Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/191521
Estudi arqueològic dels paraments de l'església del monestir de Sant Genís de Rocafort
Títol de la revista
Autors
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] Aquest treball és un estudi arqueològic dels paraments de l’església de Sant Genís de Rocafort, Martorell, Província de Barcelona. És la continuació del Pràcticum del Màster Oficial d’Arqueologia (2010-2013) “El castell de Sant Genís de Rocafort” on s’hi van identificar per primera vegada les cinc fases constructives. L’objectiu d’aquesta tesis és confirmar que es tractaria d’una església cenobial i identificar a quina regla monàstica pertanyia als seus inicis.
Amb aquest propòsit es realitzen l’anàlisi estratigràfica, la fotogrametria i l’aixecament 3D dels
paraments per tal de, juntament amb fonts documentals, acotar-ne la cronologia. S’analitza l’estil arquitectònic, el d’elements específics (finestres, el fragment d’arc al migdia de les restes, negatives, etc.) i la decoració, tot fent èmfasi en els baixos relleus a la façana principal i les tombes. Finalment, s’ha analitzat la intervenció de conservació-restauració duta a terme mentre es realitzava aquest treball de tesi.
Les cinc fases identificades anirien d’abans del 1114 fins al 1535; la part de l’edifici que ens ha arribat hauria estat construït sobretot en dos moments: 1126 i 1176, en estil romànic de transició, si bé hi ha elements que són posteriors, tals com un arcosoli, remats superiors o la finestra de la façana principal; aquesta seria del s.XIV amb l’arc que la tanca del s.XVI.
A través de l’estudi de les negatives coneixem les característiques de les dependències adjacents i específicament del claustre, que ha pogut ser parcialment recreat (alçada, amplada, zona de pas...). A la cantonada del claustre s’ha identificat quina funció tindria el fragment d’arc. A la cara nord de l’església s’ha trobat la base d’un campanar.
Amb la informació obtinguda (període, parts, ús, significat) s’infereix el context ideològic en què va ser concebut per tractar d’identificar a quina regla monàstica estaria adscrita inicialment. Es parteix de les hipòtesis existents i s’amplia la cerca, la qual cosa du a descobrir documentació nova que fa referència al monestir.
Pel que fa a la decoració, la de les tombes seria genèrica. La de la façana principal, composta de quatre figures, es tracta com a grup i es cerquen casos similars en estil, nombre, període i ubicació: s’identifica un patró que fins ara hauria passat desapercebut, i es plantegen hipòtesis sobre la seva possible finalitat.
En referència a la intervenció de conservació-restauració, és analitzada i es fa una cerca sobre
el marc normatiu vigent per conèixer el nivell d’adequació de l’execució.
A l’inici d’aquesta recerca existien dubtes sobre la naturalesa de l’edifici, sobre la seva adscripció monàstica d’origen (atribuïda a l’Orde del Temple o més recentment al Benedictí); es creia que tenia una sola fase constructiva i no havia estat intervingut arqueològicament – a banda d’accions d’aficionats locals durant el franquisme–. Els baixos relleus de la façana es consideraven decoratius o extemporàniament heràldics.
En aquest treball es confirma la naturalesa monàstica i es conclou que als seus inicis hauria estat vinculada a la Regla de Sant Agustí, funcionant com a monestir i panteó familiar de la nissaga Castellví i, d’acord amb la hipòtesi interpretativa de les figures de la façana, com a centre d’ensenyament. Sobre la intervenció de conservació-restauració esmentada, es conclou que no hauria satisfet els criteris normatius vigents.
Descripció
Citació
Citació
LOZANO I TORMO, Jordi. Estudi arqueològic dels paraments de l'església del monestir de Sant Genís de Rocafort. [consulta: 28 de novembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/191521]