Fer memòria, disputar la història. Projecte d'intervenció psicosocial per a la cocreació d'un dispositiu de memòria col·lectiva amb persones psiquiatritzades al municipi de Barcelona

Abstract

[cat] Durant dècades, les veus de les persones que han experimentat processos de diagnòstic, tractament o institucionalització psiquiàtrica han estat sistemàticament subordinades al discurs mèdic i institucional, que ha monopolitzat la producció de relats considerats legítims sobre el patiment psíquic. Aquest relat hegemònic ha reduït vivències complexes a categories patològiques, desautoritzant el saber experiencial i consolidant una jerarquia epistèmica que situa les persones psiquiatritzades fora dels espais legítims de producció de coneixement, constituint així una forma d’injustícia epistèmica. Tot i l'emergència de moviments crítics i iniciatives en primera persona, continua existint un buit estructural d’espais col·lectius estables i situats des d'on narrar, arxivar i ressignificar les seves experiències fora del paradigma biomèdic. Davant d’aquesta necessitat, la present intervenció, basada en la investigació-acció participativa (IAP), proposa la cocreació d'un dispositiu de memòria col·lectiva en primera persona amb un grup motor de 10-12 persones psiquiatritzades adultes del municipi de Barcelona. L’objectiu general és impulsar processos d’autorepresentació i reconeixement mutu, mitjançant la cocreació d’un contra-arxiu que disputi les narratives hegemòniques i incideixi en la política simbòlica que sosté l’estigma i l’exclusió. El projecte concep la memòria col·lectiva com a eina de justícia simbòlica i el contra-arxiu com un arxiu del comú, basat en principis d’accessibilitat, gestió col·lectiva i control dels materials i relats per part de les pròpies participants. La figura facilitadora actua com un agent catalitzador que transfereix de manera progressiva el poder al grup, mentre que el sistema d’avaluació es planteja com un procés continu, participatiu i qualitatiu. S’espera que la intervenció contribueixi a reparar la injustícia epistèmica, reforçar l’agència narrativa del col·lectiu i promoure una cultura de la salut mental basada en el reconeixement mutu i la pluralitat de narratives. [eng] For decades, the voices of people who have experienced psychiatric diagnosis, treatment, or institutionalization have been systematically subordinated to medical and institutional discourse, which has monopolized the production of narratives considered legitimate about psychological suffering. This hegemonic narrative has reduced complex experiences to pathological categories, discrediting experiential knowledge and consolidating an epistemic hierarchy that places psychiatrized individuals outside the legitimate spaces for knowledge production, thus constituting a form of epistemic injustice. Despite the emergence of critical movements and first-person initiatives, there remains a structural gap in stable, situated collective spaces from which to narrate, archive, and re-signify their experiences outside the biomedical paradigm. In response to this need, this intervention, based on participatory action research (PAR), proposes the co-creation of a first-person collective memory device with a core group of 10-12 adult psychiatrized individuals from the city of Barcelona. The overall goal is to promote processes of self-representation and mutual recognition through the co-creation of a counter-archive that challenges hegemonic narratives and influences the symbolic politics that sustain stigma and exclusion. The project conceives of collective memory as a tool for symbolic justice and the counter-archive as an archive of the common, based on principles of accessibility, collective management, and control of materials and stories by the participants themselves. The facilitating figure acts as a catalyst, gradually transferring power to the group, while the evaluation system is designed as a continuous, participatory, and qualitative process. It is hoped that the intervention will help repair epistemic injustice, strengthen the collective’s narrative agency, and promote a mental health culture based on mutual recognition and the plurality of stories.