Articles publicats en revistes (Arts Conservació-Restauració)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/12578

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 186

Evaluation of carbonated fossil bone consolidation by induction of calcium hydroxide nanoparticles in a Miocene Cheirogaster richardi specimen
(Elsevier, 2024-09-09) Marín Ortega, Sílvia; Iglesias Campos, M. A. (Manuel Ángel); Calvo Torras, Ma. de los Ángeles
In this research, calcium hydroxide nanoparticles, as a carbonate consolidation method, have been evaluated on carbonated fossil bone samples from decontextualized Cheirogaster richardi specimens’ fragments.The main objective was to assess whether the treatment improved fossil bone surface cohesion and mechanical strength by creating a consolidated carbonate matrix in fossil substrate. Treatment penetration capacity and chemical compatibility without causing observable alterations in substrate porosity and external appearance were considered as significant questions to be assessed. Samples were analysed both before and after treatment using scanning electron microscopy, spectrophotometry, weight measurement control, water absorption assessment, conductivity and pH measurement, Vickers microindentation and tape testing. During analysis and evaluation, changes in fossil bone after treatment compared to its original condition have been taken into account.Results point out that hardness and cohesion increased significantly after treatment, bonding together disaggregated particles via a calcium carbonate micrometric layer, with almost negligible changes in surface topography and colour. In addition, calcium hydroxide nanoparticles penetration depth was remarkable. Conductivity, pH and weight hardly changed and porosity reduction was observed without complete pore blockage. To sum up, the treatment was effective and suitable for carbonate fossil bones having a highly compatibility with carbonate fossil bones substrates.
Retracción
(Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, 2020-11-09) Freixas, Gerard
Revista d'art i pensament crític mensual en línia. S'edita en format trilingüe, català, castellà i anglès.
Beyond skills: reflections on the tacit knowledge-brain-cognition nexus on heritage conservators
(Springer Open, 2024-12-01) Otero Hermo, Jorge
The conventional perception of heritage conservators’ knowledge has primarily focused on their explicit knowledge rooted between science and humanities. However, this perspective on their knowledge is imprecise and often overlooks other intangible dimensions, particularly their accumulated practical (hands-on) tacit knowledge, which extends beyond the traditional view and is often reduced to a mere skill. This comment/perspective article challenges this traditional view and aims to explore the significance of this ineffable knowledge and the possible implications of repetitive practical sensorimotor motions on the conservator's brain, embodied cognition, intuition, and decision-making. This new vision aims to reflect on how we understand the scope of knowledge of worldwide heritage conservators and to open new doors for research and interdisciplinary collaborations.
Investigación artística, una propuesta para su demarcación conceptual y su evaluación bajo el nuevo paradigma de reforma de la Coalición Internacional para el Avance de la Evaluación en Investigación (CoARA)
(Universidad Complutense de Madrid, 2024) Crespo, Bibiana
Con el objetivo de determinar un marco conceptual y un posicionamiento teorético-procedimental sobre el significado y lo que conforma la investigación artística con relación a la práctica artística y su evaluación, este artículo presenta un contexto referencial y ofrece una serie de aportaciones con el propósito de contribuir al conocimiento de la investigación artística a fin de mejorar los procesos de evaluación y acreditación. Las argumentaciones se inician situando la génesis y legitimidad de la investigación artística para posteriormente centrarse en su delimitación conceptual, diferenciando la investigación dentro de la práctica de aquella que se da dentro del ámbito académico-científico; y seguidamente exponer las tres distintas categorías que la práctica artística puede ostentar respecto a la investigación, analizar las derivadas terminológicas, y examinar los parámetros para determinar el uso riguroso de la práctica en la investigación. A continuación, el debate se focaliza en la evaluación de la investigación artística dentro del marco de la reforma de la evaluación de la investigación que a nivel europeo se está implementando según los principios del acuerdo de 2022 de la Coalición Internacional para el Avance de la Evaluación en Investigación (CoARA, por sus siglas en inglés). Se presentan orientaciones y propuestas para incorporar criterios de evaluación ad hoc a la investigación artística bajo este nuevo paradigma.
Microbially induced calcium carbonate precipitation in fossilconsolidation treatments: Preliminary results inducing exogenousMyxococcus xanthus bacteria in a miocene Cheirogasterrichardi specimen
(Elsevier, 2023-07-22) Marín Ortega, Sílvia; Calvo Torras, Ma. de los Ángeles; Iglesias Campos, M. A. (Manuel Ángel)
This research paper proposes Microbially Induced Calcium Carbonate Precipitation (MICP) as an innovative approach for palaeontological heritage conservation, specifically on deteriorated carbonate fossils. Due to its efficiency in bioconsolidation of carbonate ornamental rocks, Myxococcus xanthus inoculation on carbonate fossils was studied in this research.Treatment was tested on nine fossil samples from decontextualized fragments of Cheirogaster richardi specimens (Can Mata site, Hostalets de Pierola, Catalonia, Spain). The main objective was to evaluate whether treatment with Myxococcus xanthus improved fossil surface cohesion and hardness and mechanical strength without significant physicochemical and aesthetic changes to the surface. Chemical compatibility of the treatment, penetration capacity and absence of noticeable changes in substrate porosity were considered as important issues to be evaluated. Samples were analysed, before and after treatment, by scanning electron microscopy, weight control, spectrophotometry, X-ray diffraction analysis, water absorption analysis, pH and conductivity control, Vickers microindentation and tape test. Results show that hardness increases by a factor of almost two. Cohesion also increases and surface disaggregated particles are bonded together by a calcium carbonate micrometric layer with no noticeable changes in surface roughness. Colour and gloss variations are negligible, and pH, conductivity and weight hardly change. Slight changes in porosity were observed but without total pore clogging. To sum up, results indicate that Myxococcus xanthus biomineralisation is an effective consolidation treatment for carbonate fossils and highly compatible with carbonate substrates. Furthermore, bacterial precipitation of calcium carbonate is a safe and eco-friendly consolidation treatment.
Correlation tests between relative light unit and colony forming unit for improving adenosine triphosphate Bioluminescence analysis in bacterial consolidation treatments on palaeontological heritage
(John Wiley & Sons, 2022-12-12) Marín Ortega, Sílvia; Calvo Torras, Ma. de los Ángeles; Iglesias Campos, M. A. (Manuel Ángel)
In this article bacterial carbonate mineralization treatments are proposed as a novel strategy for decayed fossils and palaeontological heritage conservation; specifically, by means of inoculation of Myxococcus xanthus, a bacterium of proven effectiveness in ornamental stone bioconsolidation. Bioconsolidation treatments can be very effective, stable, nontoxic, environmentally friendly, and chemically compatible with fossil heritage. The method reproduces what nature has been doing for millennia with fossils that have been permineralized by bacterial calcium carbonate precipitation. There is, however, some concern that bacterial inoculation could lead to the growth of undesirable microbiota, which could subsequently damage the fossil substrate. Because of this, the use of bacteria on heritage items must be meticulously monitored and analysis strategies should be carried out to detect bacteria viability during and after treatments. For this purpose, adenosine triphosphate assay is proposed in this article as a fast, affordable, portable, and easy-to-use system for conservators. as ATP assay results are relative and difficult to relate to colony forming unit, this study aims to improve their applicability by examining the correlation between ATP analysis and total viable bacteria count in the specific case of M. xanthus. This research provides reference and correlatable data to obtain an approximate estimation of M. xanthus viable bacterial colonies based on relative light unit data.
Non-Invasive Characterisation of Bromoil Prints by External Reflection FTIR Spectroscopy
(MDPI, 2024-12-01) Freixas-Jambert, R.; Ruiz Recasens, Cristina; Nieto-Villena, A.; Oriola Folch, Marta
The bromoil process, developed in 1907, was a photographic technique highly esteemed by pictorialist photographers for its capacity for image manipulation, which aligns its expressiveness with traditional pictorial techniques. Despite the artistic and technical value of bromoils and their prevalence in renowned collections, there is little research on their composition and structural characteristics. This study uses non-invasive external reflection FTIR spectroscopy to characterise 16 bromoil prints dating from the 1920s to 2010. FTIR spectroscopy allowed the discrimination of key components such as cellulose, gelatine, pigments, and oils, elucidating the structural and compositional complexity of bromoil prints. The study presents new perspectives on the traditionally recognised structure of bromoil prints, based on FTIR spectroscopy results along with evidence from microscopic examination, particularly regarding the role of certain strata in their identification. These results suggest a need to reconsider the understanding and characterisation of bromoil prints in relation to the currently available literature. This research also proposes a measurement model adapted to the studied samples and addresses the advantages and limitations found in the different types of equipment used. It thus proposes a key methodology for the identification and provides a source for the physicochemical studies of photographic processes
The hidden verso. Discovery of a currently dispersed Gothic ensemble through the study of its support O reverso que não vemos. Achado de um conjunto gótico atualmente disperso a partir do estudo do suporte El reverso que no vemos. Hallazgo de un conjunto gótico actualmente disperso a partir del estudio del soporte
(Grupo Español del International Institute for Conservation of Historic and Artistic Works, 2022-12-01) Bautista Morenilla, Iris; Nualart i Torroja, Anna; Oriola Folch, Marta
Este estudio confirma que el frontal de santa Eugenia (MAD 121, París) y los laterales de Ribes (MEV, 9494/9495) formaban una única obra que originalmente guarnecía el altar principal de la iglesia románica de santa Eugenia de Saga (Cerdaña, Cataluña). Al conjunto se le perdió el rastro tras la venta del frontal a un anticuario francés en 1896. Frontal y laterales no se habían vuelto a poner en relación debido a las diferencias de la policromía y a su supuesta procedencia distinta hasta la realización de esta investigación.
Las evidencias han sido halladas mediante el análisis científico del soporte y el estudio de los vestigios de policromía conservados en los marcos de las tres tablas. Esta es la segunda vez que se ha demostrado la unidad de los elementos disociados de un mismo mueble de altar del período del gótico lineal a partir del estudio del soporte, hecho que pone de relieve la importancia de los estudios técnicos de conservación-restauración.
Oskar Schlemmer com a exemple de la mentida Bauhaus i la seva pervivència en l'actual pedagogia per a l'art d'avantguarda.
(1994-07-01) Fortuny-Agramunt, Jaume
Oskar Schlemmer és el professor més oblidat del Bauhaus, malgrat que els seus escrits als 'Bauhausbücher' siguin pilar ideològic. Solem concedir molta importància a la primera concepció del Bauhaus establerta per Gropius, però en entrar en la qüestió veiem que els últims estudis s'allunyen d´aquesta idea per evidenciar que l'escola no va tenir una teoria pedagògica unilateral, sinó diferents concepcions segons els professors-artistes. La diferenciació de Schlemmer és clara, i el seu curs Der Mensch (1928-29) a l'Escola Bauhaus de Dessau és el punt més àlgid de la divergència. El pensament pedagògic de Schlemmer és invers al de Kandinsky, doncs creu que el procés ha d´anar de la intuïció a la construcció, del subjecte a l´objecte. La metodologia del professor més divergent de l'Escola tampoc és capaç d'autoconscienciar l'alumne perquè accepta el propòsit Bauhaus d´entendre l´art com una acció projectada on l'objectiu no és l'individu sinó el producte. El moviment Bauhaus s'imbrica tant al món industrial que dilata l'Estètica cap a l'Estetico-política, àmbit on el Jo fenomènic no té altre sentit que el de pur motor projectual inapte per discutir però convenient per mecanitzar. El fet d'excusar l'avantguarda com sinónim d'investigació comporta buscar un caràcter científic a l'art, i aquesta postura desmereix la historicitat de l´exercici-experiment en favor del resultat. Aquesta perillosa amnèsia identifica la metodologia de l'actual pedagogia per a l´art d´avantguarda. El greu és que utilitzant-la es crea un exercici que no serà més que un hibridacionisme recombinatori, i per consegüent, l'ensenyament de l´art un simulacre.
Desafectación del lenguaje en los medios audiovisuales.
(Editorial Graó, 1998-10-01) Fortuny-Agramunt, Jaume
A partir de una breve consideración acerca de la actividad audiovisual, el autor ilustra las zonas de sombra en la institución docente respecto a la apreciación crítica de la expresión artística; pretendiendo transmitir sugerencias que lleven a la reflexión sobre una práctica educativa que evite la actual desafectación del lenguaje a causa de la mitomanía técnico-industrial.
Els mercenaris de l'art d'avantguarda confonen originalitat per ocurrència.
(1994-11-01) Fortuny-Agramunt, Jaume
El trànsit del segle XIX al segle XX comporta un canvi de la visió del món, la qual deriva el concepte de geni cap al de contestatari. Múltiples formulacions coincideixen amb una mateixa eclosió axiològica: l'avantguardisme heroic. Aquest és fonamentalment un fenomen cultural de signe negatiu, crític i combatiu, amb l'oposició a la reificació de les formes culturals objectives com raó primera. La crisi del segle XIX desenvolupa l'Estètica contemporània fins desplaçar la tradicional categoria de Bellesa com fonamentació de la reflexió estètica i de la praxis artística. L'àmbit de la intersecció entre Estètica i Creativitat assumeix, de llavors ençà i de manera creixent, un paper supracategorial. Allò bell deixa un espai vacu genèric, superior en jerarquia - supracategorial- que es ocupat per l'axioma de la genialitat romàntica: l'originalitat. La idea, sense l'abillament sensible, ja no necessita de l'art. Abans la Bellesa era sorprenent quan apareixia, però amb la noció d´avantguarda és el sorprenent de l'artista el que és entés com allò bell. A l'avantguarda l´experiència estètica no se´ns vol provocar per emoció sinó per commoció. Avui, els intents de crítics com Kuspit per mantenir el concepte d'avantguarda redefinint-la com allò que encara té sentit a través de l'actitud obscena, són la prova de la drogadicció al concepte d'avantguarda. El problema és una qüestió axiològica, perquè no pot heure judici de valor on l'originalitat és la subjectivitat desenvolupada amb la reflexió sobre la recuperació, o no, de diverses alternatives artístiques purament plàstiques o conceptuals, o en concomitància. Aquesta original relectura, més que tendència avantguardista és una avantguarda tendenciosa, adicta a la dinàmica de mercat.
Oskar Schlemmer com a exemple de la mentida Bauhaus i la seva pervivència en l'actual pedagogia per a l'art d'avantguarda.
(1994-07-01) Fortuny-Agramunt, Jaume
Oskar Schlemmer és el professor més oblidat del Bauhaus, malgrat que els seus escrits als 'Bauhausbücher' siguin pilar ideològic. Solem concedir molta importància a la primera concepció del Bauhaus establerta per Gropius, però en entrar en la qüestió veiem que els últims estudis s'allunyen d´aquesta idea per evidenciar que l'escola no va tenir una teoria pedagògica unilateral, sinó diferents concepcions segons els professors-artistes. La diferenciació de Schlemmer és clara, i el seu curs Der Mensch (1928-29) a l'Escola Bauhaus de Dessau és el punt més àlgid de la divergència. El pensament pedagògic de Schlemmer és invers al de Kandinsky, doncs creu que el procés ha d´anar de la intuïció a la construcció, del subjecte a l´objecte. La metodologia del professor més divergent de l'Escola tampoc és capaç d'autoconscienciar l'alumne perquè accepta el propòsit Bauhaus d´entendre l´art com una acció projectada on l'objectiu no és l'individu sinó el producte. El moviment Bauhaus s'imbrica tant al món industrial que dilata l'Estètica cap a l'Estetico-política, àmbit on el Jo fenomènic no té altre sentit que el de pur motor projectual inapte per discutir però convenient per mecanitzar. El fet d'excusar l'avantguarda com sinónim d'investigació comporta buscar un caràcter científic a l'art, i aquesta postura desmereix la historicitat de l´exercici-experiment en favor del resultat. Aquesta perillosa amnèsia identifica la metodologia de l'actual pedagogia per a l´art d´avantguarda. El greu és que utilitzant-la es crea un exercici que no serà més que un hibridacionisme recombinatori, i per consegüent, l'ensenyament de l´art un simulacre.
Pangamelan: Reciclar sartenes para una música colectiva y sostenible
(Publicaciones de la Universidad de la Laguna, 2024-04-15) Ruiz, Martí, 1982-; Teixidó Simó, Enric, 1979-
El proyecto artístico y educativo de Pangamelan.org plantea el proceso de construcción de instrumentos musicales en base al reciclaje de sartenes en desuso y con unos requerimientos técnicos asequibles y de bajo coste. Se inspira en la tradición musical indonesia del Gamelan, e implementa sus lógicas de interpretación en grupo con un nuevo conjunto de instrumentos, hechos con sartenes recuperadas de centros de reciclaje o aportados por los participantes en los talleres, acercándonos a las sonoridades indonesias: las sartenes pueden sonar como campanas o como gongs, los mangos se convierten en baquetas y mazas para percutir; las estructuras de soporte se construyen reciclando muebles y telas viejas. Durante la construc- ción y diseño sonoro se introducen nociones sobre física acústica, sensibilización auditiva, sobre tonalidades y escalas musicales no occidentales, y en la fase de práctica musical se introducen las dinámicas de interpretación grupal, técnicas y rítmicas a contrapunto según la tradición balinesa, para la creación de nuevas formas musicales propias de cada grupo. Palabras clave: sonido, acústica, reciclaje, metal, participación.
Microblasting with vegetable and cellulosic media for heritage wood cleaning: effects on surface morphology
(Springer Open, 2024-07-09) Iglesias Campos, M. A. (Manuel Ángel); Pitarch Martí, África; Nualart i Torroja, Anna; Bautista Morenilla, Iris
In this research, microblasting with powdered vegetable particles (almond and hazelnut husks, cork saw dust and rice husks) and cellulosic fibres was used to analyse their usefulness for cleaning unpainted wooden cultural heritage and their effects on surface morphology. Tests were made on mock-ups of old pine wood from wooden boards with original soiling. Before cleaning powdered particles were characterised by SEM–EDS to analyse their morphology and elemental composition. Wood surfaces were analysed before and after cleaning by means of digital microscope (white and UV light) and SEM–EDS to evaluate cleaning effectiveness, assess effects on the wood surface, and determine eventual soiling and powdered particles larger than 1 µm that might remain in the surface after the procedure. Results indicate that microblasting with powdered vegetable and cellulosic media is a useful and safe technique to remove soiling from wood, including micrometric particles embedded in its texture, with negligible surface changes. Furthermore, residues left after the cleaning procedure are very scarce and chemically compatible with the substrate because they are mainly composed of cellulose, hemicellulose and lignin, the main components of wood.
Tensions i interseccions entre aprenentatge automàtic i creació artística
(Universitat Oberta de Catalunya, 2024-03-12) Rosado, Pilar
Els avanços espectaculars que ha experimentat la IA han impactat en l’art, de manera que han avivat el debat entorn del concepte de creativitat. Ofereixen als creadors un espai en què explorar noves maneres de col·laboració amb les màquines, alhora que plantegen desafiaments per a la formació artística, com la integració de l’automatització amb la sensibilitat, l’abordatge de qüestions ètiques i l’adaptació constant del professorat a la ràpida evolució de la tecnologia.
La resemantización de la letra, la palabra y el texto en la obra de Jaume Plensa
(Universitat Politècnica de València, 2024-02-29) Crespo, Bibiana
Jaume Plensa (Barcelona, 1955) es el artista que forja y modela la letra, que moldea y acuña la palabra, que modula y afina el silencio, que cicela y erige textos, que forma y conforma pensamiento. El artículo se inicia con la contextualización de la obra de Plensa poniendo especial énfasis en recorrer la evolución de su producción estrechamente vinculada con el uso de la letra. Este marco de referencia permitirá establecer una análisis iconográfico en términos descriptivos y su relación con el uso del material para abordar el análisis iconológico, o sea del valor simbólico del mismo, y de la hermenéutica que emana de la confluencia del protoidioma creado por el artista resemantizando su significación original. El artículo es, al fin y al cabo, un alegato a los recursos visuales y plásticos de la letra, recogido en las conclusiones.
Divagaciones y fijaciones para trabajar desde un libertario desnudo. José Pérez Ocaña (Ocaña)
(Asociación Cultural Acción Social y Arte (AASA), 2024-02-27) Romero Pineda, Rafael; Porquer Rigo, Joan Miquel
Encarnando adjetivos como histriónico, ácrata, provocador y fugaz, José Pérez Ocaña (Ocaña) (1947–1983) se erige, desde su creación artística, como una de las figuras públicas más evidentes del proto-movimiento LGTBIQ+ en la Barcelona y la España del posfranquismo. A partir de su contextualización geográfica e histórica, así como de la narración de su trayectoria vital de manera rizomática, las autorías del texto tratan de: 1) componer un retrato tentativo de Ocaña, hecho de interrelaciones de conceptos (como arte-vida y arte-sujeto); 2) reflexionar sobre su validez como creador poliédrico (performer, actor de teatrillo y pintor naíf) de referencia, haciendo énfasis en sus contradicciones; y 3) traerlo al presente como herramienta de trabajo en una pedagogía del arte contemporáneo que explore conceptos de diversidad, subalternidad, proximidad y honestidad. Las autorías concluyen con argumentos para activar la figura de Ocaña, libertario y desnudo, desde una memoria histórica activa, para contestar visiones actuales de la cultura que muestran tintes neorrancios.
Powdered cellulose microblasting: a useful technique for dry‑cleaning the reverse side of canvas paintings
(Springer Open, 2022-10-27) Bautista Morenilla, Iris; Ruiz Recasens, Cristina; Iglesias Campos, M. A. (Manuel Ángel); Oriola Folch, Marta
This study evaluates the effectiveness of microblasting with powdered cellulose for the dry-cleaning of canvases. Various surface cleaning tests were conducted by microblasting on the reverse of canvas paintings and the results were compared to those obtained with traditional dry-cleaning techniques using erasers and sponges. To assess cleaning effectiveness and potential changes on the support, the treated surfaces were examined both before and after cleaning using optical microscopy (OM), scanning electron microscopy with energy dispersive X-ray spectroscopy (SEM-EDX), confocal laser microscopy with surface roughness measurements, and spectrophotometry. The results from this comparative evaluation suggest that microblasting with powdered cellulose is a feasible technique for removing soiling on canvas and that it does not affect canvas structure or its topography. Furthermore, powdered cellulose leaves fewer particles of residues on the surface after cleaning, and these residues are chemically stable and compatible with the canvas support. Thus, the technique also avoids the potential negative long-term effects of eraser and sponge residues of particles that may remain on the canvas when these traditional systems are used.
Extended Abstract - Cleaning issues for nine Francesc Artigau pop art paintings
(Smithsonian Institution Scholarly Press, 2013-04-12) Nualart i Torroja, Anna; Oriola Folch, Marta; Mascarella Vilageliu, Marina
In the 1960s, Pop artist Francesc Artigau (born in Barcelona, 1940) painted a series of nine works on plywood panels using a traditional primer of commercial gouache, egg yolk, and color pencils. After more than 30 years of exposure to rubbish amidst an indeterminate number of dogs, the paintings show a deplorable state of conservation. The present study examines the treatment undertaken on the paint and ground layers, consisting mostly of cleaning, one of the key challenges of the project.
Estudi del suport dels laterals d'altar de Toses, Ribes i Montgrony. A l'entorn del Mestre de Soriguerola.
(2017-09) Bautista Morenilla, Iris; Nualart i Torroja, Anna
Les taules laterals d'altar policromades de Ribes i Montgrony, conservades al Museu Episcopal de Vic, i les taules de Toses, conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya ,s'han atribuït a l'estil gòtic lineal català i s'han relacionat amb el Mestre de Soriguerola. La seva atribució però no està lliure de discussió. Alguns historiadors relacionen estilísticament les taules i les atribueixen al taller del Mestre de Soriguerola i altres relacionen els tres conjunts amb l'estil de Soriguerola sense arribar a atribuir-los-hi d'una forma clara, presentant-los com a repeticions fetes per seguidors del Mestre de Soriguerola a finals del segle XIII. La relació dels tres conjunts s'ha realitzat sempre a partir de l'estudi de la pintura, obviant el suport de fusta. Si bé aquest és un estrat essencial per a l'atribució a un mestre o taller, en ocasions l'estil pictòric resulta un paràmetre subjectiu o insuficient. Aquest estudi presenta noves dades objectives sobre el suport de fusta de les obres que permeten comparar, des del punt de vista tecnològic, els tres conjunts. Aquesta anàlisi científico-tècnica del suport amplia el coneixement de les obres i pot ajudar a determinar l'atribució, o no, a un taller o mestre determinat.

El Dipòsit Digital ha actualitzat el programari. Contacteu amb dipositdigital@ub.edu per informar de qualsevol incidència.

Examinar

Enviaments recents