El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

 

Llibres / Capítols de llibre (Història de l'Art)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/8763

Estadístiques

Examinar

Enviaments recents

Mostrant 1 - 19 de 19
  • logoOpenAccessPart del llibre
    L'art en temps de la reina margarida: L'exhibició del poder i el desig de luxe
    (Universitat de Barcelona, 2022-07) Vidal Franquet, Jacobo
    [cat] Aquest text no pretén explicar la relació entre la reina Margarida de Prades i la producció artística de la seva època. El seu objectiu és a la vegada més simple i més ampli. Aspira a oferir una visió general sobre alguns aspectes concrets però importants de la creació artística de l’entorn cronològic del 1400 en el marc geogràfic de l’Europa occidental, amb especial èmfasi en el món catalanoaragonès. L’art d’aquest temps en aquests territoris s’emmarca en el que la historiografia ha anomenat «gòtic internacional», i es pot caracteritzar, a grans trets, per la unificació de les formes i el desig de luxe.
  • logoOpenAccessLlibre
    "Mestres abtes e sufficients": Picapedrers del gòtic a la Corona d’Aragó
    (Edizioni Caracol, 2024) Ibáñez Fernández, Javier, 1976-; Martín Marco, Jorge; Fumanal i Pagès, Miquel Àngel; Gironella i Granés, Josep Maria; Freixas, Pere; Terés i Tomàs, M. Rosa; Vives Xiol, Pau; Serra Desfilis, Amadeo; Capellà Galmés, Miquel Àngel; Domenge i Mesquida, Joan; Fité i Llevot, Francesc, 1948-; Velasco González, Alberto; Conejo da Pena, Antoni; Vidal Franquet, Jacobo; Carbonell i Buades, Marià; Galera i Pedrosa, Andreu; Domenge i Mesquida, Joan; Vidal Franquet, Jacobo
    Aquest llibre reuneix catorze aportacions sobre mestres picapedrers que van desenvolupar la seva activitat, en l’àmbit de la Corona d’Aragó, durant els dos segles llargs que van des dels darreríssims anys del segle XIII fins al primer terç del XVI. Alguns són ben coneguts per la historiografia de l’arquitectura i la construcció gòtiques, per haver estat al front de les principals edificacions de l’època. D’altres han cridat menys l’atenció, perquè se’n coneixen poques notícies i la seva activitat es dilueix en moltes obres de diversa naturalesa. Uns tercers es pot dir que pràcticament entren ara en escena, gràcies a recerques documentals específiques sobre territoris concrets. La informació tramesa per les fonts escrites ha estat la base sobre la qual s’han confegit les trajectòries laborals que es presenten. Sempre que la documentació ho permet o les evidències materials són prou clares, es tracten aspectes com ara la formació, les comandes, la posició econòmica, el reconeixement social o la geografia dels seus treballs. També es consideren els càrrecs que van ostentar, els models artístics que van seguir, la transmissió del seu saber a macips i aprenents o l’organització de les obres en què van participar. Les aportacions es complementen amb un recull cronològic de les dades que se’n coneixen i amb una selecció de documents rellevants.
  • logoOpenAccessLlibre
    Miscel·lània d’art medieval i modern: Liber amicorum Rosa Terés i Tomàs
    (Viella. Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), 2023-03) Vidal Franquet, Jacobo; Conejo da Pena, Antoni; Alcoy i Pedrós, Rosa; Vicens, M. Teresa; Beseran i Ramon, Pere; Carbonell i Buades, Marià; Sabater, Tina, 1956-; Fuguet Sans, Joan; Serra Desfilis, Amadeo; Freixa, Mireia, 1948-; Aymerich Bassols, Montse; Buttà, Licia; Domenge i Mesquida, Joan; Baiges i Jardí, Ignasi J. (Ignasi Joaquim); Vinyoles, Teresa-Maria, 1942-; Jardí Anguera, Montserrat; Garí, Blanca; Jornet i Benito, Núria; Guardia, Milagros; Mancho, Carles; Bazzocchi, Flavia; Lacarra Ducay, María Carmen, 1945-; Vidal Franquet, Jacobo
    Aquesta Miscel·lània d’art medieval i modern aplega vint-i-una recerques en cinc blocs temàtics diferents, relacionats entre ells i amb els eixos que han centrat la llarga trajectòria de recerca de Maria Rosa Terés i Tomàs, catedràtica d’història de l’art medieval a la Universitat de Barcelona. La primera part reuneix diversos textos que tracten sobre l’escultura gòtica i renaixentista a Catalunya. El segon bloc és dedicat a la construcció i es nodreix d’assaigs que plantegen el paper de la pintura com a font d’estudi per a l’arquitectura, que examinen edificis de forma monogràfica o que proposen possibles referents medievals per al trencadís gaudinià. La tercera secció centra el seu interès en la vida quotidiana, és a dir, en l’anàlisi de qüestions tan diverses com ara l’abillament personal, l’ús de les divises, les representacions de la dansa o la decoració dels àmbits domèstics. Diverses aportacions sobre l’univers femení componen el quart capítol. El cinquè i darrer té les arts del color com a protagonistes i reuneix indagacions sobre pintura, vitrall i tèxtil.
  • Llibre
    Métodos cualitativos de investigación en educación superior
    (Universidad Autónoma Metropolitana. Newton. Edición y Tecnología Educativa, 2018) Menéndez Varela, José Luis; Arbesú García, María Isabel
    Este libro se sitúa en el ámbito de la metodología de investigación en ciencias sociales y, particularmente, de la investigación educativa; aborda uno de los temas centrales para la formación de futuros investigadores educativos, como es el estudio de los métodos cualitativos de investigación, al tiempo que ofrece valiosos ejemplos que bien pueden resultar de interés para investigadores más experimentados. La presente obra contiene dos tipos de contribuciones: en la primera se incluyen aportaciones teóricas al campo de la investigación educativa; en la segunda se presentan resultados de estudios que se realizaron en distintos escenarios y disciplinas (diseño, artes, psicología, pedagogía, sustentabilidad y cultura ambiental), pero con un denominador común: en todos esos estudios se emplearon métodos de investigación cualitativos, siempre referidos al contexto de la educación superior.
  • Part del llibre
    Pròleg
    (Arola, 2021) Casals, Josep, 1955-
    Galatea és una obra d’una gran rellevància en el decurs teatral de J. M. de Sagarra. Escrita l’any 1947, marca un gir que expressa una consciència de crisi de “la nostra vella Europa” i una voluntat de respondre a aquest regirament. La peça se situa en un moment de caiguda dels vells principis morals: el primer acte ens presenta els personatges en un espai indeterminat de frontera i en un moment d’evacuacions, afusellaments... I també de transaccions: Galatea, abans domadora de foques a un circ, ven les seves estimades criatures a un carnisser que reconeix no posseir “escrúpols de cap mena”.
  • Llibre
    Un arte nuevo. El pensamiento cinematográfico en España: de los orígenes a los año 60 (I)
    (Ediciones de la Filmoteca (CulturArts-IVAC), 2023) Casals, Josep, 1955-; Monterde, José Enrique, 1953-; Casals, Josep, 1955-; Monterde, José Enrique, 1953-
    ¿Acaso se debe aplicar el famoso pentagrama enunciado en las Conversaciones de Salamanca en 1955 por Juan Antonio Bardem sobre el cine español al pensamiento cinematográfico desarrollado en España? ¿Podemos decir que ese pensamiento fue “políticamente ineficaz, socialmente falso, intelectualmente ínfimo, estéticamente nulo, industrialmente raquítico”? Obviamente, el cineasta se refería al cine producido en España hasta la fecha, y no ha sido siquiera la consideración más radical al respecto, puesto que años más tarde, los hermanos Pérez Merinero iniciaban su antología de la revista La Gaceta literaria con una declaración taxativa: “1. Afortunadamente, cada vez somos más los convencidos de que no existe (ni ha existido nunca) cine en España” Y recordemos que a continuación señalaban que : 2. La no existencia de un cine español (o su existencia fantasmal, que para el caso es lo mismo) no ha sido obstáculo, antes al contrario, para que en torno al fenómeno cinematográfico y sus lindezas colaterales, haya habido siempre en este país […] un continuo (en multitud de ocasiones, lastimoso e insoportable) bla-bla-blá […]
  • logoOpenAccessObjecte de conferència
    Entre el mar, la ciutat i el cel: la presència de la costa mediterrània en les imatges dels sants patrons de Barcelona (segles XVI-XVIII)
    (2018) Farias Muñoz, Laura; Fontcuberta i Famadas, Cristina, 1972-
    [cat] Barcelona i el mar Mediterrani són dues entitats indissociables i el dibuix del relleu de la ciutat s’ha convertit en una icona identificable arreu del món. Les vistes del port de Barcelona existeixen d’antic, i les obres d’art que han representat el mar i la costa barcelonina han estat nombroses. Tanmateix, l’skyline o perfil de Barcelona tan conegut avui té orígens molt poc estudiats en l’art, els quals caldria traçar a l’època postconciliar i, especialment, dins del llenguatge barroc. Encara que la presència del perfil urbà en època moderna no es limità a un gènere concret, tingué un especial protagonisme en les obres de temàtica religiosa. En el cas de la producció artística barcelonina, però també en la d’altres ciutats portuàries mediterrànies, el binomi de ciutat i sant patró esdevingué prou important per tal de poder establir una correlació explicable des d’un punt de vista formal i tipològic. Així, les obres traspuen els interessos socials i polítics que existiren rere la promoció d’uns santorals urbans que, tant per hagiografia com per iconografia, es caracteritzaren per la important presència del mar en llurs vides i imatges.
  • logoOpenAccessLlibre
    The codes of the global in the twenty-first century
    (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018) Guasch, Anna Maria, 1953-
    At the start of the twenty-first century, the contemporary implies a clear desire to affirm a type of art that is expanding across the globe, challenging old geographical borders, and reclaiming narratives of place and displacement; in other words, new cultural practices that transfigure the relationship between the global and the local, and articulate the discourse of difference. Being in the place of here and now, working with others in simultaneous and specific practice, and contemplating the production of work in the experience of connection means raising the value of the performative aspect of practice and displacing the reflective role of cultural production. In the new cartography of this multifarious global art, the author, who combines theoretical and curatorial discourse with creative practice, defines how global concepts circulate from the critical analysis of transnational contemporary art to the global.
  • logoOpenAccessLlibre
    Modern sculpture and the question of status
    (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018) Rodríguez Samaniego, Cristina, 1979-; Gras Valero, Irene
    One of the most fascinating yet least explored questions in art history is that of status in art. The analysis of how artists and artworks achieve recognition or not, both during their lifetimes and beyond, leads us into sociology of art, a field that, regarding modern sculpture, has received little attention internationally, and is largely untouched in terms of the Catalan and Spanish contexts. This objective of this volume is to contribute to our understanding of the mechanisms of status and success in nineteenth- and twentieth-century sculpture, especially in Spain and Catalonia. The authors, experts from Europe and America, address the topic both from theoretical viewpoints, and considering the impact on the construction of artists’ careers. They also explore the possibilities of sculpture as an object on the path to artistic recognition, and the particularities of status in specific historical circumstances, such as under Franco’s dictatorship, in which art is not always put at the service of an ideology.
  • logoOpenAccessLlibre
    Visions dels Pirineus: entre la Renaixença i el Modernisme
    (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017) Sala, Teresa-M. (Teresa Montserrat)
    Visions dels Pirineus inicia la col·lecció Quaderns d’Art i Natura amb un recorregut que arrela en la Renaixença i creix durant el Modernisme, moment en què s’origina un determinat relat sobre el territori que té ingredients de descoberta, d’estudi científic i valoració patrimonial, però sobretot de ruta excursionista. Els camins inspiradors que poetes, artistes, excursionistes i científics van recórrer componen una espècie de retaule format per impressions, dibuixos, imatges, fragments literaris, pensaments... En aquestes pàgines l’eix vertebrador són les visions, que tant poden venir del camp de les ciències i les lletres com de les arts, de manera que la selecció discorre per diverses formes de veure i interpretar el paisatge.
  • logoOpenAccessLlibre
    Diàlegs amb l'antiguitat: el clàssic com a referent en l'art i la cultura contemporànies
    (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2013) Rodríguez Samaniego, Cristina, 1979-; Egea, Jorge, 1975-
    Què és el que converteix l’art clàssic en un llenguatge que transcendeix fronteres? Com ha aconseguit mantenir la seva legitimitat al llarg de la història? Quin ha estat el seu poder de seducció? Per què ha arribat a ser una constant en la nostra societat? En quina mesura les arts plàstiques hi han dialogat històricament? Des de l’Antiguitat, el clàssic ha estat un referent en els diversos àmbits de la cultura, sovint debatut, a vegades contestat. Tanmateix, mai no ha desaparegut i ha arribat fins a l’actualitat mantenint tota la seva força. Aquest llibre ofereix una lectura del clàssic en clau contemporània, bo i explicant el perquè de la seva vigència en el camp de la cultura i les arts plàstiques del Modernisme ençà.
  • logoOpenAccessLlibre
    Arts i naturalesa: biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900
    (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015) Capellà Simó, Pere; Galmés Martí, Antoni
    A l’època del modernisme la natura es va refermar com a font inexhaurible d’inspiració artística. Influïts pel culte a la natura, els creadors van configurar un imaginari poètic, simbòlic i oníric, mentre els científics, que vivien la repercussió del darwinisme, encetaven el debat entre creacionistes i evolucionistes. D’altra banda, els plantejaments antimaterialistes i idealistes, que, en alguns casos, havien coincidit amb els postulats de les teories de l’evolució, van conformar el marc de sensibilitats del moviment simbolista, en què els paisatges de l’ànima s’estenien des de l’aproximació a l’inconscient fins al viatge a illes inexplorades. Aquesta obra, que aprofundeix en la interrelació entre les arts i la naturalesa, integra tots aquests fenòmens des d’una òptica plural i orgànica.
  • logoOpenAccessLlibre
    La naturalesa en el teatre de Guimerà: una proposta de lectura
    (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) Ciurans, Enric
    La presència de la naturalesa en l’obra teatral d’Àngel Guimerà (1845-1924), escrita en el decurs de més de quaranta anys, proporciona troballes fascinants. Més enllà de la popularitat que han assolit peces com Mar i cel i Terra baixa, aquest llibre convida a llegir el seu teatre complet a partir de tres enfocaments que, conjugats, amplien la concepció estètica guimeraniana: primer, els ambients en què l’autor situa les obres i, en particular, la dialèctica camp-ciutat; segon, els elements naturals, en què s’inclouen, posem per cas, els àpats i els paisatges, i, tercer, el simbolisme que el dramaturg atorga als racons de la naturalesa, que permet fer una interpretació més aprofundida de la seva visió de l’espai. Aquest estudi demostra que l’obra dramàtica de Guimerà, un clàssic d’una vigència indiscutible, encara suscita mirades noves i suggeridores.
  • logoOpenAccessLlibre
    Acadèmia i art: dinàmiques, transferències i significació a l'època moderna i contemporània
    (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) Aragonès Riu, Núria; Durá Ojeda, Victoria; Egea, Jorge, 1975-; Forteza Casas, Begoña; Freixa, Mireia, 1948-; Gras Valero, Irene; Macsotay, Tomas; Polo Pujadas, Magda, 1965-; Reyero, Carlos, 1957-; Rodríguez Samaniego, Cristina, 1979-; Tarragó Valverde, Guillem; Urbano, Judit; Vélez, Pilar, 1957-
    Les acadèmies de belles arts han estat unes de les institucions més importants en l’esfera cultural dels darrers segles a Occident, com a centres formadors i també com a organismes reguladors de la pràctica artística. Les contribucions aplegades en aquest volum busquen incidir en aspectes com l’evolució dels paradigmes estètics impulsats des de cada entitat, les relacions nacionals i internacionals amb altres institucions, la formació impartida o el funcionament dels centres i els seus protagonistes. Amb l’estímul d’unes jornades organitzades pel grup de recerca GRACMON en col·laboració amb la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Acadèmia i art proposa noves interpretacions i vies de lectura entorn de les acadèmies fomentant el debat sobre el paper que tenen en el present i que hauran de tenir en el futur.
  • logoOpenAccessLlibre
    L'escultura a estudi: iniciatives i projectes
    (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016) Aragonès Riu, Núria; Egea, Jorge, 1975-; Esquinas Giménez, Natàlia; Galí Boadella, Montserrat, 1947-; Macsotay, Tomas; Polo Pujadas, Magda, 1965-; Puigdollers, Bernat; Soto Cano, María
    L’escultura ha estat, potser, la més desconeguda de les disciplines artístiques al llarg de la història. Tanmateix, en els darrers anys s’han endegat una sèrie d’iniciatives que palesen un reviscolament de l’interès per l’escultura moderna i contemporània,un moviment de recuperació en el qual la universitat ha pres part. Aquest llibre aplega estudis sobre aquesta matèria realitzats per diversos especialistes amb la voluntat de descobrir l’escultura i el seu univers creatiu, sovint desconegut però sempre sorprenent.
  • logoOpenAccessLlibre
    Bioética de la maternidad: humanización, comunicación y entorno sanitario
    (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017) Ausona Prieto, Marta; Boladeras i Cucurella, Margarida; Botet Mussons, Francisco; Brigidi, Serena; Busquets Surribas, Montserrat; Calderer Armengou, Alba; Calle del Fresno, Susana; Cardús i Font, Laura; Delgado Rodríguez, Janet; Goberna Tricas, Josefina; Gómez Fernández, Ma. Analía; Gómez Roig, Ma. Dolores; González Salgado, Sofía; Llobera Cifre, Rosa; Manresa Lamarca, Margarita; Morín Fraile, Victoria; Nicolás Flores, Eva; Obregón Gutiérrez, Noemí; Ortigosa Muñoz, Cristina; Payá Sánchez, Montserrat; Piperberg, Michelle; Puig Calsina, Salut; Scott, Francesca M.
    El nacimiento de los hijos constituye un momento fundamental en la vida de las mujeres y de las familias, que afecta a toda la sociedad. Desde la segunda mitad del siglo XX, los cuidados durante el parto y el embarazo han experimentado un proceso de medicalización y tecnificación que ha influido en la asistencia sanitaria, hecho que suscita opiniones encontradas: mientras que algunos lo consideran un signo positivo del progreso médico, otros lo hacen responsable de la deshumanización de las atenciones a las embarazadas y reclaman el retorno a un trato más respetuoso con cada persona. Optar por una asistencia más o menos tecnificada implica decidir, escoger entre diferentes modelos asistenciales, y ello tiene implicaciones éticas, políticas, institucionales y organizativas. ¿A quién corresponde esta decisión? ¿Qué papel deben desempeñar los profesionales? ¿La asistencia obstétrica ha perdido calidad humana? ¿Una menor tecnificación conducirá sin más a una relación más humana? Bioética de la maternidad analiza estas cuestiones a través de un conjunto de trabajos de distintos especialistas que aúnan la experiencia profesional y la labor investigadora, con el objetivo de visibilizar los problemas existentes en este ámbito y sus posibles soluciones.
  • logoOpenAccessLlibre
    La Correspondencia entre Isidre Bonsoms Sicart y Archer Milton Huntington. El Coleccionismo de Libros Antiguos y Objetos de Arte
    (Reial Acàdemia de Bones Lletres. Associació de Bibliò ls de Barcelona, 2010) Socias Batet, Immaculada, 1945-
    Uno de los muchos tesoros ocultos e inéditos en la Hispanic Society of America es la correspondencia cruzada entre Isidre Bonsoms Sicart (1849-1922) y Archer Milton Huntington (1870-1955), que está constituida por casi un centenar de cartas cuyo arco cronológico se extiende a lo largo de diez años, desde 1903 hasta 1913. Este extraordinario material epistolar es fundamental para comprender el momento álgido de la construcción de sus colecciones, a la vez que también refleja sus ideas y sentimientos, así como diversas vicisitudes de su trayectoria vital. Este intercambio epistolar ha sido el responsable del acercamiento biográfico a estos dos eminentes y conspicuos coleccionistas y la razón por la cual el libro se inicia con sus respectivas biografías.
  • logoOpenAccessPart del llibre
    The Monument Erected in Barcelona in 1954 in Honor of Archer Milton Huntington, the Founder of The Hispanic Society of America, and His Wife, Anna Hyatt Huntington, the Eminent Sculptress.
    (Socias Batet, Imma. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2009) Socias Batet, Immaculada, 1945-
    It was in 1954 that Barcelona became the first city to pay tribute to Archer Milton Huntington (New York, 1870 - Bathel, Connecticut, 1955), by erecting a monument to the memory of this outstanding collector and Hispanist, and to his wife, Anna Vaughn Hyatt Huntington (Cambridge, 1876 - California, 1973). An excellent sculptor, Anna Hyatt Huntington was also unstinting in her support of her husband¿s Hispanic interest. The monument was Barcelona's way of recognizing and paying tribute to this greatly respected American collector and philanthropist. Huntington played a major role in refuting "Prescott's Paradigm", named after the historian whose work on Spain did much to further the Black Legend.3 Moreover, Huntington occupied an important place in American Hispanic Studies, along with such other outstanding names as George Ticknor (Boston, 1791 - 1871), Washington Irving (New York, 1783 - 1859) and Henry Longfellow (1807 - 1882).
  • logoOpenAccessPart del llibre
    El Memorial de Barcelona a Archer Milton Huntington, el fundador de la Hispanic Society of America, y a su esposa, la escultora, Anna Hyatt Huntington.
    (Socias Batet, Imma. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2009) Socias Batet, Immaculada, 1945-
    Barcelona en 1954 se anticipo a todos los homenajes, dedicando a Archer Milton Huntington (New York, 1870- Bathel, Connecticut, 1955) un monumento en reconocimiento a su excepcional figura como coleccionista e hispanófilo y también a su esposa, Anna Vaughn Hyatt Huntington (Cambridge, 1876 - California, 1973), excelente escultora que generosamente secundo los propósitos filo hispanos de su consorte. De esta manera Barcelona quería dejar constancia de su devoción y tributo a este reconocido coleccionista y filántropo americano que ayudo a vencer el llamado "Paradigma Prescott", historiador que había defendido las tesis sobre la leyenda negra española. A la vez que se reconocía que Archer M. Huntington ocupaba un lugar preeminente en la línea del hispanismo americano conjuntamente con los nombres de George Ticknor (1791 -1871), Washington Irving (1783-1859) y Henry Longfellow (1807-1882).