El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

 
Carregant...
Miniatura

Tipus de document

Tesi

Versió

Versió publicada

Data de publicació

Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/216826

Producció i comerç ceràmic al Regne de Sevilla en època baixmedieval i moderna (segles XV-XVIII): una aproximació arqueomètrica

Títol de la revista

ISSN de la revista

Títol del volum

Resum

[cat] L’arribada i colonització d’Amèrica l’any 1492 per part de la Corona de Castella va comportar la implantació d’un nou sistema comercial, caracteritzat, d’una banda, per un gran moviment de persones, però de l’altra també de mercaderies, entre les quals, la ceràmica va ser una de les més demandades. En aquest context, la creació de la Casa de Contratación l’any 1503 va comportar el suposat monopoli sevillà d’aquest comerç amb les colònies, fet que va posicionar la ciutat de Sevilla com un dels centres productors ceràmics més importants del moment. Malgrat crear al seu voltant una gran indústria per a satisfer de productes ceràmics les zones colonitzades, la seva xarxa comercial s’estenia pels rius navegables i la costa de l’anomenada baixa Andalusia, implicant altres ports i poblacions en aquest tràfic comercial atlàntic. En aquest sentit, la ciutat de Sevilla ha estat extensament estudiada pel que fa a les seves produccions ceràmiques, tanmateix, la resta de centres productors del Regne han estat relegats quasi bé al total oblit, sense que puguem conèixer quina era la seva implicació real en la producció i el comerç ceràmic del moment. En conseqüència, hem plantejat la caracterització arqueomètrica de quatre centres productors —Palos de la Frontera, Moguer, Jerez de la Frontera i Puerto de Santa María— i tres centres de consum —Rota, Jerez de la Frontera i Villamartín— localitzats a les actuals províncies de Huelva i Cadis, amb l’objectiu d’identificar i conèixer la seva producció. Així doncs, l’objectiu principal d’aquest treball és reconstruir els patrons de producció, exportació i consum ceràmics en època baixmedieval i moderna d’aquesta regió, sense tenir en compre la ciutat de Sevilla, un període de canvis profunds marcat per l’obertura de la primera ruta comercial transatlàntica. Aquest estudi s’ha dut a terme a través de la caracterització arqueomètrica de la mostra a partir de fluorescència de raigs (FRX) per a la caracterització química, difracció de raigs X (DRX) per a la caracterització mineralògica (DRX), microscòpia electrònica de rastreig (SEM-EDS) per als estudis microestructual i finalment a partir d’assajos de resistència mecànica a fractura i conductivitat tèrmica. Així mateix, per a la interpretació dels resultats hem tingut en compte les dades arqueològiques i les dades aportades pels estudis documentals. Els resultats de la present tesi permeten conèixer la gran complexitat present en les produccions del Regne de Sevilla, implicant diversos centres productors, classes ceràmiques i preparacions en funció de la seva cronologia. Així mateix, hem pogut veure que és una realitat heterogènia, sense que es pugui assimilar del tot als patrons de producció observats per la seva capital. La comparació dels nostres resultats amb la base de dades del projecte Tecnolonial ens ha permès comprovar que alguns dels tallers estudiats es veurien implicats en les rutes comercials atlàntiques del moment, sobretot en relació a les illes Canàries, però de forma esporàdica també amb el Carib, fet que confirma que no només la ciutat de Sevilla produïa i exportava ceràmica.

Descripció

Citació

Citació

COSO ÁLVAREZ, Júlia. Producció i comerç ceràmic al Regne de Sevilla en època baixmedieval i moderna (segles XV-XVIII): una aproximació arqueomètrica. [consulta: 28 de novembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/216826]

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre