Regulació de l'expressió gènica a enterobactèries: caracterització d'YdgT, una nova proteïna de la família Hha/YmoA, i interacciona amb altres proteïnes associades al nucleoide

Abstract

[cat] En les bactèries entèriques, les proteïnes de la família Hha/YmoA juguen un paper important en la regulació de l'expressió genica en resposta a factors ambientals. La proteïna Hha d'Escherichia coli fou identificada com a regulador de l'expressió de la toxina α-hemolisina. Ja ha estat prèviament descrit que la proteïna Hha interacciona amb la proteïna H-NS i que el complex nucleoproteic format és responsable de la termoregulació de l'expressió de l'operó hly d'E. Coli.També ha estat descrit que E. Coli i altres enterobactèries contenen una proteïna paràloga a H-NS, la proteïna StpA. Aquesta proteïna s'expressa molt poc en condicions normals, però s'indueix en mutants hns. La sobreexpressió de StpA suprimeix parcialment molts dels fenotips causats per la mutació hns.En aquesta tesi s'ha identificat en el genoma d'E.coli el gen ydgT, que codifica per a una proteïna amb elevada homologia amb proteïnes de la família Hha/YmoA. Aquesta nova proteïna paràloga a Hha (38% d'identitat i 68% de similitud), té un comportament similar a StpA en el context d'H-NS: es sobre-expressa en mutants hha i pot compensar, almenys parcialment, el fenotip hemolític provocat per la mutació hha.A mes també hem demostrat que la proteïna YdgT es capaç d'interaccionar tant amb H-NS com amb StpA, per tal de formar complexes hetero-dimèrics in vivo. En canvi, la proteïna YdgT no interacciona amb la seva proteïna paràloga Hha.En aquesta memòria també s'ha establert una xarxa de regulacions creuades entre les proteïnes Hha, YdgT, H-NS i StpA. Les mutacions hha i/o hha ydgT provoquen una disminució dels trànscrits d'hns i stpA. Ha estat analitzat l'efecte en el patró d'expressió proteica de les mutacions hha, ydgT i hha ydgT. Els resultats obtinguts mostren el fenotip pleiotròpic del doble mutant. Hem estat capaços de detectar diverses diferencies i hem identificat algunes de les proteïnes que mostren expressió diferencial entre les diferents soques estudiades: OmpA, OmpC, Triptofanasa, dTDP-L-ramnosa sintetasa, proteïna precursora de la proteïna periplasmàtica d'unió a D-ribosa. Aquestes proteïnes, entre d'altres funcions, juguen un paper important en la conjugació, osmo-regulació, formació de biofilms, formació de LPS i quimiotaxis, respectivament.