La gestió dels recursos animals a la Catalunya meridional i de ponent durant la protohistòria (segles VII-I ane). Avaluació econòmica, política i social a partir de les restes de fauna

Abstract

[cat] La present recerca té com a objectiu, a partir de la disciplina de la zooarqueologia, integrar les dades de les diferents anàlisis faunístiques dins les interpretacions de caràcter econòmic i politicosocial d’un seguit d’assentaments de la primera edat del ferro i època ibèrica (segles VII- I ane). L’àrea a tractar és la zona meridional i de ponent de l’actual Catalunya, dos territoris a priori diferents, atesa la trajectòria de cada un d’ells des de l’edat del bronze, en qüestions de poblament, o de contacte amb el món colonial fenici, durant la primera edat del ferro; i marcats per una profunda transformació al llarg del període ibèric, a través dels diferents sistemes d’assentaments i les relacions entre els recursos més immediats, alhora que aquests s’adapten a l‘arribada del contingent romà i apareixen noves formes de producció i emmagatzematge agrícoles que poden respondre a aquests nous temps. Pretenem, en aquest marc cronocultural descrit, traçar una evolució en clau de semblances i/o diferències entre els diferents registres zooarqueològics a través de les anàlisis fetes sobre diferents conjunts. Per una banda, s’han analitzat els materials de 5 assentaments: Sant Jaume (Alcanar, Montsià), Ferradura (Alcanar, Montsià), Calvari (el Molar, Priorat), Coll del moro (Gandesa, Terra Alta) i Missatges (Tàrrega, Urgell), amb un total de 5968 restes òssies (mamífers, aus i peixos), i 773 restes de mol·luscs i crustacis marins. Per altra banda els resultats d’aquesta primera anàlisi seran integrats amb els disponibles a través d’altres estudis zooarqueològics d’assentament de la zona o zones immediates (amb dades d’assentaments del País Valencià i el Baix Aragó) amb dades quantitatives aptes per a comparar. El treball s’estructura en: introducció, objectius, metodologia, context geogràfic i cronocultural de la zona a tractar, i estat de la qüestió al voltant del volum i la qualitat de les dades quantitatives disponibles, així com d’un seguit de reflexions sobre aspectes com ara el consum, la ramaderia, i la ritualitat al voltant dels animals domèstics, a partir de les propostes d’altres autors i de paral·lels significatius, a tall de capítols introductoris i de caràcter més teòric. A continuació s’analitzen els 5 contextos inèdits esmentats, per a relacionar, al capítol dedicat a la discussió dels resultats, aquells resultats obtinguts amb les dades zooarqueològiques publicades i disponibles. Per últim, el capítol de les conclusions recopila els objectius fixats i els resultats obtinguts per tal de traçar una valoració en conjunt.

[eng] The aim of this research is to carry out a zooarchaeological study of various sites dated to the Early Iron Age and Iberian period (7th-1st centuries BC), interpreting the results of the faunal analysis within the respective economic and sociopolitical contexts. The study area includes the southern and western zones of Catalonia. Both are a priori different zones in terms of population from the Bronze Age onwards, and of interaction with the Phoenician colonial world during the Early Iron Age. Both territories also experienced strong transformations during the Iberian Period, in terms of settlement patterns and relations to the nearby resources, at the same time that they were adapting to the arrival of Roman settlers and new ways of production and storage were emerging. In this context, the objective of this work is to analyse the changes and similarities/differences between the zooarchaeological record in a series of contexts. On one hand, materials from five archaeological sites have been analysed: Sant Jaume (Alcanar, Montsià), Ferradura (Alcanar, Montsià), Calvari (el Molar, Priorat), Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta) and Missatges (Tàrrega, Urgell), with a total of 5968 bone remains (mammals, birds and fishes) and 773 remains of marine molluscs and crustaceans. On the other hand, the results of this analysis are integrated and compared with available quantitative data from other zooarchaeological studies on sites from the same geographical zone or nearby zones (including data from sites in the País Valencià and Baix Aragó). The work is structured as follows: introduction, objectives, methodology, geographic and historical background of the study area, and state of the art in zooarchaeological quantitative data (taking into account also the quality of these data), in addition to some remarks on consumption, animal husbandry and rituals associated with domestic animals, based on studies by different authors. After these introductory and theoretical chapters, the results of the five sites analysed in this research are presented. This is followed by a discussion of these results, integrating the existing published and available zooarchaeological data from other sites. The conclusions of this study are summarised in the final chapter.