Ressons de Georges Méliès en l'obra poètica de Joan Brossa

Abstract

Joan Brossa sentia una gran fascinació per la màgia i l’il·lusionisme, que traspuà la seva obra poètica. En aquest sentit, els espectacles d’alguns dels il·lusionistes més rellevants de finals del segle XIX i principis del XX, com Leopoldo Frègoli i Georges Méliès, esdevingueren un punt de referència cabdal en la poesia brossiana, cosa que es palesa amb les al·lusions constants del poeta barceloní a aquests artistes o amb el transvasament dels seus trucs il·lusoris als poemes. Justament, en aquest article es ressegueix la influència que el mag Georges Méliès exercí en la trajectòria poètica de Joan Brossa: des de la concepció teatral dels versos d’Em va fer Joan Brossa —que recorda la disposició escènica dels films de Méliès— fins als diversos homenatges que Brossa li dedicà, tot passant per la inclusió de trucatges fílmics en la seva poesia —com el «pas de maneta», descobert fortuïtament per l’il·lusionista francès— o els intents per desmitificar el llenguatge i mostrar-ne els enganys —ben presents a El saltamartí. A més, també s’examinen les diferents iniciatives que vinculen el grup Dau al Set amb l’obra de Georges Méliès —com el monogràfic que la revista n’oferí l’any 1949 o les connexions de Méliès amb la pintura d’Antoni Tàpies o de Joan Ponç, instigades per Brossa—, i s’assenyalen les relacions entre Méliès i Frègoli, que el poeta recollí i reivindicà en diverses ocasions.