La Maison d’Alta Costura al París de 1900: un espai de la modernitat, del saló al taller

Abstract

La ciutat és un territori ple de signes per desxifrar, un teatre de la memòria per revelar, o un paisatge que es pot abordar des de diferents perspectives, com la història cultural dels espais, amb mirades transnacionals i transculturals. Des dels diferents àmbits que configuren el terreny literari fins a les arts, especialment l’arquitectura, la pintura, l’escultura, el cinema documental i la fotografia, aquesta publicació transita per determinades experiències creatives que ens permeten descobrir espais de socialització hegemònics o els seus reversos. Amb l’afany de plantejar una interpretació transdisciplinària, el llibre cartografia experiències i discursos sobre espais i dispositius alternatius, de confluència i intercanvi, que posen a la llum l’esperit del lloc: l’escriptori, el taller, els tallers-botiga, els cafès, així com, parafrasejant a Virginia Woolf, l’espai propi. Al fil dels textos, s’ha volgut fer més visible la presència de les dones creadores, ja sigui en l’escriptori, en els tallers d’escultura o pintura, així com també de costura. Les fites cronològiques s’emmarquen entre el 1888, data de la primera Exposició Universal de Barcelona i l’Exposició Universal de París de 1937, amb la gran ruptura de la Guerra Civil i l’espectre de la Segona Guerra Mundial.