La Sonata de Vinteuil: l’esdeveniment com a escletxa temporal dins A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust.

Abstract

A partir del leitmotiv de la sonata de Vinteuil dins A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust, aquest treball pretén articular una relació entre l’esdeveniment, entès com a categoria filosòfica, i el temps. La frase de la sonata impacta en Charles Swann de forma inesperada, i esdevindrà significant d’una promesa d’amor; la gelosia i el deliri al qual es veu abocat l’enamorat permeten llegir la frase musical des de la perspectiva psicoanalítica, com a objecte a, que sempre defugirà la comprensió i la possessió. L’esdeveniment escapa la possibilitat de ser dit en la durada i el discórrer musical, la qual cosa obre una escletxa en la representació hegemònica del temps, la línia. Els retorns constants de la sonata, sempre imprevisibles, són insistències en la recerca de plenitud, mai acomplerta, per part del subjecte: tot orbita al voltant de la pèrdua.