Màster Oficial - Intervenció Psicosocial (MIPS)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/216146

Treballs finals de màster en Intervenció Psicosocial (MIPS) de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 29

Projecte NexJove: Vincles que connecten amb noves oportunitats. Proposta d’intervenció psicosocial per a l’enfortiment del capital social bridging en joves migrats extutelats a la ciutat de Barcelona
(2026) Riu i Puyal, Mireia; Fernández Carrasco, Ruben David
[cat] Els joves migrats extutelats constitueixen un col·lectiu en situació de vulnerabilitat qualitativament diferent al de qualsevol altre grup juvenil, atès que acumulen simultàniament les condicions de ser joves, haver estat sota tutela, haver viscut un procés migratori i sense acompanyament familiar. En assolir la majoria d'edat, s'enfronten a processos d'emancipació accelerada en un context marcat per barreres documentals, laborals i d’habitatge, i amb una xarxa relacional escassa i homogènia, centrada principalment en iguals del mateix origen i en professionals institucionalitzats. D’aquesta realitat parteix el Projecte NexJove, una proposta d’intervenció psicosocial destinada a enfortir el capital social bridging de joves migrats extutelats a la ciutat de Barcelona. La proposta es basa en un model de mentoria grupal incorporada, a través del qual els joves s'incorporen de manera progressiva a grups comunitaris ja formats i actius en els àmbits de l'habitatge, l'economia social o la participació cultural. L'avaluació de la intervenció combina instruments quantitatius i qualitatius aplicats en tres moments per mesurar els canvis en el capital social bridging dels joves i la qualitat de l'experiència dels grups mentors. La proposta representa una aportació innovadora al camp de la intervenció amb aquest col·lectiu, en tant que desplaça el focus de la relació díadica cap a la comunitat com a agent de canvi, i obre línies futures de recerca sobre l'impacte mesurable de la mentoria grupal en el capital social bridging. [eng] Care-leaving migrant youth constitute a group experiencing a qualitatively distinct form of vulnerability, as they simultaneously navigate the conditions of being young, having grown up in institutional care, having undergone a migration process, and having done so without family support. Upon reaching adulthood, they face accelerated emancipation processes in a context marked by administrative, labour and housing barriers, alongside a limited and homogeneous social network centred primarily on peers from the same country of origin and institutional professionals. This is the starting point of the NexJove Project, a psychosocial intervention designed to strengthen the bridging social capital of care-leaving migrant youth in the city of Barcelona. The proposal is grounded in an embedded group mentoring model, through which young people are progressively incorporated into pre-existing and active community groups in the fields of housing, social economy, and cultural participation. The evaluation combines quantitative and qualitative instruments applied at three stages to measure changes in the bridging social capital of participants and assess the quality of the experience from the mentor groups' perspective. The proposal represents an innovative contribution to the field of intervention with this population, in that it shifts the focus from the dyadic relationship towards the community as an agent of change, and opens future lines of research on the measurable impact of group mentoring on bridging social capital.
Arrels per volar: el dret a sentir-se part. Proposta d’intervenció psicosocial per la vinculació comunitària per a persones sol·licitants de protecció internacional
(2026-06-01) Yacub Zemat, Ayah; Carmona, Moisés
[cat] Sentir que es pertany a un lloc és una necessitat humana fonamental. Per a les persones sol·licitants de protecció internacional, però, aquesta necessitat sovint queda relegada davant la urgència de cobrir les necessitats bàsiques. La literatura científica evidencia que els factors postmigracionals, en especial l'aïllament social i la manca de vincles comunitaris, comprometen severament la salut mental i el benestar d'aquest col·lectiu, que presenta prevalences de trastorn d'estrès posttraumàtic, depressió i ansietat superiors a les de la població general. Malgrat el consens teòric sobre la importància de la vinculació comunitària, les intervencions psicosocials específiques orientades a promoure-la continuen sent escasses. El present Treball de Fi de Màster proposa el programa "Arrels per volar", una intervenció psicosocial comunitària adreçada a persones sol·licitants de protecció internacional vinculades al Programa de Protecció Internacional de CONVIU Fundació Cepaim Barcelona. L'objectiu general és promoure la vinculació comunitària d'aquest col·lectiu, a través del desenvolupament del seu sentiment de pertinença, la creació de vincles socials significatius i la detecció d'oportunitats de vinculació. La intervenció s'estructura en tres fases progressives: vinculació, immersió comunitària i obertura. Es fonamenta en un enfocament strengths-based i la metodologia participativa, tenint com a eix conductor el Pla de Vinculació Individual, que garanteix la personalització del procés. Les activitats inclouen mentoria entre iguals, sortides al territori, participació en projectes comunitaris, entre d'altres. El sistema d'avaluació combina instruments psicomètrics validats (SCI-2, SOBI-P i SOBI-A) amb eines qualitatives com el mapa relacional i el diari de camp, mitjançant un disseny pretest-posttest. Finalment, es conclou que la vinculació comunitària constitueix un factor protector de primer ordre per al benestar d'aquest col·lectiu. Per això, els programes de protecció internacional haurien d'incorporar-la com una dimensió inherent de l'acollida. [spa] Sentirse parte de un lugar es una necesidad humana fundamental. No obstante, para las personas solicitantes de protección internacional esta necesidad suele quedar relegada ante la urgencia de cubrir las necesidades básicas. La literatura científica evidencia que los factores postmigracionales, en especial el aislamiento social y la falta de vínculos comunitarios, comprometen severamente la salud mental y el bienestar de este colectivo, que presenta prevalencias de trastorno de estrés postraumático, depresión y ansiedad superiores a las de la población general. A pesar del consenso teórico sobre la importancia de la vinculación comunitaria, las intervenciones psicosociales específicas orientadas a promoverla continúan siendo escasas. El presente Trabajo de Fin de Máster propone el programa "Raíces para volar", una intervención psicosocial comunitaria dirigida a personas solicitantes de protección internacional vinculadas al Programa de Protección Internacional de CONVIVE Fundación Cepaim Barcelona. El objetivo general es promover la vinculación comunitaria de este colectivo, mediante el desarrollo de su sentimiento de pertenencia, la creación de vínculos sociales significativos y la detección de oportunidades de vinculación. La intervención se estructura en tres fases progresivas: vinculación, inmersión comunitaria y apertura. Se fundamenta en un enfoque strengths-based y en la metodología participativa, teniendo como eje conductor el Plan de Vinculación Individual, que garantiza la personalización del proceso. Las actividades incluyen mentoría entre iguales, salidas al territorio, participación en proyectos comunitarios, entre otros. El sistema de evaluación combina instrumentos psicométricos validados (SCI-2, SOBI-P y SOBI-A) con herramientas cualitativas como el mapa relacional y el diario de campo, mediante un diseño pretest-postest. Finalmente, se concluye que la vinculación comunitaria constituye un factor protector de primer orden para el bienestar de este colectivo. Por esto, los programas de protección internacional deben incorporarla como una dimensión inherente de la acogida. [eng] Feeling a sense of belonging is a fundamental human need. For international protection applicants, however, this need is often pushed aside by the urgency of meeting basic needs. The scientific literature shows that post-migratory factors — particularly social isolation and the lack of community ties — severely compromise the mental health and well-being of this population, which presents higher prevalence rates of post-traumatic stress disorder, depression and anxiety than the general population. Despite theoretical consensus on the importance of community belonging, specific psychosocial interventions aimed at promoting it remain scarce. This Master's thesis proposes the programme Roots to Fly, a community psychosocial intervention for international protection applicants linked to the International Protection Programme of CONVIU Fundació Cepaim Barcelona. The overall aim is to promote community belonging among this population through the development of their sense of belonging, the creation of meaningful social ties, and the identification of opportunities for connection. The intervention is structured in three progressive phases: bonding, community immersion and opening. It is grounded in a strengths-based approach and participatory methodology, with the Individual Bonding Plan as its central thread, ensuring the personalisation of the process. Activities include peer mentoring, neighbourhood outings, and participation in community projects, among others. The evaluation system combines validated psychometric instruments (SCI-2, SOBI-P and SOBI-A) with qualitative tools such as the relational map and the field diary, using a pre-test/post-test design. The work concludes that community belonging constitutes a primary protective factor for the well-being of this population. For this reason, international protection programmes must incorporate it as an inherent dimension of the reception process.
Ciber-Cura. Proposta d’intervenció secundària per prevenir i sensibilitzar sobre les violències masclistes digitals
(2026) Vergel Loe, Amy Julia; Martínez, Mireia
[cat] La proposta d’intervenció té com a objectiu crear un espai participatiu i comunitari tant presencial com digital per promoure la identificació, prevenció i abordatge de les violències masclistes digitals. Amb aquesta finalitat s’ha desenvolupat un taller participatiu de sis sessions per promoure habilitats i competències per identificar les violències masclistes digitals, aplicar-hi el pensament crític i adquirir estratègies d’autoprotecció i suport. Paral·lelament a això, s’ha dissenyat una campanya social digital per sensibilitzar sobre aquestes violències, visibilitzar les conseqüències i difondre recursos. S’incorpora la participació activa de les assistents del taller en el disseny del contingut de la campanya per fomentar l’agència activa i participació en espais comunitaris de suport. Per l’avaluació de la intervenció es proposen qüestionaris pre-post, observació participant del taller i l’anàlisi de mètriques digitals. [spa] La propuesta de intervención tiene como objetivo crear un espacio participativo y comunitario, tanto presencial como digital, para promover la identificación, prevención y abordaje de las violencias machistas digitales. Con esta finalidad, se ha desarrollado un taller participativo de seis sesiones para fomentar habilidades y competencias que permitan identificar las violencias machistas digitales, aplicar el pensamiento crítico y adquirir estrategias de autoprotección y apoyo. Paralelamente, se ha diseñado una campaña social digital para sensibilizar sobre estas violencias, visibilizar sus consecuencias y difundir recursos disponibles. Se incorpora la participación activa de las asistentes al taller en el diseño del contenido de la campaña con el fin de fomentar la agencia, la participación y la implicación en espacios comunitarios de apoyo. Para la evaluación de la intervención se proponen cuestionarios pre-post, observación participante del taller y el análisis de métricas digitales. [eng] The intervention proposal aims to create a participatory and community-based space, both in-person and digital, to promote the identification, prevention, and response to digital gender-based violence against women. To this end, a six-session participatory workshop has been developed to foster skills and competencies for identifying digital gender-based violence, applying critical thinking, and acquiring self-protection and support strategies. In parallel, a digital social campaign has been designed to raise awareness of these forms of violence, highlight their consequences, and broadcast available resources. The active participation of workshop attendees in the design of the campaign content is incorporated in order to promote agency, engagement, and involvement in community support spaces. The evaluation of the intervention includes pre-test and post-test questionnaires, participant observation during the workshop, and the analysis of digital metrics.
El benestar subjectiu dels joves en contextos de vulnerabilitat: una anàlisi estructural
(2026) Esteras Carbonell, Roger; Oriol Granado, Xavier
[cat] Introducció: En els darrers anys, internacionalment ha crescut l’interès per avaluar el benestar subjectiu i la salut mental com a indicadors de la qualitat de vida, però molt poc s’ha fet per a col·lectius com la infància o adolescència en situació de vulnerabilitat. És per això que calen esforços per avaluar aquests constructes amb indicadors contrastats i adaptats a aquesta població. Objectius: En aquest treball s’analitzen factors psicosocials de risc i de protecció sobre el benestar subjectiu i la salut mental d’infants i adolescents en situació de vulnerabilitat de Catalunya. D’aquesta manera, es pretenen obtenir les relacions estructurals de cada factor en un model explicatiu integrat. Mètode: S’ha dut a terme un estudi transversal amb una mostra de 486 infants i adolescents d’entre 7 i 17 anys atesos en diversos serveis d’intervenció socioeducativa (SIS) de Catalunya. S’ha analitzat el bullying, el cyberbullying i l’ús problemàtic d’internet com a variables de risc, la satisfacció amb el centre com a variable protectora i el benestar subjectiu i la salut mental com a variables dependents. S’han comparat els resultats a una mostra equivalent i, mitjançant regressions lineals i un model d’equacions estructurals (SEM), s’han estimat les relacions entre els diferents factors del model. Resultats: Els resultats mostren nivells més baixos de benestar subjectiu en infants i adolescents en situació de vulnerabilitat en comparació amb poblacions normatives, en línia amb investigacions prèvies. També majors prevalences de cyberbullying, però especialment de bullying i ús problemàtic d’internet. La satisfacció amb el centre s’associa consistentment a una millor salut mental en infants i millor benestar subjectiu i salut mental en adolescents, explicant-ne un 21%, 37% i un 38% de la variança respectivament, així com el cyberbullying (24%; 19%) i el bullying (31%) sobre algun factor. Ser noia és un factor de risc important per la salut mental i el benestar en l’etapa adolescent. Conclusions: En conjunt, aquests resultats evidencien la necessitat de les programes validats contra l’assetjament i de reforçar i consolidar serveis socioeducatius de qualitat com a mecanismes compensatoris de les situacions de vulnerabilitat, amb implicacions rellevants per a les polítiques públiques d’infància i adolescència. [eng] Introduction: In recent years, there has been growing international interest in assessing subjective well-being and mental health as indicators of quality of life. However, limited research has focused on vulnerable populations such as children and adolescents. Therefore, efforts are needed to evaluate these constructs using validated indicators adapted to this population. Objectives: This study analyses psychosocial risk and protective factors affecting subjective well-being and mental health among children and adolescents in vulnerable situations in Catalonia. The aim is to identify the structural relationships between these factors within an integrated explanatory model. Method: A cross-sectional study was conducted with a sample of 486 children and adolescents aged 7 to 17 years receiving care in various socio-educational intervention services (SIS) in Catalonia. Bullying, cyberbullying, and problematic internet use were analysed as risk variables; satisfaction with the center as a protective variable; and subjective well-being and mental health as outcome variables. Results were compared with an equivalent sample, and linear regressions and structural equation model (SEM) were used to estimate the relationships among the different factors. Results: The results show lower levels of subjective well-being among children and adolescents in vulnerable situations compared to normative populations, in line with previous research. Higher prevalence rates of cyberbullying were also observed, and particularly of bullying and problematic internet use. Satisfaction with the socio-educational center emerged as a key protective factor, associated with better mental health in children and with better subjective well-being and mental health in adolescents, explaining 21%, 37%, and 38% of the variance respectively, as did cyberbullying (24%; 19%) and bullying (31%) for some factors. Being female was identified as an important risk factor for mental health and well-being during adolescence. Conclusions: Overall, these results highlight the need for validated anti-bullying programs and for strengthening and consolidating high-quality socio-educational services as compensatory mechanisms for situations of vulnerability, with relevant implications for public policies on childhood and adolescence.
Norma, sexualidad y resistencias: procesos de subjetivación en personas LGB socializadas en contextos religiosos
(2026) Castillo Tapia, Nicolás; Longares Hernández, Lara
[spa] La presente investigación tiene como objetivo analizar los procesos de subjetivación sobre la sexualidad de personas LGB socializadas en contextos religiosos. Los discursos religiosos adquieren relevancia en la regulación de las sexualidades no heterosexuales, particularmente mediante mecanismos de culpa, silenciamiento, normalización y control, los cuales pueden impactar significativamente en la construcción de la subjetividad de las personas LGB. Desde una perspectiva crítica e interpretativa, se busca comprender cómo estos discursos son vividos, las experiencias de conflicto y resistencias que emergen, así como los procesos de resignificación desarrollados por quienes han transitado dichas experiencias. Para ello, se desarrolló una investigación cualitativa a través de entrevistas semiestructuradas en profundidad realizadas a siete personas LGB mayores de 18 años socializadas en distintos entornos religiosos. El análisis de la información se realizó mediante análisis temático, construyendo temas orientados a dar respuesta a la pregunta de investigación. Los resultados evidencian experiencias marcadas por la construcción de subjetividades bajo normativas religiosas, con presencia de culpa, vergüenza, silenciamiento de la sexualidad y diversas formas de LGBTQ+fobia internalizada, configuradas a partir de discursos religiosos heteronormativos. Asimismo, se identifican procesos de resistencia, cuestionamiento y resignificación subjetiva, donde las personas desarrollan nuevas formas de comprender su sexualidad, espiritualidad y vínculos afectivos. Se concluye que estas experiencias no pueden reducirse a categorías de aceptación o rechazo religioso, sino que corresponden a trayectorias complejas atravesadas por tensiones, afectos, contradicciones y procesos de resignificación subjetiva. [cat] La present investigació té com a objectiu analitzar els processos de subjectivació sobre la sexualitat de persones LGB socialitzades en contextos religiosos. Els discursos religiosos adquireixen rellevància en la regulació de les sexualitats no heterosexuals, particularment mitjançant mecanismes de culpa, silenciament, normalització i control, els quals poden impactar significativament en la construcció de la subjectivitat de les persones LGB. Des d’una perspectiva crítica i interpretativa, es busca comprendre com aquests discursos són viscuts, les experiències de conflicte i resistència que emergeixen, així com els processos de resignificació desenvolupats per aquelles persones que han transitat aquestes experiències. Per a això, es va desenvolupar una investigació qualitativa mitjançant entrevistes semiestructurades en profunditat realitzades a set persones LGB majors de 18 anys socialitzades en diferents entorns religiosos. L’anàlisi de la informació es va dur a terme mitjançant anàlisi temàtica, construint temes orientats a donar resposta a la pregunta d’investigació. Els resultats evidencien experiències marcades per la construcció de subjectivitats sota normatives religioses, amb presència de culpa, vergonya, silenciament de la sexualitat i diverses formes de LGBTQ+fòbia interioritzada, configurades a partir de discursos religiosos heteronormatius. Així mateix, s’identifiquen processos de resistència, qüestionament i resignificació subjectiva, on les persones desenvolupen noves formes de comprendre la seva sexualitat, espiritualitat i vincles afectius. Es conclou que aquestes experiències no poden reduir-se a categories d’acceptació o rebuig religiós, sinó que corresponen a trajectòries complexes travessades per tensions, afectes, contradiccions i processos de resignificació subjectiva. [eng] This research aims to analyze the processes of subjectivation related to the sexuality of LGB individuals socialized in religious contexts. Religious discourses play a significant role in the regulation of non-heterosexual sexualities, particularly through mechanisms of guilt, silencing, normalization, and control, which may significantly impact the construction of LGB subjectivity. From a critical and interpretative perspective, this study seeks to understand how these discourses are experienced, the conflicts and forms of resistance that emerge, as well as the processes of resignification developed by those who have gone through these experiences. To achieve this, a qualitative study was conducted through in-depth semi-structured interviews with seven LGB individuals over 18 years old who were socialized in different religious environments. The information was analyzed using thematic analysis, constructing themes aimed at answering the research question. The results reveal experiences marked by the construction of subjectivities under religious norms, including feelings of guilt, shame, silencing of sexuality, and various forms of internalized LGBTQ+phobia, configured through heteronormative religious discourses. Likewise, processes of resistance, questioning, and subjective resignification were identified, through which participants developed new ways of understanding their sexuality, spirituality, and affective relationships. It is concluded that these experiences cannot be reduced to categories of religious acceptance or rejection, but rather correspond to complex trajectories shaped by tensions, emotions, contradictions, and processes of subjective resignification.
Intervenció psicosocial per a persones grans LGTBIQ+ a Barcelona: espais segurs, suport mutu i capacitació en residències
(2026-06) Vilà Cibantos, Júlia; Pérez Tejera, Félix
[cat] L’experiència vital de les persones grans LGTBI és determinada per un bagatge històric, jurídic i social d’exclusió i marginació que ha impactat tant en la construcció de la seva identitat com en el seu benestar. En el següent treball es presenta una revisió de la història i del marc jurídic que empara el col·lectiu LGTBI, una definició dels conceptes claus i la contextualització de la problemàtica. S’analitzen, principalment, els riscos psicosocials de les persones grans LGTBI dividits en dos eixos fonamentals: d’una banda, la salut, la mortalitat, la soledat i l’impacte del VIH i, de l’altra, la discriminació, l’estigma i la violència. El marc teòric es complementa amb un buidatge dels recursos existents adreçats al col·lectiu i amb la realització d’entrevistes a professionals d’entitats especialitzades. Els resultats obtinguts d’aquesta recerca mixta – bibliogràfica i de camp – constaten que les principals necessitats del col·lectiu giren entorn de la soledat no desitjada, la manca d’espais segurs, la invisibilització i la persistència en barreres institucionals, especialment en l’àmbit residencial. Tenint en compte la descripció de la problemàtica, es dissenya una proposa d’intervenció dual: una línia basada en el suport mutu, la pertinença i la generació d’espais segurs mitjançant la realització de diferents activitats comunitàries, i una altra centrada en la capacitació i la sensibilització dels professionals en l’àmbit residencial per afavorir entorns de cures inclusius. L’objectiu general de la proposta s’orienta a millorar la qualitat de vida d’una mostra de persones grans gais, lesbianes i persones trans o no binàries, articulat mitjançant quatre objectius específics. S’exposa el sistema d’avaluació continuada, el qual es du a terme un cop finalitzada cada activitat per mesurar el funcionament de les dinàmiques i el grau de satisfacció dels participants, i d’avaluació de resultats, el qual es realitza un cop finalitzada la intervenció per mesurar l’impacte d’aquesta. Finalment, s’argumenten les conclusions, específicament, els beneficis de la intervenció així com les possibles limitacions a tenir en compte.
CURA Digital. De la consciència a l'acció col·lectiva. Disseny d'una prova pilot d'intervenció socioeducativa per a la prevenció dels deepfakes sexuals
(2026) Torres Granollers, Abril; Becerra Vilatovà, Núria
[cat] La proliferació dels deepfakes sexuals - continguts audiovisuals sintètics generats mitjançant la intel·ligència artificial que representen imatges sexuals de persones sense el seu consentiment - constitueix una manifestació emergent de la violència masclista digital (VMD). Aquest fenomen afecta de manera desproporcionada a les noies adolescents, en un context en què la pressió grupal i els mandats de gènere en faciliten la producció i difusió. Malgrat la seva gravetat, les respostes predominants tendeixen a individualitzar el problema i prioritzar solucions tecnològiques o punitives, sense abordar l’arrel estructural i patriarcal que el sustenta. L’objectiu general d’aquest treball és dissenyar una prova pilot del programa CURA Digital, una proposta d’intervenció socioeducativa orientada a prevenir la violència sexual digital des d’una perspectiva feminista, coeducativa i transformadora. La població diana és l’alumnat de 4t d’ESO d’un institut de la comarca de l’Urgell, i la implementació està prevista per al primer trimestre del curs 2026-27. Metodològicament, la proposta s’articula a partir de l’adaptació del model STEP (O’Reilly, Kiyimba i Levine, 2024) al context escolar català. El programa es desplega en quatre eixos (Consciencia’t, Ubica l’altra persona, Reflexiona críticament i Actua col·lectivament) per tal de promoure el pas de la consciència individual a l’acció col·lectiva. La intervenció s’estructura en cinc sessions de 55 minuts basades en dinàmiques participatives, anàlisi de casos i la creació d’una campanya de sensibilització. L’avaluació adopta un enfocament mixt que inclou qüestionari pre i post intervenció, diari de camp, rúbriques de sessió i enquestes de satisfacció. Els resultats esperats apunten al foment del pensament crític i l’enfortiment de la responsabilitat col·lectiva. Es conclou que aquesta aproximació basada en l’ètica de la cura pot oferir una resposta pedagògica transformadora i viable, que integri la perspectiva de gènere i l’alfabetització digital crítica en el context educatiu, alhora que obri futures línies d’implementació i adaptació del programa. [spa] La proliferación de los deepfakes sexuales – contenidos audiovisuales sintéticos generados mediante la inteligencia artificial que representan imágenes sexuales de personas sin su consentimiento – constituye una manifestación emergente de la violencia machista digital (VMD). Este fenómeno afecta de manera desproporcionada a las chicas adolescentes, en un contexto en que la presión grupal y los mandatos de género facilitan su producción y difusión. Pese a su gravedad, las respuestas predominantes tienden a individualizar el problema y priorizar soluciones tecnológicas o punitivas, sin abordar la raíz estructural y patriarcal que lo sustenta. El objetivo general de este trabajo es diseñar una prueba piloto del programa CURA Digital, una propuesta de intervención socioeducativa orientada a prevenir la violencia sexual digital desde una perspectiva feminista, coeducativa y transformadora. La población diana es el alumnado de 4.° de la ESO de un instituto de la comarca del Urgell, y su implementación está prevista para el primer trimestre del curso 2026-2027. Metodológicamente, la propuesta se articula a partir de la adaptación del modelo STEP (O’Reilly, Kiyimba y Levine, 2024) al contexto escolar catalán. El programa se despliega en cuatro ejes (Conciénciate, Ubica la otra persona, Reflexiona críticamente i Actúa colectivamente) con el fin de promover el paso de la consciencia individual a la acción colectiva. La intervención se estructura en cinco sesiones de 55 minutos basadas en dinámicas participativas, el análisis de casos y la creación de una campaña de sensibilización. La avaluación adopta un enfoque mixto que incluye el cuestionario pre y post intervención, diario de campo, rúbricas de sesión i encuestas de satisfacción. Los resultados esperados apuntan al fomento del pensamiento crítico y al fortalecimiento de la responsabilidad colectiva. Se concluye que esta aproximación basada en la ética del cuidado puede ofrecer una respuesta pedagógica transformadora y viable, que integre la perspectiva de género y la alfabetización digital crítica en el contexto educativo, a la vez que abra futuras líneas de implementación y adaptación del programa. [eng] The proliferation of sexual deepfakes – synthetic audiovisual content generated through artificial intelligence that depicts sexual images of people without their consent – constitutes an emerging manifestation of digital gender-based violence (DGBV). This phenomenon disproportionately affects adolescent girls, in a context where group pressure and gender mandates facilitate its production and dissemination. Despite its seriousness, the predominant responses tend to individualize the problem and prioritize technological or punitive solutions, without addressing the structural and patriarchal root that sustains it. The main objective of this work is to design a pilot version of the CURA Digital program, a socio-educational intervention proposal aimed at preventing digital sexual violence from a feminist, co-educational and transformative perspective. The target population is Year 10 students (4th year of compulsory secondary education) at a high school in the Urgell region, and its implementation is planned for the first term of the 2026-27 academic year. Methodologically, the proposal is based on the adaptation of the STEP model (O’Reilly, Kiyimba and Levine, 2024) to the Catalan school context. The program is developed around four core areas (Become aware, Consider the other person, Think critically and Act collectively) in order to promote the transition from individual awareness to collective action. The intervention is structured in five 55-minute sessions based on participatory dynamics, case analysis and the creation of an awareness-raising campaign. The evaluation adopts a mixedmethods approach, including pre- and post-intervention questionnaires, a field diary, session rubrics and satisfaction surveys. The expected outcomes point to the promotion of critical thinking and the strengthening of collective responsibility. It is concluded that this approach, based on the ethics of care, can offer a transformative and viable pedagogical response, which integrates the gender perspective and critical digital literacy into the educational context, while also opening up future lines of implementation and adaptation of the program.
Subjetividades en disputa: prácticas de cuidado y estrategias de resistencia en la monomarentalidad
(2026) Sánchez Alcaide, Nadia; Di Masso, Andrés, 1981-
[spa] El incremento de la monomarentalidad en España –que representa el 81,4% de los hogares monoparentales– plantea un desafío directo a la organización social del cuidado, históricamente sostenida sobre arquitecturas familiares biparentales. Este estudio examina los procesos de configuración subjetiva e identidad en mujeres que asumen la crianza en solitario, analizando cómo articulan su vivencia frente a las demandas normativas de género y las limitaciones de carácter estructural. Bajo la lente epistemológica del realismo crítico y la psicología discursiva, el diseño metodológico se asienta en el Análisis Temático Reflexivo. La información se recabó mediante entrevistas semiestructuradas realizadas a seis madres con trayectorias de monomarentalidad tanto sobrevenidas como por elección. Los resultados desvelan un entramado analítico constituido por cuatro dimensiones: la negociación de una subjetividad en constante disputa frente al quiebre del ideal familiar biparental; la inercia funcional y automatización materna ante la triple dimensión del cuidado (material, económica y afectiva) derivada de la exclusividad del sostén; la confrontación con la violencia institucional y la escasez temporal; y, finalmente, la emergencia de agencias individuales y colectivas como herramientas de resistencia. Se concluye que las participantes logran resignificar una posición discursiva inicialmente ligada a la carencia o la vulnerabilidad, transitando hacia una ética del cuidado relacional y de la interdependencia. La negociación individual de los mandatos tradicionales, junto al desarrollo de redes de apoyo mutuo, se consolidan como estrategias de contrapoder capaz de desprivatizar la crianza, legitimando la suficiencia de este modelo familiar y desafiando el aislamiento que impone la lógica neoliberal. [eng] The increase in single-mother households (monomarentalidad) in Spain—which represent 81.4% of single-parent homes—poses a direct challenge to the social organization of care, historically sustained upon biparental family structures. This study examines the processes of subjective configuration and identity in women who undertake solo parenting, analyzing how they articulate their lived experiences against normative gender demands and structural limitations. Grounded in the epistemological lenses of critical realism and discursive psychology, the methodological design relies on Reflexive Thematic Analysis. Data were gathered through semi-structured interviews conducted with six mothers with both unexpected and by-choice single-motherhood trajectories. The results reveal an analytical framework consisting of four dimensions: the negotiation of a subjectivity in constant dispute against the shattering of the biparental family ideal; maternal functional inertia and automation in the face of the triple dimension of care (material, economic, and emotional) derived from the exclusivity of support; the confrontation with institutional violence and time poverty; and, finally, the emergence of individual and collective agencies as tools of resistance. It is concluded that the participants successfully resignify a discursive position initially linked to lack or vulnerability, transitioning toward an ethics of relational care and interdependence. The individual negotiation of traditional mandates, along with the development of mutual support networks, consolidate as counter-power strategies capable of de-privatizing upbringing, thereby legitimizing the self-sufficiency of this family model and challenging the isolation imposed by neoliberal logic.
Cap a una ciutadania digital inclusiva: adaptació del programa INTABOO per a joves amb discapacitat intel·lectual
(2026) Roca Lira, Eva; Jiménez, Yirsa
[cat] La creixent digitalització de la societat ha convertit l'entorn virtual en un espai fonamental per a l'exercici dels drets i la participació social. Per a les persones joves amb discapacitat intel·lectual, aquest escenari representa alhora una oportunitat d'inclusió i un conjunt de riscos específics als quals sovint s'hi respon amb estratègies restrictives que perpetuen la bretxa digital i limiten l'autonomia. Malgrat l'existència de programes de prevenció digital adreçats a població jove en general, a Catalunya no existeix cap recurs específic adaptat a les necessitats d'aquest col·lectiu. Aquest Treball de Final de Màster té com a objectiu dissenyar una proposta d'adaptació inclusiva del programa INTABOO —programa de prevenció de l'ús abusiu de pantalles impulsat pel Consorci de Serveis Socials d'Osona— per a joves d'entre 16 i 30 anys amb discapacitat intel·lectual lleu o moderada vinculats als serveis d'Eina i IFE de la Fundació Sant Tomàs. L'anàlisi de necessitats, construïda a partir de la triangulació de fonts estadístiques, entrevistes a professionals i un qüestionari administrat als mateixos joves, evidencia usos intensius de les pantalles, vulnerabilitat davant situacions de risc digital, mancances en competències de seguretat i dinàmiques familiars de mediació poc efectives. La proposta s'estructura en cinc sessions grupals de 60 minuts amb un espai de tancament de 15 minuts adreçat a les famílies, fonamentada en tres pilars metodològics: el positive risk-taking (assumpció de riscos positius), l'accessibilitat cognitiva i el Disseny Universal per a l'Aprenentatge, i l'aprenentatge experiencial i en espiral. El sistema d'avaluació s'organitza en tres fases: inicial, processal i final. Entre les principals conclusions, destaca la viabilitat tècnica i ètica de la proposta i la seva capacitat per donar resposta a un buit d'intervenció identificat tant des de la recerca com des de la pràctica professional. La bretxa digital que afecta les persones amb discapacitat intel·lectual no és una conseqüència inevitable de les seves limitacions individuals, sinó el resultat d'entorns no adaptats i de la manca de suports adequats: transformar aquestes condicions és, precisament, la tasca de la intervenció psicosocial. [eng] The growing digitalization of society has made the virtual environment a fundamental space for the exercise of rights and social participation. For young people with intellectual disabilities, this scenario represents both an opportunity for social inclusion and a set of specific risks that are often addressed through restrictive strategies which perpetuate the digital divide and limit autonomy. Despite the existence of digital prevention programs aimed at the general youth population, no specific resource adapted to the needs of this group currently exists in Catalonia. This Master's Final Project aims to design an inclusive adaptation of the INTABOO program —a screen abuse prevention program promoted by the Consorci de Serveis Socials d'Osona— for young people aged 16 to 30 with mild or moderate intellectual disabilities linked to the Eina and IFE services of the Fundació Sant Tomàs. The needs analysis, built through the triangulation of statistical data, professional interviews and a questionnaire administered to the young people themselves, evidences intensive screen use, vulnerability to digital risk situations, deficiencies in safety competencies and ineffective family mediation dynamics. The proposal is structured in five group sessions of 60 minutes with a 15-minute closing space for families, grounded in three methodological pillars: positive risk-taking, cognitive accessibility and Universal Design for Learning, and experiential and spiral learning. The evaluation system is organized in three phases: initial, process-based and final. Among the main conclusions, the technical and ethical viability of the proposal stands out, along with its capacity to address an intervention gap identified both in research and professional practice. The digital divide affecting people with intellectual disabilities is not an inevitable consequence of their individual limitations, but the result of non-adapted environments and a lack of adequate support: transforming these conditions is precisely the task of psychosocial intervention.
Boxeo educativo e integración social. Una intervención comunitaria con residentes de la Unidad Dependiente Barcino en el barrio de Trinitat Vella
(2026-06) Martínez Mesa, Camila; Carmona, Moisés
[spa] La integración social de personas con trayectorias de internamiento prolongado es uno de los mayores desafíos del sistema penitenciario catalán. Aunque el acceso al tercer grado en medio abierto reduce significativamente la reincidencia, la inclusión real exige vínculos que validen una identidad prosocial frente al estigma territorial. El objetivo general de este programa es contribuir a la integración social y al proceso de desistimiento de los residentes de la Unidad Dependiente Barcino en el barrio de Trinitat Vella durante el curso 2026-2027 Específicamente, se busca reducir el estigma bidireccional, incrementar el arraigo comunitario y fortalecer la agencia prosocial de los participantes. La población diana es un grupo de entre 10 y 12 hombres adultos que cumplen condenas por delitos violentos, presentan un riesgo de reincidencia medio-alto y cuentan con permisos de salida activos. La estrategia de intervención se fundamenta en el modelo Deporte-Plus y las perspectivas del desistimiento, la reconstrucción identitaria y el contacto intergrupal. Se utiliza el boxeo adaptado como una práctica voluntaria desarrollada en un contexto comunitario, mediante un plan de acción con alianzas con la Fundació Trinijove y el Centre Esportiu Municipal Trinitat Vella. El programa se estructura en seis fases progresivas que incluyen el co-diseño participativo, entrenamientos compartidos con el vecindario y clubes invitados, y un evento final comunitario. El sistema de evaluación cuenta con un enfoque de mé todos mixtos con diseño pre-post (escalas WEMWBS, Rosenberg, Duke-UNC-11 y fusión de identidad), complementado con diarios de campo y hojas de observación. Como conclusiones, se espera que el programa actúe como un espacio liminal seguro que rompa con las dinámicas de endogamia relacional, potencie la autonomía frente a la tutela institucional y genere narrativas de cambio. Todo ello validando a los internos como ciudadanos de pleno derecho mediante la certificación convencional del entorno. [cat] La integració social de persones amb trajectòries d'internament perllongat és un dels majors desafiaments del sistema penitenciari català. Tot i que l'accés al tercer grau en medi obert redueix significativament la reincidència, la inclusió real exigeix vincles que validin una identitat prosocial enfront de l'estigma territorial. L'objectiu general d'aquest programa és contribuir a la integració social i al procés de desistiment dels residents de la Unitat Depenent Barcino al barri de la Trinitat Vella durant el curs 2026-2027. Específicament, es busca reduir l'estigma bidireccional, incrementar l'arrelament comunitari i enfortir l'agència prosocial dels participants. La població diana és un grup d'entre 10 i 12 homes adults que compleixen condemnes per delictes violents, presenten un risc de reincidència mitjà-alt i disposen de permisos de sortida actius. L'estratègia d'intervenció es fonamenta en el model Esport-Plus i les perspectives del desistiment, la reconstrucció identitària i el contacte intergrupal. S'utilitza la boxa adaptada com una pràctica voluntària desenvolupada en un context comunitari, mitjançant un pla d'acció amb aliances amb la Fundació Trinijove i el Centre Esportiu Municipal Trinitat Vella. El programa s'estructura en sis fases progressives que inclouen el co-disseny participatiu, entrenaments compartits amb el veïnat i clubs convidats, i un esdeveniment final comunitari. El sistema d'avaluaci ó compta amb un enfocament de mè todes mixts amb disseny pre-post (escales WEMWBS, Rosenberg, Duke-UNC-11 i fusió d'identitat), complementat amb diaris de camp i fulls d'observació. Com a conclusions, s'espera que el programa actuï com un espai liminar segur que trenqui amb les dinàmiques d'endogàmia relacional, potenciï l'autonomia davant la tutela institucional i generi narratives de canvi. Tot això validant els interns com a ciutadans de ple dret mitjançant la certificació convencional de l'entorn. [eng] The social integration of individuals with prolonged institutional career paths is one of the major challenges facing the Catalan prison system. Although access to the open prison third grade status significantly reduces recidivism, true inclusion requires social bonds that validate a prosocial identity and counteract territorial stigma. The general objective of this program is to contribute to the social integration and desistance process of the residents of the Barcino Dependent Unit in the Trinitat Vella neighborhood during the 2026-2027 academic year. Specifically, it aims to reduce bidirectional stigma, increase community rooting, and strengthen the participants' prosocial agency. The target population consists of a group of 10 to 12 adult males serving sentences for violent crimes, presenting a medium high risk of recidivism, and holding active temporary release permits. The intervention strategy is rooted in the Sport Plus model and the perspectives of desistance, identity reconstruction, and intergroup contact. Adapted boxing is used as a voluntary practice developed within a community context, through an action plan with alliances with the Trinijove Foundation and the Centre Esportiu Municipal Trinitat Vella. The program is structured into six progres sive phases, featuring participatory co-design, shared training sessions with local neighbors and guest sports clubs, and a community wide final event. The evaluation system relies on a mixed methods pre post design (Rosenberg, Duke-UNC-11, and identity fusion scales), complemented by field diaries and structured observation logs. In conclusion, the program is expected to function as a safe liminal space that breaks away from relational endogamy dynamics, enhances personal autonomy over institutional oversight, and generates narratives of change. All of this validates the residents as full right citizens through community led conventional certification.
Entre la pressió i la reflexió: Proposta participativa de tallers reflexius per a l’optimització del procés d’exploració psicosocial en un EAIA de Barcelona
(2026-02) Marés Ponce, Anna; Albertín Carbó, Pilar
[cat] El present estudi s’emmarca en el context d’intervenció dels Serveis Especialitzats d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència, centrant-se en la pràctica professional d’un EAIA de Barcelona. Aquest servei atén famílies, infants i joves en situació de vulnerabilitat, risc i exclusió social, elements clau a tenir en compte durant el procés d’exploració psicosocial que duen a terme. El procés d’exploració psicosocial es basa en la valoració del seu estat emocional i social. L’objectiu del treball és identificar i aportar propostes per optimitzar els processos d’exploració psicosocial, partint de les dificultats identificades tant per l’equip tècnic, com de la literatura. Així doncs, el projecte es planteja en dues fases: 1) identificar i explorar les barreres i necessitats de l’equip tècnic de l’EAIA, mitjançant una entrevista semiestructurada a una informant clau i un estudi Delphi a tot l’equip tècnic; i 2) el disseny de tallers reflexius per abordar en profunditat temàtiques detectades com a rellevants, i trobar propostes col·lectives, mitjançant una metodologia participativa. La intenció d’ambdues fases és poder elaborar una guia d’exploració que reculli estratègies i recursos compartits i construïts conjuntament. Aquesta proposta neix d’una necessitat real identificada i posa el focus en la rellevància dels grups reflexius com a eina amb un impacte qualitatiu en la pràctica professional. La implementació d’aquesta no només suposaria una millora significativa en les exploracions i intervencions, sinó que també afavoriria la construcció del coneixement col·lectiu, fomentant la participació activa i la cohesió de l’equip. [eng] This study is framed within the intervention context of the Specialized Services for the Attention of Children and Adolescents, focusing on the professional practice of a EAIA in Barcelona. This service attends to families, children, and young people in situations of vulnerability, risk, and social exclusion, key factors to consider during the psychosocial exploration process they carry out. The psychosocial exploration process is based on assessing their emotional and social well-being. The objective of the work is to identify and provide proposals to optimize the psychosocial exploration processes, based on the difficulties identified by both the technical team and the literature. Therefore, the project is structured in two phases: 1) identifying and exploring the barriers and needs of the EAIA technical team, through a semi-structured interview with a key informant and a Delphi study with the entire technical team; and 2) the design of reflective workshops to delve deeply into themes identified as relevant and to generate collective proposals through a participatory methodology. The intention of both phases is to develop an exploration guide that gathers shared and co-constructed strategies and resources. This proposal arises from an identified real need and focuses on the relevance of reflective groups as a tool with a qualitative impact on professional practice. The implementation of this would not only represent a significant improvement in explorations and interventions, but would also foster the construction of collective knowledge, encouraging active participation and team cohesion.
Repuntem els vincles: Teixint cures i suport mutu a la Xarxa de Dones Cosidores
(2026-06) Linero Portas, Marta; Fernández Carrasco, Ruben David
[cat] El present treball planteja una intervenció psicosocial comunitària inspirada en la perspectiva d’Intervenció Acció-Participativa a la Xarxa de Dones Cosidores, un espai de trobada i suport entre dones al barri d’Horta. La proposta parteix de la necessitat d’enfortir i generar més xarxes de suport col·lectives, a partir de la reflexió sobre les pràctiques de cura i els vincles comunitaris presents dins l’espai. Amb aquest objectiu, es proposa un procés participatiu que combina tècniques de reflexió i construcció de coneixement compartit amb activitats manuals inspirades en l’arpillera xilena, entesa com una eina d’expressió col·lectiva i transformació social. La intervenció es desenvolupa al llarg de tretze sessions grupals setmanals, estructurades en diferents fases orientades a la construcció de confiança, la identificació de pràctiques de cura, la cocreació d’una cartografia tèxtil a partir de les arpilleres i, finalment, el co-disseny d’una acció comunitària impulsada per les participants. Al mateix temps es planteja una avaluació participativa que combina instruments qualitatius i quantitatius amb la finalitat d’explorar possibles canvis relacionats amb el benestar emocional, el suport mutu, el sentiment de pertinença i la visibilització de les pràctiques de cures dins la Xarxa. La proposta posa en valor les pràctiques creatives i comunitàries com a eina de construcció de coneixement i narratives, promovent espais de reconeixement mutu i enfortiment dels vincles comunitaris entre les participants. [spa] El presente trabajo plantea una intervención psicosocial comunitaria inspirada en la perspectiva de Intervención Acción-Participativa en la Xarxa de Dones Cosidores, un espacio de encuentro y apoyo entre mujeres en el barrio de Horta. La propuesta parte de la necesidad de fortalecer y generar más redes de apoyo colectivas, a partir de la reflexión sobre las prácticas de cuidado y los vínculos comunitarios presentes dentro del espacio. Con este objetivo, se propone un proceso participativo que combina técnicas de reflexión y construcción de conocimiento compartido con actividades manuales inspiradas en la arpillera chilena, entendida como una herramienta de expresión colectiva y transformación social. La intervención se desarrolla a lo largo de trece sesiones grupales semanales, estructuradas en diferentes fases orientadas a la construcción de confianza, la identificación de prácticas de cuidado, la cocreación de una cartografía textil a partir de las arpilleras y, finalmente, el codiseño de una acción comunitaria impulsada por las participantes. Al mismo tiempo, se plantea una evaluación participativa que combina instrumentos cualitativos y cuantitativos con la finalidad de explorar posibles cambios relacionados con el bienestar emocional, el apoyo mutuo, el sentimiento de pertenencia y la visibilización de las prácticas de cuidado dentro de la Red. La propuesta pone en valor las prácticas creativas y comunitarias como herramienta de construcción de conocimiento y narrativas, promoviendo espacios de reconocimiento mutuo y fortalecimiento de los vínculos comunitarios entre las participantes. [eng] This paper proposes a community-based psychosocial intervention inspired by the Participatory Action Research approach within the Xarxa de Dones Cosidores, a meeting and support space for women in the Horta neighborhood. The proposal stems from the need to strengthen and generate more collective support networks through reflection on the practices of care and community bonds present within the space. To this end, a participatory process is proposed that combines techniques of reflection and shared knowledge construction with manual activities inspired by the Chilean arpilleras tradition, understood as a tool for collective expression and social transformation. The intervention is carried out over thirteen weekly group sessions, structured into different phases aimed at building trust, identifying care practices, co-creating a textile mapping based on arpilleras, and, finally, co-designing a community action promoted by the participants. At the same time, a participatory evaluation is proposed, combining qualitative and quantitative instruments in order to explore possible changes related to emotional well-being, mutual support, sense of belonging, and the visibility of care practices within the Network. The proposal highlights creative and community-based practices as tools for the construction of knowledge and narratives, promoting spaces of mutual recognition and strengthening community bonds among the participants.
Fer memòria, disputar la història. Projecte d'intervenció psicosocial per a la cocreació d'un dispositiu de memòria col·lectiva amb persones psiquiatritzades al municipi de Barcelona
(2026) Cortés i Salvatierra, Mireia; Vidal i Moranta, Tomeu
[cat] Durant dècades, les veus de les persones que han experimentat processos de diagnòstic, tractament o institucionalització psiquiàtrica han estat sistemàticament subordinades al discurs mèdic i institucional, que ha monopolitzat la producció de relats considerats legítims sobre el patiment psíquic. Aquest relat hegemònic ha reduït vivències complexes a categories patològiques, desautoritzant el saber experiencial i consolidant una jerarquia epistèmica que situa les persones psiquiatritzades fora dels espais legítims de producció de coneixement, constituint així una forma d’injustícia epistèmica. Tot i l'emergència de moviments crítics i iniciatives en primera persona, continua existint un buit estructural d’espais col·lectius estables i situats des d'on narrar, arxivar i ressignificar les seves experiències fora del paradigma biomèdic. Davant d’aquesta necessitat, la present intervenció, basada en la investigació-acció participativa (IAP), proposa la cocreació d'un dispositiu de memòria col·lectiva en primera persona amb un grup motor de 10-12 persones psiquiatritzades adultes del municipi de Barcelona. L’objectiu general és impulsar processos d’autorepresentació i reconeixement mutu, mitjançant la cocreació d’un contra-arxiu que disputi les narratives hegemòniques i incideixi en la política simbòlica que sosté l’estigma i l’exclusió. El projecte concep la memòria col·lectiva com a eina de justícia simbòlica i el contra-arxiu com un arxiu del comú, basat en principis d’accessibilitat, gestió col·lectiva i control dels materials i relats per part de les pròpies participants. La figura facilitadora actua com un agent catalitzador que transfereix de manera progressiva el poder al grup, mentre que el sistema d’avaluació es planteja com un procés continu, participatiu i qualitatiu. S’espera que la intervenció contribueixi a reparar la injustícia epistèmica, reforçar l’agència narrativa del col·lectiu i promoure una cultura de la salut mental basada en el reconeixement mutu i la pluralitat de narratives. [eng] For decades, the voices of people who have experienced psychiatric diagnosis, treatment, or institutionalization have been systematically subordinated to medical and institutional discourse, which has monopolized the production of narratives considered legitimate about psychological suffering. This hegemonic narrative has reduced complex experiences to pathological categories, discrediting experiential knowledge and consolidating an epistemic hierarchy that places psychiatrized individuals outside the legitimate spaces for knowledge production, thus constituting a form of epistemic injustice. Despite the emergence of critical movements and first-person initiatives, there remains a structural gap in stable, situated collective spaces from which to narrate, archive, and re-signify their experiences outside the biomedical paradigm. In response to this need, this intervention, based on participatory action research (PAR), proposes the co-creation of a first-person collective memory device with a core group of 10-12 adult psychiatrized individuals from the city of Barcelona. The overall goal is to promote processes of self-representation and mutual recognition through the co-creation of a counter-archive that challenges hegemonic narratives and influences the symbolic politics that sustain stigma and exclusion. The project conceives of collective memory as a tool for symbolic justice and the counter-archive as an archive of the common, based on principles of accessibility, collective management, and control of materials and stories by the participants themselves. The facilitating figure acts as a catalyst, gradually transferring power to the group, while the evaluation system is designed as a continuous, participatory, and qualitative process. It is hoped that the intervention will help repair epistemic injustice, strengthen the collective’s narrative agency, and promote a mental health culture based on mutual recognition and the plurality of stories.
Construcción de bienestares y malestares en el marco de la precariedad residencial: un análisis afectivo-discursivo
(2026) Blanco Martínez, Andrea; Santoro Lamelas, Valeria
[spa] Este trabajo busca comprender cómo se construyen los bienestares y malestares en relación con la vivienda en un contexto de precariedad residencial como el de Barcelona y cómo estas confi guraciones operan como formas de reproducción, negociación y/o resistencia frente a las dinámicas de poder del sistema de la vivienda. Basado en una perspectiva construccionista social crítica, el estudio parte de una metodología cualitativa para analizar las prácticas afectivo-discursivas que dotan de sentido a la experiencia residencial de las personas participantes. En concreto, el método integra las herramientas analíticas de los repertorios interpretativos, el análisis retórico y la tematización del afecto. Para ello, se realizan nueve entrevistas biográfi co-residenciales i semiestructuradas a personas en régimen de alquiler en Barcelona y área metropolitana que han experimentado diferentes formas de precariedad residencial. Los resultados muestran que el bienestar se confi gura como promesa de tranquilidad depositada en el lugar propio y resuelve el malestar de la precariedad residencial a través del repertorio de la vivienda como un techo, mientras que en el repertorio de la vivienda signifi cativa, el bienestar se confi gura afectivamente a través del recuerdo, la materialidad de los objetos y la dimensión simbólica de las relaciones sociales. Sin embargo, en contextos de gran movilidad residencial, el malestar se articula performativamente con el repertorio de la suspensión ontológica, resultando adaptativo frente a la transitoriedad. Asimismo, la vergüenza vinculada a la ocupación, y la desesperación y la hiperactividad asociadas a las lógicas económico-burocráticas del sistema inmobiliario, constituyen afectos políticamente productivos para la reproducción de las relaciones de poder en el marco de la precariedad residencial. Por otro lado, a través de la (des)esperanza, los mecanismos espacio-materiales y afectivos de la apropiación del lugar, y la fuerza colectiva, las personas renegocian el sentido del hogar y resisten a las dinámicas del sistema inmobiliario. Finalmente, el trabajo concluye que el espacio colectivo consigue desdibujar las fronteras entre el bienestar y el malestar, y que la intimidad colectiva del malestar pasa a ser una forma política de bienestar. [cat] Aquest treball cerca comprendre com es construeixen els benestars i malestars en relació amb l'habitatge en un context de precarietat residencial com el de Barcelona i com aquestes confi guracions operen com a formes de reproducció, negociació i/o resistència enfront de les dinàmiques de poder del sistema de l'habitatge. Basat en una perspectiva construccionista social crítica, l'estudi parteix d'una metodologia qualitativa per a analitzar les pràctiques afectiu-discursives que doten de sentit a l'experiència residencial de les persones participants. En concret, el mètode integra les eines analítiques dels repertoris interpretatius, l'anàlisi retòric i la tematització de l'afecte. Per a això, es realitzen nou entrevistes biogràfi c-residencials i semiestructurades a persones en règim de lloguer a Barcelona i àrea metropolitana que han experimentat diferents formes de precarietat residencial. Els resultats mostren que el benestar es confi gura com a promesa de tranquil·litat dipositada en el lloc propi i resol el malestar de la precarietat residencial a través del repertori de l'habitatge com un sostre, mentre que en el repertori de l'habitatge signifi catiu, el benestar es confi gura afectivament a través del record, la materialitat dels objectes i la dimensió simbòlica de les relacions socials. No obstant això, en contextos de gran mobilitat residencial, el malestar s'articula performativament amb el repertori de la suspensió ontològica, resultant adaptatiu enfront de la transitorietat. Així mateix, la vergonya vinculada a l'ocupació, i la desesperació i la hiperactivitat associades a les lògiques econòmic-burocràtiques del sistema immobiliari, constitueixen afectes políticament productius per a la reproducció de les relacions de poder en el marc de la precarietat residencial. D'altra banda, a través de la (des)esperança, els mecanismes espai-materials i afectius de l'apropiació del lloc, i la força col·lectiva, les persones renegocien el sentit de la llar i resisteixen a les dinàmiques del sistema immobiliari. Finalment, el treball conclou que l'espai col·lectiu aconsegueix desdibuixar les fronteres entre el benestar i el malestar, i que la intimitat col·lectiva del malestar passa a ser una forma política de benestar. [eng] This study aims to understand how well-being and distress related to housing are constructed in a context of housing insecurity such as that found in Barcelona, and how these confi gurations function as forms of reproduction, negotiation, and/or resistance in the face of the power dynamics of the housing system. Based on a critical social constructionist perspective, the study employs a qualitative methodology to analyze the aff ective-discursive practices that give meaning to the participants’ residential experiences. Specifi cally, the method integrates the analytical tools of interpretive repertoires, rhetorical analysis, and the thematization of aff ect. To this end, nine semi-structured biographical-residential interviews were conducted with renters in Barcelona and its metropolitan area who have experienced diff erent forms of housing precariousness. The results show that well-being is confi gured as a promise of tranquility rooted in one’s own space and resolves the unease of residential precariousness through the repertoire of housing as a roof, whereas in the repertoire of meaningful housing, well-being is aff ectively confi gured through memory, the materiality of objects, and the symbolic dimension of social relationships. However, in contexts of high residential mobility, this unease is performatively articulated through the repertoire of ontological suspension, proving adaptive in the face of transience. Likewise, the shame linked to occupation, and the despair and hyperactivity associated with the economic-bureaucratic logics of the real estate system, constitute politically productive aff ects for the reproduction of power relations within the framework of residential precariousness. On the other hand, through (dis)hope, the spatial-material and aff ective mechanisms of place-making, and collective power, people renegotiate the meaning of home and resist the dynamics of the real estate system. Finally, the study concludes that collective space manages to blur the boundaries between well-being and malaise, and that the collective intimacy of malaise becomes a political form of well-being.
Ballroom: raíces de resistencia comunitaria. Propuesta de intervención
(2025-05-27) Torres Cámara, Al; Jorquera Fariñas, Víctor
[spa] La comunidad ballroom en Barcelona, integrada principalmente por personas trans* y racializadas, afronta en su cotidianidad una situación sociopolítica vulnerable por las agresiones y discriminaciones que emergen de la intersección del eje de género y racial. Ante estas, la cultura ballroom surge en el contexto local como una serie de espacios donde reconocer y celebrar sus diferentes aristas identitarias a través de la expresión corporal. Como parte del proceso de recogida de necesidades, se realizaron una serie de entrevistas grupales y un grupo de discusión con personas de la comunidad, en las que se destacó la dificultad a la hora de ampliar el tejido comunitario de la misma y potenciar de esta manera las posibilidades psicosociales que esta comunidad puede aportar a sus integrantes. Presentando así esta necesidad principal, se ha planteado una propuesta de intervención que busca abordar en primer lugar la existencia de espacios de diálogo intracomunitario, posteriormente la vinculación de la comunidad con entidades sociales afines y, por último, la creación comunitaria basada en la deep democracy de protocolos de actuación frente a temas considerados necesarios por la comunidad. A lo largo del proceso se implementarán diversos indicadores de evaluación, así como un seguimiento posterior, con tal de comprobar la continuidad de los resultados. De este modo, se pretende aumentar el tejido comunitario de la comunidad ballroom en Barcelona para, así, lograr que las personas que habitan dichos espacios puedan ver mejorada su calidad de vida en cuanto a personas trans* y racializadas.
Intervención Psicosocial en el ámbito de las personas LGTB+ solicitantes de asilo: Proyecto de mentorías sociales “Micelio”
(2024-09) Moraga Martínez, Millicent; Jorquera Fariñas, Víctor
[spa] El presente Trabajo de Fin de Máster consiste en una propuesta de intervención psicosocial relacionada con la vivencia de las personas LGTB+ migrantes solicitantes de asilo en la ciudad de Barcelona, cuyo proyecto piloto se implementará con usuaries de la Asociación Catalana de personas LGTB+ migrantes y refugiadas (en adelante, ACATHI). Desde una perspectiva psicosocial crítica, comprendo que las personas LGTB+ migrantes solicitantes de asilo viven una intersección de discriminaciones y opresiones, incluyendo el ser migrante, racializade y ser LGTB+, lo que condiciona muchas de las relaciones sociales, económicas e institucionales que mantienen, situándolas en una situación de especial vulnerabilidad y riesgo de exclusión, tanto en su lugar de origen como en la sociedad de destino que, como veremos, se relaciona principalmente al racismo y la LGTBfobia del sistema moderno colonial hegemónico. Así, a partir de la identificación de necesidades realizada en base a datos primarios (mediante entrevistas semiestructuradas a informantes clave) y secundarios (revisión de bibliografía, estudios y datos estadísticos del contexto), desarrollo la planificación estratégica del proyecto de intervención, cuyo foco está en el acompañamiento y guía a les usuaries mediante la promoción de vínculos a partir de mentorías sociales, a fin de favorecer el proceso de acogida, proyecto migratorio, y acceso a derechos de personas LGTB+ migrantes usuarias de ACATHI (específicamente, del proyecto de pisos de acogida temporal ACATHI House). Para ello, se contemplan estrategias como la selección y formación de las personas mentoras; seguimiento de las relaciones de mentoría por parte de la dupla psicosocial; facilitación de espacios de encuentro y participación del grupo de mentores y mentoradas; entre otras. Asimismo, el sistema de evaluación contempla la identificación de necesidades mencionada, un sistema de seguimiento sistemático de los procesos a partir de indicadores en concordancia con los objetivos, y la evaluación de resultados, satisfacción e impacto mediante la aplicación de cuestionarios a les participantes, análisis FODA, análisis presupuestario, entre otras estrategias. Finalmente, dentro de las principales conclusiones, el proyecto piloto “Micelio” es pertinente, situado y factible, elaborado, desde una psicología social crítica, a partir de las necesidades identificadas en el propio contexto en el que se implementará; es integrador interviniendo en diversos factores y ámbitos (emocional, social, educativo, laboral, legal, sanitario, etc.), y a nivel tanto individual como grupal; y es también es innovador respecto a otros programas antecedentes; sin embargo, esto también se reconoce como una limitación, por lo que se destaca la importancia y el rol de la psicología social en el estudio y abordaje de la situación de este colectivo. En este sentido, el proyecto se constituye en un paso hacia la construcción de tejido social, poder colectivo y comunidad de cuidados, con miras a la transformación social.
Habitar el gènere des de la norma: Una aproximació crítica a la construcció psicosocial de les identitats cisgènere
(2025-06-02) Fernández Sabatés, Paula; Di Masso, Andrés, 1981-
[cat] El present treball parteix de l’objectiu d’explorar com es reprodueixen les identitats cisgènere en el marc del sistema cisgenèric, analitzant com aquestes es vinculen a la reproducció de dinàmiques de poder en el sí del cisgenerisme. Des d’una perspectiva socioconstruccionista crítica i seguint una metodologia qualitativa, s’ha realitzat una anàlisi narrativa-discursiva dels relats de vida generitzats de deu persones cisgènere distribuïdes al llarg de tres eixos: l’edat (1a generació, 2a generació i 3a generació), el gènere (home i dona) i la sexualitat (heterosexual i LGB+). Aquesta anàlisi ha permès concloure com les persones cisgènere es posicionen en dues narratives principals per donar sentit al seu jo cis: la narrativa generitzant – posició de subjecte generitzada – i la narrativa desgeneritzant – posició de subjecte desgeneritzada –, des de les quals s’expressen o s’evadeixen respectivament les diferències generitzades entre els individus generitzats. Tanmateix, aquests fan ús de la narrativa biologicista per sostenir els seus discursos. Des de la primera narrativa, les persones poden reproduir el cisgenerisme de forma explícita al posicionar-se com a subjectes generitzats reproductors; o bé poden oposar resistència a aquest sistema d’opressió des de posicions crítiques amb el gènere. Des de la segona, en canvi, tot i buscar mantenir una posició moralment respectable que sostingui un discurs de la igualtat, l’equiparació entre les realitats cis i trans porta a una evasió del privilegi cisgènere, reproduint, així, el cisgenerisme de forma latent. En suma, l’estudi presentat es proposa com una aproximació crítica a la construcció psicosocial de les identitats cisgènere que posa de manifest la importància de la seva concepció allunyada de les definicions clàssiques vinculades al cisgenerisme, per tal de contribuir a la seva resistència. Tenint, per tant, implicacions psicosocials i polítiques que pretenen contribuir al canvi social.
“Cossos recuperats, cossos queer”: Una proposta d’intervenció corporal amb dissidències afectivosexuals i de gènere
(2025) Garay Companys, Ti; Vidal i Moranta, Tomeu
[cat] Aquesta proposta d’intervenció s’emmarca en la problemàtica de la internalització de la vergonya i altres emocions desagradables en les corporalitats queer i identitats LGTBIQ+. S’ha pogut demostrar en diferents estudis que la vergonya manté un rol mediador en la salut física, mental i social de les persones LGTBIQ+. D’altra banda, s’ha comprovat que la majoria de les intervencions que es realitzen amb persones del col·lectiu tenen a veure amb espais d’anàlisi i reflexió, donant prioritat als aspectes cognitius per sobre dels corporals. Per tant, l’objectiu general d’aquesta intervenció és resignificar la vergonya de les persones queer a través del contacte amb el cos i amb la comunitat. Per tal de fer-ho, s’organitza un grup d’entre 10 i 12 persones en un rang d’edat d’entre 18 i 40 anys on es planifica un procés d’intervenció dividit en set sessions i una de seguiment. Totes aquestes sessions s’apropen a l’assoliment de l’objectiu a través de metodologies participatives i vivencials (bioenergètica, biodansa, Teatre de l’Oprimit, meditació i altres tècniques somàtiques). Per tal d’avaluar la proposta, comptem amb tres moments diferenciats (avaluació del disseny, de la implementació, dels resultats i impacte) a través de múltiples tècniques, principalment qualitatives (DAFO, aplicació d’una subescala de vergonya, taules d’indicadors, codificació de relats i anàlisi del diari de camp d’observació). Entre les principals conclusions, destaquem la constitució d’aquest grup com un espai on transformar relats dolorosos a través del cos i de la cura comunitària i, a llarg termini, repensar les formes de relació entre les persones queer i les seves comunitats per fomentar la presència, la vulnerabilitat i l’acompanyament. Finalment, aquest projecte s’orienta a la innovació, proposant noves formes d’intervenir i aproximar-nos a realitats socials a través de metodologies en concordança amb la investigació feminista i queer, generant espais de cura i seguretat per sostenir els processos de canvi.
Narrar per existir: memòries lesbianes des de la vellesa. Projecte d’intervenció psicosocial de protecció de la memòria històrica de dones cis-lesbianes majors de 65 anys
(2025-06-01) Polo i Macià, Georgina; Becerra Vilatovà, Núria
[cat] La comunitat de dones lesbianes grans a l’Estat Espanyol es troba molt invisibilitzada en la gran majoria de discursos socials i polítics, incloent els del moviment LGTBI+ i feminista. Aquesta invisibilització sistemàtica es remunta anys enrere i està condicionada per moments històrics repressius i violents, incloent la guerra civil, la post-guerra i el franquisme. Com a conseqüència, aquest col·lectiu no compta amb un reconeixement històric i és expulsat dels relats hegemònics heterosexuals de gènere i feminitat. Aquesta intervenció titulada “Narrar per existir: Memòries lesbianes des de la vellesa”, té com a objectiu donar veu i espai a aquest col·lectiu oblidat mitjançant el recull i la difusió de les seves narratives, fent ús d’eines feministes, participatives i qualitatives com les produccions narratives. Així doncs, la present intervenció pretén visibilitzar les històries de 10 dones cis-lesbianes nascudes abans o durant l’any 1960 i crescudes a l’Estat Espanyol, mostrant-les a un cicle d’exposicions artístiques, i mantenint la seva continuïtat en el temps mitjançant la creació d’un llibre que les recopili. El projecte prioritza en tot moment el procés de desenvolupament, el benestar psicològic i el poder de decisió de les participants, proporcionant espais de cura i reflexió i fent-les partícips de la intervenció. Amb el desenvolupament d’aquesta, s’espera obrir camins a possibles línies d’intervenció i al reconeixement històric, social i polític del col·lectiu.
Obligats a Venir i Obligats a Marxar. Barcelona, Ciutat de Pas: Implicacions de la Mercantilització i la Centralització de la Ciutat en el Vincle amb la Llar i el Barri de Joves Desplaçats a l’Àrea Metropolitana de Barcelona
(2025-05-30) Rafart Solé, Ivette; Santoro Lamelas, Valeria
[cat] La precarietat residencial ha esdevingut un problema sistemàtic que experimenta gran part de la població. Un dels col·lectius afectats són els joves que es veuen forçats a desplaçar-se a causa de la centralització de les grans ciutats, però alhora, es veuen forçats a conviure amb aquesta precarietat, degut a la impossibilitat d'assolir la despesa d’un habitatge digne. Així, els objectius de la investigació són 1) explorar les posicions discursives que adopten en relació amb la mercantilització de la ciutat i; 2) comprendre com construeixen el vincle amb l’habitatge i el barri. L’estudi adopta una metodologia qualitativa on a través de l’anàlisi crítica del discurs s’analitzen 5 entrevistes a joves d’entre 23 a 27 anys, tots ells treballant i/o estudiant l’àrea metropolitana de Barcelona. Els resultats mostren una coexistència de discursos que reprodueixen la lògica neoliberal amb discursos que la confronten. Així, els participants relaten el desplaçament forçat com una imposició derivada de la centralització d’oportunitats i l’especulació immobiliària, però alhora, es responsabilitzen de la seva situació de precarietat. Pel que fa al vincle amb la llar i el barri, es detecten estratègies d’adaptació i resignificació d’aquests espais, tot i la persistència d’una sensació d’alienació. En conclusió, s’observa com la mercantilització de la ciutat debilita el sentit del lloc dels joves, que han de construir-lo de zero en desplaçar-se a un espai desconegut. L’habitatge actual es planteja com a temporal al no ser percebut com a propi i no assolir una funcionalitat adequada per a la vida familiar futura que s’espera tenir. Així, es normalitza la precarietat residencial com una etapa de la vida jove mentre es fa el pas a la vida adulta.

Examinar

Enviaments recents