Correlació en el diagnòstic de periodontitis apical mitjançant ortopantomografia (OPG) i tomografia computada de feix cònic (CBCT)

Abstract

INTRODUCCIÓ: La periodontitis apical (PA) és un procés inflamatori que succeeix a la regió periapical i està relacionada amb determinats factors de risc com són les malalties sistèmiques. L’índex PAI ideat per Orstavik et al., s’utilitza per la valoració d’aquestes lesions a l’OPG i al CBCT. OBJECTIUS: L’objectiu principal és comparar la precisió diagnòstica de PA mitjançant l’índex PAI utilitzant diferents tècniques radiològiques (OPG i CBCT) en una mostra de pacients. També l’observació de la freqüència de PA en dents amb endodòncia (DE) i dents sense tractar (DST), així com la validació d’una prova per una observadora sense experiència. MATERIALS I MÈTODES: Estudi de validació. S’han seleccionat un total de 14 pacients que havien estat visitats des de 2014 fins a l’actualitat i que a la seva història clínica hi constava una OPG i un CBCT amb menys de 3 mesos de diferència amb presència de PA (PAI≥3). La lesió periapical ha estat valorada per 2 observadors amb diferent grau d’experiència, mitjançant l’índex PAI. RESULTATS: S’han analitzat 394 dents de les OPG i 390 dels CBCT. Les DE representen un 5,33% de les OPG i un 5,38% dels CBCT. S’ha considerat el CBCT de l’observador amb experiència com el “Gold Standard”. S’ha obtingut un índex kappa adequat en l’anàlisi de DE al CBCT i, moderat a l’OPG. Referent a les DST, aquestes presenten un índex moderat i dèbil al CBCT i a l’OPG respectivament. L’estadístic χ2, permet acceptar ho. DISCUSSIÓ: L’observador sense experiència en general ha observat un nombre elevat de FP en ambdues proves i ha sobrevalorat alguns PAI. CONCLUSIONS: El CBCT presenta un major nombre de diagnòstics de PA. El CBCT i l’OPG presenten una correlació forta en els valors de qualificació del PAI. Per observadors inexperts, el CBCT facilita el diagnòstic de PA.