Carregant...
Embargament
Document embargat fins el 2026-07-18Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/224914
PRC1.1 Role in Rhabdomyosarcoma Tumorigenesis
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[eng] Rhabdomyosarcoma (RMS) is the most common soft tissue sarcoma in the pediatric age. RMS arises from a cell located in the skeletal muscle differentiation process, around the myoblast stage, and has two major subtypes, classified according to the presence or absence of a fusion oncoprotein, mainly PAX3::FOXO1 and less frequently PAX7::FOXO1. Both subtypes are highly dependent on epigenetic deregulations that define the biology and behavour of tumor cells. In the last decades, little improvement in the survival of patients have been achieved. To that aim, in this work we propose to explore the epigenetic dependencies of RMS for the Polycomb Repressive Complex 1.1 (PRC1.1). We observed that two of the main proteins of PRC1.1, RING1B and USP7, are present in the super-enhancers (SEs) of the main tumorigenic genes of RMS. Moreover, RING1B knock-out (KO) and USP7 knock-down (KD) or pharmacological inhibition showed a down-regulation in these tumorigenic genes expression and compromised RMS viability and induced skeletal muscle differentiation in vitro and in vivo. Finally, we proposed a potential combination of USP7 inhibitor P22077 with PLK1 inhibitors Volasertib and Rigosertib.
[cat] Rabdomiosarcoma (RMS) és el sarcoma de teixits tous més comú en edat pediàtrica. El RMS s’origina a partir d’una cèl·lula localitzada durant el procés de diferenciació del múscul esquelètic, a prop de l’estat de mioblast, i presenta dos subtipus principals, classificats segons la presència o absència de la proteïna de fusió PAX3::FOXO1 o, amb menys freqüència, PAX7::FOXO1. Tots dos subtipus són altament dependents de desregulacions epigenètiques que defineixen la biologia i el comportament d’aquestes cèl·lules tumorals. En les darreres dècades, s’ha produït pocs avenços pel que fa a la millora de la supervivència dels pacients. Per aquest motiu, en aquest treball proposem explorar les dependències epigenètiques del RMS respecte al Polycomb Repressive Complex 1.1 (PRC1.1). Hem observat que dues de les principals proteïnes del PRC1.1, RING1B i USP7, es troben als super-enhancers (SEs) dels principals gens tumorogènics del RMS. A més, el knock-out (KO) de RING1B i el knock-down (KD) o inhibició farmacològica d’USP7 mostren una reducció en l’expressió d’aquests gens diana tumorogènics, comprometen la viabilitat del RMS in vitro i in vivo, i indueixen una diferenciació a múscul esquelètic. Finalment, proposem una potencial combinació entre l’inhibidor d’USP7 P22077 amb els inhibidors de PLK1 Volasertib i Rigosertib.
[spa] Rabdomiosarcoma (RMS) es el sarcoma de partes blandas más común en la edad pediátrica. El RMS se origina de una célula localizada durante el proceso de diferenciación del músculo esquelético, en torno al estado de mioblasto, y tiene dos subtipos principales, clasificados según la presencia o ausencia de la proteína de fusión PAX3::FOXO1 o, menos frecuentemente, PAX7::FOXO1. Ambos subtipos son altamente dependientes de desregulaciones epigéneticas que definen la biología y el comportamiento de estas células tumorales. En las últimas décadas, ha habido poco progreso en la mejora de la supervivencia de los pacientes. Debido a esto, en este trabajo proponemos explorar las dependencias epigéneticas del RMS respecto al Polycomb Repressive Complex 1.1 (PRC1.1). Hemos observado que dos de las principales proteínas del PRC1.1, RING1B y USP7, están presentes en los super-enhancers (SEs) de los principales genes tumorigénicos del RMS. Además, el knock-out (KO) de RING1B y el knock-down (KD) o inhibición farmacológica de USP7 muestra una reducción en la expresión de estos genes target tumorigénicos, compromete la viabilidad del RMS in vitro e in vivo e induce una diferenciación a músculo esquelético. Por último, proponemos una potencial combinación entre el inhibidor de USP7 P22077 con inhibidores de PLK1 Volasertib y Rigosertib.
[cat] Rabdomiosarcoma (RMS) és el sarcoma de teixits tous més comú en edat pediàtrica. El RMS s’origina a partir d’una cèl·lula localitzada durant el procés de diferenciació del múscul esquelètic, a prop de l’estat de mioblast, i presenta dos subtipus principals, classificats segons la presència o absència de la proteïna de fusió PAX3::FOXO1 o, amb menys freqüència, PAX7::FOXO1. Tots dos subtipus són altament dependents de desregulacions epigenètiques que defineixen la biologia i el comportament d’aquestes cèl·lules tumorals. En les darreres dècades, s’ha produït pocs avenços pel que fa a la millora de la supervivència dels pacients. Per aquest motiu, en aquest treball proposem explorar les dependències epigenètiques del RMS respecte al Polycomb Repressive Complex 1.1 (PRC1.1). Hem observat que dues de les principals proteïnes del PRC1.1, RING1B i USP7, es troben als super-enhancers (SEs) dels principals gens tumorogènics del RMS. A més, el knock-out (KO) de RING1B i el knock-down (KD) o inhibició farmacològica d’USP7 mostren una reducció en l’expressió d’aquests gens diana tumorogènics, comprometen la viabilitat del RMS in vitro i in vivo, i indueixen una diferenciació a múscul esquelètic. Finalment, proposem una potencial combinació entre l’inhibidor d’USP7 P22077 amb els inhibidors de PLK1 Volasertib i Rigosertib.
[spa] Rabdomiosarcoma (RMS) es el sarcoma de partes blandas más común en la edad pediátrica. El RMS se origina de una célula localizada durante el proceso de diferenciación del músculo esquelético, en torno al estado de mioblasto, y tiene dos subtipos principales, clasificados según la presencia o ausencia de la proteína de fusión PAX3::FOXO1 o, menos frecuentemente, PAX7::FOXO1. Ambos subtipos son altamente dependientes de desregulaciones epigéneticas que definen la biología y el comportamiento de estas células tumorales. En las últimas décadas, ha habido poco progreso en la mejora de la supervivencia de los pacientes. Debido a esto, en este trabajo proponemos explorar las dependencias epigéneticas del RMS respecto al Polycomb Repressive Complex 1.1 (PRC1.1). Hemos observado que dos de las principales proteínas del PRC1.1, RING1B y USP7, están presentes en los super-enhancers (SEs) de los principales genes tumorigénicos del RMS. Además, el knock-out (KO) de RING1B y el knock-down (KD) o inhibición farmacológica de USP7 muestra una reducción en la expresión de estos genes target tumorigénicos, compromete la viabilidad del RMS in vitro e in vivo e induce una diferenciación a músculo esquelético. Por último, proponemos una potencial combinación entre el inhibidor de USP7 P22077 con inhibidores de PLK1 Volasertib y Rigosertib.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
TÁBOAS OUTÓN, Pablo. PRC1.1 Role in Rhabdomyosarcoma Tumorigenesis. [consulta: 24 de gener de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/224914]