Tesis Doctorals - Departament - Història i Arqueologia

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/107802

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 70

La formació arqueosedimentària dels jaciments de la primera edat del ferro i del període ibèric al nord-est peninsular: Estudi micromorfològic de la Fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues) i de Gebut (Soses, el Segrià)
(Universitat de Barcelona, 2024-02-05) Carbonell Roca, Joan; Bergadà i Zapata, M. Mercè; Alonso Martínez, Natalia; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[cat] L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és augmentar el coneixement de la formació arqueosedimentària dels jaciments protohistòrics. Aquest estudi utilitza un enfocament geoarqueològic, i principalment la micromorfologia dels sòls. Aquesta última és poc utilitzada per a la cronologia i l'àrea geogràfica estudiada (nord-est de la península Ibèrica) tot i que els jaciments estan construïts majoritàriament o en gran part en terra crua, condicions ideals per a estudis micromorfològics. Amb l'anàlisi de dos jaciments de l'Edat del Ferro primerenca i de l'època ibèrica, la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca (Arbeca, les Garrigues) i el jaciment de Gebut (Soses, el Segrià), aportem un nou enfocament al seu estudi. El nostre desig és que es pugui replicar en altres llocs, per amplificar i millorar la informació recollida. La hipòtesi de partida és que l'ús de tècniques d'alta resolució pot augmentar i millorar la comprensió de seqüències arqueosedimentàries, així com d'estructures i materials elaborats fets de terra crua. Per tal d'interpretar les dades recollides, es va realitzar una anàlisi bibliogràfica i de camp per caracteritzar els contextos geomorfològics i culturals en què es trobaven els jaciments estudiats. També es va abordar l'estat de la qüestió, sobre la manera en què s'han estudiat les seqüències estratigràfiques fins a l'actualitat en jaciments protohistòrics i sobre la consideració que es dóna a l'arquitectura i la micromorfologia de la terra crua per a la seva anàlisi. L'estudi dels propis jaciments es va dur a terme durant les campanyes d'excavació, durant les quals es van seleccionar, descriure i recollir diverses seqüències estratigràfiques i estructures arqueològiques. Aquestes eleccions es van fer en col·laboració amb l'equip d'investigació del jaciment, amb l'objectiu d'aprofundir en els diversos problemes que van sorgir durant les excavacions. Al laboratori, una sèrie de passos que van des de l'anàlisi de fotografies i documents recollits sobre el terreny fins a l'observació al microscopi, van permetre crear una classificació de microfàcies. Aquestes últimes són les signatures que deixen les activitats antropogèniques i els processos naturals en els sediments. La seva identificació permet reconstruir les seqüències analitzades i proposar interpretacions rellevants de les activitats realitzades en cada lloc i les maneres de construcció. Així, aquesta informació ens permet reflexionar sobre com es formen els diferents jaciments excavats, quin és el seu grau d'integritat, quines activitats es van dur a terme als jaciments i quins processos de selecció i transformació de materials es van dur a terme per fabricar elements de terra crua. Finalment, també permet promoure l'ús d'aquest tipus d'enfocaments, així com l'estudi de l'arquitectura de terra i els sediments.
Más allá del Perú: línea, accionar y proyección internacional del Partido Comunista del Perú, Sendero Luminoso, 1962-2000
(Universitat de Barcelona, 2024-05-21) Jiménez Vigara, Miguel; García Jordán, Pilar; Guiteras Mombiola, Anna; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[spa] Los estudios sobre el Partido Comunista del Perú, Sendero Luminoso (PCP-SL), han englobado multitud de temáticas. Sin embargo, son escasos los estudios que han abordado directamente la cuestión internacional en la organización maoísta peruana. Por ello este trabajo ha pretendido realizar la reconstrucción de la vertiente internacional de Sendero Luminoso, en aspectos centrales como la proyección internacional, el accionar, la representación y las relaciones con el Movimiento Revolucionario Internacionalista (MRI). La periodicidad escogida tiene por inicio el año 1962, cuando se constituyó el núcleo de Sendero, el Comité Regional de Ayacucho (CRA); y continua durante los años de la violencia armada estricta (1980-1992); concluyendo con la captura de Guzmán en 1992, seguida de los acuerdos de paz y las negociaciones con el Estado peruano hasta inicios del siglo XXI. Comprendiendo los temas a tratar, las fuentes analizadas han sido de una considerable heterogeneidad, predominando aquellas relativas a la documentación del PCP-SL, los documentos provenientes de organizaciones maoístas y afines al MRI, las fuentes producidas por entidades (bases de datos y estadísticas) y aquellas relativas a la prensa, y las que tienen por origen el Estado peruano. Los aportes principales de esta investigación son tres. El primero reside en que los textos y relatos creados por el PCP-SL, primero como fracción dentro del PCP y luego como Facción Roja en el PCP-BR, tuvieron un fuerte componente internacional desde antes del inicio de la lucha armada (1980) y demostraron claramente la aspiración de la organización a liderar el marxismo revolucionario. De esta manera, establecieron su propio imaginario mundial, el cual fue esencial para su recuerdo colectivo como grupo y para la creación del partido como el único capaz de llevar a cabo una revolución mundial. El segundo atañe a que el PCP-SL mostró gran interés en expandirse a nivel mundial, pasando de la propaganda y la agitación inicial a la agresión a través de los atentados contra bienes y personas. La unión del PCP-SL al Movimiento Revolucionario Internacionalista (MRI) y su participación en la revista A world to win, permitieron que la organización senderista fuera reconocida por los maoístas en el extranjero. Esta situación llevó al grupo a destacar el papel del partido en "su" revolución en el Perú y, en particular, la relevancia del "pensamiento Gonzalo". El tercer aporte constata la intención de la organización senderista de dirigir la identidad política del maoísmo en la revista A world to win, hecho que creó una sensación de falsa de homogeneidad y de instrumentalización de las relaciones entre ambas organizaciones. Además, con los acuerdos de paz de 1992 y a medida que avanzó la década de los noventa, esta relación se modificó por la falta de unidad en el movimiento comunista internacional y por el cuestionamiento, aunque cauto y tibio, del liderazgo en el PCP-SL y concretamente de lo relativo a la jefatura y a la concepción del líder. En definitiva, considero que la investigación realizada permite observar de manera amplia la evolución desde una perspectiva global y holística la vertiente internacional de Sendero. Todo ello ha permitido confirmar la gran importancia de la cuestión internacional senderista, a su vez que el análisis desarrollado ha cuestionado las concepciones estereotipadas sobre el hermetismo, aislacionismo e inmovilismo de la organización maoísta, ya que Sendero se proyectó más allá del Perú.
Comunidades humanas, paisaje leñoso y variabilidad climática durante la transición Pleistoceno-Holoceno en el NE de la península ibérica: un enfoque antracológico y de análisis espacial
(Universitat de Barcelona, 2023-09-05) Mas Vélez, Bàrbara; Riera i Mora, Santiago; Allué, Ethel; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[spa] En el noreste de la península ibérica, se dispone de datos antracológicos de distintos contextos arqueológicos. Sin embargo, la complejidad geográfica y medioambiental de la región hace que la disponibilidad de secuencias completas y datos resulte insuficiente. Esta tesis doctoral tiene como objetivo principal investigar las relaciones entre las comunidades humanas, el entorno vegetal y el medioambiente en el noreste de la península ibérica, en un período que abarca desde el final del Paleolítico hasta el Holoceno final (ca. 16.400-3.400 años cal BP). Para lograr este propósito, se han establecido cuatro casos de estudio y tres objetivos específicos: 1) analizar conjuntos antracológicos de yacimientos arqueológicos con secuencias antracológicas incompletas; 2) examinar la composición de las comunidades vegetales y entender los factores que influyeron en su transformación; y 3) entender cómo las comunidades humanas gestionaron los recursos leñosos, identificando patrones y cambios en su selección y utilización. El análisis antracológico, que incluye la identificación taxonómica y de las alteraciones tafonómicas en la anatomía de la madera, se realizó en 1.899 fragmentos de carbón recuperados en tres yacimientos, Molí del Salt (sur del valle del Ebro), Cova del Parco (Prepirineo) y la Cova Colomera (Pirineo Central), que contienen secuencias arqueológicas generadas por distintos eventos de ocupación humana, desde el final del Magdaleniense medio hasta la Edad del Bronce. El análisis espacial intra-site se aplicó a los fragmentos de carbón de Molí del Salt y Cova del Parco, mediante las técnicas geoestadísticas Densidad de kernel, K-means y el índice I de Moran de ArcGIS. Asimismo, se modelaron los hábitats adecuados (ENM) de dos especies de Quercus sp. en el escenario climático del Holoceno medio (8.200-4.200 años BP) utilizando el algoritmo de Máxima Entropía (MaxEnt). Para ello, se seleccionaron biovariables ráster mediante el factor de inflación de varianza (VIF), y se obtuvieron las coordenadas geográficas actuales de ambas especies mediante QGIS. Se generaron 10 réplicas de los modelos MaxEnt con un máximo de 500 interacciones y un submuestreo de ocurrencias del 30%. Finalmente, se validaron los modelos mediante el valor AUC (Área bajo la curva), la curva ROC (Característica Operativa del Receptor) y la correlación de la prueba no paramétrica Kruskall Wallis con 100 modelos nulos. Los resultados obtenidos en Molí del Salt y Cova del Parco revelan transformaciones en la cobertura vegetal, con retroceso de los bosques de Pinus tipo sylvestris y el aumento de formaciones abiertas dominadas por Juniperus sp. Estos cambios se impulsarían por la influencia de distintos factores climáticos, de condiciones más templadas y húmedas alrededor de Molí del Salt, y frías-áridas y frías-húmedas en el caso de Cova del Parco. Asimismo, los resultados espaciales en ambos yacimientos muestran la organización del espacio y el uso selectivo de la leña en una distribución diferencial de los taxones Pinus tipo sylvestris y Juniperus sp. en distintos lugares del asentamiento. En el yacimiento de Cova Colomera, los resultados muestran una cobertura estable del bosque caducifolio submediterráneo dominado por robles caducifolios, que se influenciaría por unas condiciones climáticas suaves y húmedas. Asimismo, los ENM revelan diferencias significativas en la distribución de hábitats adecuados para Quercus ilex subsp. ilex y Quercus pubescens. Finalmente, la localización de los yacimientos arqueológicos del Neolítico refleja preferencias de selección de la madera de ambos Quercus relacionadas con la distribución de ambos hábitats adecuados. En síntesis, mediante el análisis antracológico, el análisis espacial intra-site y los modelos de nicho ecológico, se han obtenido resultados que contribuyen a una mejor comprensión de la interacción entre los seres humanos y su entorno vegetal en el pasado, y ofrecen perspectivas interesantes para futuras investigaciones.
Los kuna del Darién en el siglo XVII: Resistencias y pactos ante la colonización hispànica (1614-1698)
(Universitat de Barcelona, 2023-07-26) Vives Via, Ferran; Orobitg Canal, Gemma; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[spa] Desde inicios del siglo XVII la región del Darién, en la frontera entre los actuales estados de Panamá y Colombia, fue el territorio donde se establecieron distintas comunidades indígenas, los antecesores de los kuna que actualmente habitan la comarca del Kuna Yala, en Panamá. El espacio que se estudia tenía un papel estratégico entre los dominios hispánicos en América, pues el Darién, y el istmo de Panamá en su conjunto, podía ser tanto un puente como una separación entre los océanos Pacífico y Atlántico. En este contexto los kuna entraron en escena en 1614, cuando iniciaron una revuelta que duró más de dos décadas y no se cerró hasta que algunos líderes indígenas pactaron la entrada de misioneros católicos en la región. A partir de 1637, y en distintas oleadas, algunos religiosos de distintas ordenes penetraron el territorio kuna para, teóricamente, evangelizar a los nativos y someterlos al dominio colonial hispánico. A pesar de la entrada de misioneros, los kuna mantuvieron un dominio efectivo del territorio durante todo el siglo XVII, que solo se veía distorsionado por la presencia de algunos colonos, religiosos y laicos. La existencia de pequeños núcleos coloniales en el territorio indígena se intercaló con revueltas indígenas abiertas, con resistencias cotidianas, así como con pactos e intercambios entre los kuna y la colonia. A todo este sistema de relaciones complejas se le sumó durante ciertos periodos la presencia de piratas y corsarios holandeses, ingleses y franceses, que pretendían acceder a las riquezas del Pacífico al mismo tiempo que pretendían atacar los territorios dominados por la Monarquía Hispánica en el llamado Nuevo Mundo.
Género y nación en la representación turística de la identidad local: Tarragona durante la II República
(Universitat de Barcelona, 2024-05-03) Vidal Sánchez, Carlota; Santacana i Torres, Carles, 1961-; Vives, Antoni, 1977-; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[spa] La presente tesis analiza el proceso de producción histórica de la marca turística de Tarragona durante la Segunda República, definida a través de la representación y escenificación de una identidad local que buscaba su encaje en las identidades nacionales de mayor envergadura. Dicha identidad local se trazó a partir de imágenes y símbolos de género que venían a caracterizar la autenticidad del lugar y de los locales. Asimismo, el fomento del turismo durante la Segunda República resultó un espacio idóneo a través del que los locales pudieron negociar y resistir corporalmente al discurso de identidad local y al imaginario de género que la definía, trazado desde arriba. Este estudio microhistórico toma tres casos concretos mediante los que se analiza las conexiones entre turismo, género y nación en la Tarragona republicana. Estos tres eventos toman la monumentalización del espacio público, la importación del modelo festivo fallero desde Valencia y la celebración del concurso de Miss Tarragona 1934 como ejemplos a través de los que se demuestra la creación de una nueva identidad turística tarraconense con claras connotaciones nacionales y de género, así como las contestaciones y las subversiones que protagonizaron las clases populares locales en el encuentro turístico.
Mujeres y familia en la construcción de la ciudadanía durante la institucionalización del Estado liberal español (1834-1847)
(Universitat de Barcelona, 2023-11-02) Pizarro Carrasco, Luis; Lo Cascio, Paola; Nash, Mary, 1947-; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[spa] La tesis doctoral que presentamos analiza, en primer lugar, los debates que se desarrollan en el período desde el reformismo social y las nacientes pedagogías sobre los planes institucionales de la enseñanza de las niñas y el papel de las mujeres en la sociedad liberal. El debate lo llevan a cabo los principales reformistas sociales, un grupo de pedagogos, maestros de escuelas públicas y privadas, ciertas figuras del socialismo premarxista de tipo furierista y un grupo de escritoras. El capítulo tercero estudia las reflexiones del socialismo furierista acerca del papel de las mujeres en la sociedad. En este capítulo hacemos especial mención de las propuestas del feminismo furierista. El capítulo cuarto analiza comparativamente la obra de tres escritoras, Carolina Coronado, Gertrudis Gómez de Avellaneda y Maria Josepa Massanés, algunas de ellas también maestras. Con el objetivo de estudiar la aportación de las escritoras al debate sobre la enseñanza de las niñas y el papel de las mujeres en la nueva sociedad. Otro de los objetivos principales ha sido comprender cómo abordan las escritoras del período el papel de las mujeres en la articulación entre la esfera privada, la sociedad civil y la esfera pública oficial. En la investigación analizamos las estrategias utilizadas por este grupo de escritoras para construir una identidad feminista. En esta tesis doctoral hemos tratado de comprender cómo, a través de diversos espacios periodísticos, educativos, literarios y asociativos en los que contribuyeron estas y otras mujeres, ellas se esforzaron por abrir nuevas esferas públicas discursivas, con lo que negociaron, esta vez para todas las mujeres, la “ampliación del espacio político” y, por último, negociaron los significados de lo que es político.
Producció i comerç ceràmic al Regne de Sevilla en època baixmedieval i moderna (segles XV-XVIII): una aproximació arqueomètrica
(Universitat de Barcelona, 2024-06-20) Coso Álvarez, Júlia; Buxeda i Garrigós, Jaume; Madrid i Fernández, Marisol; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[cat] L’arribada i colonització d’Amèrica l’any 1492 per part de la Corona de Castella va comportar la implantació d’un nou sistema comercial, caracteritzat, d’una banda, per un gran moviment de persones, però de l’altra també de mercaderies, entre les quals, la ceràmica va ser una de les més demandades. En aquest context, la creació de la Casa de Contratación l’any 1503 va comportar el suposat monopoli sevillà d’aquest comerç amb les colònies, fet que va posicionar la ciutat de Sevilla com un dels centres productors ceràmics més importants del moment. Malgrat crear al seu voltant una gran indústria per a satisfer de productes ceràmics les zones colonitzades, la seva xarxa comercial s’estenia pels rius navegables i la costa de l’anomenada baixa Andalusia, implicant altres ports i poblacions en aquest tràfic comercial atlàntic. En aquest sentit, la ciutat de Sevilla ha estat extensament estudiada pel que fa a les seves produccions ceràmiques, tanmateix, la resta de centres productors del Regne han estat relegats quasi bé al total oblit, sense que puguem conèixer quina era la seva implicació real en la producció i el comerç ceràmic del moment. En conseqüència, hem plantejat la caracterització arqueomètrica de quatre centres productors —Palos de la Frontera, Moguer, Jerez de la Frontera i Puerto de Santa María— i tres centres de consum —Rota, Jerez de la Frontera i Villamartín— localitzats a les actuals províncies de Huelva i Cadis, amb l’objectiu d’identificar i conèixer la seva producció. Així doncs, l’objectiu principal d’aquest treball és reconstruir els patrons de producció, exportació i consum ceràmics en època baixmedieval i moderna d’aquesta regió, sense tenir en compre la ciutat de Sevilla, un període de canvis profunds marcat per l’obertura de la primera ruta comercial transatlàntica. Aquest estudi s’ha dut a terme a través de la caracterització arqueomètrica de la mostra a partir de fluorescència de raigs (FRX) per a la caracterització química, difracció de raigs X (DRX) per a la caracterització mineralògica (DRX), microscòpia electrònica de rastreig (SEM-EDS) per als estudis microestructual i finalment a partir d’assajos de resistència mecànica a fractura i conductivitat tèrmica. Així mateix, per a la interpretació dels resultats hem tingut en compte les dades arqueològiques i les dades aportades pels estudis documentals. Els resultats de la present tesi permeten conèixer la gran complexitat present en les produccions del Regne de Sevilla, implicant diversos centres productors, classes ceràmiques i preparacions en funció de la seva cronologia. Així mateix, hem pogut veure que és una realitat heterogènia, sense que es pugui assimilar del tot als patrons de producció observats per la seva capital. La comparació dels nostres resultats amb la base de dades del projecte Tecnolonial ens ha permès comprovar que alguns dels tallers estudiats es veurien implicats en les rutes comercials atlàntiques del moment, sobretot en relació a les illes Canàries, però de forma esporàdica també amb el Carib, fet que confirma que no només la ciutat de Sevilla produïa i exportava ceràmica.
«Chile en el corazón»: las relaciones de solidaridad política del Partido Comunista de España (PCE) y del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) con la democracia chilena (1970 – 1982)
(Universitat de Barcelona, 2024-04-05) Marchant Veloz, Pedro Salvador; Mayayo i Artal, Andreu; Zaidenwerg, Cielo; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[spa] Esta investigación se centra en el estudio transnacional de la solidaridad política de las organizaciones comunistas españolas (Partido Comunista de España y Partit Socialista Unificat de Catalunya) hacia Chile desde el golpe de Estado del 11 de septiembre de 1973 hasta el año 1982, junto a las relaciones existentes a partir del gobierno de la Unidad Popular, a partir de las lecciones y análisis sobre la experiencia de la vía chilena al socialismo. Esta opción es tomada para aportar en los estudios sobre la solidaridad existente con la oposición a la dictadura cívico-militar, especialmente dentro de los marcos europeos, así como la transferencia política desde las izquierdas gobernantes en el país sudamericano. En este sentido, la territorialidad hispana, además de las y los sujetos históricos, no ha sido estudiada de manera extensa, por lo cual es necesario la profundización desde los partidos señalados y sus militancias, en especial por su papel durante el tardofranquismo y la Transición española. Por ende, es central abordar los motivos por los que Chile tuvo una importancia solidaria y política desde el comunismo español y cómo las posturas internas del Partido Comunista de España y del Partit Socialista Unificat de Catalunya influyeron en estas acciones. De manera tentativa se plantea que Chile fue un foco solidario por el impacto de la Unidad Popular y del golpe de Estado en el comunismo español, principalmente en el análisis político sobre el devenir de una posible vía socialista en España. Además, las vicisitudes internas (estratégicas y teóricas) de las organizaciones comunistas, junto al contexto de cambio político desde la dictadura franquista a la transición democrática y las influencias del exilio chileno incidieron en los diversos repertorios de acción solidaria con la oposición democrática chilena. Para esto, el objetivo central es analizar las relaciones y formas de solidaridad política del comunismo español con Chile entre 1970 y 1982, desde la influencia de las posturas internas y contextuales en el seno del PCE y del PSUC y otras organizaciones relacionadas. Para ello, se abordan específicamente contextualizar el inicio de la solidaridad comunista española con Chile a partir de 1970; analizar la experiencia de la Unidad Popular y del golpe de Estado de 1973 desde prisma de las organizaciones comunistas estudiadas; explicar las relaciones políticas entre el comunismo español y la oposición chilena entre 1973 y 1976; analizar los cambios en los mecanismos de solidaridad comunista con Chile entre 1977 y 1982, desde las influencias contextuales y teóricas durante la transición hispana; establecer transversalmente los roles de género dentro de los repertorios de solidaridad; determinar el papel del exilio chileno en las acciones solidarias; evaluar las posturas del comunismo español entre 1976 y 1982 en relación con las visiones políticas del Partido Comunista de Chile; comprender el papel del eurocomunismo en las expresiones de solidaridad con Chile en el período estudiado y determinar los elementos que marcaron el descenso de solidaridad desde el comunismo español hacia Chile en los primeros años de la década de 1980, en especial a partir de las crisis internas del comunismo español de 1981 y 1982.
Societat, treball i nivells de vida a les colònies tèxtils de Catalunya (1890-1936). Una reinterpretació.
(Universitat de Barcelona, 2024-04-11) Palau Elcacho, Lisard; Ferrer i Alòs, Llorenç, 1957-; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[cat] Les colònies industrials tèxtils han esdevingut un dels fenòmens més característics del procés industrialitzador català. Un model fabril que començà a gestar-se a partir dels anys seixanta i setanta del segle XIX i que es caracteritzà per la seva singularitat, en el qual l’esfera social i l’esfera laboral convergiren en un mateix establiment generalment allunyat dels nuclis urbans i accionat principalment per energia hidràulica. Un model productiu, empresarial i social únic que al llarg de les últimes dècades ha despertat un gran interès per part de la historiografia amb la finalitat de comprendre, desgranar i posar en valor el funcionament i les característiques d’aquestes societats. Al nostre entendre, però, el marc teòric en el que es recolzen bona part d'aquests estudis es fonamenta en un seguit d'idees preconcebudes mancades d'una base empírica sòlida i que han estat acceptades i reproduïdes sense haver estat sotmeses a un exercici crític previ (sobredimensió del fenomen; establiments aïllats i hermètics; mà d'obra d'origen rural disciplinada i estable; baixos salaris i unes condicions de vida que estan en el llindar de la pobresa, entre d'altres). Dit d'una altra manera, s'ha tendit a extrapolar a la globalitat del fenomen la ideologia, el paternalisme, les pràctiques i dinàmiques socials i laborals detectats d'una minoria de casos, la major part emblemàtics. En base a l'exposat, la finalitat de la present tesi doctoral ha estat la de posar en tela de judici aquest discurs. Amb la voluntat de reformular, tant des del punt de vista social com laboral, aquest hipotètic hermetisme i comportament endogàmic tan elevats. Per a fer-ho, la tesi s'ha dividit en cinc capítols. Després de la introducció, en el segon capítol s'ha posat especial èmfasi en identificar les principals línies d’investigació que s’han abordat al llarg de les últimes dècades en relació a l’univers de les colònies industrials a Catalunya. Això ens ha permès identificar les principals carències d'aquest debat i els elements susceptibles de ser revisats. En el tercer capítol, tot basant-nos en la informació extreta de fonts com els nomenclàtors de població, es reflexionarà al voltant del fenomen de les colònies industrials tèxtils i quin efecte i importància van tenir en el marc de la industrialització catalana. En el quart capítol, principalment a partir dels padrons municipals d'habitants, s’analitzaran les característiques de la població que va viure i treballar en les colònies industrials i fàbriques de riu tèxtils des de finals del segle XIX fins a mitjans de la dècada de 1930 (estructura per edats, sexe i estat civil; estructures i relacions familiars i de parentiu dins de l'establiment, procedència, mobilitat, temps de residència, etc.). El cinquè capítol, a partir de múltiples fonts de diversa índole (censos obrers, llistats de mà d'obra i nòmines, documentació de l'Institut de Reformes Socials i de les seves juntes locals, entre d'altres), es desgranarà detalladament l’organització laboral que regí en les colònies industrials i fàbriques de riu tèxtils i en comprendre quines estratègies laborals adoptaren les famílies per compaginar les tasques domèstiques i el treball a la fàbrica. El sisè capítol es focalitzarà en l'estudi de la composició i naturalesa dels salaris, en les condicions de treball i en la reconstrucció dels nivells de vida mitjançant l’elaboració de pressupostos familiars. En resum, per una banda, i al contrari del que la bibliografia ha tendit a defensar, la societat creada al voltant de les colònies tèxtils fou, en la seva gran majoria, una societat dinàmica tant a nivell social com laboral la qual va estar sotmesa en un constant procés de transformació. Cal sortir d'aquesta visió que concep les colònies tèxtils com un microcosmos, com una societat rígida i hermètica, aïllada del seu entorn i inalterable en el temps. Tot i les seves especificitats i particularitats, aquests establiments estaven lligats de la mateixa manera que els altres al joc de l'oferta i la demanda. A més a més, dins de la globalitat del fenomen s'ha evidenciat la existència de dos grans models poblacionals a partir dels quals s'estructura o es teixeix el complex entramat. El primer, el de les grans colònies, l'excepció, ha esdevingut el discurs hegemònic que ha acabat aplicant-se a la resta de casos, la majoria. Per altra banda, gràcies a una planificada optimització dels ingressos familiars, a la importància dels ingressos no monetaris i les xarxes de solidaritat i d'ajut mutu, juntament amb unes jornades laborals més llargues i uns salaris que tendiren a augmentar a mesura que ens endinsem al segle XX, la capacitat adquisitiva de les famílies que visqueren en aquests establiments fou suficient com per suplir les seves necessitats bàsiques.
Las grandes láminas de sílex: materiales, movilidad y simbolismos durante el Neolítico final - Calcolítico en Europa
(Universitat de Barcelona, 2023-12-15) Gonzalez Olivares, Cynthia Belén; Mangado Llach, Xavier; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[spa] Durante dos mil años, el sudeste de Europa vivió una serie de cambios sociales que invadieron cada espacio utilizado por estas comunidades: hábitat, talleres artesanales y espacios funerarios. Así, poco a poco, desde los Balcanes se extendió una nueva forma de organización que llegó hasta lugares tan distantes como Escandinavia o la Península Ibérica. En esta tesis doctoral daremos a conocer las principales características de este fenómeno social conocido como «el fenómeno de las grandes láminas», en su llegada y establecimiento en el noreste de Iberia. Esta caracterización nos permitirá conocer la totalidad del concepto, desde sus atributos tecno-tipológicos, pasando por reconocer los tipos de materias primas utilizadas, hasta comprender la complejidad de su simbolismo. Para ello, compararemos la realidad local, basada en el estudio de 60 yacimientos arqueológicos localizados entre las cordilleras litoral, prelitoral y Pirenaica del noreste de la Península Ibérica; con lo que siempre hemos reconocido como el punto de partida de los cambios sociales en Europa, mediante el estudio de los materiales provenientes de Kladovo (Serbia), Vinča Belo-Brdo (Serbia) y Lastva (Bosnia y Herzegovina). ¿Es el fenómeno de las grandes láminas un marcador material del nacimiento de las jerarquías calcolíticas europeas?
Economia del vi a l’època romana. Paisatges productius, dades arqueològiques, quantificació i modelizació. Estudi de cas: regio Laeetana‐Hispania Citerior Tarraconensis (s. I a.C.‐ III d.C.)
(Universitat de Barcelona, 2023-06-02) Martín i Oliveras, Antoni; Revilla Calvo, Víctor; Remesal Rodríguez, José; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[cat] L'economia romana s'ha definit com un règim agropecuari, on es cultivava principalment el blat combinat amb altres cultius intensius (vinya i olivera), que produïen grans excedents de productes agraris transformats com el vi i l'oli d'oliva. Les possibilitats de creixement econòmic d'una zona vitivinícola com la antiga "regio Laeetana" a la província Hispania Citerior Tarraconensis, depenien de canvis en la productivitat agrària però estaven subjectes a constriccions agroecològiques i agroeconòmiques que podien afectar els patrons d'assentament, les fluctuacions demogràfiques, les formes de producció relacionades amb les capacitats de cultiu de la vinya, la difusió de noves tècniques de conreu i l'elaboració i l'adopció de nous avenços tecnològics. L'òptima combinació de tots aquests factors explica com van sorgir avantatges comparatius enfront d'altres territoris productors, assolides a través de processos d'intensificació i especialització que van generar un l'increment d'excedents de producció vitivinícola susceptibles de ser comercialitzats en diferents mercats exteriors. La viticultura intensiva practicada durant l'època romana a l' antiga regió de la Laietània que comprenia l'àmplia depressió del Vallès, el curs baix del riu Llobregat i gran part de la costa central catalana, va ser un fenomen generalitzat amb enormes implicacions econòmiques que va suposar una autèntica revolució per a aquest territori en tots els àmbits i en tots els ordres. Aquest projecte de recerca es basa en un treball previ on es va establir el marc teòric i epistemològic d'estudi de les diferents variables, factors i agents endògens i exògens que intervenen en totes les etapes de la producció, distribució, comerç i consum del vi en l'època romana entre els segles I aC i III dC. Aquest nou treball se centra en una anàlisi geoespacial i geoeconòmica, que suposa la identificació dels patrons de poblament, l'organització del hàbitat rural, les formes de producció i gestió relacionades amb les capacitats dels cultius per obtenir uns rendiments òptims que permetin la generació d' excedents susceptibles de ser comercialitzats en un context d'una població creixent i una demanda elevada. La utilització de mètodes quantitatius i qualitatius derivats de la l'aplicació de les matemàtiques, la física, l'estadística i l'elaboració de models formals de programació lineal com el PM-Predictive modelling o modelat predictiu, el CFD-Cumulative Frequency Distribution o modelat de distribució de freqüència acumulativa, l' ABM-Agent Based Modelling o modelatge basat en agents i el CSN-Complex Systems Networks o modelatge de xarxes i sistemes complexos, ens permeten interpretar i fer inferències, prediccions, regressions i reconstruccions sobre l'evolució de l'economia vitivinícola a la Laietània, entesa com una situació inclou tots els aspectes necessaris per produir vins de diverses qualitats, juntament amb un conjunt d'activitats complementàries relacionades amb la producció, l'elaboració, la distribució, la comercialització i el consum del vi en època romana.
Caracterització arqueomètrica de la producció ceràmica als regnes de Còrdova i Granada entorn els segles XV-XVII
(Universitat de Barcelona, 2023-12-01) Valls Llorens, Marta; Buxeda i Garrigós, Jaume; Madrid i Fernández, Marisol; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[cat] Aquesta Tesi Doctoral centra el focus en una recerca sobre la producció, distribució i tecnologia ceràmica als regnes de Còrdova i Granada durant l'època moderna. L'elecció d'aquesta àrea es fonamenta en dos punts claus: la hipòtesi d'un possible vincle - ara per ara pràcticament desconegut - entre les produccions ceràmiques cordoveses i granadines al respecte de les colònies americanes i la realització d'una anàlisi profunda dels processos de canvi-continuïtat que s'haurien pogut produir al Regne de Granada arran de la conquesta castellana del s. XV amb la conseqüent caiguda de l'hegemonia islàmica. La Tesi Doctoral es vincula al projecte marc Impacto tecnológico en el Nuevo Mundo colonial. Cambio Cultural en arqueología i arqueometría cerámica (TECNOLONIAL HAR2016-75312-P i PID2020-117769GB-I00), dirigit pel Dr. Jaume Buxeda i Garrigós, director i tutor del present estudi. El projecte se centra en l'estudi de l'expansió colonial de la Corona de Castella entre els s. XV-XVII com a punt de partida d'un comerç global del qual en són hereves les societats interconnectades en l'actualitat. Aquest projecte basa la seua recerca en mètodes arqueomètrics per estudiar la provinença i la tecnologia de fabricació dels atuells ceràmics en tant que element indicatiu dels contactes i culturals entre poblacions. Fet que implica informació relativa als fluxos comercials i demogràfics involucrats en el transport d'aquestes produccions, així com les influències sobre les àrees recentment conquerides tant dins la pròpia Península - en aquest cas, la ciutat de Granada - com en l'expansió a Ultramar. Amb la finalitat d'abordar aquests objectius, s'ha realitzat el mostreig de ceràmiques procedents tant de centres productors i receptors de les ciutats de Còrdova i Granada com del seu territori (Priego de Córdoba, Cártama, Coín i Castillo de Montejícar), que s'han caracteritzat químicament per a l'estudi de provinença mitjançant la tècnica de Fluorescència de Raigs X (FRX) i mineralògicament per a l'estudi tècnic amb la Difracció de Raigs X (DRX). Una selecció d'aquestes peces s'han analitzat també amb Microscòpia Electrònica de Rastreig (MER) tant pel que fa a l'estudi de l'estadi de sinterització de les matrius com la caracterització dels vidrats. A més, algunes de les peces d'origen granadí han pogut ser testades pel que fa a les propietats mecàniques i tèrmiques. Finalment, s'han realitzat estudis petrogràfics sobre làmina prima d'una selecció representativa de cadascun dels grups de referència definits per FRX amb la finalitat d'obtindre dades complementàries tant pel que fa a l'origen com a les característiques de manufactura d'aquestes produccions. Els resultats obtinguts han permés definir un total de 20 grups de referència corresponents a diferents produccions al llarg del territori. La interpretació arqueològica de les dades obtingudes ha facilitat informació relativa a la naturalesa de la producció en aquesta àrea i la seua distribució territorial. Així com les característiques pel que fa al vincle cultural al respecte del període de dominació islàmica precedent en dues zones - Còrdova i Granada - que, tot i la seua proximitat geogràfica, visqueren el procés de conquesta cristiana en diferents moments històrics. Aquest fet es veurà reflectit igualment en les característiques tècniques de la producció ceràmica. A més, s'han pogut identificar les importacions arribades a cada àrea - algunes amb origen conegut - així com les exportacions. Entre les quals destaca un abast territorial del regne de Granada fins ara desconegut, tant a nivell peninsular com pel que fa a les colònies atlàntiques.
La construcción del Estado boliviano bajo la administración de José Ballivián, 1841-1847
(Universitat de Barcelona, 2023-06-13) Colàs i García, Pol; García Jordán, Pilar; Guiteras Mombiola, Anna; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[spa] La historiografía tradicional ha señalado el período histórico posterior a las independencias americanas como un “tiempo perdido” entre dictaduras militares, corrupción estructural, intereses individuales y perfidia política, resumiendo tales consideraciones en el concepto de “caudillismo”. Siguiendo la tendencia iniciada por estudios recientes desde el marco de la historia política, el análisis concreto de la época, generalmente situada entre la primera mitad del siglo XIX y la consecución de los estados nacionales, enfrenta la teleología fijando la mirada en el funcionamiento concreto del sistema político desde una multiplicidad de prismas, y no en lo que debía llegar a convertirse según unos criterios liberales preestablecidos. La clase dirigente y los distintos actores presentes alternativos al poder ejecutivo (como el legislativo, la ciudadanía, los poderes locales...) no tuvieron un objetivo político claro al que ceñirse hasta la posterior consolidación del Estado-Nación como forma de organización política principal durante la segunda mitad del siglo XIX en la totalidad de la región, lo que da cuenta de las dificultades atravesadas en el llamado proceso de construcción del Estado. Entendiendo que la forma de demostrar la complejidad del período y alejarlo de la generalización “caudillista” es la concretización, esta investigación se centra en el estudio del proyecto político aplicado desde el poder ejecutivo por la administración de José Ballivián (1841-1847) en Bolivia. Así, se defiende que la presidencia en cuestión no fue una más de entre las “dictaduras caudillistas” que, se ha afirmado, poblaron el período; en cambio, fue un intento de erigir un Estado-Nación según consideraciones propias. Para demostrarlo, se fija la atención en el amplio programa reformista propuesto por el gobierno a través de cuatro ejes principales. Primero, las reformas político- administrativas. A través del debate con sectores opositores en el congreso, se propició la aprobación de una constitución, el cambio en el sistema electoral o la sistematización de la educación, entre otras reformas. Segundo, las reformas económicas y comerciales. Por un lado, se trató de mejorar el funcionamiento del aparato público, racionalizando el gasto y la deuda y rebajando la dependencia de la contribución indígena; por otro, se buscó encontrar un recurso hegemónico para la exportación que sustituyera la plata, como la cascarilla y el guano. Tercero, la reforma militar, con la que se pretendió la profesionalización del ejército, la potenciación de la Guardia Nacional como cuerpo de la ciudadanía armada y la propagación del ideario militar entre la población. Cuarto, el giro hacia los Orientes bolivianos. Instado por los grupos dirigentes de La Paz, quienes eran el principal apoyo territorial del gobierno, se trató de buscar una salida fluvial hacia el Atlántico por las Tierras Bajas para acabar con la práctica mediterraneidad de Bolivia, evangelizar su población y colonizar el territorio para sacar beneficio económico. El resultado de las reformas de Ballivián debía ser la construcción institucional del Estado, el despliegue de la autoridad ejecutiva por el país, la prosperidad económica, el avance de la frontera capitalista, la estabilidad política y la imposición del ideal socioeconómico perseguido por los grupos dirigentes paceños. Esto es, se dirigían hacia el Estado nacional, visto como un aparato institucional legítimo con capacidad para reproducirse y defender activamente un proyecto nacional concreto sobre demás propuestas existentes, aunque los resultados no fueron tales. En definitiva, los principales aportes de este estudio radican en lo concreto y práctico en situar la administración de José Ballivián en el largo plazo de la historia boliviana y latinoamericana, pero también en lo general y teórico en proponer la sustitución de “caudillismo” como concepto histórico por el proceso de construcción estatal e imposición de una nación concreta. Algo que no niega ser una época plagada de contradicciones e inestabilidad, pero que destaca a la vez la presencia de convicciones políticas, voluntad de legitimación y consenso y proyectos específicos acordes al simbolismo republicano.
La circulació ceràmica a Barcelona i el seu territori adjacent al voltant dels segles XV i XVII a través del seu estudi arqueomètric
(Universitat de Barcelona, 2023-05-15) Peix Visiedo, Judith; Buxeda i Garrigós, Jaume; Madrid i Fernández, Marisol; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[cat] L’objectiu principal de la Tesi Doctoral és l’estudi de la circulació ceràmica a Barcelona des del segle XIII fins a inicis del segle XVIII. En aquest sentit, bona part de l’estudi s’emmarca en el denominat « segle decisiu » (1550-1640) per Albert García Espuche, que correspon a un període de transformació de la ciutat que va suposar un canvi en les maneres de produir en tot el territori català. És en aquest període quan Barcelona va esdevenir el centre comercial del país, transformant-se en un espai de comercialització i distribució tant dels productes catalans com dels productes estrangers que arribaven a la ciutat. Les excavacions arqueològiques que s’han dut a terme durant els últims anys han permès donar a llum grans conjunts de materials, la majoria corresponents a ceràmica, provinents del Nord, del Centre i de l’Est d’Europa, evidenciant aquesta dinàmica comercial amb la resta del món. S’ha dut a terme un estudi aprofundit sobre la circulació de la ceràmica a la ciutat a partir del mostreig de conjunts ceràmics recuperats en jaciments arqueològics de tipologies molt diferents. Per dur a terme aquesta tasca s’ha integrat la història, l’arqueologia i l’arqueometria. D’una banda, s’ha estudiat el marc històric i el coneixement actual sobre la producció ceràmica a Barcelona des d’un punt de vista documental. Aquesta part s’ha complementat amb els treballs arqueològics basats en la tipologia de les peces i els motius decoratius. D’altra banda, aquesta informació s’ha contrastat amb l’ús de les tècniques arqueomètriques que han permès atribuir un taller o producció concreta a les peces i conèixer l’àmbit de distribució de les mateixes dintre de la ciutat., així com caracteritzar la tècnica de producció de les ceràmiques. Així doncs, l’estudi s’ha focalitzat en documentar què es troba dintre de la ciutat de Barcelona amb l’objectiu de conèixer quines ceràmiques van arribar, quines eren produccions locals i quin va ser el consum d’importacions en relació a la ceràmica barcelonina. S’ha incidit en qüestions socials i culturals: s’ha estudiat quin tipus de ceràmica es consumia en la totalitat de la ciutat analitzant la seva amortització amb la finalitat de generar hipòtesis relacionades amb l’estratificació social del moment, pressuposant que en determinades zones o àmbit socials i culturals es consumeixen ceràmiques importades, mentre que en contextos religiosos o àmbits relacionats amb les classes populars les produccions que es consumirien haurien de ser locals. En aquest sentit, la caracterització arqueomètrica conjuntament amb les dades arqueològiques, ha permès analitzar l’evolució en la circulació ceràmica i documentar quines importacions arriben en cada període, com es reparteixen i què es consumeix al llarg dels segles XIII al XVIII. D’aquesta manera, l’avaluació de la circulació ceràmica ha sigut el punt central de la tesi, permetent entendre el procés de circulació ceràmic posterior al procés de producció. Finalment, un dels últims aspectes que s’han tingut en compte són qüestions relacionades amb modes i tendències en la població i amb l’adaptació dels tallers tant locals com externs als gustos locals, permetent caracteritzar a la societat del moment. L’estudi sobre la circulació del material ceràmic ens permet entendre qüestions complexes que sovint no apareixen reflectides a la documentació. Els canvis en els motius decoratius poden anar en relació amb els canvis dels gustos locals, de preferències i amb el període econòmic i polític que viu la ciutat. La ceràmica ens permet entendre quines esferes socials consumien determinants productes, entendre si pot estar relacionat amb el context social o polític i en última instància dur a terme una recomposició cultural de la Barcelona en època baixmedieval i moderna.
Arte rupestre en grupos cazadores recolectores: Un estudio comparativo entre el Centro Norte y la Patagonia Central de Chile
(Universitat de Barcelona, 2023-02-27) Moya Cañoles, Francisca; Domingo, Inés; Troncoso Meléndez, Andrés; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[spa] Esta tesis doctoral presenta un estudio comparativo del arte rupestre de grupos cazadores recolectores de dos zonas de Chile, el Centro Norte y la Patagonia Central. En el Centro Norte, el área de estudio está conformada por las porciones superiores de las cuencas hidrográficas de los ríos Elqui y Limarí, en la región de Coquimbo. En Patagonia Central, seleccionamos el valle del río Jeinemeni y la costa sur del lago General Carrera, región de Aysén. Esta investigación se basa en que el arte rupestre es un tipo de cultura material que ha sido considerada característica de las sociedades con un modo de vida cazador recolector y de que múltiples autores han relacionado algunos aspectos del arte con determinadas economías, ideologías u ontologías. Pese a estos supuestos, son escasas las aproximaciones comparativas que busquen evaluar cómo los atributos del arte rupestre se relacionan con los modos de vida. Ante lo anterior, se propuso un estudio comparativo del arte rupestre de sociedades con modos de vida equivalente para evaluar las similitudes y diferencias en relación con las particularidades de sus contextos sociales, sugeridas por los antecedentes arqueológicos. Se llevó a cabo la documentación de 11 yacimientos en el Centro Norte de Chile y nueve en Patagonia Central. Se analizaron las atributos visuales, técnicos y espaciales del arte rupestre. A nivel visual se analizaron los atributos formales de los motivos, a partir de lo cual, se realizaron clasificaciones. Además, se analizaron las pautas de composición y superposición. A nivel técnico, se caracterizaron las técnicas de composición y diseño. A nivel espacial, se caracterizaron los atributos a escala de sitio y también se evaluó la distribución de los yacimientos, temas y motivos en relación con atributos del paisaje. Entre estos, se incluyó la formación vegetacional, la altitud, los recursos hídricos, y otras ocupaciones humanas identificadas en cada zona. Los resultados de la tesis nos permitieron proponer tipologías y una secuencia de tres momentos en cada área de estudio. En el Centro Norte de Chile, los tres momentos se sitúan en el Holoceno Tardío, mientras que, en Patagonia, la secuencia podría iniciar durante el Holoceno Temprano o Medio y tener sucesivas etapas hasta el Holoceno Tardío. La comparación de ambas áreas muestra amplias diferencias en los temas representados y las técnicas empleadas. Por un lado, en el Centro Norte de Chile, los motivos son primordialmente no figurativos y el uso de instrumentos para aplicar la pintura es escaso. Por otro lado, en Patagonia Central, predominan los motivos zoomorfos, específicamente camélidos y las manos a lo largo de toda la secuencia, pero con significativas variaciones formales. Además, en Patagonia, se observa una variedad más amplia de técnicas de aplicación y diseño. También reconocemos diferencias en los emplazamientos de los sitios, los patrones de distribución de los motivos y temas. Mientras en el Centro Norte de Chile observamos una baja jerarquización de los espacios asociada a una frecuente asociación a contextos residenciales, en Patagonia reconocemos que el arte rupestre se concentra mayoritariamente en pocos yacimientos y la asociación a espacios de habitación es escasa. Concluimos que las áreas estudiadas presentan conjuntos de arte rupestre altamente heterogéneos, situación que relacionamos con las diferencias en los patrones de movilidad y usos del espacio de los grupos humanos.
De aldeas autónomas al Estado tribal centralizado de Ullastret. Análisis arqueológico de la organización sociopolítica de los indigetes (S.VII-III a.C.)
(Universitat de Barcelona, 2023-03-14) Cebrián Martínez, David Jesús; Sanmartí, Joan, 1955-2022; Noguera Guillén, Jaume; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[spa] Partiendo de una concepción materialista de la historia y el apoyo metodológico que aporta el marco teórico de la Arqueología del Paisaje, la presente tesis doctoral aborda, a través del análisis arqueológico y espacial, los procesos de formación y evolución de la organización sociopolítica -objetivo central- de uno de los pueblos indígenas ibéricos, los indigetes. Pero además, la alusión en las fuentes literarias al etnónimo indigetae pone de manifiesto la existencia de una entidad étnica que, según el núcleo de evidencias manejadas, surge con la eclosión de la cultura ibérica. Por ello, por primera vez, se analiza la etnogénesis de este grupo social en relación con el desarrollo del orden político para comprender el papel de fenómenos clave, como la reproducción ideológica y las luchas de poder en la articulación de esta área cultural prerromana. El estudio conjunto de estas dos realidades, reforzado con una lectura minuciosa del paisaje social, ha permitido la configuración de modelos de sociedad para cada fase histórica examinada en este trabajo. El objeto de estudio para hacer frente a la línea de investigación principal es el paisaje. La ordenación espacial del paisaje social en la Indigecia es una expresión de las estrategias de cambio sociocultural del grupo social y la matriz de vertebración de la sociedad, que tiende a dibujar sus formas sociopolíticas y de ejercicio del poder en la construcción territorial. De hecho, el examen territorial-paisajístico llevado a cabo contribuye al estado de la cuestión poniendo de relieve que la geografía política del territorio se ha ido transformando en torno al proceso de jerarquización del orden social y el sistema de poder. Esto es, el mapa de la Indigecia modela un paisaje simbólico en el Ibérico Antiguo, y un paisaje políticamente centralizado y unificado, delimitado por fronteras políticas, en el Ibérico Pleno. El enfoque para analizar el horizonte Ibérico Antiguo se ha centrado en evaluar la territorialidad política y la primera articulación del espacio según patrones jerárquicos. A este respecto se ha formulado una propuesta teórico-metodológica desde una óptica novedosa, basada en el análisis de tres indicadores espaciales, visibilidad, mapa de costes, y polígonos Thiessen, que son valorados en combinación con la delimitación de cuencas hidrográficas. El objetivo de este planteamiento es comparar los límites de las unidades espaciales con los de una región natural. El método opera como una cadena de estructuras espaciales que permite plantear pautas de comportamiento territorial para realizar una aproximación a la estructuración de la organización sociopolítica. A partir de los resultados alcanzados, se han podido definir las formas del paisaje en este periodo histórico y documentar un modelo de sociedad de jefatura compleja con una base de poder heterárquica. Por otra parte, durante la fase del Ibérico pleno, la investigación ha desvelado indicios de un proceso de territorialización que apunta al tránsito de un ordenamiento político descentralizado hacia formas de jerarquización social centralizada, características de sociedades estatales. Esta dinámica se hace evidente en la amortización de los oppida de Mas Castellar de Pontós y Peralada, y la consiguiente concentración de poder en Ullastret, como manifiesta la enorme ampliación de su perímetro fortificado y la reformulación de su urbanismo. Por último, con este marco estructural como referencia, se ha tratado de analizar los elementos del registro arqueológico que permiten hacer lecturas sobre el surgimiento de formas de configuración política centralizada conducentes a establecer el modelo de sociedad estatal. Criterios como la organización en populi de la Iberia septentrional, la estructura social, y la reclamación de un territorio, han llevado a proponer y desarrollar el concepto de estado tribal centralizado.
Estudi arqueològic dels paraments de l'església del monestir de Sant Genís de Rocafort
(Universitat de Barcelona, 2020-02-17) Lozano i Tormo, Jordi; Tuset Bertran, Francesc; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[cat] Aquest treball és un estudi arqueològic dels paraments de l’església de Sant Genís de Rocafort, Martorell, Província de Barcelona. És la continuació del Pràcticum del Màster Oficial d’Arqueologia (2010-2013) “El castell de Sant Genís de Rocafort” on s’hi van identificar per primera vegada les cinc fases constructives. L’objectiu d’aquesta tesis és confirmar que es tractaria d’una església cenobial i identificar a quina regla monàstica pertanyia als seus inicis. Amb aquest propòsit es realitzen l’anàlisi estratigràfica, la fotogrametria i l’aixecament 3D dels paraments per tal de, juntament amb fonts documentals, acotar-ne la cronologia. S’analitza l’estil arquitectònic, el d’elements específics (finestres, el fragment d’arc al migdia de les restes, negatives, etc.) i la decoració, tot fent èmfasi en els baixos relleus a la façana principal i les tombes. Finalment, s’ha analitzat la intervenció de conservació-restauració duta a terme mentre es realitzava aquest treball de tesi. Les cinc fases identificades anirien d’abans del 1114 fins al 1535; la part de l’edifici que ens ha arribat hauria estat construït sobretot en dos moments: 1126 i 1176, en estil romànic de transició, si bé hi ha elements que són posteriors, tals com un arcosoli, remats superiors o la finestra de la façana principal; aquesta seria del s.XIV amb l’arc que la tanca del s.XVI. A través de l’estudi de les negatives coneixem les característiques de les dependències adjacents i específicament del claustre, que ha pogut ser parcialment recreat (alçada, amplada, zona de pas...). A la cantonada del claustre s’ha identificat quina funció tindria el fragment d’arc. A la cara nord de l’església s’ha trobat la base d’un campanar. Amb la informació obtinguda (període, parts, ús, significat) s’infereix el context ideològic en què va ser concebut per tractar d’identificar a quina regla monàstica estaria adscrita inicialment. Es parteix de les hipòtesis existents i s’amplia la cerca, la qual cosa du a descobrir documentació nova que fa referència al monestir. Pel que fa a la decoració, la de les tombes seria genèrica. La de la façana principal, composta de quatre figures, es tracta com a grup i es cerquen casos similars en estil, nombre, període i ubicació: s’identifica un patró que fins ara hauria passat desapercebut, i es plantegen hipòtesis sobre la seva possible finalitat. En referència a la intervenció de conservació-restauració, és analitzada i es fa una cerca sobre el marc normatiu vigent per conèixer el nivell d’adequació de l’execució. A l’inici d’aquesta recerca existien dubtes sobre la naturalesa de l’edifici, sobre la seva adscripció monàstica d’origen (atribuïda a l’Orde del Temple o més recentment al Benedictí); es creia que tenia una sola fase constructiva i no havia estat intervingut arqueològicament – a banda d’accions d’aficionats locals durant el franquisme–. Els baixos relleus de la façana es consideraven decoratius o extemporàniament heràldics. En aquest treball es confirma la naturalesa monàstica i es conclou que als seus inicis hauria estat vinculada a la Regla de Sant Agustí, funcionant com a monestir i panteó familiar de la nissaga Castellví i, d’acord amb la hipòtesi interpretativa de les figures de la façana, com a centre d’ensenyament. Sobre la intervenció de conservació-restauració esmentada, es conclou que no hauria satisfet els criteris normatius vigents.
Arquitectura de la Acción. Prácticas socio-espaciales para una intervención crítica en la ciudad hipermoderna
(Universitat de Barcelona, 2022-07-15) Valtchanova, Manuela Mihailova; Peran, Martí, 1961-; Paez i Blanch, Roger; Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art
[spa] En el contexto actual de hipermodernidad y desterritorialización, nuestras ciudades crecen bajo mutaciones y transformaciones constantes, donde los procesos contemporáneos de globalización disminuyen cada vez más las transacciones afectivas entre el individuo y el hábitat construido. Ahora nos enfrentamos a la necesidad de repensar el paradigma arquitectónico y desarrollar nuevas estrategias espaciotemporales y nuevos modelos de acción en la ciudad que reclaman la justicia espacial en lugar de continuar la construcción de ideologías materializadas y promesas vacías de felicidad. Hoy, el derecho a la permanencia en la ciudad debe ser reexaminado. Al partir de esta necesidad, la tesis doctoral pretende construir el marco conceptual y operativo de una actitud crítica socio-urbanística, basada en los comportamientos comunes, detectados en el paisaje de contraapropiaciones discursivas y prácticas que emergen como reacción a la crisis del consenso social impuesto tanto de la Ciudad Moderna como de la Ciudad Global. Las continuidades entre los relatos y las prácticas de transgresión del statu quo presentan un interés especial para la tesis, ya que abren la posibilidad de perfilar una fenomenología del cambio en los modos de representación articulada en la temporalidad radical y la acción directa. Estas fugas, tanto conceptuales como operativas, alimentan preguntas de interés del orden de cómo trabajar los comportamientos de la acción como un enfoque proyectual y propositivo definido por procesos de contradisciplinariedad, desjerarquización de la agencia creativa y desobjetualización del formato de la intervención. El interés de evolucionar la fenomenología de la acción como una actitud intervencionista propositiva construye la hipótesis principal de esta investigación y la estructura desde un planteamiento interpretativo y no concluyente. El objetivo principal es articular un cuerpo de estrategias socio-espaciales de intervención crítica en la ciudad hipermoderna que optamos por denominar arquitectura de la acción.
La importancia de las huestes de conquista en la formación y desarrollo de la Gobernación de los Quijos en el s. XVI
(Universitat de Barcelona, 2022-07-22) Tella Ruiz, David; Piqueras Céspedes, Ricardo; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[spa] A lo largo del siglo XVI, las huestes indianas operaron a lo largo y ancho del continente americano para conquistar nuevas tierras en nombre de la Monarquía Hispánica. Como se verá, a partir del 1534 estas agrupaciones también se internaron al oriente de Quito y tuvieron un papel central para subyugar a las poblaciones indígenas existentes y fundar nuevas poblaciones. Las huestes indianas se articulaban en función de las necesidades del momento, los vínculos clientelares tenían cierta importancia en su formación y la búsqueda de oro actuaba como un catalizador con intensidad fluctuante que hacía recorrer a los expedicionarios por toda América, llegando hasta Los Quijos, territorio donde conquistadores procedentes del Viejo Mundo peninsular hicieron un seguido de empresas y los participantes que fueron voluntaria o forzosamente tuvieron un protagonismo fundamental en colonizar la tierra acompañados de indígenas, esclavos africanos y diversas especies animales como caballos, perros o cerdos. A su vez, los grupos de conquista que se adentraron a Los Quijos fundaron nuevas poblaciones formando parte los expedicionarios del grueso de los colonizadores del oriente de Quito y ocupando gran parte de los cargos políticos. Además, existió la tendencia de trasladar la jerarquía de las huestes a los nuevos asentamientos. No obstante, el asentamiento de los conquistadores provocó que las relaciones con los indígenas se tensaran, hasta generar una revuelta de grandes proporciones que no consiguió la expulsión de los nuevos dominadores; ni impidió que posteriormente tuvieran lugar nuevas empresas hacia el oriente.
La Barceloneta en transició: una comunitat marítima urbana en el pas de la vela al vapor (1840-1900)
(Universitat de Barcelona, 2022-06-17) Page Campos, Eduard; Ibarz Gelabert, Jordi; Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia
[cat] La introducció del vapor a la navegació i del metall a la construcció naval va alterar els fonaments centenaris de l’economia litoral del Mediterrani, afectant les bases de la subsistència de moltes comunitats que vivien de la relació amb el mar. Aquesta tesi estudia la transformació que va experimentar una d’aquestes comunitats, la Barceloneta, entre els anys 1840 i 1900. Partint de la intersecció teòrica i historiogràfica dels camps de la història marítima, la història urbana i la història social, el treball aborda dues qüestions centrals. En primer lloc, si la Barceloneta va tendir a dissoldre els components que havien fonamentat la seva consolidació com a comunitat marítima fonamentada en el món de la vela i la fusta. En segon lloc, la comprensió del sentit social de les repetides nocions de crisi i decadència que es van desplegar sobre la Barceloneta a la fi del segle XIX. La tesi adopta un plantejament del canvi social entès de forma holística, i estudia els canvis que a diferents nivells va experimentar la Barceloneta en les dècades claus de la Revolució Industrial. Es segueix una aproximació que combina l’atenció als elements estructurals, tant econòmics com demogràfics, sanitaris o laborals, amb una reconstrucció microsocial del comportament de determinats grups, en especial l’elit socioeconòmica vinculada a les activitats artesanals i nàutiques. La dimensió local de l’estudi connecta amb la història global a través de l’atenció a processos generals, d’abast mundial, que tenen en la Barceloneta un impacte substancial. Per dur- lo a terme, s’ha treballat amb un ampli ventall de fonts, en especial dues bases de dades, una poblacional i una comercial-industrial, construïdes a partir del buidatge del Registre Civil, de les llistes d’ingressos hospitalaris i de les guies comercials de Barcelona. S’ha combinat amb el tractament de documentació hemerogràfica, de diverses fonts institucionals, notarials i judicials i d’una vasta sèrie de fonts secundàries contemporànies. La tesi es divideix en cinc capítols. El primer versa sobre la transformació de l’economia de la Barceloneta a nivell macro i micro, combinant un anàlisi sectorial de l’evolució econòmica amb l’estudi de processos de canvi claus com el triomf del vapor, la liberalització del comerç i la navegació o la reforma del port de Barcelona. A més, s’analitza en profunditat els canvis en aquelles activitats lligades al proveïment de productes i serveis per a la marina mercant. El segon capítol tracta sobre la construcció naval i els seus sectors auxiliars, els seus fonaments durant l’era de la vela, el rol del districte en el sistema català i el procés de desintegració gremial fins l’any 1870. Des de llavors, s’aborda l’impacte que va experimentar el triomf del vapor i el ferro en la navegació, que causà una crisi que va posar fi al model artesanal d’una activitat central en l’economia marítima catalana. El tercer capítol analitza l’evolució poblacional de la Barceloneta, incloent els seus comportaments demogràfics i els canvis en els moviments migratoris dels que el barri marítim fou destinatari. El capítol quart, per la seva banda, estudia els mercats de treball masculins i femenins i la transformació de l’estructura ocupacional, de les categories laborals i dels nivells de qualificació social del treball entre els habitants del districte. Per últim, el cinquè capítol aborda l’evolució de les condicions de vida de la població a partir de l’anàlisi de les causes socials de la mortalitat, de l’impacte de les epidèmies, del proveïment de diferents serveis públics com l’accés a l’aigua o el clavegueram i dels àmbits de l’educació i l’habitatge. La Barceloneta de fi del Vuit-cents tenia poc a veure amb la de mig segle enrere. El seu teixit econòmic es va transformar i, en conseqüència, també ho va fer la composició de la seva elit. Aquests canvis es van reflectir en la pròpia identitat de la Barceloneta, tant la projectada des de dins com la modelada per actors externs. La transformació del món laboral també va ser profunda, així com la de les seves estructures social i espacial, els seus nivells de vida o la seva relació amb la ciutat. L’interès d’aquest treball es basa en el coneixement que aporta sobre les conseqüències que, a múltiples nivells, van tenir els triomfs de la industrialització, la navegació a vapor i el capitalisme global en les societats del segle XIX.

El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

Examinar

Enviaments recents