Estigma i hegemonia. Consideracions sobre la interacció social d’un grup de practicants de Reiki de Barcelona

Abstract

El present article parteix de l’acceptació diferencial de les diverses formes d’atenció als patiments presents en la nostra societat per part de la cultura hegemònica. La seva finalitat és la de posar de manifest l’estigma sobre una forma d’atenció concreta, la pertanyent al reiki, principalment des de la pròpia perspectiva dels practicants, veient com influeix en la interacció d’aquests amb els no practicants. Més concretament, observarem com i per què s’elaboren els discursos de comprensió i justificació de l’estigma, així com les diverses estratègies utilitzades per tal d’eliminar-lo o suavitzar-lo dins de l’àmbit hospitalari a rel del voluntariat de reiki que s’hi ofereix. Finalment, intentarem comprendre des d’un tipus de discurs biomèdic com i per què s’accepta una forma d’atenció al patiment estigmatitzada i, com a conseqüència, sobre quines premisses es pot produir la complementarietat entre ambdues segons aquest discurs estigmatitzador