La distància invisible

Abstract

Fa un parell de setmanes va ser notícia la sortida a borsa da SpaceX, una de les empreses d’Elon Musk, que des de fa uns anys és considerat l’home més ric del món. Fent una comparació simple però impactant, la seva riquesa equival als ingressos anuals dels 1.100 milions de persones més pobres. Si ampliem el focus a les 10 persones més riques, les seves fortunes combinades equivalen als recursos dels 4.000 milions de persones amb menys ingressos, la meitat de la població mundial. No cal anar tan lluny. Amb càlculs aproximats, les 10 persones més riques de Catalunya acumulen una fortuna que equival al salari anual dels 2 milions de treballadors amb rendes més baixes. Davant aquestes dades, sovint em pregunto com és possible disposar de recursos pràcticament il·limitats i, alhora, mostrar en molts casos una preocupació tan minsa pels més vulnerables. Més enllà de les qüestions ètiques, que considero indiscutibles, aquest fenomen també té una dimensió profundament cognitiva. La neurociència social ha començat a aportar pistes sobre com les jerarquies influeixen en la manera d’interpretar i gestionar les relacions humanes. Un estudi recent publicat a la revista Open Mind per investigadores del MIT suggereix que la reciprocitat, entesa com el fet de retornar favors, no funciona igual en totes les relacions socials. El cervell activa estratègies diferents segons si percep una relació com a igualitària o jeràrquica.