Isadora Duncan and fashion: classical revival and modernity

Abstract

[eng] This article examines the relationship between the dancer Isadora Duncan and fashion in the early twentieth century, analyzing how her minimalist aesthetic—light tunics, semi-transparent veils, and bare feet inspired by Graeco-Roman classical iconography—represented both an artistic and ideological statement in opposition to the conventions of classical dance and contemporary fashion. The author situates Duncan within the broader artistic context of the period, tracing her connections with influential designers such as Paul Poiret and Mariano Fortuny as well as the Liberty movement, and demonstrates how Duncan transformed dress—both on and off stage—into a means of expressing her artistic philosophy and personal ideology.

[cat] L'article analitza la relació entre la ballarina Isadora Duncan i la moda a principis del segle XX, examinant com la seva estètica minimalista —túniques lleugeres, vels semitransparents i peus descalços inspirats en la iconografia de l'antiguitat grecoromana— va constituir alhora una declaració artística i ideològica en ruptura amb les convencions de la dansa clàssica i la moda de l'època. L'autora contextualitza Duncan en l'ambient artístic del moment, traçant les seves connexions amb creadors com Paul Poiret, Mariano Fortuny i el moviment Liberty, i mostra com la ballarina va convertir el vestit, tant escènic com quotidià, en un vehicle d'expressió de la seva filosofia artística i vital.