Articles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)

Permanent URI for this collectionhttps://hdl.handle.net/2445/20393

Statistics

Browse

Now showing 1 - 20 of 760

La expresión de explicitud en mensajes sexistas en las redes sociales: un análisis cuantitativo de las prácticas en X
(Sociedad Española de Lingüística, 2025-07-14) Úbeda Cuspinera, Laura
El presente trabajo explora la expresión de la explicitud en mensajes sexistas difundidos a través de las redes sociales, centrándose en Twitter (a partir de ahora, X). Tomando como base el corpus EXIST 2021 (Rodríguez-Sánchez et al., 2021), se reanota una muestra representativa del mismo y se propone la hipótesis de que la explicitud constituye una característica distintiva de los mensajes sexistas de las redes sociales. Para abordar esta cuestión, se analizan 634 mensajes en tres fases diferentes de trabajo: la verificación, en la que se identifica si el mensaje es o no sexista; la clasificación del tipo de sexismo que contiene el texto y la evaluación de su grado de explicitud. Los resultados obtenidos en la presente investigación indican que los mensajes sexistas tienden a ser más explícitos que aquellos mensajes que denuncian el sexismo. Este hallazgo se respalda con pruebas estadísticas, que revelan una diferencia estadísticamente significativa entre los mensajes etiquetados como sexistas y aquellos etiquetados como denuncias de sexismo, que muestran un grado de explicitud menor. En conclusión, el presente trabajo aporta evidencias empíricas que refuerzan la relación entre el contenido sexista y la expresión de explicitud en el discurso digital.
El lleidatà, un parlar en recessió. Aspectes fonètics i fonològics
(Centre d'Estudis Comarcals del Segrià, 2018) Valls i Alecha, Esteve
En aquest treball s’analitzen una vintena de trets propis de la fonètica i la fonologia del lleidatà per delimitar, des d’una perspectiva qualitativa —tret per tret—, l’abast del procés d’accentualització a què s’han vist abocades en els darrers anys les varietats nord-occidentals de Lleida i la seva àrea d’influència. L’anàlisi permet diferenciar entre aquells trets que es mantenen, aquells que retrocedeixen per convergir amb l’estàndard de la llengua catalana i aquells que ho fan per convergir amb l’estàndard de la llengua castellana. Finalment, es constata de nou que l’impacte de la frontera autonòmica en l’evolució divergent de les varietats del Segrià i el Baix Cinca ha contribuït a afeblir el contínuum nord-occidental
Què se n'ha fet, del lleidatà dels padrins?
(Centre d'Estudis Comarcals del Segrià, 2017) Valls i Alecha, Esteve
Aquest treball ressegueix, mitjançant una combinació de mètodes quantitatius i qualitatius, el canvi lingüístic experimentat pel català nord-occidental, en general, i pel lleidatà, en particular, al llarg de quatre generacions de parlants. Els resultats mostren que les varietats lleidatanes —juntament amb les pallareses—segueixen les tendències evolutives generals del nord-occidental —pèrdua de trets propis per anivellament amb l’estàndard i distanciament de les varietats de la Franja— a un ritme més accelerat, especialment en el cas de la ciutat de Lleida.
Entre la literatura i el cinema. Apunts sobre les temptatives cinematogràfiques de Joan Brossa
(Universitat de Barcelona, 2025-12-30) Costa Gil, Àngel
Les col·laboracions cinematogràfiques que Joan Brossa mantingué amb Pere Portabella entre 1966 i 1972 han estat, amb tota certesa, l’aspecte més estudiat de les relacions del poeta barceloní amb el cinema. Tanmateix, no han estat les úniques incursions que Brossa feuen el món del setè art. Per aquest motiu, en aquest article esrecuperen tots els projectes fílmics de Joan Brossai se’n fa una descripcióa partir de la bibliografia més destacada que se n’ha escrit: els guions de Foc al càntir(1948) i Gart(1948);els films No compteu amb els dits(1967),Nocturn 29(1968),Vampir-Cuadecuc(1970) i Umbracle(1972);els projectes documentals sobre el music-hall (1982) i l’obra d’Antoni Tàpies (1969);la seva participació—com a figurant o guionista—a les pel·lículesÉs quan dormo que hi veig clar(1988), Entreacte (1989) i al documental Màgia a Catalunya (1983);i l’animació d’alguns dels seus poemes visuals per al Canal 33 de Televisió de Catalunya (1991-1992).
La sublimació de l'erotisme mitjançant els gèneres de consum en la narrativa de Terenci Moix
(Centre de recherches interdisciplinaires sur les mondes ibériques et contemporains (CRIMIC), 2025-12-15) Costa Gil, Àngel
En l’obra narrativa de Terenci Moix hi ha una construcció violenta de les identitats sexuals que obliga els personatges a «sublimar» constantment les seves relacions sexo-afectives a través dels referents mítics dels mitjans de comunicació de massa –sobretot, del cinema de Hollywood. La repressió de la dictadura franquista envers l’erotisme, juntament amb les concepcions socials i morals sobre l’homosexualitat i altres identitats sexuals dissidents vigents a l’època, mena els protagonistes moixians a canalitzar els desitjos sexuals en les produccions culturals dels gèneres de consum. Tot plegat, en una època –els anys seixanta del segle XX– en què les fronteres entre alta i baixa cultura esdevenen difuses, i en què el postmodernisme (concretat en la cultura camp i pop que Moix reivindica) irromp en la literatura catalana.
Ressons de Georges Méliès en l'obra poètica de Joan Brossa
(Universitat d'Alacant, 2026-03-31) Costa Gil, Àngel
Joan Brossa sentia una gran fascinació per la màgia i l’il·lusionisme, que traspuà la seva obra poètica. En aquest sentit, els espectacles d’alguns dels il·lusionistes més rellevants de finals del segle XIX i principis del XX, com Leopoldo Frègoli i Georges Méliès, esdevingueren un punt de referència cabdal en la poesia brossiana, cosa que es palesa amb les al·lusions constants del poeta barceloní a aquests artistes o amb el transvasament dels seus trucs il·lusoris als poemes. Justament, en aquest article es ressegueix la influència que el mag Georges Méliès exercí en la trajectòria poètica de Joan Brossa: des de la concepció teatral dels versos d’Em va fer Joan Brossa —que recorda la disposició escènica dels films de Méliès— fins als diversos homenatges que Brossa li dedicà, tot passant per la inclusió de trucatges fílmics en la seva poesia —com el «pas de maneta», descobert fortuïtament per l’il·lusionista francès— o els intents per desmitificar el llenguatge i mostrar-ne els enganys —ben presents a El saltamartí. A més, també s’examinen les diferents iniciatives que vinculen el grup Dau al Set amb l’obra de Georges Méliès —com el monogràfic que la revista n’oferí l’any 1949 o les connexions de Méliès amb la pintura d’Antoni Tàpies o de Joan Ponç, instigades per Brossa—, i s’assenyalen les relacions entre Méliès i Frègoli, que el poeta recollí i reivindicà en diverses ocasions.
Literatura com a experiència. Una proposta per a treballar l'educació literària
(2025-01-08) Costa Gil, Àngel
Tradicionalment, la literatura s’ha estudiat des d’un punt de vista historicista. Tanmateix, el nou currículum competencial de la Generalitat de Catalunya obre la porta a tractar-la com una experiència. Aquest article exposa el mètode que segueix l’Aula de Literatura i Meditació de la Universitat de Barcelona: combinar pràctiques meditatives inicials amb una conversa col·lectiva al voltant de l’obra literària, que permeti una comprensió més global i significativa del text.
M. Carme Barceló, Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer (Edicions UB, 2023)
(Universitat de Vic - Eumo Editorial, 2024-09-27) Vives Piñas, Arnau
Tot lector de Verdaguer coneix el seu talent per a la descripció paisatgística, així com el bagatge i els recursos lingüístics que fan de la seva llengua literària no només un exemple d’es-til, sinó de riquesa i de sentit per a la concreció.
La concepció del temps en l'obra poètica de Joan Brossa. Una aproximació a Suite tràmpol o el compte enrera i a «Sumari astral»
(Asociación de Jóvenes Investigadores de las Literaturas y Culturas Hispánicas (ALEPH), 2025-07-28) Costa Gil, Àngel
En aquest article es vol resseguir la concepció del temps en l’obra poètica de Joan Brossa (1919-1998). Per a fer-ho, s’examinaran alguns dels poemes en què el jo poètic analitza la momentaneïtat en què viu l’home: una temporalitat subjectiva, que Brossa extreu del temps cronològic lineal i immortalitza en el poema per tal d’evidenciar les contradiccions i les limitacions de l’ésser humà, així com per a denunciar les injustícies que l’oprimeixen. A més, es posarà el focus en dues de les seves darreres produccions poètiques, compostes pocs anys abans de morir, en què aquesta temporalitat es fa més evident: el poemari Suite tràmpol o el compte enrera (1992), on el poeta juga amb una doble realitat temporal —progressiva, en números romans, i regressiva, en numeració aràbiga—; i el poema «Sumari astral» (1997), un dels més enigmàtics de l’autor —considerat el seu «testament poètic»—, que està dividit en tres tempos diferents.
La influència del cinema en l’obra poètica de Joan Brossa
(2025-12-22) Costa Gil, Àngel
Aquest article ressegueix la influència que el cinema ha exercit en l’obra poètica de Joan Brossa, tant pel que fa a l’ús de tècniques cinematogràfiques com a la reivindicació de les grans figures del setè art. A més, es fa una aproximació als elements del precinema presents en la poesia brossiana i es relacionen els poemes quotidians amb les teories soviètiques del cinema-ull.
Nogué, Neus (2018), La nova normativa a la butxaca, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat
(Universitat Internacional de Catalunya, 2019-07-30) Valls i Alecha, Esteve
Ressenya del llibre: Nogué, Neus (2018), "La nova normativa a la butxaca", Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Choice of classifier handshape in Catalan Sign Language: A corpus study
(De Gruyter, 2025-06-21) Navarrete-González, Alexandra; Zorzi, Giorgia; Veiga Busto, Raquel; Barberà, Gemma; Quer, Josep
Classifier predicates are sign language modality specific constructions that are widely spread in all attested sign languages. Extended research has been devoted to the study of these structures, but many aspects related to their nature remain unclear. This article examines the factors that influence the choice of handshape in classifier predicates referring to anthropomorphic entities in Catalan Sign Language (LSC). We present the results of a corpus study investigating the choice between the 1- and the 2-handshape. Our findings indicate that the choice between these two handshapes is affected by the discourse status of the referent, whether the event encodes manner of motion and whether the action is (un)controlled by the moving referent. Moreover, our study shows that, in LSC, handshapes that are articulatory more complex (e.g. the 2-handshape with respect to the 1-handshape) are used to convey more detailed information about the events and the discourse referents. This accounts for the use of the 2-handshape when manner of motion, in addition to path, is expressed, when referents are maintained in the discourse and when controlled actions expressing the controlled movement of the body and the legs are conveyed.
Pes, ritme i altres propietats dels binomis irreversibles del català
(L'Avenç, 2025-03-17) Pons-Moll, Clàudia; Molas Bolaño, Carla
Resum: El paper que tenen el pes prosòdic i el ritme en l’ordre dels components dels binomis ha estat àmpliament investigat en anglès (veg. els treballs pioners de Malkiel 1959, Bolinger 1962, Cooper i Ross 1975, Pinker i Birdsong 1979, o els més recents de Benor i Levy 2006, Mollin 2014, Ryan 2019). En menor mesura, també ho ha estat en francès (Pinker i Birdsong 1979), en alemany (Müller 1997), en italià (Masini 2006), en japonès (Lohmann i Takada 2014), en grec (Kikiopoulou i Topintzi 2022) i en turc (Gök i Canalis 2023). Malgrat la llarga tradició en l’estudi d’aquest tipus de construccions, no hi ha treballs que s’hi refereixin en el cas del català. Amb la finalitat de cobrir aquest buit, en aquest article es caracteritzen prosòdicament els binomis irreversibles del català, a partir d’una anàlisi qualitativa i quantitativa d’una mostra de 537 sintagmes continguts en el Diccionari de sinònims de frases fetes (Espinal 2004, 2006). S’hi consideren factors com ara el pes prosòdic, el ritme, i altres recursos com ara la rima, l’al·literació, i la repetició lèxica i morfemàtica.
L’adaptació fonològica de manlleus plans i aguts amb concurrència de vocals mitjanes en el català de Barcelona. Estat de la qüestió i anàlisi experimental
(Institut d'Estudis Catalans, 2024-07-30) Pons-Moll, Clàudia; Pujol i Molist, Xevi; Artigas Comaposada, Ton; Borràs Comes, Joan Manel, 1984-; Busquets de Jover, Marta; Hidalgo Plans, Julià; Molas Bolaño, Carla
L’objectiu d’aquest estudi és descriure i analitzar les realitzacions dels manlleus en què concorren una vocal mitjana tònica i una vocal mitjana àtona en la varietat del català central parlada a l’àrea de Barcelona. Amb aquesta finalitat, s’ha dut a terme un experiment de producció i un experiment de judicis de naturalitat amb vint parlants de l’àrea de Barcelona, deu dones i deu homes d’entre 30 i 46 anys. Els participants han hagut de pronunciar — a partir d’estímuls visuals— un conjunt de noranta-tres manlleus plans i aguts amb concurrència de vocals mitjanes tòniques i àtones, i han hagut de valorar — a partir d’estímuls sonors acompanyats d’imatge— la naturalitat dels diferents patrons de realització vocàlica possibles per a cadascun dels noranta-tres manlleus enquestats (390 estímuls en total, tenint en compte que la majoria de manlleus considerats admeten quatre patrons possibles i que una minoria n’admeten més de quatre). Els resultats, fruit d’una anàlisi estadística que combina variables estructurals i socials, demostren que la solució més freqüent és la manca de reducció vocàlica combinada amb la manca d’obertura de la vocal mitjana tònica (no nativització), mentre que la resta de solucions possibles, l’aplicació de tots dos processos (nativització), o l’aplicació de només un dels processos implicats (nativitzacions parcials), són més aviat marginals i la seva ocurrència està subjecta a variables com ara el caràcter oxíton o paroxíton del manlleu, la coincidència o discrepància de timbre de les vocals en el marc del mateix manlleu, i el caràcter anterior o posterior de les vocals tòniques i àtones. L’estudi també considera variables socials, com ara el sexe, i mostra que els patrons innovadors, no presents en el lèxic natiu del català, són més freqüents en les produccions de les dones que no pas en les dels homes.
Prosodic and morphological conditionings in Valencian vowel harmony
(Walter de Gruyter, 2026-02-24) Jiménez Martínez, Jesús; Lloret, Maria-Rosa; Herrero, Ricard
Valencian vowel harmony has been analyzed as a process that spreads the color features of the stressed open-mid vowels /ˈɛ, ˈɔ/ to a following final posttonic open vowel /a/ within the morphological word. Although this statement correctly depicts the prevailing pattern, recent experimental studies within the framework of laboratory phonology show that harmony may extend further. In light of these new data, we postulate that the scope of Valencian vowel harmony is conditioned by the prosodic structure, and that part of the variation found is due to the different ways in which clitics can prosodically integrate with their lexical hosts. We examine in detail the variation that arises from enclitics being parsed as either affixal or internal clitics and their interaction with the lexical host, providing additional evidence for the suitability of internally layered ternary feet. In our proposal, vowel harmony arises from licensing constraints demanding the features of the mid-open vowels to be attached to salient enough positions. We develop a prominence-based analysis in which features extend over increasingly larger prosodic domains in order to improve their perceptibility, giving rise to the whole typology of Valencian harmonic patterns without generating unattested forms.
Enric Querol Coll, «Francesc Vicent Garcia, poeta barroc. Vida i misteris del Rector de Vallfogona», Barcelona, Rafael Dalmau editor, 2023, 142 p.
(Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2024-03-21) Solervicens, Josep
L'article revisa els avenços obtinguts en la documentació de la trajectòria vital del poeta barroc català Vicent garcia, els buits encara existents i la connexió entre vida i obra.
Making beds and dying of boredom literally: A developmental study on the comprehension of nonliteral uses of language in autism
(International Association for the Study of Child Language (IASCL), 2025-05-23) Ponciano, Marta; Vicente, Agustín; Hernández Conde, José V.; Castroviejo Miró, Elena
Comprehension of simple nonliteral uses of language was investigated in three- to nine-year-old autistic and linguistically matched typically developing (TD) children, by assessing their understanding of nonliteral uses of language with potential literal senses. Children were tested on conventional metaphors, idioms, hyperboles, and light verb constructions. The aim of the study was to determine whether autistic children showed a genuinely strong tendency to interpret nonliteral uses of language literally across development. A total of 166 children (N = 42 Autistic children; N= 124 TD children) were tested using a paradigm with online (response times) and offline (picture selection) measures. Overall, there were no significant group differences on the picture selection task, but autistic children were slower in spite of increasing verbal age. Both groups showed continuous improvement of their understanding of literal and nonliteral senses with increasing verbal mental age. The results, nevertheless, call for a reflection on the (possible) literalist behavior in autism, indicating that it is important to take into account individual variation, as we observed different kinds of performance within the autistic group.
Novel metaphor processing in young autistic children
(International Association for the Study of Child Language (IASCL), 2025-04-10) Martín-González, Isabel; Schroeder, Kristen; Castroviejo Miró, Elena; Falkum, Ingrid Lossius; Vicente, Agustín
The purpose of this study is to explore possible differences between autistic and neurotypical (NT) children in novel metaphor comprehension. Much of the recent literature has related metaphor comprehension difficulties that autistic individuals exhibit to general linguistic abilities. In our design, we carefully pair-matched young autistic children (3.13 to 12.25 years of age) toNT controls (3.69 to 9.04 years of age) on verbal mental age and tested their metaphor interpretation abilities with a picture selection paradigm combined with eye tracking measures. We predicted differences in performance in both types of measures, although we foresaw autistic participants performing above chance in the picture selection task. However, results did not show a difference between groups in the picture selection task, which would favor accounts that relate metaphor interpretation to linguistic abilities in autistic population. Interestingly, the eye tracking observations revealed differences between groups concerning gaze movements in the region corresponding to the processing of the metaphoric vehicle. Such differences replicate those found in previous studies with similar designs, such as Vulchanova et al.’s (2019). On the other hand, the evidence presented and discussed in the paper does not suggest either impairment or delay with respect to metaphor processing. Rather, the evidence only suggests differences. While the source of such processing differences is still unknown, the results of the current study cast some doubts the idea that the main factor in metaphor processing in the autistic population is their structural language level.
La qüestió de les exclamatives
(Institut d'Estudis Catalans, 2007-09-27) Castroviejo Miró, Elena
La voluntat de conèixer amb profunditat una llengua demana, també, estudiar aquelles construccions que tradicionalment s’han considerat secundàries o de poc interès des del punt de vista gramatical. El que pretén aquest article és donar protagonisme a un tipus d’oració que no ha estat prou ben definida fins ara: l’oració exclamativa.
Lenguaje peyorativo en español: términos despreciativos y términos neutros usados como insultos
(Universidad de Oviedo, 2020-01-01) Vicente, Agustín; Fraser, Katherine; Castroviejo Miró, Elena
The study of pejorative language has attracted the interest of many philosophers and linguists for about a decade. Its discussion, for sociolinguistic reasons, has focused on the so-called “slurs”. In this article we present and discuss another type of pejorative terms that abound in Spanish and other languages, but which have apparently disappeared in English. The paradigmatic example of these terms is ‘gitano’ (gipsy), in which a neutral use coexists with another insulting one that has the effect of insulting twice: the person to whom the insult is directed and the Roma community. We maintain that the type of terms we analyze contributes to perpetuating racism, classism, and sexism by perpetuating negative stereotypes, rather than by expressing attitudes.

Browse

Recent Submissions