Les Jouets de l'Enfant Jésus dans l'iconographie des XVe-XVIe siècles: enfant divin humanisé ou enfant humain divinisé?

Abstract

L'estudi de les joguines de l'Infant Jesús en l'art europeu constitueix un àmbit que, fins avui, ha passat pràcticament desapercebut per a la historiografia especialitzada. Aquesta recerca posa de manifest que, malgrat el seu caràcter excepcional, aquestes representacions anuncien una nova sensibilitat artística i espiritual, pròpia d'un moment històric i d'un context geogràfic ben definits: els darrers segles de l'edat mitjana i l'emergència del Renaixement al nord d'Europa.Com veurem, els evangelis apòcrifs de la infància van representar el primer intent d'omplir els silencis dels relats canònics sobre els primers anys de la vida del Crist infant. Tanmateix, aquest estudi sosté que foren sobretot els artistes flamencs dels segles XV i XVI els qui, arran de la descoberta de la infància com a realitat quotidiana, van impulsar una profunda humanització de l'Infant Jesús mitjançant la incorporació d'un ric repertori de joguines i objectes lúdics atribuïts a la seva figura.La investigació permet, a més, formular una hipòtesi complementària: la mirada naturalista dels pintors, escultors i gravadors septentrionals propicia una migració dels símbols cristològics tradicionals que, mitjançant l'alquímia d'un «simbolisme encobert», es transformen en joguines aparentment indistingibles de les que pertanyen als infants comuns. En efecte, com més intensament aquests artistes celebren el descobriment i la representació del món visible, més gran és també la necessitat d'investir cadascun dels seus elements d'una significació transcendent.