Articles publicats en revistes (Història de l'Art)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/12576

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 364

De Carpinteros a navieros. José Tayá e hijos, expansión y declive de la casa comercial
(Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), 2022-05-12) Creixell Cabeza, Rosa Maria
[spa] La historia del mueble catalán en el ochocientos se ha articulado fundamentalmente centrándose en un reducido número de ebanistas y talleres vinculados al período modernista. Conocemos bien la Casa Busquets, empezamos a tener una aproximación certera de artistas de la madera como José Ribas o Francisco Vidal, pero poco o nada sabemos de un gran número de talleres de ebanistería y carpintería que formaban parte esencial del tejido industrial de la ciudad. El presente artículo rescata del olvido, a través de las fuentes archivísticas y de hemeroteca, la casa comercial José Tayá e Hijos, mueblistas y comerciantes de madera en la Barcelona decimonónica. Una de las más importantes en su época si atendemos a la fama adquirida por sus trabajos, el volumen de su negocio, la clientela o su participación en distintos certámenes industriales.
El món de la fusteria en el set-cents barceloní: Ordenances, tallers i conflictes
(Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2017-01-01) Creixell Cabeza, Rosa Maria
L'objectiu d'aquest article és focalitzar la mirada en determinats aspectes organitzatius i de funcionament dels menestrals del ram de la fusta, especialment els que s'acollien sota el paraigües nominatiu del «Comú de fusters, arquitectes, entalladors i encepadors», entre el set-cents i les primeres dècades del vuit-cents. El marge temporal escollit permet establir una radiografia de l'ofici, marcat per un immobilisme en les velles i consolidades dinàmiques gremials que el regien des de feia set segles, les quals van perdurar més enllà del 1836 amb la dissolució dels gremis. En aquesta línia és oportú indicar que el món de la fusteria va compartir amb la resta de corporacions lluites, situacions o problemes similars, fruit del marcat pes i poder que exerciren les corporacions fins al moment de la seva total i real desaparició.
Entre el viejo y el nuevo mundo: El escritorio de Barniz de Pasto de la colección de artes decorativas de The Hispanic Society of America
(Universidad de Oviedo, 2014-01-28) Creixell Cabeza, Rosa Maria
[cat] Estudi de la tècnica del vernís de Pasto a partir de l'anàlisis d'un escriptori conservat en la col·lecció d'arts decoratives de The Hispanic Society of America. Donant a conèixer una tècnica decorativa de mobles bastant desconeguda en l'àmbit europeu.
Los álbumes de dibujos de la Máscara Real en honor de la infanta María Antonia Fernanda de Borbón (Barcelona, 1750)
(Universitat de València, 2015) Creixell, Rosa; Miralpeix i Vilamala, Francesc
[cat] El treball estudia els àlbums de dibuixos realitzats per Francesc Tramulles amb motiu de l'estada de l'infanta Antonia Fernanda de Borbó, el 1750, amb motiu del seu casament amb el princep de Saboya. L'article resegueix el trajecte, així com les festes i celebracions que es van fer en aquesta ocasió. També incideix en el paper del Marquès de la Mina en aquests esdeveniments.
El Chalet del Marqués de Campo en la Exposición Universal de Barcelona de 1888: aspectos sobre coleccionismo y ostentación nobiliaria a finales del siglo XIX
(Universitat de València, 2015-10-02) Creixell Cabeza, Rosa Maria; Franco Llopis, Fco. De Borja
[spa] El Marqués de Campo fue una de las personalidades más significativas de finales del siglo XIX en España. De orígenes humildes, sus estrategias comerciales le situaron como alcalde de Valencia y, más tarde, obtuvo el título de Marqués. Con el fin de promocionarse internacionalmente participó en la Exposición Universal de Barcelona de 1888 con la construcción de un chalet donde expuso gran parte de su colección artística así como otros bienes vinculados con su actividad comercial. En nuestro artículo analizamos el proceso constructivo así como la recepción entre la prensa de dicha obra.
El programa pictórico del Palau Palmerola en Barcelona. Interpretación de escenas mediante el archivo patrimonial familiar
(Universitat de València, 2016-02-08) Vallugera, Anna, 1985-
[spa] El primer marqués de Palmerola, Francesc Xavier Despujol, mandó reformar su vivienda familiar en 1784, que incluía un gran salón decorado con un programa pictórico de Pere Pau Montaña. Éste representaba escenas históricas con episodios de guerra y paz, relacionados con la historia de la familia propietaria, como muestra de la importancia y orígenes de su linaje, señalando su papel destacado en la historia y el comercio del país. Se trata de una rotunda justificación de su poder, una ostentosa demostración de su estatus social y su fidelidad a la corona, respondiendo al fervor contructivo de cases grans del último tercio del siglo XVIII barcelonés, desmarcándose de los parvenus, mayormente burguesía pre-industrial. Para interpretar el programa de Montaña, recurriremos al archivo patrimonial de la familia Despujol. [eng] The first Marquis of Palmerola, Francesc Xavier Despujol, remodelled his family residence in 1784, which included a large hall decorated with a pictorial program painted by Pere Pau Montaña. These historical paintings depicted episodes of war and peace, related to the family history of the owners, in order to show the importance and roots of their lineage, highlighting their illustrious role in their country’s history and commerce. This constitutes an outright justification of their power, an ostentatious display of their social status and their loyalty to the crown, following the trend amongst the nobility for building these cases grans during the last third of the eighteenth century in Barcelona, to set themselves apart from the parvenu, mostly the pre-industrial bourgeoisie. In order to interpret and understand Montaña’s pictorial program, I make use of the Despujol family Archive.
La promoció artística del bisbe de Malta, Tomàs Gargallo († 1614): autoritat, política i devoció
(Universitat Autònoma de Barcelona, 2020) Canalda, Sílvia
[cat] L’objectiu de l’article és analitzar el patronatge artístic del bisbe de Malta Tommaso Gargallo(1578-1614) a partir de la capella de la Mare de Déu de Montserrat a l’església representativade la Corona d’Aragó a Roma. Per això, esdevé necessari reconstruir, per primera vegada, labiografia i la trajectòria del personatge per mitjà de fonts primàries i secundàries de diversospaïsos (Malta, Itàlia i Catalunya). La particularitat del bisbat de Malta, sufragani de la seu dePalerm i subjecte, per tant, a la monarquia hispànica, explica l’itinerari i les tensions polítiquesde Gargallo, responsable directe, d’altra banda, de la difusió del culte de la Mare de Déu deMontserrat en aquest punt estratègic de la Mediterrània. Es proposa també una nova interpretaciódels frescos de la capella romana, en l’exegesi de la qual hi pogueren intervenir FranciscoPeña i Tommaso Gargallo.
Cuestionario. Centenario Archivo Español de Arte (1925-2025)
(Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 2025) Canalda, Sílvia
Reflexió sobre l'estat de la història de l'art a Espanya i el futur de la revista Archivo Español de Arte
Tortosa, 1434: del decorativismo a la contención ornamental. Nota sobre unos arbotantes
(Universitat Autònoma de Barcelona, 2025) Vidal Franquet, Jacobo
[spa] En este artículo se documenta un cambio de proyecto (1434) en la construcción de los arbotantes de la catedral de Tortosa, que pasan de estar fuertemente ornamentados (sobre las capillas) a mostrar contención decorativa (sobre la girola). A partir de este hecho probado, se propone la posibilidad de que más o menos en el mismo momento se decidiese dejar de ornamentar con vistosas tracerías caladas el espacio entre capillas que forma parte del doble deambulatorio del templo, elementos sin función estructural que solo aparecen en los dos primeros tramos del ábside.
Construir y reformar la casa: hasta donde alcanzan los contratos (Cataluña, Valencia y Mallorca, c. 1480-1530)
(Edizioni Caracol, 2021) Domenge i Mesquida, Joan; Vidal Franquet, Jacobo
Foundations, walls, and roofs are fundamental parts in the structure of a house. Kitchens, bedrooms, barns, latrines, or cellars are necessary spaces for habitability, but they tend to be merely functional, and they receive little or no ornamentation. However, other parts of buildings have a more representative character, and they are given more attention. Entire façades and patios or elements such as doors, windows, staircases, studios, porches, fireplaces, and galleries are usually embellished with decorations that reflect the taste, fashion, and style of each era. Heraldry and other emblematic elements often acquire a special meaning among a decorative repertoire that draws on elements of the architectural lexicon and the stylization of plants and animals, until the arrival of the various “Roman” forms. This paper has a starting point in the wealth of contracts preserved in the archives of the Crown of Aragon, and it reflects upon private building construction between 1480 and 1530. Aspects considered include the supply of new construction materials and / or the reuse of old ones, the demands of promoters, the imposed models, the quality standards, and the dialogue between tradition and innovation (Gothic and Renaissance or “Flemish” and “Roman”), as well as other details that some of the richest documents in the archives unveil. Due to their exceptional nature, two contracts concerning the construction of three houses in Barcelona and La Seu d’Urgell are analyzed in greater detail.
La cofradía de constructores de Tortosa (c. 1438-1582)
(Edizioni Caracol, 2021) Vidal Franquet, Jacobo
This paper focuses on the history of the Tortosa Carpenters’ Guild, «Santa Maria dels Fusters», which included all of the builders of the city in the course of XVth and XVIth century. Apart from municipal records and notarial documentation, the study also reviews the ordinations of the guild traced between 1438 and 1777. In addition, the author edits the ones of 1438, 1470, 1490, 1503 and 1582, all of them unpublished.
Arnau Marco o Jeroni Martorell? La llotja de Tortosa als segles XIV i XX
(Edizioni Caracol, 2021) Vidal Franquet, Jacobo
This text has two clearly different parts. In the first one, I will argue that the form and the architectural principles of the merchants’ exchange (llotja) of Tortosa are the result of the building’s reconstruction in the 1930s, rather than the consequence of the original 14th century structure. In effect, despite its medieval origins, the present-day appearance of the edi fice is strongly determined by the ideas of the noucentista movement, which in the 1930s took it as the starting point for the evolutive “cycle” of the architectural typology of the Catalan llotja. In the second part of this contribution, I will review the professional career of Arnau Marco, the master builder in charge of the construction of the medieval llotja. I am also including an annex that lays out the constructive sequence of the medieval monument, as well as a second annex that contains a selection of documents about Arnau Marco.
Escultura, modernismo y academia: interrelaciones entre la enseñanza, el discurso estético oficial y la escultura modernista en Barcelona (1888-1910)
(Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), 2017) Gras Valero, Irene; Rodríguez Samaniego, Cristina, 1979-
[spa] El presente artículo se ocupa de la relación entre la escultura pública y la Academia de Bellas Artes en la época de configuración del Modernismo catalán. Se busca aportar una visión renovada de la academia del momento, cuestionando la idea que ésta fue impermeable a las corrientes innovadoras que aparecieron en el mundo occidental a finales del siglo XIX y principios del XX. El artículo aborda un enfoque poco habitual a nivel historiográfico, en el que el discurso estético emitido por la Academia juega un rol importante, y en el que se propone una revisión de lo académico y del academicismo en su relación con la escultura, que puede ser aplicada a otros contextos geográficos.
Implementing the Sustainable Development Goals in the Curricula of University Degrees: Initial Steps
(MDPI, 2025-07-11) Gregori Giralt, Eva; Benítez Robles, Carmen; Menéndez Varela, José Luis
We introduce a model to gauge the implementation of the Sustainable Development Goals (SDGs) in the course syllabuses of university degree programmes. The model, comprising four category systems, is designed to analyse curricula that are still at an early stage of this process. The model is tested in Spanish public universities that offer master’s degrees in Advanced Studies in Art History. A conventional content analysis is performed on 762 competencies across 82 subjects in five institutions. The results show that (a) 0.92% of competency codes were aligned with the SDGs, while 13.25% were merely related to them; (b) 48.02% were affected by repetitions of supposedly different competencies; (c) there was a mean value of 9.29 competencies per subject, and modal values of 1 and 4 subjects in which each competency was addressed; and (d) only 26.12% of the competencies were associated with high-level cognitive processes. In conclusion, a thorough reconceptualisation and reorganisation of curriculum maps is needed to adapt them for the SDG framework. The first steps are to promote high-level cognitive processes associated with competencies, eliminate repetition, reduce the number of competencies, increase the number of subjects addressing each competency, and organise the competencies into different performance levels.
Bernat Gual, mestre de cases de la ciutat de Tortosa. Seguiment documental
(2017) Vidal Franquet, Jacobo
[cat] Edició de documents medievals relatius a l’activitat del mestre de cases Bernat Gual (1405-1453).
La disseminació d'hospitals al bisbat de Tortosa durant l'edat mitjana
(2015) Conejo da Pena, Antoni
[cat] En els segles medievals, el bisbat de Tortosa va estar nodrit per una extensa xarxa d’hospitals, que tenien per objecte l’atenció de tota mena de pobres i pelegrins, però que alhora contribuïren a la salvaguarda i seguretat del camins, i a garantir el control social dels col·lectius socials de les ciutats. El present article albira posar una primera pedra en l’estudi d’aquests establiments, a partir del seu vincle amb el territori circumdant, i també reivindicar la necessitat de protegir-los i de perpetuarne la seua memòria històrica.
Imatge i culte de Sant Salvador d'Horta a la Catalunya barroca
(2019) Caredda, Sara; Dilla Martí, Ramon
[cat] Sant Salvador d’Horta, franciscà nascut a Santa Coloma de Farners l’any 1520 i difunt a Cagliari l’any 1567, fou probablement el més cèlebre taumaturg català dels segles XVI i XVII. El present article explora l’arrelament de la devoció vers Salvador d’Horta a Catalunya, terra natal del sant, on hi ha documentades desenes de capelles i altars, desaparegudes a causa dels avatars històrics. Així mateix, l’estudi analitzarà la singularitat iconogràfica de les escasses imatges catalanes que ens han arribat, per tal d’examinar el paper jugat pel Principat en el procés de propagació del culte durant l’època moderna.
Macià Pellicer, mestre dels molins de regolf "fabricats a la part de Xerta"
(2013) Vidal Franquet, Jacobo
En un treball publicat l’any 2010 vaig donar a conèixer una sèrie de documents cinccentistes sobre la construcció de les sèquies i els molins de l’assut de Xerta-Tivenys. A partir d’aquestes notícies històriques vaig plantejar la possibilitat que un mestre anomenat Macià Pellicer fos el constructor del molí de regolf que encara es conserva al marge dret de l’Ebre. Malgrat que l’autoria de l’edifici havia estat adjudicada al picapedrer de Cretes Domingo Vilabona, algunes petites i esparses referències provinents de llibre de rúbriques de la ciutat permetien presentar aquesta hipòtesi que ara confirma –bé que indirectament– un altre document.2 Precisament l’objectiu únic d’aquesta nota és l’edició d’un memorial del 1579 sobre la conservació dels molins de l’assut, text en què Macià Pellicer és citat sense cap dubte com a “mestre dels molins de regolf per aquell fets y fabricats per la present çiutat de Tortosa en lo açut, a la part de Xerta”.
El pensament artístic de Palomino a la Reial Capella de la Santa Cinta de Tortosa
(2015-10) Canalda, Sílvia
[spa] Se analiza la infuencia del teórico Antonio Palomino en las pinturas de la capilla de la Santa Cinta de Tortosa, obra de Dionís Vidal. Éstas subrayan aquello que de prodigioso hay en la aparición del santo cíngulo mariano, pero también ofrecen un modelo de comportamiento para el buen cristiano a través de las alegorías representadas y de las virtudes que caracterizan a las mujeres del Antiguo testamento recordadas.
'Relíquies, béns, joyes, robes, argent, perles, pedres precioses, vestiments e altres coses...' Introducció al tresor medieval de la catedral de Tortosa
(2015) Vidal Franquet, Jacobo
[cat] Des de la restauració de la diòcesi a mitjan segle XII i durant tots els segles medievals, el Capítol de la catedral de Tortosa va aplegar una àmplia sèrie d’obres d’argenteria, pedres precioses, brodats, tapissos i altres objectes meravellosos amb els quals les celebracions litúrgiques assolien la solemnitat requerida. En aquest article pretenem donar un cop d’ull al tresor de la seu dertosenca mitjançant l’anàlisi de les obres conservades, de les fotografies antigues i dels inventaris de béns que es van fer tant a l’edat mitjana com en època moderna, moment en què la major part de peces del tresor encara tenia un origen medieval.

Examinar

Enviaments recents