Treballs Finals de Grau (TFG) - Infermeria

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/63525

Treballs Finals del Grau d'Infermeria de la Facultat d'Infermeria de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 65

Del punt d'extracció al laboratori: errors preanalítics en el camí i recomanacions per una pràctica infermera segura
(2026-01) Roses Simó, María Rosa; Calero Molina, Esther
Introducció: Els errors preanalítics (EP) comprometen la validesa dels resultats, incrementen el rebuig de mostres i les noves extraccions, i poden endarrerir decisions clíniques. Infermeria hi té un rol central perquè intervé en la identificació del pacient, la recollida, la manipulació immediata, el registre i el transport. Objectiu: Identificar els errors preanalítics més rellevants en la pràctica infermera, els factors que n’afavoreixen l’aparició i les intervencions estandarditzades descrites per prevenir-los. Mètodes: Revisió bibliogràfica estructurada amb cerca a bases de dades complementada amb cerca secundària amb Intel·ligència artificial (IA) OpenEvidence. Es van incloure 17 publicacions i es va realitzar una extracció d’errors, factors i recomanacions. Resultats: Els errors més reportats van ser l’hemòlisi i la mostra coagulada, juntament amb preparació del pacient, deficiència en dades (hora recollida, condicions), identificació, etiquetatge, dades demogràfiques (emergent error en pacient transgènere), sol·licituds incompletes, tubs de mostra incorrectes, volum inadequat (de tubs i orines 24 h) i de relació anticoagulant-sang, contaminació (microorganismes en hemocultius/ hisops, d’additius per ompliment desordenat de tubs, perfusions de catèter intravenós perifèric – PIC-, aire en gasometries), emmagatzematge inadequat i incidències logístiques (manca de centrifugació, inadequat temps, temperatura i vibració en el transport, p. ex. en tubs pneumàtics). S’associen factors de variabilitat del procediment per manca d’estandardització, formació i competència, pressió assistencial, manca comunicació entre professionals i limitacions d’equipament (important en l’estabilitat d’anàlits com en tests tolerància oral de glucosa en gestants), així com manca de control de qualitat i proves a peu de llit -POCT-. Es recullen recomanacions. Conclusions: La reducció dels EP requereix un enfocament de sistema basat en protocols, competència actualitzada i monitoratge amb indicadors amb retroalimentació del laboratori al punt d’extracció i reforçament d’informació al pacient.Tot plegat sosté les millores en la qualitat de la mostra i, en conseqüència, la seguretat pel pacient.
Abordatge infermer a pacients neurocrítics portadors de drenatge ventricular extern
(2025-06) Barrera Barón, Clara; Melero García, Ángeles
Introducció: Els drenatges ventriculars externs (DVE) són dispositius clau en l’abordatge de diverses patologies neurològiques en pacients crítics, ja que permeten controlar la pressió intracranial i drenar el líquid cefalorraquidi. Malgrat els seus beneficis, el seu ús comporta riscos importants, com infeccions o obstruccions, sovint relacionats amb una manipulació incorrecta. Per això, és essencial que el personal d’infermeria disposi d’una formació específica per garantir una gestió òptima. Objectius: Analitzar el paper de la infermeria en el maneig del pacient neurocrític amb DVE, descrivint les cures específiques i identificant les complicacions més freqüents per prevenir-les de manera efectiva. Materials i mètodes: S’ha realitzat una revisió sistemàtica mitjançant la cerca d’articles a diverses bases de dades com Pubmed, Scielo, Dialnet i Google Scholar, tant en Resultats: Es van seleccionar 14 articles tenint en compte els criteris d’inclusió i exclusió preestablerts. Discussió: Hi ha consens en el paper actiu de la infermeria en la gestió del DVE, destacant la importància de protocols estandarditzats, formació contínua i vigilància rigorosa per prevenir complicacions. Tot i algunes diferències en enfocaments i dispositius emprats, la majoria d’estudis coincideixen en la necessitat d’una atenció segura i basada en l’evidència. Conclusions: La correcta gestió infermera del DVE redueix les complicacions i millora la seguretat i evolució del pacient neurocrític. La formació específica i l’aplicació de protocols són essencials per garantir una atenció de qualitat.
Impacte d'un consell breu d'infermeria en persones amb esteatosi hepàtica a atenció primària
(2025-06-02) Maranillo Arza, Alba; Fabrellas i Padrès, Núria , Cristina Laserna Jiménez
Antecedents: Les causes més comunes de malaltia hepàtica són el consum excessiu d’alcohol, l’acumulació de greix al fetge, la infecció viral i el consum de drogues. L’esteatosi hepàtica afecta aproximadament un 30% de la població. La detecció precoç és essencial per evitar fases irreversibles del dany hepàtic. L’elastografia transitòria és la tècnica validada no invasiva pel diagnòstic de fibrosi i esteatosi. En l’Atenció Primària el paper de les infermeres és clau en l’Educació per la Salut. S’ha de considerar el consell breu d’infermeria sistematitzat (5 - 10 minuts) sobre el consum d’alcohol, la dieta i l’activitat física com una eina per a la promoció de la salut hepàtica procurant canvis en els estils de vida.
Impacte d'una intervenció vivencial i psicoeducativa per a familiars en el benestar d'adolescents amb TDAH
(2025-04) Riudavets Pons, Marina; Rolduà Ros, Júlia
Introducció: El TDAH és una patologia del neurodesenvolupament caracteritzada per dèficit d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat. Afecta un 5% de nens i adolescents, impactant la seva qualitat de vida. L’entorn familiar i diversos tractaments poden modular la simptomatologia. El projecte es basa en una intervenció vivencial i psicoeducativa, conformada de dues sessions de realitat virtual i sis sessions educatives per a pares d’adolescents amb TDAH. Objectiu: Avaluar l’efectivitat d’una intervenció vivencial i psicoeducativa a familiars d’adolescents amb TDAH en la millora del nivell de concentració en els estudis, nivell d’ansietat i depressió, grau d’hiperactivitat o impulsivitat i autoestima en els adolescents. Metodologia: L’estudi, de disseny quasi experimental sense grup control, es durà a terme al Centre de TDAH del Vallès i tindrà una duració de sis mesos. La mostra estarà formada per 40 adolescents (10-19 anys) en fase inicial de diagnòstic de TDAH (<1 any del diagnòstic), seleccionats mitjançant mostreig per conveniència. Inicialment, es durà a terme una prova pilot amb una mostra reduïda. Els adolescents respondran 4 escales de valoració prèvies i posteriors a la intervenció (Test d’Atenció D2, Escala de Goldberg, Escala de Conners i Escala de Rosenberg). Per avaluar l’eficàcia de la intervenció, l’anàlisi de dades es portarà a terme amb el programa estadístic SPSS 27. Resultats esperats: S’espera una millora en les variables d’estudi i, per tant, una millor qualitat de vida dels adolescents. A més, la futura integració de les famílies en el tractament del trastorn.
Els efectes de l'Screen Time en la nutrició dels infants: revisió bibliogràfica
(2025-01) Lumban Avenido, Nicole Angelica; Laserna Jiménez, Cristina
Introducció: L’screen time és el terme que defineix aquelles activitats que es realitzen davant d’una pantalla com la televisió, l’ordinador, el mòbil o la tablet. La Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no més d’una hora diària d’ús de pantalla en infants de 2 a 5 anys. No obstant, l’ús excessiu de pantalla està en augment, provocant hàbits alimentaris no saludables i un risc en la salut i benestar dels infants en edat preescolar. Objectiu: Identificar la relació entre l’ús de pantalla i els hàbits alimentaris, determinant l’efecte sobre la nutrició en la població en edat preescolar. Metodologia: La cerca bibliogràfica es va fer a les bases de dades PubMed, Scopus i CINAHL per articles entre el 2019 i 2024. El procés de selecció d’articles es va fer segons criteris d’inclusió: infants de 2 a 5 anys i les variables d’estudi com l’screen time i els hàbits alimentaris. Resultats: Els estudis mostren una relació entre l’augment d’screen time i hàbits alimentaris no saludables amb un major consum de snacks, aliments processats i begudes ensucrades, a més d’un menor consum de fruites i verdures. També s’observa una relació entre l’ús excessiu de pantalla amb una menor activitat física i un augment en els factors de risc d’obesitat. Conclusions: És necessari la realització d’intervencions de salut pública com programes d’educació per a la salut i iniciatives en atenció primària per reduir els efectes adversos de l’ús de pantalla. A més d’estudis longitudinals i interculturals per disposar d’una adequada evidència científica per donar suport a nous protocols i polítiques de salut.
Maria Pilar Isla Pera: Primera Doctora en Infermeria a Catalunya i referent en diabetis
(2024-06) Potau Pàmies, Adrià; Galbany Estragués, Paola
Objectiu: Analitzar la trajectòria professional de Maria Pilar Isla Pera i les seves aportacions a la infermeria. Àmbit d’estudi: Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, emmarcat en el projecte Preservem la memòria. Disseny: Estudi qualitatiu de caràcter històric, emprant la tècnica de la història de vida, enfocat des del punt de vista del paradigma sociocrític. Subjecte d’estudi: Maria Pilar Isla Pera, infermera pionera per ser la primera Doctora en Infermeria a Catalunya i referent en diabetis. Recollida de dades: Es recorrerà a les tècniques conversacionals, a les quals pertany la història de vida, fent ús de l’entrevista semiestructurada que serà enregistrada en format audiovisual. Al mateix temps, posarem en pràctica l’observació participant, de les tècniques observacionals, sent el diari de camp l’eina més adient. Anàlisi de dades: Es codificaran les dades i s’elaboraran categories temàtiques, facilitant la indexació de l’entrevista i l’estructuració del text biogràfic. Les paraules de Maria Pilar Isla Pera s’analitzaran amb el mètode de l’anàlisi del discurs, que ajudarà a realitzar la introducció crítica de la història de vida, ja que cerca comprendre l’ús del llenguatge per part d’individus concrets en l’entorn social que els envolta i com els influencia. Ens valdrem del programa Dédalo per codificar i indexar l’entrevista, així com publicar-la a la pàgina web del projecte Preservem la memòria. Resultats esperats: Donar a conèixer les vivències i les aportacions de Maria Pilar Isla Pera a la professió infermera, en senyal de reconeixement i com aportació al camp de la història de la infermeria.
Treball d’ApS: visibilització de l'endometriosi entre el personal sanitari en col·laboració amb l'Associació d'Afectades d'Endometriosi Crònica
(2023-10) Blanco Sojo, Paula; Díaz Lerma, Ainhoa; Navarro i Sabaté, Àurea
L'endometriosi és una malaltia silenciosa amb una prevalença d'entre el 15 i 20% en persones de sexe femení en edat reproductiva. Actualment es troba infravalorada i infradiagnosticada. Es caracteritza per la proliferació i creixement de teixit endometrial a cavitats externes i es manifesta amb simptomatologia de dolor pelvià crònic i problemes de fertilitat entre altres comorbiditats. El present treball, fet en modalitat d'Aprenentatge Servei, s'ha dut a terme dins l'associació ADAEC per respondre a la necessitat plantejada d'incrementar la visibilitat de l'endometriosi entre el personal sanitari per tal de millorar el diagnòstic i tractament de la malaltia. Amb l'objectiu d'obtenir una fotografia actual sobre la percepció de les afectades d'endometriosi en relació amb el tracte sanitari rebut, s'han analitzat les dades obtingudes de la resposta de 900 afectades al qüestionari que es va dissenyar basat en els principis de ciència ciutadana. A més, a través del procés de planificació, disseny i realització de la intervenció, s'ha assolit com a resultat final el desenvolupament de diverses càpsules informatives en diferents formats com: vídeo, infografia i tríptic per difondre entre els diferents nivells assistencials de l'estat. Les intervencions en format conferència i estand divulgatiu presentades al Campus de Bellvitge en motiu de les activitats organitzades per la comissió d'igualtat el dia de la dona, junt amb la difusió a les xarxes socials d'ADAEC en motiu del dia mundial de l'endometriosi, van significar el punt de partida per a la difusió del material elaborat.
Intervencions no farmacològiques per millorar el confort en el pacient crític
(2023-06) Tarrats Moragues, Marta; José Bazán, Nuria
Introducció: Les unitats de cures intensives es consideren àrees generadores d’estrès, els pacients experimenten molts estímuls estressants que poden afectar en el seu procés de recuperació. És evident la importància del paper de la infermera en la implementació d'intervencions encaminades a promoure el confort del pacient, així com incorporar a la família en tot el procés. Objectius: Identificar les intervencions no farmacològiques més efectives per a millorar el confort del pacient crític i determinar la importància de l’equip d’infermeria i família per a l’aplicació d’aquestes intervencions. Metodologia: S’ha realitzat una revisió bibliogràfica d’articles publicats en els últims 5 anys mitjançant les bases de dades: PUBMED, SCIELO i CINHAL. Resultats: S’han seleccionat 15 articles que compleixen tots els criteris d’inclusió i exclusió, posteriorment s’han classificat en funció de l’objectiu el qual fan referència. Quatre dels articles són revisions bibliogràfiques, 9 són articles originals quantitatius i 2 de qualitatius. Conclusions: Les teràpies basades en la música i massatge són les més estudiades i utilitzades, tant l’aromateràpia com la musicoteràpia redueixen significativament els signes d’estrès. La participació dels familiars en algunes intervencions pot ser de gran utilitat en la millora en la qualitat de cures amb un cost més baix i menors complicacions tot i que es necessiten mostres més grans i dissenys més sòlids per establir la seva eficàcia.
Projecte d’aprenentatge i servei (Aps): intervencions d’educació en sexualitat en joves amb discapacitat intel·lectual
(2023) Carreras Barnés, Sònia; Piera Trias, Emma; Honrubia Pérez, María
Marc teòric: L'Aprenentatge i Servei (ApS) combina l’aprenentatge de continguts acadèmics amb l’objectiu de satisfer necessitats reals de l’entorn comunitari. En el present projecte, l’estratègia d’ApS està enfocada a la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva en persones amb discapacitat intel·lectual (DI). Necessitats de la comunitat participant i justificació del projecte: Intervencions en el Curs d’Atenció a Usuaris, Ciutadans i Clients, format per 15 alumnes entre dinou i vint-i-cinc anys amb una DI igual o superior al 33 %. Objectius: Contribuir en la formació en salut sexual i afectiva dels joves amb DI. Acompanyar a l’alumnat del curs durant el desenvolupament d’aquest mitjançant el programa de mentoria. Planificació i realització del servei: S’han realitzat dues intervencions educatives i el programa de mentoria. La primera ha consistit en elaborar i impartir una classe sobre anatomia genital femenina i cicle menstrual. En la segona s’ha fet de personal de suport en els tallers de la Jornada Unidiversitat, sobre prevenció d’abusos sexuals i alimentació saludable. Pel que fa a la mentoria, s’ha fet un acompanyament de tres alumnes del curs al llarg del seu any acadèmic. Avaluació: En la primera intervenció s’ha pogut observar una consolidació dels continguts apresos. La segona intervenció ha possibilitat entrenar les habilitats comunicatives i socials de l’alumnat. El programa de mentoria ha estat satisfactori. Reflexió: Les persones amb DI tenen les mateixes necessitats que la resta de població però la societat les converteix en vulnerables ja que van a un ritme diferent. A causa d’això, se les ha sobreprotegit i infantilitzat, envoltant la vivència de la seva sexualitat amb tabús i allunyant-les de l’educació sexual. Aquest projecte ha permès que 15 persones amb DI tinguin més coneixements i així puguin gaudir de la seva sexualitat amb més consciència i plenitud. Paraules clau: Aprenentatge i servei, Discapacitat intel·lectual, Salut sexual i reproductiva, Educació per la salut, Mentoria.
Intervencions infermeres efectives en el maneig de la síndrome d'abstinència neonatal
(2023-06) Ríos Agustina, Esther; Curto, J. J. (Jorge Juan)
Introducció. La síndrome d’abstinència neonatal és un quadre clínic que apareix quan cessa l’exposició a substàncies psicoactives en el moment del part, com a conseqüència d’un consum perllongat per part de la mare gestant. Els professionals d’infermeria tenen un rol essencial en l’aplicació de mesures no farmacològiques i farmacològiques, promovent un entorn segur i involucrant als pares com a cuidadors principals del seu infant. Objectius. Analitzar l’evidència científica en relació al paper del personal d’infermeria en el maneig del nounat amb síndrome d’abstinència. Com a objectius específics: identificar les substàncies més freqüents, establir les línies de tractament actuals, determinar quines són les intervencions infermeres no farmacològiques més efectives i conèixer el benefici de la construcció d’un vincle maternoinfantil segur. Metodologia. Es realitza una revisió bibliogràfica d’articles entre els anys 2018 i 2022 en les següents bases de dades: PubMed, OVID, CINAHL i SCOPUS. Les paraules clau utilitzades són: “neonatal abstinence syndrome”, “prenatal exposure”, drug, “neonatal intensive care unit”, “nursing care”, nursing, rooming-in, newborn, “pharmacologic treatment”, “nonpharmacologic treatment”, “mother-infant bond/dyad”). Resultats. Es seleccionen un total de 18 articles: 1 revisió sistemàtica i meta-anàlisi, 3 quality improvement report, 2 assajos clínics, 4 estudis de cohorts i 1 estudi de prevalença transversal. Conclusions. Cal emfatitzar des del minut u en les intervencions no farmacològiques com ara, l’allotjament conjunt, i administrant farmacoteràpia sempre que sigui necessari. És important abordar la síndrome des d’un enfocament holístic i centrat en la família.
Definició i paper de la infermera-llevadora en la humanització al part
(2023-05) Boer Secanell, Berta; Goberna Tricas, Josefina
Introducció: A inicis del segle XX, degut a un fort procés de medicalització i tecnificació de la assistència, els parts s’atengueren a l’hospital. En els últims anys s’està vivint un canvi de model assistencial i apareix el concepte de part humanitzat. Una eina per fomentar-ho i evitar la violència obstètrica és el Pla de Part. La infermera obstètric-ginecològica (llevadora) hi te un rol fonamental. Objectius: Definir el concepte d’atenció humanitzada al part i conèixer el rol de la llevadora en aquest. Metodologia: Revisió́ bibliogràfica a través de les bases de dades PubMed, CINAHL, Scopus i CercaBib. S’han seleccionat 15 articles segons criteris prèviament establerts. S’ha completat amb una anàlisi bibliomètrica mitjançant l’eina VosViewer per observar l’evolució de la literatura sobre aquesta temàtica. Resultats: L’atenció humanitzada va enfocada a apoderar i dignificar les dones, per tal que adoptin un rol actiu i decisiu que permetrà viure el procés de part de forma positiva. El Pla de Part és influeix positivament en aquest procés i en els resultats matern-fetals. Les llevadores són essencials en la seva implantació per aconseguir unes cures humanitzades que evitin situacions de violència obstètrica. Conclusió́: És important que els professionals de la salut tinguin una sensibilitat ètica que contribueixi al respecte de l’autonomia de les dones i eviti situacions de violència obstètrica. Es recomana l’ús dels plans de part. Cal potenciar canvis en la formació dels professionals de la salut perquè es conscienciïn sobre aquest tema i s’adoptin models que tendeixin a la millora de la qualitat assistencial.
Prevenció del càncer de coll uterí en dones immigrants
(2023-04) Maymó Ballester, Íria; Peremiquel Trillas, Paula
Introducció: El càncer de coll uterí es una malaltia prevenible i curable si es detecta en una fase precoç i es tracta adequadament. És per aquest motiu que és fonamental promoure la participació de les dones als programes de prevenció del càncer de coll uterí. Objectius: Determinar quins són els coneixements, les creences i els valors que tenen les dones immigrants d’arreu del món en relació a la prevenció d’aquest càncer i que condicionen la seva participació als programes de prevenció, tant pel que fa a la importància de la vacunació contra el VPH com al cribratge o detecció precoç. Identificar estratègies de millora de la participació i el paper de la professió infermera en aquest procés. Metodologia: Revisió bibliogràfica d’articles publicats en 4 bases de dades (PubMed, Google Schoolar, Cochrane Library i CINAHL) ajustat als criteris d’inclusió i exclusió establerts. Resultats: S’han revisat 378 articles per a seleccionar els 13 articles finals inclosos a la revisió. Discussió: Diferents percepcions i creences condicionen la participació de les dones immigrants als programes de prevenció del càncer de coll uterí. Per tal d’augmentar la seva participació als programes de prevenció, es proposen estratègies específiques destinades a aquest grup de població. Conclusions: Tot i que els articles revisats descriuen la participació, els determinants, les creences i les percepcions de les immigrants envers la participació al programes de prevenció del càncer de coll uterí detalladament, no s’especifica si les estratègies que es proposen són efectives i eficients.
Competència cultural infermera a Espanya: revisió bibliogràfica
(2022-07) Forner Tejero, Ariadna; Costa Abós, Silvia
Introducció: Els canvis socioculturals derivats de la globalització i els processos migratoris a Espanya confirmen la progressió i consolidació cap a una societat multicultural. Els professionals de salut han de ser capaços d’orientar les cures a noves necessitats perquè aquestes siguin íntegres, eficaces i de qualitat. Objectius: Determinar els elements que influeixen en l’assoliment de la competència cultural des de la disciplina infermera a Espanya vers els immigrants.Metodologia: Revisió bibliogràfica a través de les bases de dades PubMed, CINAHL, Scopus, Cuiden i SciELO. Resultats: Es van seleccionar 22 articles segons els criteris prèviament establerts.Conclusió: Els usuaris descriuen la cultura com a font d’incomprensió i conflictes, sent la comunicació i la competència infermera dues barreres que incideixen en la cura. Per tal assolir cures culturalment competents, és necessari desenvolupar l’alfabetització infermera.
Intervenció comunitària en adolescents d’Esplugues de Llobregat respecte l’alimentació saludable i els Trastorns de Conducta Alimentària: “existeix la dieta ideal?”
(2022-07) Culleré Cabrol, Blanca; Guamis Sol, Lola; Solà Pola, Montserrat
Introducció: Aquest treball final de grau consisteix en el procés de creació i aplicació d’una intervenció infermera en dos Instituts d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) d’Esplugues de Llobregat. Ha estat dissenyat d’acord amb les necessitats detectades per part dels professionals de salut i adaptat a les diferents característiques dels adolescents de la zona. Els dos grans eixos de la intervenció han estat l’alimentació saludable i els Trastorns de Conducta Alimentària (TCA). S’ha dut a terme mitjançant la modalitat d’Aprenentatge i Servei (ApS) dins del marc del Programa Salut i Escola (PSiE). Objectiu: Dissenyar i aplicar una intervenció educativa adreçada als adolescents de 3r i 4t d’ESO de l’Escola Utmar i l’Institut Joanot Martorell d’Esplugues de Llobregat, basada en la promoció d’hàbits d’alimentació saludable i en el desenvolupament de capacitats i recursos personals en referència als TCA. Metodologia: S’elabora una intervenció educativa seguint el model de planificació d’Educació per la Salut (EpS), el qual s’aplicarà en l’àmbit escolar i en horari lectiu, a través d’una sessió de dues hores per cada grup classe. Avaluació: Es detecta una manca d’instruments per avaluar la intervenció, però, tot i aquest dèficit, s’assoleixen, en gran mesura, els objectius específics plantejats.
Abordatge infermer adreçat a la qualitat de vida i salut mental a les persones amb endometriosi
(2022-05-30) Mena Mestre, Cèlia; Frías Torres, Cindy
Introducció: L’endometriosi és una malaltia ginecològica que es defineix per la presència de teixit endometrial fora de l’úter. Afecta a una de cada deu persones menstruants a tot el món i els símptomes predominants són dolor pelvià crònic, infertilitat i fatiga. El diagnòstic pot trigar entre 8-12 anys a donar-se, ja que les persones que ho pateixen normalitzen la dismenorrea i no consulten. Actualment es desconeix l’etiologia i el tractament és centra en la teràpia hormonal o intervenció quirúrgica de les zones afectades. El dolor pelvià crònic és el factor que predisposa a patir alteracions en la salut mental i disminuir la qualitat de vida de les persones amb endometriosi. Objectius: Analitzar l’efectivitat de les intervencions infermeres en la millora de la qualitat de vida i salut mental de les persones amb endometriosi. Metodologia: Revisió bibliogràfica a les bases de dades Pubmed, Google Scholar i Scopus. Resultats: 8 resultats que corresponen a articles originals i revisions bibliogràfiques. Discussió: Hi ha evidència científica que afirma l’afectació negativa de la salut mental i qualitat de vida en les pacients amb endometriosi i presència de dolor pelvià crònic. S’ha observat, que la implementació d’intervencions infermeres centrades en l’educació d’estils de vida saludable amb activitats formatives en dieta, exercici físic i gestió de l’estrès i angoixa, permet a les pacients amb endometriosi recuperar qualitat de vida i reduir els nivells d’ansietat i depressió. Aquests programes de salut permeten al pacient a prendre autocures específiques i afrontar amb major control l’endometriosi. Conclusió: El dolor pelvià crònic és el factor principal en la disminució de la qualitat de vida i benestar psicològic de les dones amb endometriosi. La disciplina infermera pren un rol rellevant en l’abordatge de l’atenció individualitzada de les pacients, i permet que dominin les activitats d’autocura més adients pel maneig diari. A través de l’aplicació d’estratègies infermeres s’observa una millora de la qualitat de vida i salut mental, fet que procura un bon afrontament de la patologia crònica durant tot el transcurs vital.
Influència de l'activitat física en persones amb trastorn depressiu major
(2021-05-25) Carrillo Atencia, Paula; Sánchez Balcells, Sara
Introducció: A dia d’avui el trastorn depressiu major, com altres trastorns mentals, és un tabú generalitzat a la societat, motiu pel qual molts d’aquests es troben amagats rere persones aparentment felices. És per això, que com a infermeres hauríem de saber abordar-ho, detectar-ho precoçment i acompanyar a les persones que el pateixen, per tal de reduir o evitar les conseqüències de l’evolució d’aquest. Objectiu: L’estudi pretén descriure els beneficis de la realització d’activitat física en persones amb trastorns depressiu major diagnosticat, o bé, amb clars símptomes d’aquest, a més de observar les millores clíniques que experimenten els pacients amb aquesta intervenció. Metodologia: Es durà a terme un estudi quasi-experimental amb mostreig consecutiu. Es recolliran dades a 76 pacients que acudeixin a les consultes del CAP Gavà I, i presentin símptomes de depressió, o ja estiguin diagnosticats. La participació del pacient serà voluntària, amb signatura prèvia d’un consentiment informat i les dades seran tractades amb confidencialitat. Totes les anàlisis de les dades es realitzaran amb el programa SPSS 21.0. Resultats esperats: S’espera que la realització d’activitat física de forma programada i estructurada influeixi positivament als pacients, mostrant així una millora significativa dels seus símptomes, i dels resultats en l’escala de Beck. Conclusió: Amb la realització d’aquesta investigació, ens proposem una teràpia complementària als antidepressius ja coneguts, així doncs, si obtinguéssim els resultats esperats, podríem plantejar el fet d’implantar aquesta intervenció infermera al dia a dia en l’atenció primària.
La Teoria de la Interseccionalitat a la salut i a la disciplina infermera
(2021-06) Sererols Serra, Jordi; Costa Abós, Silvia
Introducció: l’any 1989, la jurista afroamericana Kimberle Crenshaw introdueix el concepte de la Teoria de la Interseccionalitat en resposta al feminisme hegemònic que excloïa la resta d’identitats que envolten a les dones negres. La mateixa Crenshaw i altres acadèmics i investigadors extrapolen la teoria a la resta d’identitats que es veuen oprimides pels eixos de poder que perpetuen les iniquitats i l’accés a drets universals, com ara la salut. La infermeria pren, aleshores, el repte d’adaptar la praxis a la mirada interseccional. Objectius: analitzar la Teoria de la Interseccionalitat a les Ciències de la Salut i a la disciplina infermera, identificant els eixos interseccionals que generen iniquitats en la salut. Metodologia: revisió bibliogràfica a les bases de dades Pubmed, CINAHL i Scopus. Resultats: 38 resultats que corresponen a articles originals, editorials, tesis doctoral i revisions bibliogràfiques. Discussió: hi ha evidència científica que des de finals del segle passat la Teoria de la Interseccionalitat s’inclou en la investigació qualitativa i quantitativa en l’àmbit de la salut, com a eina per a poder identificar les necessitats en salut i generar polítiques en salut pública. A més, la literatura reflexa els eixos d’opressió com a sinèrgics alhora de potenciar les iniquitats en salut i és la disciplina infermera qui directament interpreta aquestes iniquitats i per tant ha de gestionar, mitigar i resoldre per no perpetuar el biaix de la persona i/o comunitat atesa. Conclusions: els eixos d’opressió, privilegi i poder incideixen, directament i indirectament, en el benestar de la persona i la seva salut. La disciplina infermera pren un paper principal en la interpretació i l’abordatge de les iniquitats generades pels eixos i per tant en la intervenció en salut de les persones interseccionades.
Intervenciones enfermeras en la prevención y manejo del delirium en las unidades de cuidados intensivos
(2020-06) Gómez Durán, Noemí; Colina Torralva, Javier
Introducción. El delirium es un trastorno caracterizado por una alteración de la conciencia y de la atención, de comienzo agudo y curso fluctuante. Se considera el segundo síndrome psiquiátrico más frecuente dentro del ámbito hospitalario, y lo padecen entre el 20% y 40% de pacientes ancianos ingresados. Además, su desarrollo aumenta la estancia hospitalaria y la mortalidad. Objetivos. El objetivo general es describir las intervenciones enfermeras en relación a la prevención y manejo del delirium en pacientes ingresados en unidades de cuidados intensivos. Metodología. Se ha realizado la revisión bibliográfica de un total de 15 artículos, publicados entre los años 2015 y 2019, utilizando las siguientes bases de datos: PubMed, CINHAL y SciELO. Resultados. Se identificaron los siguientes artículos: 2 revisiones sistemáticas, 1 guía de práctica clínica, 1 estudio cuantitativo, 1 cohorte prospectivo, 2 encuestas, 1 investigación de acción, 1 cohorte intervencionista controlado, 1 estudio de tipo antes y después, 3 revisiones bibliográficas, 1 estudio observacional y 1 estudio cualitativo. Conclusiones. La prevención es el mejor método para tratar el delirium, y las estrategias no farmacológicas son las más utilizadas. También se encuentran protocolos de actuación, escalas y la participación de la familia. En el caso de que el delirium ya se haya instalado, optar por tratamiento farmacológico ayuda en la disminución de su duración y gravedad, a la vez que combate su sintomatología. Por último, es importante aumentar los conocimientos de los profesionales enfermeros.
Intervencions infermeres en la prevenció de la depressió postpart en la dona
(2021) Wen, Huijing; Crespo Mirasol, Esther
[cat] Introducció: La depressió postpart (DPP) és un dels trastorns mentals més habituals que poden aparéixer durant el període del postpart i el fet de no rebre tractament adequat suposa conseqüències a diferents escales: d’una depressió d’ànim pot evolucionar fins suicidi i/o infanticidi. A causa de la seva important prevalença tant a nivell local com a nivell mundial és imprescindible que els professionals sanitaris sàpiguen com intervenir per prevenir l’aparició d’aquesta patologia. Objectiu: Determinar les intervencions infermeres més eficaces durant l’embaràs i el postpart per prevenir la depressió postpart. Metodologia: S’ha realitzat una revisió bibliogràfica a les següents bases de dades: PubMed, CINAHL, Cuiden, Biblioteca Virtual en Salud, Ixueshu, Biblioteca Cochrane Plus i Joanna Briggs Institute. Resultats: S’han seleccionat en un total 35 articles tenint en compte els criteris d’inclusió i d’exclusió, tots són de metodologia quantitativa, dels quals es troben 12 assajos clínics, 7 descriptius transversals, 6 cohorts, 5 revisions bibliogràfiques, 3 descriptius longitudinals, 1 cas-control i 1 quasi-experimental. Conclusions: Les principals intervencions infermeres per prevenció de la DPP són: valoració psicològica de la dona durant l’embaràs i el postpart, fomentació del suport/vincle mare-nadó, redisseny del pla de cura postpart i educació sanitària sobre els aspectes bàsics de les patologies mentals durant el postpart, l’estil de vida saludable i cures de la dona i el nounat, entre altres. En termes generals, la infermeria és la professió sanitària idònia tant per prevenció com per detecció precoç de la depressió postpart per fet de ser els personals sanitaris més propers a la dona durant tot procés d’embaràs i la capacitat per establir una relació terapèutica de confiança en que la dona pot expressar tots els sentiments.
És inequívoca la recomanació del baby-led weaning des del punt de vista d'infermeria pediàtrica?
(2021-05) Aguiló Galcerà, Anna; Giner Molina, Adhara
Introducció: El Baby-Led Weaning o BLW és un mètode d’alimentació complementària que permet als infants "dirigir" el procés des d'un principi. Es tracta de posar al seu abast aliments de consistència blana, tallats segons l'edat del nadó, per tal que sigui ell mateix el que agafi el menjar, sense la intervenció d'un adult. El procés ha de començar a partir dels 6 mesos de vida del nadó, quan aquest pugui seure sense suport, tenint un bon control del cap i sàpiga agafar objectes i portar-los a la boca. El paper de la infermeria pediàtrica és clau en la recomanació d’aquest mètode d’alimentació complementària. Objectiu: Esbrinar si el BLW es pot recomanar de manera inequívoca com a mètode d’alimentació complementària explorant la seva influència amb els patrons alimentaris, l’autoregulació energètica, el dèficit de ferro i l’ennuegament. Metodologia: S’ha realitzat una revisió bibliogràfica a les bases de dades PubMed, Scielo i Chinal, a partir de les quals es van extreure 12 articles científics tenint en compte els criteris d’inclusió i exclusió. A més, aplicant l'estratègia de bola de neu s’ha inclòs 1 article. Resultats: Dels 13 articles inclosos a la revisió, hi trobem 5 revisions bibliogràfiques, 5 assaigs controlats aleatoris, 1 estudi comparatiu, 1 assaig prospectiu i 1 estudi observacional. Conclusions: Des de la infermeria pediàtrica es pot recomanar de manera inequívoca el BLW com un mètode d'alimentació complementària, atès que el proporciona uns patrons alimentaris saludables i una millor autoregulació energètica. A més, tot i que hi ha una menor ingesta de ferro, aquesta no repercuteix en la salut. Tanmateix, el BLW no augmenta la incidència d’episodis d’ennuegament.

Examinar

Enviaments recents