El gimnàs com a escenari de poder: una mirada fenomenològica a les experiències femenines

Abstract

Aquest treball analitza les experiències corporals de dones joves en gimnasos hipermasculinitzats, centrant-se en la sala de màquines del gimnàs municipal del meu poble. A través d’una etnografia de proximitat i entrevistes semiestructurades, s’exploren les dinàmiques de poder, vigilància i resistència que travessen la seva pràctica esportiva. L’estudi parteix d’una perspectiva fenomenològica i es fonamenta en les aportacions de Foucault, Butler, Bartky i Bourdieu, entre altres. Les dades recollides evidencien que la mirada masculina, la distribució de l’espai, els sons permesos i els ideals corporals operen com a dispositius de control simbòlic, generant formes d’autocensura i d’estratègia entre les dones. Malgrat això, les participants també desenvolupen formes d’agència quotidiana per adaptar-se, resistir i reapropiar-se de l’espai. El gimnàs, lluny de ser un espai neutre, funciona d’escenari on es negocia constantment la legitimitat dels cossos. Aquest treball contribueix a visibilitzar les tensions emocionals, socials i simbòliques que configuren la vivència femenina dins d’un entorn aparentment inclusiu però fortament estructurat pel gènere.