Articles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/20393

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 748

Pes, ritme i altres propietats dels binomis irreversibles del català
(L'Avenç, 2025-03-17) Pons-Moll, Clàudia; Molas Bolaño, Carla
Resum: El paper que tenen el pes prosòdic i el ritme en l’ordre dels components dels binomis ha estat àmpliament investigat en anglès (veg. els treballs pioners de Malkiel 1959, Bolinger 1962, Cooper i Ross 1975, Pinker i Birdsong 1979, o els més recents de Benor i Levy 2006, Mollin 2014, Ryan 2019). En menor mesura, també ho ha estat en francès (Pinker i Birdsong 1979), en alemany (Müller 1997), en italià (Masini 2006), en japonès (Lohmann i Takada 2014), en grec (Kikiopoulou i Topintzi 2022) i en turc (Gök i Canalis 2023). Malgrat la llarga tradició en l’estudi d’aquest tipus de construccions, no hi ha treballs que s’hi refereixin en el cas del català. Amb la finalitat de cobrir aquest buit, en aquest article es caracteritzen prosòdicament els binomis irreversibles del català, a partir d’una anàlisi qualitativa i quantitativa d’una mostra de 537 sintagmes continguts en el Diccionari de sinònims de frases fetes (Espinal 2004, 2006). S’hi consideren factors com ara el pes prosòdic, el ritme, i altres recursos com ara la rima, l’al·literació, i la repetició lèxica i morfemàtica.
L’adaptació fonològica de manlleus plans i aguts amb concurrència de vocals mitjanes en el català de Barcelona. Estat de la qüestió i anàlisi experimental
(Institut d'Estudis Catalans, 2024-07-30) Pons-Moll, Clàudia; Pujol i Molist, Xevi; Artigas Comaposada, Ton; Borràs Comes, Joan Manel, 1984-; Busquets de Jover, Marta; Hidalgo Plans, Julià; Molas Bolaño, Carla
L’objectiu d’aquest estudi és descriure i analitzar les realitzacions dels manlleus en què concorren una vocal mitjana tònica i una vocal mitjana àtona en la varietat del català central parlada a l’àrea de Barcelona. Amb aquesta finalitat, s’ha dut a terme un experiment de producció i un experiment de judicis de naturalitat amb vint parlants de l’àrea de Barcelona, deu dones i deu homes d’entre 30 i 46 anys. Els participants han hagut de pronunciar — a partir d’estímuls visuals— un conjunt de noranta-tres manlleus plans i aguts amb concurrència de vocals mitjanes tòniques i àtones, i han hagut de valorar — a partir d’estímuls sonors acompanyats d’imatge— la naturalitat dels diferents patrons de realització vocàlica possibles per a cadascun dels noranta-tres manlleus enquestats (390 estímuls en total, tenint en compte que la majoria de manlleus considerats admeten quatre patrons possibles i que una minoria n’admeten més de quatre). Els resultats, fruit d’una anàlisi estadística que combina variables estructurals i socials, demostren que la solució més freqüent és la manca de reducció vocàlica combinada amb la manca d’obertura de la vocal mitjana tònica (no nativització), mentre que la resta de solucions possibles, l’aplicació de tots dos processos (nativització), o l’aplicació de només un dels processos implicats (nativitzacions parcials), són més aviat marginals i la seva ocurrència està subjecta a variables com ara el caràcter oxíton o paroxíton del manlleu, la coincidència o discrepància de timbre de les vocals en el marc del mateix manlleu, i el caràcter anterior o posterior de les vocals tòniques i àtones. L’estudi també considera variables socials, com ara el sexe, i mostra que els patrons innovadors, no presents en el lèxic natiu del català, són més freqüents en les produccions de les dones que no pas en les dels homes.
Prosodic and morphological conditionings in Valencian vowel harmony
(Walter de Gruyter, 2026-02-24) Jiménez Martínez, Jesús; Lloret, Maria-Rosa; Herrero, Ricard
Valencian vowel harmony has been analyzed as a process that spreads the color features of the stressed open-mid vowels /ˈɛ, ˈɔ/ to a following final posttonic open vowel /a/ within the morphological word. Although this statement correctly depicts the prevailing pattern, recent experimental studies within the framework of laboratory phonology show that harmony may extend further. In light of these new data, we postulate that the scope of Valencian vowel harmony is conditioned by the prosodic structure, and that part of the variation found is due to the different ways in which clitics can prosodically integrate with their lexical hosts. We examine in detail the variation that arises from enclitics being parsed as either affixal or internal clitics and their interaction with the lexical host, providing additional evidence for the suitability of internally layered ternary feet. In our proposal, vowel harmony arises from licensing constraints demanding the features of the mid-open vowels to be attached to salient enough positions. We develop a prominence-based analysis in which features extend over increasingly larger prosodic domains in order to improve their perceptibility, giving rise to the whole typology of Valencian harmonic patterns without generating unattested forms.
Enric Querol Coll, «Francesc Vicent Garcia, poeta barroc. Vida i misteris del Rector de Vallfogona», Barcelona, Rafael Dalmau editor, 2023, 142 p.
(Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2024-03-21) Solervicens, Josep
L'article revisa els avenços obtinguts en la documentació de la trajectòria vital del poeta barroc català Vicent garcia, els buits encara existents i la connexió entre vida i obra.
Lenguaje peyorativo en español: términos despreciativos y términos neutros usados como insultos
(Universidad de Oviedo, 2020-01-01) Vicente, Agustín; Fraser, Katherine; Castroviejo Miró, Elena
The study of pejorative language has attracted the interest of many philosophers and linguists for about a decade. Its discussion, for sociolinguistic reasons, has focused on the so-called “slurs”. In this article we present and discuss another type of pejorative terms that abound in Spanish and other languages, but which have apparently disappeared in English. The paradigmatic example of these terms is ‘gitano’ (gipsy), in which a neutral use coexists with another insulting one that has the effect of insulting twice: the person to whom the insult is directed and the Roma community. We maintain that the type of terms we analyze contributes to perpetuating racism, classism, and sexism by perpetuating negative stereotypes, rather than by expressing attitudes.
Making beds and dying of boredom literally: A developmental study on the comprehension of nonliteral uses of language in autism
(International Association for the Study of Child Language (IASCL), 2025-05-23) Ponciano, Marta; Vicente, Agustín; Hernández Conde, José V.; Castroviejo Miró, Elena
Comprehension of simple nonliteral uses of language was investigated in three- to nine-year-old autistic and linguistically matched typically developing (TD) children, by assessing their understanding of nonliteral uses of language with potential literal senses. Children were tested on conventional metaphors, idioms, hyperboles, and light verb constructions. The aim of the study was to determine whether autistic children showed a genuinely strong tendency to interpret nonliteral uses of language literally across development. A total of 166 children (N = 42 Autistic children; N= 124 TD children) were tested using a paradigm with online (response times) and offline (picture selection) measures. Overall, there were no significant group differences on the picture selection task, but autistic children were slower in spite of increasing verbal age. Both groups showed continuous improvement of their understanding of literal and nonliteral senses with increasing verbal mental age. The results, nevertheless, call for a reflection on the (possible) literalist behavior in autism, indicating that it is important to take into account individual variation, as we observed different kinds of performance within the autistic group.
Generic and action-dependent abilities in Spanish ‘Be capable’
(Open Library of Humanities, 2018-12-06) Castroviejo Miró, Elena; Oltra-Massuet, Isabel
This paper is concerned with the semantics of Spanish ser capaz ‘be capable’ (henceforth SC). Specifically, it aims to account for the distribution SC displays and the range of meanings it expresses in the realm of abilities, viewed as kinds of dispositions. We put forth the following generalization: Whenever imperfective aspect interacts with SC, two possible readings arise, one that is purely abilitative and another one that expresses an accidental or unpredictable state of affairs. Our claim is that both interpretations derive from a circumstantial modal base that includes the subject’s inner circumstances, albeit with a different ordering source that is brought about via the interaction of imperfective aspect and the syntax-semantics of the modal. Thus, we propose that the purely abilitative SC contains an ordering source that ranks as better worlds those in which the subject appeals to her strength of the body, intellect or character; the accidental reading is the result of covert movement of the adjective capaz ‘capable’ over the imperfective-bearing copula ser ‘be’, which triggers a change of ordering source in the modal.
Novel metaphor processing in young autistic children
(International Association for the Study of Child Language (IASCL), 2025-04-10) Martín-González, Isabel; Schroeder, Kristen; Castroviejo Miró, Elena; Falkum, Ingrid Lossius; Vicente, Agustín
The purpose of this study is to explore possible differences between autistic and neurotypical (NT) children in novel metaphor comprehension. Much of the recent literature has related metaphor comprehension difficulties that autistic individuals exhibit to general linguistic abilities. In our design, we carefully pair-matched young autistic children (3.13 to 12.25 years of age) toNT controls (3.69 to 9.04 years of age) on verbal mental age and tested their metaphor interpretation abilities with a picture selection paradigm combined with eye tracking measures. We predicted differences in performance in both types of measures, although we foresaw autistic participants performing above chance in the picture selection task. However, results did not show a difference between groups in the picture selection task, which would favor accounts that relate metaphor interpretation to linguistic abilities in autistic population. Interestingly, the eye tracking observations revealed differences between groups concerning gaze movements in the region corresponding to the processing of the metaphoric vehicle. Such differences replicate those found in previous studies with similar designs, such as Vulchanova et al.’s (2019). On the other hand, the evidence presented and discussed in the paper does not suggest either impairment or delay with respect to metaphor processing. Rather, the evidence only suggests differences. While the source of such processing differences is still unknown, the results of the current study cast some doubts the idea that the main factor in metaphor processing in the autistic population is their structural language level.
La qüestió de les exclamatives
(Institut d'Estudis Catalans, 2007-09-27) Castroviejo Miró, Elena
La voluntat de conèixer amb profunditat una llengua demana, també, estudiar aquelles construccions que tradicionalment s’han considerat secundàries o de poc interès des del punt de vista gramatical. El que pretén aquest article és donar protagonisme a un tipus d’oració que no ha estat prou ben definida fins ara: l’oració exclamativa.
Approaching results in catalan and spanish deadjectival verbs
(Universitat Auto?noma de Barcelona, Servei de Publicacions, 2013-09-27) Oltra-Massuet, Isabel; Castroviejo Miró, Elena
The goal of this paper is to discuss the morpho-semantic variation in the lexico-syntactic deri-vation of deadjectival verbs in Catalan and Spanish formed with the sufix -ejar/-ear, such as groguejar/amarillear lit. yellow-ejar/-ear. Specifically, we address two types of questions. On the one hand, we are concerned with the cross-linguistic differences that -ear/-ejar deadjectival verbs exhibit in these two Romance languages. On the other hand, we deal with the theoretical implications of this distinct behavior for the grammar of deadjectival verbal formations. We argue that while Spanish -ear deadjectival verbs are change of state verbs that involve a transition with a terminal coincidence relation, i.e. a morpho-syntactic configuration that includes both a Place and a Path, Catalan -ejar deadjectival verbs are stative predications that include only a Place, headed by the abstract non-terminal coincidence preposition near.
Vides i biografies. La poètica de la biografia al segle XVIII
(Universitat Autònoma de Barcelona, 2025-12-19) Esteve Mestre, Cesc
L’objectiu d’aquest article és examinar la naturalesa i l’abast de la modernització de la biografia en el camp de les vides d’escriptors. Per explicar la formació de la biografia literària moderna he comparat les idees sobre el gènere i les vides de poetes castellans de Juan José López de Sedano (1729-1801) amb els principis i mètodes biogràfics i les vides de poetes anglesos de Samuel Johnson (1709-1784). L’anàlisi dels textos d’aquests autors permet detectar canvis significatius en les formes i funcions de la biografia dedicada a escriptors. Alguns canvis són anàlegs en cada cas i d’altres presenten diferències, però es poden agrupar en tres grans fronts: la integració de les vides de poetes en la historiografia literària, l’adaptació de la biografia als principis i mètodes de l’erudició crítica i l’emergència de la crítica biogràfica. Tanmateix, les idees i pràctiques d’ambdós autors revelen la vigència de formes i usos tradicionals del gènere ben entrat el segle XVIII i fan evident que la modernització de la biografia literària es va produir de manera lenta i gradual.
Vides d'escriptors a l'edat moderna: retòrica, història i poètica. Presentació
(Universitat Autònoma de Barcelona, 2025-12-19) Esteve Mestre, Cesc
Els articles aplegats en aquest dossier volen contribuir a la construcció d’un marc teòric i històric adequat per entendre les formes i funcions de les vides d’escriptors a l’edat moderna i la seva evolució. Els treballs que s’hi reuneixen aprofundeixen en alguns dels interessos i dels resultats dels molts projectes i estudis que, sobretot d’ençà les últimes quatre dècades, s’han ocupat d’examinar la biografia i les vides d’escriptors a les literatures modernes de l’occident europeu (remeto a una selecció bibliogràfica de treballs recents al final d’aquesta presentació).
Per què el català és una llengua amenaçada? La importància dels usos intrageneracionals dels joves
(Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC). Universitat de Barcelona, 2025-12-15) Valls i Alecha, Esteve
En aquest article es constata que els joves fan menys ús exclusiu del català amb els amics que no pas amb la família i que són els que més convergeixen amb la llengua dels interlocutors arreu de l’àmbit lingüístic —per bé que de manera asimètrica: la convergència cap a les llengües hegemòniques supera sistemàticament la convergència cap al català. Atesa la minorització demogràfica actual de la comunitat lingüística, s’argumenta que aquest afebliment dels usos intrageneracionals posa en risc la transmissió intergeneracional de la llengua en el futur, perquè els joves d’avui són els progenitors de demà —i els usos lingüístics entre progenitors són un factor explicatiu clau de la reproducció o no reproducció d’una llengua minoritzada
Giralt, Javier i Francho Nagore (ed.) (2019), La normalización social de las lenguas minoritarias, Saragossa, Publicaciones de la Universidad de Zaragoza
(Institut d'Estudis Catalans, 2021-01-01) Valls i Alecha, Esteve
El llibre que ara es presenta és la continuació natural del volum Lenguas minoritarias en Europa y estandarización, que recollia les ponències de diversos experts que, sota la direcció dels professors Javier Giralt i Francho Nagore, es van aplegar al campus de Jaca de la Universitat de Saragossa l’estiu de l’any 2017 per reflexionar a l’entorn dels processos de fixació de la norma lingüística del gallec, l’asturià, el basc, el català, l’occità aranès i l’aragonès. L’any 2018, i com a conseqüència de la bona acollida d’aquell primer curs patrocinat per la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia de Lenguas Propias de Aragón y Patrimonio Inmaterial Aragonés, es va convocar novament un grup — val a dir-ho, molt destacat— d’experts perquè analitzessin el grau de normalitat social a què, segons el seu parer, havien arribat aquestes mateixes llengües — i, molt especialment, les dues llengües pròpies minoritzades de l’Aragó: el català de la Franja i l’aragonès. El volum que aquí es ressenya aplega les vuit ponències del curs i es pot considerar, conjuntament amb el primer volum de la sèrie, l’obra més exhaustiva i actualitzada de què disposem per conèixer la situació d’aquestes llengües en els àmbits de la codificació interna, l’estatus jurídic i la implantació social, per bé que amb algunes excepcions: en primer lloc, perquè es continua obviant la situació d’aquestes llengües més enllà de les fronteres autonòmiques on són majoritàries — no es diu res, per exemple, de l’asturlleonès fora d’Astúries o del gallec exterior—; i, en segon lloc, perquè les exposicions sobre el català i l’occità són, malauradament, incompletes. En el cas de la llengua catalana, pel simple fet que la ponència de Xavier Lamuela no es va poder recollir en el primer volum; i, en el cas de la llengua occitana, perquè la contribució de Jordi Suïls se centrava en la codificació de la varietat aranesa, mentre que el treball de Carmen Alén Garabato es fixa en els usos de la llengua a l’actual regió d’Occitània. També sobta que en aquest segon volum tots els articles, llevat d’un — el de Miquel Àngel Pradilla—, estiguin escrits en castellà. Tenint en compte que es tracta de llengües majoritàriament intercomprensibles, publicar en les diferents llengües objecte d’estudi hauria estat una bona manera de visibilitzar el plurilingüisme d’uns estats — l’espanyol i el francès— als quals els autors sovint acusen de tenir una concepció monolingüe d’ells mateixos. Tot i aquestes observacions, la vàlua del treball és inqüestionable.
Pradilla, Miquel Àngel (2024), "Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica. Noves mirades des de la sociolingüística catalana", València, Universitat de València
(Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2025-09-23) Valls i Alecha, Esteve
D’ençà de la codificació fabriana, i al marge dels dos períodes dictatorials del s. xx, les dinàmiques glotopolítiques no havien impactat mai d’una manera tan profunda en el procés de normativització de la llengua catalana com en aquest darrer quart de segle. D’una banda, la fragmentació política i administrativa de la comunitat lingüística ha afavorit la consolidació d’uns espais referencials cada vegada més compartimentats, que han menat a la institucionalització d’un pluricentrisme que, fins a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, primer, i de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, més recentment, només s’havia manifestat —secessionismes a banda— de facto, des d’una impugnació moderada —substanciada en la reclamació d’un major ancoratge territorial de la norma— del model referencial impulsat per l’Institut d’Estudis Catalans. D’altra banda, el qüestionament de la referencialitat i de la pretesa neutralitat de la varietat estàndard que patrocina la modernitat tardana ha afavorit una reorientació de la tasca codificadora de l’Institut d’Estudis Catalans que ha donat com a resultat una actualització del corpus normatiu amb més pes de la mirada diasistemàtica, una orientació marcadament descriptiva i una nova concepció de la normativitat basada en l’adequació sociopragmàtica.
Videocàpsules culturals: una experiència de telecol·laboració interuniversitària per a la millora de la comunicació oral formal
(Editorial Graó, 2025-10-01) Llop, Ares; Sentí, Andreu
En aquest article es presenta una experiència de treball col·laboratiu entre estudiants del Grau de filologia catalana de la Universitat de València i estudiants de llengua i la cultura catalanes de la Universitat de Cambridge. Concretament, es treballa la comunicació oral formal asíncrona des de la producció i la comprensió de vídeos per entendre i explicar la cultura catalana en general i valenciana en particular.
Giralt, Javier i Francho Nagore (ed.) (2018). Lenguas minoritarias en Europa y estandarización. Saragossa: Publicaciones de la Universidad de Zaragoza. 229 p.
(Institut d'Estudis Catalans, 2020) Valls i Alecha, Esteve
Ressenya del llibre: Giralt, Javier; Nagore, Francho (ed.) (2018). Lenguas minoritarias en Europa y estandarización. Saragossa: Publicaciones de la Universidad de Zaragoza. 229 p.
[Ressenya de] Nogué, Neus (2018), La nova normativa a la butxaca, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat
(Universidade de Santiago de Compostela, 2019-07-30) Valls i Alecha, Esteve
Ressenya del llibre: Neus Nogué. La nova normativa a la butxaca. Barcelona: Publicacións de l’Abadia de Montserrat. 2018. 157 pp.
[Ressenya de] Soler, Josep i Lídia Gallego-Balsà (2019). The sociolinguistics of higher education: Language policy and internationalization in Catalonia. Cham: Palgrave Pivot. 134 p.
(Institut d'Estudis Catalans, 2023-07-07) Valls i Alecha, Esteve
Josep Soler i Lídia Gallego-Balsà — professors, respectivament, del Departament d’Anglès de la Universitat d’Estocolm i del Departament d’Estudis Anglesos i Alemanys de la Universitat Rovira i Virgili— signen aquest llibre, que té per objectiu analitzar com responen les universitats catalanes al repte de la internacionalització sense renunciar al seu paper promotor de la identitat cultural del país. D’una banda, els autors es fixen en la política lingüística explícita de les universitats públiques catalanes — plasmada en els respectius plans de llengües— per analitzar com gestionen el conflicte d’usos derivat de l’expansió de l’anglès com a llengua franca acadèmica en un context de bilingüisme asimètric, que perpetua «the pre-eminent role of the Spanish Language» (p. 44). De l’altra, però — i aquest és el principal objecte d’estudi del llibre—, els autors abracen models d’anàlisi participatius de la política lingüística — entesa com un procés complex i dinàmic que es negocia constantment en les interaccions humanes diàries— per analitzar — des de la superació de la dicotomia entre polítiques top-down i bottom-up— les tensions, les ambigüitats i els efectes psicològics i emocionals que els diferents agents de les universitats catalanes experimenten a conseqüència del procés d’internacionalització. L’obra s’estructura en sis capítols: cinc de monogràfics i un de conclusions.
Towards a social dialectometry: the analysis of internal border effects
(Universidade de Santiago de Compostela, 2024-12-09) Valls i Alecha, Esteve; Wieling, Martijn
In this paper, we aim to broaden the scope of border studies in dialectology and show that intra-state political borders can impact dialect continua as significantly as inter-state political borders. Our analysis focuses on the processes of language change currently taking place on either side of the Catalonia–Aragon border in Spain. We aim to bring dialectometry and sociolinguistics closer together by using generalized additive mixed-effects regression modelling. This approach enables us to simultaneously analyze a large corpus of items sourced from four age cohorts and assess which social variables are responsible for this internal border effect. Firstly, our results confirm that the internal border between Catalonia and Aragon, arising from two simultaneous processes of vertical advergence (towards standard Catalan in Catalonia and towards standard Spanish in Aragon), has a stronger effect than the international border between Spain and Andorra. This finding emphasizes the need to investigate internal borders in linguistic convergence and divergence studies. Secondly, our findings indicate that the main predictors of change are the speakers’ year and region of birth. This proves that the border effect should be attributed to the long-term consequences of belonging to distinct administrative entities more than any other social factor. Finally, after comparing various indicators of the sociolinguistic evolution of the Aragonese Catalan dialects, we conclude that the decline in ethnolinguistic vitality of the recessive language during this language shift correlates with an increase in structural hybridization caused by advergence towards the expanding language. This prompts further exploration into whether hybridization is a cause, mechanism, or result of the processes of language substitution.

Examinar

Enviaments recents