de los dioramas en las instituciones de Barcelona, mientras que la segunda parte presenta una metodología completa para futuros proyectos. Esto incluye ejemplos de diversa complejidad para proporcionar una guía práctica para la implementación de dioramas en contextos museográficos.
Els itineraris temàtics Una proposta per millorar l’accessibilitat cognitiva del Museu d’Història de Sabadell
(2024-07) Comas de Prado, Carles; Granell Querol, Andrea
[cat] La diversitat és un element intrínsec de la societat i, com a tal, s’ha de tenir en compte a l’hora de construir els entorns inclusius necessaris perquè tothom, sense que importi la seva condició o la seva situació personal, pugui participar plenament de la vida en societat; la inclusió de tots els col·lectius és l’element bàsic per aconseguir-ho. Els mecanismes que implementem perquè tothom participi de la vida pública en igualtat de condicions és el que es coneix com accessibilitat, i amb aquestes accions es pretén eliminar les barreres socioeconòmiques que fan que alguns col·lectius quedin exclosos de la participació de la vida pública. En aquest projecte s’analitzen algunes accions sobre accessibilitat cognitiva que s’han implementat en museus de tot el món i, després, s’avalua una institució de caire local, el Museu d’Història de Sabadell, en els mateixos termes. Finalment, s’ha desenvolupat una proposta d’activitat per millorar l’accessibilitat cognitiva d’aquesta institució, a fi de que el públic del museu amb necessitats especials disposi d’una oferta accessible major.
Proyecto explosivo y de residencias artísticas “Fusión Arte, líneas de Identidad Migrante”
(2024-07) Verano Gómez, Jake Mitcio; Canals Ossul, Alejandra
El proyecto “Fusión Arte, Líneas de Identidad Migrante” es una iniciativa cultural y patrimonial innovadora y multifacética que busca promover las artes, fomentar la creatividad, la educación y el pensamiento crítico en torno al fenómeno de la migración en Colombia haciendo frente desde diferentes visiones como son la Identidad y el Patrimonio a las tensiones y racismo que han propiciado en Colombia en los últimos años. Este ambicioso proyecto se desarrolla en tres etapas bien definidas y está diseñado para atraer a una amplia audiencia, brindando apoyo y visibilidad a artistas emergentes mientras aborda problemáticas sociales a través del arte contemporáneo. El proyecto está dividido en tres fases, la primera consiste en un programa de residencias artísticas que seleccionará a través de una convocatoria pública siete (7) artistas emergentes residentes en Colombia. Estos artistas participarán en un intensivo programa artístico-educativo, desarrollando obras que reflejen sus experiencias y perspectivas sobre la migración a través del arte contemporáneo. Esta etapa está prevista para desarrollarse en el segundo semestre calendario 2025 buscando ser un espacio de reflexión y producción artística y educativa innovadora. La segunda etapa será la exposición temporal 2026 en el Museo Nacional de Colombia, una exposición conjunta que presentará los resultados de las residencias artísticas contando también con algunas obras de artistas internacionales consolidados, así como trabajos colaborativos en torno a la importancia de la educación en los museos, espacios culturales y su relación con el patrimonio. La exposición “Fusión Arte, Líneas de Identidad Migrante” se centrará en visibilizar las diferentes facetas del arte contemporáneo y su relación con la migración regional, incluyendo visiones conjuntas entre las obras de arte de artistas emergentes y las obras de renombre internacional, promoviendo también un diálogo diverso e inclusivo sobre diversos temas entre los distintos públicos participantes. Esta exposición tendrá una duración de cuatro meses de enero a abril de 2026. La tercera etapa se centrará en la Dinamización de la exposición a través de una serie de programas y actividades educativas y culturales dentro y fuera del Museo Nacional de Colombia. Estas actividades están diseñadas para involucrar a la comunidad local, ofreciendo talleres, charlas y eventos participativos e interactivos que profundicen en temas de arte contemporáneo, patrimonio, migración e identidad. El objetivo es crear un ambiente atractivo para los públicos, pero también reflexivo y crítico que estimule el pensamiento y la integración social promovida desde el Museo Nacional.
Rehabitar el Tint. Una proposta d'usus pel conjunt industrial del Tint
(2024-06) Camprubí Preseguer, Laia; Maspoch, Mònica
El projecte té com a missió recuperar la històrica fàbrica del Tint. La proposta se centra a rehabilitar el conjunt i donar-li una nova vida, en la línia de la idea de rehabitar l’espai. Tenint en compte la importància i dimensions del conjunt, apostem per una proposta respectuosa amb els volums existents i el manteniment dels seus usos, aquells pel qual van ser construïts. Amb una visió centrada en la revitalització i preservació del patrimoni local, amb el projecte es pretén crear un lloc que uneixi la producció industrial amb l’educació patrimonial i l’habitatge sostenible, a més de fer valdre el conjunt. El pla d’usos és una proposta que inclou tots els espais del conjunt. Tot i això, la part que es desenvolupa amb més profunditat és aquella a la que es planteja la creació d’un centre d’interpretació, ja que és l’única que entra dins del nostre camp de coneixement de la gestió cultural.
Els camins del patrimoni: Proposta de difusió del patrimoni rural i industrial de Manlleu a través d’una aplicació mòbil
(2024-06) Aligué Coma, Ivet; Rubio, Xavier
Salut, cultura i eines digitals són tres conceptes que aparentment no van agafats de la mà. La finalitat d’aquest projecte és poder crear una eina que els uneixi. L'objectiu principal és desenvolupar una aplicació gamificada que no només difongui el patrimoni rural i industrial de Manlleu, sinó que també lligui la cultura i la salut, com s’ha vist en propostes com Arts i Salut. El projecte posa sobre la taula la necessitat de difondre el patrimoni per tal de preservar-lo. Com bé defensa Carles García, director del Museu del Ter, “masies i fàbriques (...) expliquen bona part de la història i la identitat d’Osona”. L’aplicació està plantejada per poder explicar aquesta història a partir de l’experiència de l’usuari. Escollint béns patrimonials tant rurals com industrials ajuda a entendre el recorregut històric de la ciutat de Manlleu. L’aplicació vol ser accessible i arribar a un ampli ventall de públics. Es busca no només preservar i difondre el patrimoni, sinó també fomentar la descoberta de l’entorn d’una manera guiada però també autònoma (Marques et al., 2023). Per fer-ho l’ús de tecnologies i tècniques de gamificació ajuden a garantir l’assoliment de tots els objectius que planteja l’experiència. D’aquesta manera es busca trobar la diversió, la motivació i l’aprenentatge actiu entorn el patrimoni a partir de recórrer les rutes i superar les proves que se’ls hi presentin, sempre en relació amb el patrimoni de la ciutat.
Trencant l’estigma. Intervencions, usos i percepcions de la reconversió de la presó Model de Barcelona
(2024-06) Semis i Pujibet, Aelita; Roigé, Xavier
[cat] Aquest estudi és una exploració de la percepció de l'estigma d’un patrimoni incòmode en relació amb la participació democràtica i els processos patrimonials a Barcelona, i la seva incidència en els debats antropològics sobre el patrimoni cultural. A la llum dels arguments a favor dels drets col·lectius de participació cultural (Arnstein 1969; Connerton 1989; Nora and Prost 1997; Ashworth and Tunbridge 1996; Maybtz 2006; Herz 2015; Onciul 2015; Vinyes 2010, 2023; Roigé 2010, 2016, 2023) investiguem el perquè i el com els rols de les comunitats en processos participatius estan canviant la salvaguarda i rehabilitació tradicionals, a través del cas de la presó La Model de Barcelona. La focalització de la necessitat de memòria i d'espais porta a comunitats font i professionals a guiar les comunitats veïnals en el reconeixement del patrimoni cultural per crear processos bottom-up conjuntament i fer-se’ls propis. En aquest sentit, argumentem que els principals factors que poden influir en les decisions de salvaguarda són la visita (el coneixement efectiu del patrimoni), així com el canvi radical d'usos, on cal repensar la relació entre institució i drets col·lectius mantenint el focus en les necessitats de la ciutadania, i també en els drets commemoratius. Aquest enfocament multivocal està revolucionant els processos de patrimonialització i els nous usos públics del patrimoni (penitenciari), que permet la inclusió efectiva de diferents comunitats i actors en els processos de presa de decisions d'una manera professional, i alhora democràtica, mai vista abans al patrimoni penitenciari a Europa ni al món.
Projecte per la Casa de la Festa a Vilanova i la Geltrú
(2023-07) Masana i Artigas, Marc; Director Roigé, Xavier
Aquest projecte pretén construir a Vilanova i la Geltrú una Casa de la Festa, un espai expositiu on tot l’any s’expliqui i es faci pedagogia sobre el calendari festiu d’aquesta ciutat. Concretament, s’incidirà en les quatre grans fetes que té aquesta, els seus Tres Tombs, per Sant Antoni Abat; el seu Carnaval; el Corpus i les seves Festes Majors.
Así nos veis. La Imagen del Afrodescendiente en Hollywood
(2023-07) Arenas Luna, Laura; Director García Urbano, Iris
[spa] Las instituciones culturales se conciben como espacios de conservación, exposición, producción y difusión de relatos que fomentan la interlocución entre diversos participantes. Si bien es cierto que al hacer referencia al término institución cultural lo primero que nos viene en mente es un museo, la red que configura este conjunto está formada también por bibliotecas, teatros, salas de conciertos, salas de cine, filmotecas entre otros. Las filmotecas, espacio de interés para el proyecto que se desarrollará en las siguientes líneas, se centran en la adquisición y conservación de ese material cinematográfico apartado de los circuitos comerciales. A pesar de que las filmotecas se relacionan estrechamente con salas de cine, estas instituciones cuentan a menudo con espacios expositivos que ayudan a configurar el relato. Este proyecto se presenta como una instalación para La Filmoteca de Cataluña. La sala desarrollará dos escenografías en las que se explorará la herencia de los minstrel shows en la ejecución de roles en Hollywood y pondrá en evidencia la estigmatización del afrodescendiente. Finalmente se planteará un programa de actividades dirigidas a diferentes públicos con el fin de complementar el discurso de la muestra.
La ciutat llunyana. Disseny d’un Pla Museològic basat en la memòria històrica de Lleida i proposta de concreció en una exposició temporal
(2024) Moncasí Borràs, Júlia; Roigé, Xavier
El present document proposa un nou Pla Museològic per al Museu de Lleida, en relació a la proposta d’actualització i reformulació que es vol realitzar des d’aquesta institució, amb l’objectiu de poder parlar, des de la memòria històrica, d’un buit temporal que ara mateix el Museu no mostra, com són els segles XIX-XX-XXI, però en especial, el període de la Guerra Civil i posterior dictadura. És per aquest motiu que el pla museològic presentat va en consonància amb els propòsits, valors i missió del Museu de Lleida, un treball que ha sigut paral·lel i conjunt a les pràctiques curriculars. Per tal d’oferir un punt de partida per aquest pla museològic, la proposta principal queda acompanyada pel disseny d’una exposició temporal, amb la proposta de ser inaugurada l’any 2026. Tant en la redacció de la proposta del Pla Museològic com en el disseny de l’exposició temporal, ha sigut necessari realitzar una investigació prèvia per concretar el marc teòric i l’anàlisi extern, ja que durant el procés de redactat, un dels stakeholders principals del TFM apareixia en l’opinió pública reclamant la creació d’un Centre d’Interpretació sobre la Guerra Civil i el Franquisme. Per aquest motiu, aquest projecte acaba sent una hibridació entre la investigació i les propostes pràctiques sobre la museologia i museografia.
El museu refugi: l’acollida i la participació cultural de les persones en situació de sensellarisme als museus barcelonins
(2024) Buxó Farrés, Maria; Sallés Tenas, Neus
[cat] El present treball de fi de màster consisteix en una investigació per poder conèixer de quina forma els museus barcelonins poden acollir a persones en situació de sensellarisme, per tal que puguin fomentar els seus drets de participació cultural. La investigació ha set feta amb el MNAC, sota la temporada d’Apropa Cultura dedicada al sensellarisme. Per obtenir les dades, hem organitzat tres grups de discussió amb una petita mostra de persones que provenien de diferents entitats socials i seguidament, les transcripcions van ser codificades permetent-nos arribar a unes conclusions i a conèixer l’opinió del públic objectiu. Quant als resultats, hem pogut conèixer què consideren que són, per ells i elles, el museu acollidor tot i que recomanem ampliar la recerca en estudiar els vincles entre ells i els equipaments culturals, com també què consideren que són els drets culturals i com els poden exercir. Paraules clau: sensellarisme, cultura, museus
Espai Ebre. Proposta de projecte per a la dinamització del patrimoni a Móra d’Ebre
(2024) Masip Cubells, Aloma; Roigé, Xavier
L'objectiu principal del projecte és proporcionar un seguit d'eines i iniciatives per a la dinamització i l'empenta del patrimoni natural i cultural a la comarca de la Ribera d'Ebre; una comarca rica, però desconeguda que sovint queda apartada dels principals mapes i circuits turístics. Presentem, a continuació, els objectius secundaris d'aquest projecte: 1. Establir les bases per la creació d'un Centre d‟Interpretació a Móra d'Ebre centrat en el riu Ebre i tots els trets culturals i identitaris que se'n desprenen; presentar l'Ebre més enllà d'un simple accident geogràfic. 2. Reforçar la capitalitat de Móra d‟Ebre i posicionar el municipi com una destinació turística clau dins la reserva de la biosfera de les Terres de l'Ebre tenint present el patrimoni, el paisatge i el teixit social i econòmic relacionats. Fer un pas endavant cap al turisme sostenible. 3. Avançar cap a l'Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible cuidant l'entorn natural i incrementant la consciència de la importància de la biodiversitat de l'Ebre; i generant beneficis socials i econòmics per a la població local així com les futures generacions.

El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

Examinar

Enviaments recents