Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/221244
La formació arqueosedimentària dels jaciments de la primera edat del ferro i del període ibèric al nord-est peninsular: Estudi micromorfològic de la Fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues) i de Gebut (Soses, el Segrià)
Títol de la revista
Autors
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és augmentar el coneixement de la formació arqueosedimentària dels jaciments protohistòrics. Aquest estudi utilitza un enfocament geoarqueològic, i principalment la micromorfologia dels sòls. Aquesta última és poc utilitzada per a la cronologia i l'àrea geogràfica estudiada (nord-est de la península Ibèrica) tot i que els jaciments estan construïts majoritàriament o en gran part en terra crua, condicions ideals per a estudis micromorfològics.
Amb l'anàlisi de dos jaciments de l'Edat del Ferro primerenca i de l'època ibèrica, la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca (Arbeca, les Garrigues) i el jaciment de Gebut (Soses, el Segrià), aportem un nou enfocament al seu estudi. El nostre desig és que es pugui replicar en altres llocs, per amplificar i millorar la informació recollida.
La hipòtesi de partida és que l'ús de tècniques d'alta resolució pot augmentar i millorar la comprensió de seqüències arqueosedimentàries, així com d'estructures i materials elaborats fets de terra crua. Per tal d'interpretar les dades recollides, es va realitzar una anàlisi bibliogràfica i de camp per caracteritzar els contextos geomorfològics i culturals en què es trobaven els jaciments estudiats. També es va abordar l'estat de la qüestió, sobre la manera en què s'han estudiat les seqüències estratigràfiques fins a l'actualitat en jaciments protohistòrics i sobre la consideració que es dóna a l'arquitectura i la micromorfologia de la terra crua per a la seva anàlisi.
L'estudi dels propis jaciments es va dur a terme durant les campanyes d'excavació, durant les quals es van seleccionar, descriure i recollir diverses seqüències estratigràfiques i estructures arqueològiques. Aquestes eleccions es van fer en col·laboració amb l'equip d'investigació del jaciment, amb l'objectiu d'aprofundir en els diversos problemes que van sorgir durant les excavacions. Al laboratori, una sèrie de passos que van des de l'anàlisi de fotografies i documents recollits sobre el terreny fins a l'observació al microscopi, van permetre crear una classificació de microfàcies. Aquestes últimes són les signatures que deixen les activitats antropogèniques i els processos naturals en els sediments. La seva identificació permet reconstruir les seqüències analitzades i proposar interpretacions rellevants de les activitats realitzades en cada lloc i les maneres de construcció.
Així, aquesta informació ens permet reflexionar sobre com es formen els diferents jaciments excavats, quin és el seu grau d'integritat, quines activitats es van dur a terme als jaciments i quins processos de selecció i transformació de materials es van dur a terme per fabricar elements de terra crua. Finalment, també permet promoure l'ús d'aquest tipus d'enfocaments, així com l'estudi de l'arquitectura de terra i els sediments.
Descripció
Matèries (anglès)
Citació
Citació
CARBONELL ROCA, Joan. La formació arqueosedimentària dels jaciments de la primera edat del ferro i del període ibèric al nord-est peninsular: Estudi micromorfològic de la Fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues) i de Gebut (Soses, el Segrià). [consulta: 28 de novembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/221244]