Els estudis de recepció en les arts visuals. història i anàlisi

Abstract

Atès que els processos de producció, difusió i recepció conformen conjuntament, al mateix temps que interelacionadament, la totalitat del fet artístic i tenint en compte que degut a la naturalesa axiològica de l’art les qüestions relatives a apreciacions, influències, descobertes, reputacions i repercussions apunten directament al problema del valor artístic i afecten de manera inevitable els tres processos de producció, distribució i consum de les arts, no hi ha dubte que tot el que fa referència a la recepció està en la mateixa constitució essencial del fenomen artístic. Així les coses, com que la recepció és consubstancial a tota manifestació artística, les nocions inherents a la recepció de l’art subjauen en major o menor mesura al capdavall de la historia de l’art amb independència de l’objecte d’estudi i de l’enfocament que pugui arribar a prendre. Aleshores, si, al capdavall, l’alè recepcionista anima i impregna sempre la pràctica de l‘historiador de l’art, escometre una recerca a l’entorn dels estudis de recepció artística pot semblar una empresa absurda i descabestrada, si no del tot inútil. Naturalment, no és objecte d’aquest treball la totalitat de la producció historiogràfica que en matèria d’art s’ha generat fins ara; només aquella que d’una manera o altra gira específicament a l’entorn d’aspectes i dominis que tenen a veure amb la recepció de les arts visuals. Dit altrament, constitueixen el camp d’investigació en exclusiva els estudis sobre recepció de les arts o, el que és el mateix, els que la tradició historiogràfica ha vingut denominant de fortuna crítica més aquells altres que incorporen l'espectador i els diferents públics així com tot allò relacionat amb el reconeixement...