Viaranys sociopolítics respecte a la Unió Europea del IV Reich

Abstract

Quatre anys abans de morir, l'antropóleg Claude Levi-Strauss qüestionava l'extens període históric en qué la identitat nacional s'ha instrumentalitzat com l'únic principi concebible de les relacions entre els estats. Alhora, lloava l'obra de Ramon Llull (1232-1316) ja que aquest, partint no pas de les semblances sine) de les categoritzacions concebudes corn a diferencies, oposant- hi els termes extrems, en feu sorgir les mediacions que s'hi donaven - per això Levi-Strauss proclamava el lligam de l'estructuralisme amb el pensament de Llull en qualitat de sistema lógic que possibilitava d'inventariar les relacions entre els conceptes i els éssers i "posar la noció de relació a la base del mecanisme del pensament". L'elogi de les arrels parcialment medievals i renaixentistes de l'antropologia arran de la práctica comparativa amb altres periodes temporals i altres sistemes socioculturals conduta Levi-Strauss fins als modes de coneixement de l'etnologia, el seu abast i els seus sentits, en un context en el qual aflora una consciencia col lectiva en qué les societats colonitzades i tot es reconeixen en "l'existéncia dels uns i els altres". L'antropologia social es distingeix en termes teórics i metodológics