Articles publicats en revistes (Història de l'Art)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/12576
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 20 de 355
ArticleConstruir y reformar la casa: hasta donde alcanzan los contratos (Cataluña, Valencia y Mallorca, c. 1480-1530)(Edizioni Caracol, 2021) Domenge i Mesquida, Joan; Vidal Franquet, JacoboFoundations, walls, and roofs are fundamental parts in the structure of a house. Kitchens, bedrooms, barns, latrines, or cellars are necessary spaces for habitability, but they tend to be merely functional, and they receive little or no ornamentation. However, other parts of buildings have a more representative character, and they are given more attention. Entire façades and patios or elements such as doors, windows, staircases, studios, porches, fireplaces, and galleries are usually embellished with decorations that reflect the taste, fashion, and style of each era. Heraldry and other emblematic elements often acquire a special meaning among a decorative repertoire that draws on elements of the architectural lexicon and the stylization of plants and animals, until the arrival of the various “Roman” forms. This paper has a starting point in the wealth of contracts preserved in the archives of the Crown of Aragon, and it reflects upon private building construction between 1480 and 1530. Aspects considered include the supply of new construction materials and / or the reuse of old ones, the demands of promoters, the imposed models, the quality standards, and the dialogue between tradition and innovation (Gothic and Renaissance or “Flemish” and “Roman”), as well as other details that some of the richest documents in the archives unveil. Due to their exceptional nature, two contracts concerning the construction of three houses in Barcelona and La Seu d’Urgell are analyzed in greater detail.- ArticleLa cofradía de constructores de Tortosa (c. 1438-1582)(Edizioni Caracol, 2021) Vidal Franquet, JacoboThis paper focuses on the history of the Tortosa Carpenters’ Guild, «Santa Maria dels Fusters», which included all of the builders of the city in the course of XVth and XVIth century. Apart from municipal records and notarial documentation, the study also reviews the ordinations of the guild traced between 1438 and 1777. In addition, the author edits the ones of 1438, 1470, 1490, 1503 and 1582, all of them unpublished.
- ArticleArnau Marco o Jeroni Martorell? La llotja de Tortosa als segles XIV i XX(Edizioni Caracol, 2021) Vidal Franquet, JacoboThis text has two clearly different parts. In the first one, I will argue that the form and the architectural principles of the merchants’ exchange (llotja) of Tortosa are the result of the building’s reconstruction in the 1930s, rather than the consequence of the original 14th century structure. In effect, despite its medieval origins, the present-day appearance of the edi fice is strongly determined by the ideas of the noucentista movement, which in the 1930s took it as the starting point for the evolutive “cycle” of the architectural typology of the Catalan llotja. In the second part of this contribution, I will review the professional career of Arnau Marco, the master builder in charge of the construction of the medieval llotja. I am also including an annex that lays out the constructive sequence of the medieval monument, as well as a second annex that contains a selection of documents about Arnau Marco.
- ArticleEscultura, modernismo y academia: interrelaciones entre la enseñanza, el discurso estético oficial y la escultura modernista en Barcelona (1888-1910)(Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), 2017) Gras Valero, Irene; Rodríguez Samaniego, Cristina, 1979-[spa] El presente artículo se ocupa de la relación entre la escultura pública y la Academia de Bellas Artes en la época de configuración del Modernismo catalán. Se busca aportar una visión renovada de la academia del momento, cuestionando la idea que ésta fue impermeable a las corrientes innovadoras que aparecieron en el mundo occidental a finales del siglo XIX y principios del XX. El artículo aborda un enfoque poco habitual a nivel historiográfico, en el que el discurso estético emitido por la Academia juega un rol importante, y en el que se propone una revisión de lo académico y del academicismo en su relación con la escultura, que puede ser aplicada a otros contextos geográficos.
- ArticleImplementing the Sustainable Development Goals in the Curricula of University Degrees: Initial Steps(MDPI, 2025-07-11) Gregori Giralt, Eva; Benítez Robles, Carmen; Menéndez Varela, José LuisWe introduce a model to gauge the implementation of the Sustainable Development Goals (SDGs) in the course syllabuses of university degree programmes. The model, comprising four category systems, is designed to analyse curricula that are still at an early stage of this process. The model is tested in Spanish public universities that offer master’s degrees in Advanced Studies in Art History. A conventional content analysis is performed on 762 competencies across 82 subjects in five institutions. The results show that (a) 0.92% of competency codes were aligned with the SDGs, while 13.25% were merely related to them; (b) 48.02% were affected by repetitions of supposedly different competencies; (c) there was a mean value of 9.29 competencies per subject, and modal values of 1 and 4 subjects in which each competency was addressed; and (d) only 26.12% of the competencies were associated with high-level cognitive processes. In conclusion, a thorough reconceptualisation and reorganisation of curriculum maps is needed to adapt them for the SDG framework. The first steps are to promote high-level cognitive processes associated with competencies, eliminate repetition, reduce the number of competencies, increase the number of subjects addressing each competency, and organise the competencies into different performance levels.
- ArticleImatge i culte de Sant Salvador d'Horta a la Catalunya barroca(2019) Caredda, Sara; Dilla Martí, Ramon[cat] Sant Salvador d’Horta, franciscà nascut a Santa Coloma de Farners l’any 1520 i difunt a Cagliari l’any 1567, fou probablement el més cèlebre taumaturg català dels segles XVI i XVII. El present article explora l’arrelament de la devoció vers Salvador d’Horta a Catalunya, terra natal del sant, on hi ha documentades desenes de capelles i altars, desaparegudes a causa dels avatars històrics. Així mateix, l’estudi analitzarà la singularitat iconogràfica de les escasses imatges catalanes que ens han arribat, per tal d’examinar el paper jugat pel Principat en el procés de propagació del culte durant l’època moderna.
- ArticleLa projecció i construcció dels quarters militars de Tortosa al segle XVIII(2015) Rovira i Marquès, Maria del Mar[cat] L'any 1725 el Reial Cos d'Enginyers Militars va emprendre la projecció d'uns quarters permanents per a la ciutat de Tortosa que es convertirien en la intervenció arquitectònica i militar més important duta a terme a la localitat durant la primera meitat del segle XVIII. Partint d'una tipologia de gran afinitat i similitud amb els criteris seguits per altres sistemes quarterers europeus, aquest article pretén proposar una nova lectura en relació al seu procés d'edificació i als motius que van fer perllongar fins al 1751 el seu obratge, a través de l'estudi d'un seguit de notícies inèdites sobre la seva construcció.
- ArticleLa disseminació d'hospitals al bisbat de Tortosa durant l'edat mitjana(2015) Conejo da Pena, Antoni[cat] En els segles medievals, el bisbat de Tortosa va estar nodrit per una extensa xarxa d’hospitals, que tenien per objecte l’atenció de tota mena de pobres i pelegrins, però que alhora contribuïren a la salvaguarda i seguretat del camins, i a garantir el control social dels col·lectius socials de les ciutats. El present article albira posar una primera pedra en l’estudi d’aquests establiments, a partir del seu vincle amb el territori circumdant, i també reivindicar la necessitat de protegir-los i de perpetuarne la seua memòria històrica.
- ArticleEl pensament artístic de Palomino a la Reial Capella de la Santa Cinta de Tortosa(2015-10) Canalda, Sílvia[spa] Se analiza la infuencia del teórico Antonio Palomino en las pinturas de la capilla de la Santa Cinta de Tortosa, obra de Dionís Vidal. Éstas subrayan aquello que de prodigioso hay en la aparición del santo cíngulo mariano, pero también ofrecen un modelo de comportamiento para el buen cristiano a través de las alegorías representadas y de las virtudes que caracterizan a las mujeres del Antiguo testamento recordadas.
- Article47 notícies sobre l'argenter Domingo Bernat (i una sobre Antoni Ferrús)(2022) Vidal Franquet, Jacobo[cat] Edició de documents relatius a l’activitat dels orfebres de Tortosa Domingo Bernat (1500-1520) i Antoni Ferrús (1522).
- ArticleBernat Gual, mestre de cases de la ciutat de Tortosa. Seguiment documental(2017) Vidal Franquet, Jacobo[cat] Edició de documents medievals relatius a l’activitat del mestre de cases Bernat Gual (1405-1453).
- ArticleEpisodis de la Història de l'Art a l'antiga regió de Tortosa(2015) Vidal Franquet, JacoboEn la seva setzena edició, la revista Recerca dedica el seu volum anual a l’estudi de la història de l’art de l’antiga regió de Tortosa. El volum ressenyat, comprès per nou articles, vol servir d’eina per impulsar l’estudi rigorós de les nombroses activitats artístiques que hi van tenir lloc. Un impuls que no va sor-gir fins a finals del segle xx i que ara gaudeix, amb aquesta publica-ció de referència, d’un reconeixe-ment especial. Tot i això, el camí per recórrer continua sent llarg iles reivindicacions sobre la necessi-tat de recobrar la memòria de Tor-tosa, tal com veurem, són encara reiterades i molt necessàries.
- Article'Relíquies, béns, joyes, robes, argent, perles, pedres precioses, vestiments e altres coses...' Introducció al tresor medieval de la catedral de Tortosa(2015) Vidal Franquet, Jacobo[cat] Des de la restauració de la diòcesi a mitjan segle XII i durant tots els segles medievals, el Capítol de la catedral de Tortosa va aplegar una àmplia sèrie d’obres d’argenteria, pedres precioses, brodats, tapissos i altres objectes meravellosos amb els quals les celebracions litúrgiques assolien la solemnitat requerida. En aquest article pretenem donar un cop d’ull al tresor de la seu dertosenca mitjançant l’anàlisi de les obres conservades, de les fotografies antigues i dels inventaris de béns que es van fer tant a l’edat mitjana com en època moderna, moment en què la major part de peces del tresor encara tenia un origen medieval.
- ArticleMacià Pellicer, mestre dels molins de regolf "fabricats a la part de Xerta"(2013) Vidal Franquet, JacoboEn un treball publicat l’any 2010 vaig donar a conèixer una sèrie de documents cinccentistes sobre la construcció de les sèquies i els molins de l’assut de Xerta-Tivenys. A partir d’aquestes notícies històriques vaig plantejar la possibilitat que un mestre anomenat Macià Pellicer fos el constructor del molí de regolf que encara es conserva al marge dret de l’Ebre. Malgrat que l’autoria de l’edifici havia estat adjudicada al picapedrer de Cretes Domingo Vilabona, algunes petites i esparses referències provinents de llibre de rúbriques de la ciutat permetien presentar aquesta hipòtesi que ara confirma –bé que indirectament– un altre document.2 Precisament l’objectiu únic d’aquesta nota és l’edició d’un memorial del 1579 sobre la conservació dels molins de l’assut, text en què Macià Pellicer és citat sense cap dubte com a “mestre dels molins de regolf per aquell fets y fabricats per la present çiutat de Tortosa en lo açut, a la part de Xerta”.
- ArticleEl relleu dels cavallers de la catedral de Tortosa(2000) Vidal Franquet, JacoboTradicionalment, s'ha considerat com a relacionat amb l'ordre del Temple un relleu que actualment es troba en el refectori de la Seu de Tortosa, on veiem quatre cavallers al costat de tres cavalls. Aquesta filiació templera de la peça venia a recolzar-se, a banda de la pròpia tradició, en la següent lectura iconogràfica: un dels cavalls està desmuntat, mentre que les altres dues muntures serien ocupades per quatre cavallers, cosa que s'hauria de posar en relació amb el segell de l'Ordre, en el qual, en referència a la humanitat del "minister Christi", i a una antiga llegenda de la fundació del Temple a Terra Santa, veiem dos cavallers muntats en un sol cavall.
- ArticleLa Baixada de la Cinta, 500 anys. Algunes qüestions d'iconografia(2008) Vidal Franquet, Jacobo[cat] En aquest article s’introdueix la matèria estudiada en el dossier d’aquest número de la revista Recerca, s’analitzen els diversos moments de desenvolupament de la iconografia relacionada amb la Verge de la Cinta (una iconografia forana, fins al s. XVII; una iconografia local, fins al s. XIX; una iconografia localista, s. XIX-XX; i una iconografia en dissolució, a partir del final del s. XX) i s’estudien diversos aspectes relacionats amb la tradició i la producció artística que hi està vinculada, des de les relacions textuals del programa iconogràfic de la capella de la Cinta de la catedral de Tortosa fins a la fixació de la data del miracle, conegut popularment amb el nom de Baixada de la Cinta.
- ArticleUn cens dels argenters del Consell de Tortosa (s. XIV-XV)(2007) Vidal Franquet, JacoboAquest petit treball és complementari d’un estudi més ampli dedicat a intentar entendre i explicar el paper que van jugar els argenters al servei de la municipalitat tortosina durant la Baixa Edat Mitjana,1 i simplement pretén presentar una petita fitxa amb les dades bàsiques (no pas notícies com ara compres o vendes de propietats immobiliàries, d’animals, etcètera) dels argenters que apareixen a la documentació del Consell tortosí durant els segles XIV i XV (no pas la de tots els argenters que apareixen a la documentació tortosina de l’època).
- ArticleUnes notes d'arquitectura defensiva a la Tortosa medieval(2007) Vidal Franquet, Jacobo[cat] En aquest article s'estudia el procés de construcció de les diverses obres que la ciutat de Tortosa va bastir, durant els segles XIV-XV, per a la defensa del seu territori, des del clos emmurallat del nucli de població fins a les torres de la costa (ja al segle XVI), tot passant per altres torres, castells i closos emmurallats del seu ampli terme general.
- ArticleL'assut i sèquies del tram baix de l'Ebre als segles XIV i XV(2006) Vidal Franquet, Jacobo[cat] En aquest estudi es donen a conèixer, en una seqüència raonada, tots els intents que la ciutat de Tortosa va fer durant la Baixa Edat Mitjana de construir un assut i dues sèquies a l'altura del coll de Som. Aquesta estructura, relativament senzilla, va ser una realitat, per primera vegada, a la dècada de 1440, i el propòsit del complex, malgrat que també incloïa una pesquera, va ser el regadiu, que cal relacionar amb les sequeres que es van viure durant aquella època. Es destaca, especialment, el paper dels "mestres de llivell" o "allivelladors", tortosins o forans que van desplaçar-se fins a Tortosa, per tal treballar en aquest projecte.
- ArticleEl contracte del retaule dels Sants Joans de Rossell, dels germans Serra(2005) Vidal Franquet, JacoboEl poc prolífic, sobri i gairebé desconegut historiador tortosí F. Duran, localitzà, transcriví i envià a Ch. R. Post, el professor nord-americà que començà a fer d'una forma decidida la història de la pintura medieval espanyola, el contracte d'un retaule per a l'església dels sants Joans de la població de Rossell, pertanyent a la part valenciana del bisbat de Tortosa, que s'encomanà l'any 1425 als mestres Bernat i Jaume Serra', malgrat que probablement va ser Jaume qui s'encarregà de tractar amb el mercader Esteve Ferriol, marmessor de Cinamona, esposa de Mateu Sabater, difunts. Post, en donar la notícia dins un dels apèndixs de la seua monumental obra, agraïa aquesta i altres informacions a l'erudit local. I destacava que aquest contracte era la demostració inequívoca que ambdós pintors eren germans, cosa que fins aquell moment tan sols s'havia suposat. Després, l'existència d'aquests capítols -o d'aquest retaule- l'han recollida Josep Gudiol i Santiago Alcolea en el seu corpus sobre la pintura gòtica catalana, i Sofia Mata en el capítol sobre els pintors tortosins del segon internacional de la col·lecció L'an gòtic a Catalunya}.