Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/226960
La Forma Urbana en sus Dimensiones Sociales. Una exploración para reorientar las lógicas de los proyectos de ordenación de la ciudad a través de su integración en el análisis de las estructuras relacionales de la vida social
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] Esta investigación doctoral tiene como propósito fundacional realizar una amplia reflexión sobre cómo los procesos sociales contribuyen en la constitución del espacio urbano, al tiempo que estos mismos se ven condicionados por la manera en la que se piensa, se diseña y se va transformando en el tiempo la fisonomía de la ciudad. Se trata pues de un intento por presentar el hábitat preferencial de las sociedades contemporáneas como resultado de una constante adaptación recíproca entre elementos formales, restricciones materiales y un entramado de acciones, normas e instituciones sociales. En este sentido, no existe la pretensión por determinar si los primeros son los que condicionan el funcionamiento de las segundas o viceversa, sino de buscar un razonamiento que sin ser taxativo de partida, favorezca que cualquiera de los planos analíticos encuentre en el otro un punto de apoyo para producir conjuntamente conocimiento. Ahora bien, conviene remarcar desde un inicio que ésta es una tesis fundamentalmente sociológica. Es cierto que nace de un interés particular consistente en explorar la posibilidad de trasladar e incorporar ideas, conceptos y métodos de observación desarrolladas desde las ciencias sociales al espacio de trabajo que ocupa la arquitectura en el ámbito de la planificación urbana. Pero, más allá de esta puntualización, su vocación es explicar cómo se va materializando la ciudad a medida que se va organizando la vida en sociedad a partir de sus relaciones sociales significativas. Para dar contenido preciso a esta pretensión, se plantea un estudio compuesto por tres capítulos, cada uno de ellos dividido internamente en distintas partes y apartados. Lo tratado en primer capítulo sirve para conformar el arco teórico sobre la que se enhebra el hilo conductor de la investigación. Su trasfondo es deudor de una exhaustiva labor de documentación basada en trabajos contrastados en el campo de la antropología, la psicología, la sociología, la economía y la cultura. Todos estos dominios y las evidencias allí obtenidas dan pie a concordar una teoría integrada de la sociabilidad humana, tras revelar que la gran mayoría de sus propósitos, intenciones, aspiraciones, preocupaciones, etc., cobran sentido en términos de interacción con las demás. En cuanto al segundo capítulo, permite aterrizar esta construcción conceptual en el contorno urbano, una vez concluido que para analizar cabalmente las dinámicas que vertebran el sistema organizativo de cualquier grupo social, resulta imprescindible saber dónde se sitúan y ocurren estos hechos. Finalmente, el tercer capítulo, habiendo contextualizado algunos de los dominios y manifestaciones en torno a la estructuración de la vida social en el medio urbano, se vuelve más específico al abordar estas mismas cuestiones buscando caracterizarlas a través de la cartografía. Poder identificar el mapa como un documento sintético a la par que eficaz para mostrar situaciones socialmente representativas, constituye un paso decisivo para valorar en qué medida se puede conseguir incorporar la 'capa social' al estrategias seguidas durante la ideación de un proyecto.
[cat] Aquesta investigació doctoral té com a propòsit fundacional fer una àmplia reflexió sobre com els processos socials contribueixen a la constitució de l'espai urbà, alhora que aquests mateixos es veuen condicionats per la manera com es pensa, es dissenya i es va transformant en el temps. la fesomia de la ciutat. Es tracta doncs d'un intent per presentar l'hàbitat preferencial de les societats contemporànies com a resultat d'una adaptació recíproca constant entre elements formals, restriccions materials i un entramat d'accions, normes i institucions socials. En aquest sentit, no hi ha la pretensió per determinar si els primers són els que condicionen el funcionament de les segones o viceversa, sinó de buscar un raonament que sense ser taxatiu de partida, afavoreixi que qualsevol dels plànols analítics trobi a l'altre un punt de suport per produir conjuntament coneixement. Ara bé, cal remarcar des d'un inici que aquesta és una tesi fonamentalment sociològica. És cert que neix d'un interès particular que consisteix a explorar la possibilitat de traslladar i incorporar idees, conceptes i mètodes d'observació desenvolupats des de les ciències socials a l'espai de treball que ocupa l'arquitectura en l'àmbit de la planificació urbana. Més enllà d'aquesta puntualització, però, la seva vocació és explicar com es va materialitzant la ciutat a mesura que es va organitzant la vida en societat a partir de les seves relacions socials significatives. Per donar contingut precís a aquesta pretensió, es planteja un estudi compost per tres capítols, cadascun dividit internament en diferents parts i apartats. El que s'ha tractat en primer capítol serveix per conformar l'arc teòric sobre el qual s'enfila el fil conductor de la investigació. El seu rerefons és deutor d'una tasca exhaustiva de documentació basada en treballs contrastats en el camp de l'antropologia, la psicologia, la sociologia, l'economia i la cultura. Tots aquests dominis i les evidències obtingudes allà donen peu a concordar una teoria integrada de la sociabilitat humana, després de revelar que la gran majoria dels seus propòsits, intencions, aspiracions, preocupacions, etc., prenen sentit en termes d'interacció amb les altres. Pel que fa al segon capítol, permet aterrar aquesta construcció conceptual al contorn urbà, una vegada conclòs que per analitzar totalment les dinàmiques que vertebren el sistema organitzatiu de qualsevol grup social, resulta imprescindible saber on se situen i ocorren aquests fets. Finalment, el tercer capítol, havent contextualitzat alguns dels dominis i manifestacions al voltant de l'estructuració de la vida social al medi urbà, esdevé més específic en abordar aquestes mateixes qüestions buscant caracteritzar-les a través de la cartografia. Poder identificar el mapa com un document sintètic alhora que eficaç per mostrar situacions socialment representatives, constitueix un pas decisiu per valorar en quina mesura es pot aconseguir incorporar la 'capa social' a les estratègies seguides durant la ideació d'un projecte.
[cat] Aquesta investigació doctoral té com a propòsit fundacional fer una àmplia reflexió sobre com els processos socials contribueixen a la constitució de l'espai urbà, alhora que aquests mateixos es veuen condicionats per la manera com es pensa, es dissenya i es va transformant en el temps. la fesomia de la ciutat. Es tracta doncs d'un intent per presentar l'hàbitat preferencial de les societats contemporànies com a resultat d'una adaptació recíproca constant entre elements formals, restriccions materials i un entramat d'accions, normes i institucions socials. En aquest sentit, no hi ha la pretensió per determinar si els primers són els que condicionen el funcionament de les segones o viceversa, sinó de buscar un raonament que sense ser taxatiu de partida, afavoreixi que qualsevol dels plànols analítics trobi a l'altre un punt de suport per produir conjuntament coneixement. Ara bé, cal remarcar des d'un inici que aquesta és una tesi fonamentalment sociològica. És cert que neix d'un interès particular que consisteix a explorar la possibilitat de traslladar i incorporar idees, conceptes i mètodes d'observació desenvolupats des de les ciències socials a l'espai de treball que ocupa l'arquitectura en l'àmbit de la planificació urbana. Més enllà d'aquesta puntualització, però, la seva vocació és explicar com es va materialitzant la ciutat a mesura que es va organitzant la vida en societat a partir de les seves relacions socials significatives. Per donar contingut precís a aquesta pretensió, es planteja un estudi compost per tres capítols, cadascun dividit internament en diferents parts i apartats. El que s'ha tractat en primer capítol serveix per conformar l'arc teòric sobre el qual s'enfila el fil conductor de la investigació. El seu rerefons és deutor d'una tasca exhaustiva de documentació basada en treballs contrastats en el camp de l'antropologia, la psicologia, la sociologia, l'economia i la cultura. Tots aquests dominis i les evidències obtingudes allà donen peu a concordar una teoria integrada de la sociabilitat humana, després de revelar que la gran majoria dels seus propòsits, intencions, aspiracions, preocupacions, etc., prenen sentit en termes d'interacció amb les altres. Pel que fa al segon capítol, permet aterrar aquesta construcció conceptual al contorn urbà, una vegada conclòs que per analitzar totalment les dinàmiques que vertebren el sistema organitzatiu de qualsevol grup social, resulta imprescindible saber on se situen i ocorren aquests fets. Finalment, el tercer capítol, havent contextualitzat alguns dels dominis i manifestacions al voltant de l'estructuració de la vida social al medi urbà, esdevé més específic en abordar aquestes mateixes qüestions buscant caracteritzar-les a través de la cartografia. Poder identificar el mapa com un document sintètic alhora que eficaç per mostrar situacions socialment representatives, constitueix un pas decisiu per valorar en quina mesura es pot aconseguir incorporar la 'capa social' a les estratègies seguides durant la ideació d'un projecte.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
ARTÁZCOZ GARCÍA, Xabier. La Forma Urbana en sus Dimensiones Sociales. Una exploración para reorientar las lógicas de los proyectos de ordenación de la ciudad a través de su integración en el análisis de las estructuras relacionales de la vida social. [consulta: 30 de març de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/226960]