Influència de l'activitat física en persones amb trastorn depressiu major

Abstract

Introducció: A dia d’avui el trastorn depressiu major, com altres trastorns mentals, és un tabú generalitzat a la societat, motiu pel qual molts d’aquests es troben amagats rere persones aparentment felices. És per això, que com a infermeres hauríem de saber abordar-ho, detectar-ho precoçment i acompanyar a les persones que el pateixen, per tal de reduir o evitar les conseqüències de l’evolució d’aquest. Objectiu: L’estudi pretén descriure els beneficis de la realització d’activitat física en persones amb trastorns depressiu major diagnosticat, o bé, amb clars símptomes d’aquest, a més de observar les millores clíniques que experimenten els pacients amb aquesta intervenció. Metodologia: Es durà a terme un estudi quasi-experimental amb mostreig consecutiu. Es recolliran dades a 76 pacients que acudeixin a les consultes del CAP Gavà I, i presentin símptomes de depressió, o ja estiguin diagnosticats. La participació del pacient serà voluntària, amb signatura prèvia d’un consentiment informat i les dades seran tractades amb confidencialitat. Totes les anàlisis de les dades es realitzaran amb el programa SPSS 21.0. Resultats esperats: S’espera que la realització d’activitat física de forma programada i estructurada influeixi positivament als pacients, mostrant així una millora significativa dels seus símptomes, i dels resultats en l’escala de Beck. Conclusió: Amb la realització d’aquesta investigació, ens proposem una teràpia complementària als antidepressius ja coneguts, així doncs, si obtinguéssim els resultats esperats, podríem plantejar el fet d’implantar aquesta intervenció infermera al dia a dia en l’atenció primària.