Treballs Finals de Grau (TFG) - Infermeria

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/63525

Treballs Finals del Grau d'Infermeria de la Facultat d'Infermeria de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 81

Intervencions infermeres en la prevenció primària i secundària del càncer de coll d’úter
(2026) Vallés i Martí, Emma; Viñas Llebot, Helena
[cat] Introducció. Les intervencions infermeres són fonamentals en la reducció de la incidència del càncer de coll uterí (CCU), la quarta neoplàsia més freqüent en dones mundialment. El principal agent causal és el virus del papil·loma humà (VPH), i l’adherència als programes de prevenció de salut pública constitueix l’estratègia més efectiva per disminuir la incidència i la mortalitat associades. Objectius. Determinar les intervencions infermeres per a la prevenció primària i secundària del càncer de coll d’úter. Metodologia. Revisió bibliogràfica d’articles científics publicats en els darrers cinc anys, consultats a les bases de dades PubMed i CINHAL. Resultats. A partir dels criteris d’inclusió i exclusió, es van analitzar 13 articles. Els articles afirmen que la vacunació contra el VPH és l’estratègia més eficaç de prevenció primària, mentre que el cribratge amb proves de detecció del VPH millora la detecció precoç del virus. Així mateix, es destaca el paper clau de les infermeres en la promoció de la salut, tant en la vacunació com en els programes de cribratge. Conclusions. La combinació de la prevenció primària i secundària constitueix la base per reduir la incidència del CCU. L’eficàcia d’aquestes estratègies depèn de l’adherència de la població als programes de cribratge, on la infermeria té un rol essencial mitjançant l’educació sanitària, la vacunació i la participació en programes de cribratge. [eng] Introduction. Nursing interventions play a key role in reducing the incidence of cervical cancer, the fourth most common neoplasm among women worldwide. The main causal agent is the human papillomavirus (HPV), and taking part in public health prevention programs is the most effective strategy to decrease both incidence and associated mortality. Objectives. To determine nursing interventions for the primary and secondary prevention of cervical cancer. Methodology. A literature review of scientific articles published in the last five years using PubMed and CINHAL databases. Results. Based on the inclusion and exclusion of criteria, 13 articles were selected. HPV vaccination is the most effective primary prevention strategy, while HPV testing improves early detection of the virus. All studies highlight the key role of nurses in health promotion, particularly in vaccination and screening programs. Conclusion. The combination of primary and secondary prevention forms the basis for reducing the incidence of cervical cancer. The effectiveness of these strategies depends on population adherence to screening programs, where nursing plays an essential role through health education, vaccination, and participation in the already mentioned screening programs.
Projecte d’Educació per la Salut (EPS) en la comunitat del barri de Singuerlín de Sta. Coloma de Gramenet, sobre hàbits saludables en l’etapa de l’adolescència
(2026) Ruiz Osuna, Carla; Selfa Aymerich, Judit; Lumillo-Gutiérrez, Iris
En el nostre Treball de fi de Grau es proposa una intervenció per a la Promoció de la Salut en una comunitat concreta, en el nostre cas el barri de Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet. El projecte de promoció de la salut es basarà a fer una recerca dels hàbits no saludables que tenen els adolescents d’aquest barri, també dels actius i recursos amb els quals compta aquest, i dissenyar una proposta educativa per a millorar o adquirir els hàbits saludables.
La disreflèxia autonòmica com a emergència silenciosa: competències infermeres en la detecció precoç i l'abordatge integral
(2026) Barrionuevo Galván, Laia; Ferrerons Romero, Laia
[cat] Introducció: La disreflèxia autonòmica és una de les complicacions més greus i potencialment mortals associada a lesions medul·lars secundàries a traumatismes per sobre de T6. És una compensació a la hiperactivitat del sistema nerviós simpàtic, generada principalment per estímuls sota la lesió, i és sovint infradiagnosticada. Està relacionada estretament amb el sistema cardiovascular, i cursa amb hipertensió arterial i bradicàrdia, entre d’altres. Objectiu principal: Identificar les intervencions infermeres per la prevenció i el maneig de la disreflèxia autonòmica en pacients amb lesió medul·lar. Metodologia: Revisió bibliogràfica amb cerca a bases de dades com PubMed, Scopus, ENFISPO, CINAHL, Web of Science i Science Direct, aplicant criteris d’inclusió i exclusió, i paraules clau incloses en DeCS i MeSH. Resultats: S’han inclòs un total de 16 estudis rellevants. Les intervencions sobre el maneig dels episodis i el tractament idoni de la tensió arterial vari en segons la gravetat de la crisi. Discussió: La priorització de les mesures no farmacològiques és crucial per un bon maneig de la patologia. Els protocols infermers resulten efectius, amb variabilitat en la pràctica clínica per manca de formació en professionals no especialitzats. Es destaca el paper clau de la infermeria en el monitoratge continu, la identificació precoç dels episodis, l'administració del tractament i la coordinació amb l’equip multidisciplinar. Estratègies com la simulació clínica i la formació continuada són essencials per millorar el judici clínic, reduir errors assistencials i proporcionar una atenció adequada. Conclusions: La millora de les competències infermeres i la implementació dels protocols a nivell comunitari i ambulatori contribueixen a augmentar la seguretat del pacient i reduir complicacions greus. No obstant, cal reforçar la formació específica i promoure noves línies d’investigacions per optimitzar les intervencions esmentades. [eng] Introduction: Autonomic dysreflexia is one of the most severe and potentially life-threatening complications associated with spinal cord injuries secondary to trauma above T6. It is a response to the hyperactivity of the sympathetic nervous system, mainly triggered by stimulus below the injury, and is often underdiagnosed. It is closely related to the cardiovascular system and typically presents with arterial hypertensions and bradycardia, among other symptoms. Objective: Identifying nursing interventions for the prevention and manegement of autonomic dysreflexia in patients with spinal cord injury. Methods: A bibliographic review was conducted using databases such as PubMed, Scopus, ENFISPO, CINAHL, Web of Science, and Science Direct, applying inclusion and exclusion criteria, as well as keywords indexed in DeCS and MeSH. Results: A total of 16 relevant studies were included. Interventions for the management of the episodes and appropriate blood pressure treatment vary depending on the severity of the crisis. Discussion: Prioritizing non-pharmacological measures is crucial for effective manegement of the condition. Nursing protocols have proven to be effective, although variability in clinical practice exists due to a lack of training among non-specialized professionals. Nurses’ main role is highlighted in continuous monitoring, early identification of episodes, treatment administration, and coordination with the multidisciplinary team. Strategies such as clinical simulations and ongoing training are essential to improve clinical judgment, reduce healthcare errors, and ensure appropriate care. Conclusions: Improving nursing competences and implementing community and outpatient levels protocols can contribute to enhancing patient safety and reducing severe complications. However, it is necessary to streng then specific training and promote further research to optimize the interventions already described.
Actuació infermera en la detecció precoç del xoc sèptic en els serveis d'urgències hospitalàries
(2026) Abu Zneid Talahma, Ayah Ahmad; Ferrerons Romero, Laia
[cat] Introducció: La sèpsia i el xoc sèptic són processos freqüents en els serveis d’urgències hospitalàries, associats a una elevada mortalitat i dificultats en la seva detecció precoç. En molts casos, el diagnòstic es realitza en fases avançades, fet que incrementa la morbimortalitat. Per aquest motiu, la identificació precoç és clau per millorar el pronòstic dels pacients. Objectius: Analitzar el paper de la infermera en la detecció precoç del xoc sèptic en els serveis d’urgències hospitalàries, descriure els signes clínics inicials i identificar les eines de cribratge utilitzades. Metodologia: S’ha realitzat una revisió bibliogràfica mitjançant la cerca d'articles científics a les bases de dades PubMed, Google Scholar i CINAHL. Es van aplicar criteris d'inclusió i exclusió relacionats amb la població adulta, l’àmbit d’urgències hospitalàries i el paper de la infermeria en la detecció precoç de la sèpsia i del xoc sèptic. Es van prioritzar estudis publicats en els darrers deu anys; finalment, els articles inclosos es van publicar entre 2018 i 2025. Resultats: Es van seleccionar un total de 10 articles que complien els criteris establerts prèviament. Discussió: Els estudis revisats coincideixen a destacar el paper fonamental de la infermera en la detecció precoç de la sèpsia i el xoc sèptic, especialment durant el triatge i la valoració inicial. Aquesta detecció es basa en l’observació de signes clínics i en una valoració global del pacient. Tot i això, s’evidencien limitacions en les eines de cribratge, fet que fa necessari combinar diverses escales. D’altra banda, la implementació de protocols liderats per infermeria pot reduir el temps d’actuació i millorar alguns indicadors assistencials. Conclusions: El paper de la infermera és clau en la detecció precoç de la sèpsia i del xoc sèptic. La seva valoració clínica, juntament amb l’ús d’eines de cribratge i protocols, permet una actuació més ràpida i millora el pronòstic del pacient. [eng] Introduction: Sepsis and septic shock are common conditions in hospital emergency departments, associated with high mortality and challenges in early detection. In many cases, diagnosis occurs at advanced stages, which increases morbidity and mortality. For this reason, early identification is key to improving patient prognosis. Objectives: To analyse the role of nurses in the early detection of septic shock in hospital emergency departments, to describe the initial clinical signs, and to identify the screening tools used. Methodology: A bibliographic review was conducted through a search of scientific articles in the PubMed, Google Scholar, and CINAHL databases. Inclusion and exclusion criteria were applied, focusing on the adult population, the hospital emergency setting, and the role of nursing in the early detection of sepsis and septic shock. Studies published in the last ten years were prioritised; ultimately, the included articles were published between 2018 and 2025. Results: A total of 10 articles meeting the previously established criteria were selected. Discussion: The reviewed studies highlight the fundamental role of nurses in the early detection of sepsis and septic shock, particularly during triage and initial assessment. This detection is based on the observation of clinical signs and a comprehensive patient assessment. However, limitations in screening tools have been identified, making it necessary to combine different scales. Furthermore, the implementation of nurse-led protocols may reduce response time and improve certain clinical outcomes. Conclusions: The role of nurses is essential in the early detection of sepsis and septic shock. Their clinical assessment, together with the use of screening tools and protocols, enables faster intervention and improves patient prognosis.
Atenció sanitària i violència obstètrica durant el procés de l'avortament
(2026) Corominas Pérez, Núria; Goberna Tricas, Josefina
Introducció: La violència obstètrica és una forma de violència estructural que es presenta com un tracte deshumanitzador i abusiu per part dels professionals durant els processos reproductius de les dones i comporta un impacte negatiu en el seu benestar físic, emocional i social. L’avortament es defineix com la interrupció d’un embaràs per l’expulsió del fetus abans que assoleixi la viabilitat fora de l’úter. Existeixen dos tipus d’avortament: l’avortament espontani, el qual succeeix per causes naturals, i l’avortament induït o interrupció voluntària de l’embaràs, que es dona a demanda de la dona. Objectiu: Identificar les situacions de violència obstètrica en l’atenció a l’avortament espontani i la interrupció voluntària de l’embaràs. Metodologia: Revisió bibliogràfica d’articles publicats entre 2021 i 2025 en les bases de dades PubMed, Scopus i CINAHL. Resultats: S’han inclòs un total de 16 estudis, dels quals 14 presenten dissenys qualitatius: 8 fenomenològics, 2 descriptius, 2 etnografies i 2 teories fonamentades. A més, s’hi inclou un estudi de disseny quantitatiu descriptiu i una revisió sistemàtica. 9 dels articles se centren en la IVE, 4 en l’avortament espontani i 3 contemplen ambdues situacions. Conclusions: La violència obstètrica és present en l’atenció a l’avortament espontani i la interrupció voluntària de l’embaràs. Les barreres d’accés a l’avortament inclouen els obstacles en l’atenció, caracteritzades pel tracte abusiu i negligent per part dels professionals, així com les limitacions en l’organització i la infraestructura, i les deficiències institucionals, on destaca la manca de recursos, de suport institucional i de directrius clares. Per tal d’eliminar la violència obstètrica, les infermeres especialistes en assistència obstètrica (llevadores) han d’esdevenir agents actius en la defensa d’una atenció a l’avortament de qualitat i d’accés universal. Així mateix, cal impulsar la recerca en països de nivell socioeconòmic elevat i en l’àmbit de la violència obstètrica en l’avortament espontani.
Promoció de l’activitat física en persones amb esclerosi múltiple: disseny d’una intervenció d’educació per a la salut
(2026) de la Hoz Garcia, Lara; Roselló-Novella, Alba
L’esclerosi múltiple és una malaltia crònica, neurodegenerativa i d’origen autoimmune que afecta el sistema nerviós central, generant un ampli ventall de símptomes físics, cognitius i emocionals. Aquesta heterogeneïtat clínica, juntament amb el seu curs imprevisible, fa que tingui un impacte significatiu en la qualitat de vida de les persones que la pateixen. Entre els símptomes més freqüents destaquen la fatiga, la debilitat muscular, les alteracions de l’equilibri i les dificultats cognitives. En aquest context, la fatiga esdevé un factor molt incapacitant i una de les principals barreres per a la pràctica d’activitat física. Malgrat aquestes limitacions, l’evidència científica actual demostra que la pràctica regular d’AF adaptada és segura i beneficiosa en persones amb EM. L’exercici físic contribueix a millorar la capacitat funcional, reduir la fatiga i millorar la qualitat de vida. Tot i això, els nivells d’AF en aquesta població continuen sent inferiors als recomanats, per manca d’informació, por al sobreesforç i baixa autoeficàcia. Davant aquesta situació, el present Treball de Final de Grau té com a objectiu dissenyar una intervenció d’educació per la salut orientada a promoure la pràctica d’exercici físic en persones amb esclerosi múltiple ateses al Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat). La intervenció es planteja des d’un enfocament comunitari i centrat en la persona, amb la finalitat d’augmentar el coneixement, reduir barreres i fomentar l’adherència a l’exercici físic de manera segura i adaptada. Per a l’elaboració del treball, s’ha realitzat una revisió bibliogràfica de la literatura científica per descobrir els beneficis de l’AF en l’EM, així com les necessitats d’aquesta comunitat. A partir d’aquesta recerca, s’ha desenvolupat una proposta d’intervenció estructurada en quatre sessions educatives grupals, combinant exercicis teòrics i pràctics, i completant-la amb la implementació d’un grup de passejades comunitàries com a estratègia de continuïtat i adherència. La intervenció combina exercicis participatius, treball d’autogestió de la fatiga i elaboració de plans personalitzats d’AF, amb l’objectiu d’empoderar les persones participants i afavorir la integració de l’exercici com a hàbit de vida saludable. També, es defineix un sistema d’avaluació per mesurar els canvis de coneixement, autoeficàcia i nivells d’AF. Finalment, aquest treball posa en valor el paper de la infermera comunitària pel seu important paper en la promoció de la salut i l’educació sanitària.
Violencia en el lugar de trabajo hacia las enfermeras de urgencias: revisión bibliografía
(2026) Cuadri Ramírez, Lucía; Llauradó Serra, Mireia
[spa] Introducción: La violencia laboral en los servicios de urgencias es un problema frecuente que afecta significativamente a las enfermeras, expuestas a agresiones verbales, físicas, psicológicas y sexuales. Estas situaciones repercuten en su bienestar, seguridad y en la calidad de los cuidados. Objetivos: Identificar los tipos de violencia que sufren las enfermeras de urgencias, los factores asociados, sus consecuencias, estrategias de afrontamiento y características de los episodios y agresores. Metodología: Revisión bibliográfica en PubMed, CINAHL y Scopus. Se incluyeron artículos publicados entre 2020 y 2026, en castellano o inglés, centrados en enfermería de urgencias. Se excluyeron estudios de otros perfiles, servicios distintos, sin acceso completo o enfocados exclusivamente en COVID-19. Se analizaron 15 artículos. Resultados: Los estudios evidencian una alta exposición a diversas formas de violencia. Predomina la verbal, seguida de la física, psicológica y episodios de violencia sexual, principalmente mediante comentarios inapropiados. Entre los factores asociados destacan la sobrecarga asistencial, largas esperas, falta de personal de enfermería y de seguridad, consumo de sustancias y alteraciones de salud mental. Las consecuencias más frecuentes incluyen ansiedad, estrés, problemas de sueño, agotamiento profesional y disminución del rendimiento. Como estrategias de afrontamiento, las enfermeras recurren al apoyo del equipo y a técnicas de desescalada, aunque la notificación formal sigue siendo limitada. Conclusión: La violencia en urgencias es un problema persistente que requiere mejorar la detección de riesgos, protocolos de seguridad, formación específica y apoyo institucional. [cat] Introducció: La violència laboral als serveis d’urgències és un problema freqüent que afecta de manera significativa les infermeres, exposades a agressions verbals, físiques, psicològiques i sexuals. Aquestes situacions repercuteixen en el seu benestar, la seva seguretat i en la qualitat de les cures. Objectius: Identificar els tipus de violència que pateixen les infermeres d’urgències, els factors associats, les conseqüències, les estratègies d’afrontament i les característiques dels episodis i agressors. Metodologia: Revisió bibliogràfica a PubMed, CINAHL i Scopus. Es van incloure articles publicats entre 2020 i 2026, en castellà o anglès, centrats en infermeria d’urgències. Es van excloure estudis d’altres perfils, d’altres serveis, sense accés complet o enfocats exclusivament en la COVID‑19. Es van analitzar 15 articles. Resultats: Els estudis evidencien una alta exposició a diverses formes de violència. Predomina la violència verbal, seguida de la física, la psicològica i episodis de violència sexual, principalment mitjançant comentaris inapropiats. Entre els factors associats destaquen la sobrecàrrega assistencial, les llargues esperes, la manca de personal d’infermeria i de seguretat, el consum de substàncies i les alteracions de salut mental. Les conseqüències més freqüents inclouen ansietat, estrès, problemes de son, esgotament professional i disminució del rendiment. Com a estratègies d’afrontament, les infermeres recorren al suport de l’equip i a tècniques de desescalada, tot i que la notificació formal continua sent limitada. Conclusió: La violència a urgències és un problema persistent que requereix millorar la detecció de riscos, els protocols de seguretat, la formació específica i el suport institucional. [eng] Introduction: Workplace violence in emergency departments is a frequent problem that significantly affects nurses, who are exposed to verbal, physical, psychological and sexual aggression. These situations impact their well‑being, safety and the quality of care provided. Objectives: To identify the types of violence experienced by emergency nurses, the associated factors, consequences, coping strategies and characteristics of incidents and aggressors. Methods: A literature review was conducted in PubMed, CINAHL and Scopus. Articles published between 2020 and 2026, in Spanish or English, focused on emergency nursing were included. Studies involving other professional profiles, other services, lacking full‑text access or focused exclusively on COVID‑19 were excluded. Fifteen articles were analysed. Results: The studies show a high exposure to various forms of violence. Verbal violence is the most prevalent, followed by physical and psychological violence, as well as episodes of sexual violence, mainly through inappropriate comments. Among the associated factors, the most notable are work overload, long waiting times, shortage of nursing and security staff, substance use, and mental health disorders. The most frequent consequences include anxiety, stress, sleep problems, professional burnout, and reduced performance. As coping strategies, nurses rely on team support and de-escalation techniques, although formal reporting remains limited. Conclusion: Violence in emergency departments is a persistent problem that requires improved risk detection, safety protocols, specific training and institutional support.
Anàlisis de la incidència de la síndrome postcures intensives en pacients supervivents a una aturada cardiorespiratòria
(2026) Pérez Olmedo, Marcel; Via-Clavero, Gemma
[cat] Introducció: La síndrome postcures intensives (PICS) és el conjunt de signes i símptomes caracteritzats pel deteriorament(s) en la salut física, cognitiva i mental que poden sorgir després d’un ingrés a les Unitats de Cures Intensives (UCI) i persistir, des de mesos, fins a anys més enllà de l'alta hospitalària. Els pacients supervivents a una aturada cardiorespiratòria (ACR), són una cohort de pacients amb una vulnerabilitat afegida causada per la hipòxia cerebral intrínseca de l’aturada. L’evidència actual sobre la PICS en aquest subgrup de pacients és escassa, pel que es requereix més estudis que analitzin la incidència de PICS en pacients sobrevivents d’una ACR i els factors de risc que la predisposin. Objectius: L’objectiu principal serà determinar la incidència de la PICS en pacients supervivents d’una ACR intra i extra hospitalària i analitzar els factors que s’associen a la seva aparició als 3 mesos, als 6 mesos i a l’any. Àmbit d’estudi: L’estudi es durà a terme a 7 UCI, de dos hospitals universitaris de tercer nivell de la província de Barcelona, des de març del 2027 a març del 2028. Disseny: Serà un estudi de cohorts prospectiu, observacional i analític. Subjectes d’estudi: S’inclouran pacients adults supervivents a una ACR amb més de 48h d’estada a la UCI i que acceptin participar mitjançant un mostreig no probabilístic i consecutiu. Variables i instruments: Com a variable principal es mesurarà la incidència de la PICS amb la versió espanyola validada de l’escala “Healthy Aging Brain Care – Monitor” (HABC-M) per determinar l’afectació a les dimensions físiques, emocionals i cognitives. I com a variables secundàries es classificaran les dades sociodemogràfiques, clíniques i relacionades amb l’ACR. També es mesurarà el recolzament social al període de recuperació. Anàlisi de dades: S’utilitzarà el programa estadístic SSPS versió 27.0 per tractar les dades. Es realitzarà estadística descriptiva i d’associació entre variables, també es calcularà el risc amb la Odds Ratio. [eng] Introduction: Postintensive care syndrome (PICS) is the set of signs and symptoms characterized by deterioration(s) in physical, cognitive and mental health that can arise after admission to the Intensive Care Unit (ICU) and persist, from months to years beyond hospital discharge. Patients who survive cardiorespiratory arrest (CRA) are a cohort of patients with an added vulnerability caused by the intrinsic cerebral hypoxia of the arrest. The current evidence on PICS in this subgroup of patients is scarce, so more studies are required to analyze the incidence of PICS in patients who survive CRA and the risk factors that predispose to it. Objectives: The main objective will be to determine the incidence of PICS in patients surviving an intra- and extra-hospital ACR and analyze the factors associated with its appearance at 3 months, 6 months and one year. Scope of the study: The study will be carried out in 7 ICUs, from two third-level university hospitals in the province of Barcelona from March 2027 to March 2028. Design: It will be a prospective, observational and analytical cohort study. Subjects of the study: Adult patients surviving an ACR with more than 48 hours of stay in the ICU and who agree to participate will be included through non-probability and consecutive sampling. Variables and Instruments used: The incidence of PICS will be measured as the primary variable with the validated Spanish version of the “Healthy Aging Brain Care – Monitor” (HABC-M) scale to determine the impact on physical, emotional and cognitive dimensions. And as secondary variables, the ACR data will be classified, such as origin, instruments used and CPR time. Also the social support during the recuperation period. Data analysis: The statistical program SSPS version 27.0 will be used to process the data. Descriptive and association statistics between variables will be performed, and the risk will also be calculated with the Odds Ratio.
Impacte de la teràpia amb animals en l’ansietat dels infants en el preoperatori: assaig clínic
(2026-05-13) Rosich Floriach, Mariona; Laserna Jiménez, Cristina
[cat] Introducció: L’ansietat preoperatòria és un problema habitual en la població pediàtrica. S’estima que entre el 42 i el 75% dels infants que se sotmeten a una cirurgia la presenten amb efectes tant en el moment quirúrgic, en la inducció anestèsica i el dolor postoperatori com en la dinàmica familiar. Recentment, s’apliquen diverses intervencions no farmacològiques per abordar-la, però existeix un buit important d’evidència en el preoperatori immediat. La teràpia assistida amb animals (TAA), recollida a la classificació NIC, és una intervenció infermera amb efectes documentats sobre la reducció del cortisol pel que una disminució d’ansietat, però poc estudiada en aquest context. Objectiu: L’objectiu principal és avaluar l’efectivitat de la TAA durant el preoperatori immediat per reduir l’ansietat d’infants de 4 a 10 anys sotmesos en una cirurgia electiva. Metodologia: Per complir l’objectiu, es proposa un assaig clínic aleatoritzat amb dos grups d’un total de 88 infants. El grup intervenció rebrà una sessió amb un gos certificat abans d’entrar a quiròfan, mentre que el grup control rebrà l’atenció estàndard. L’ansietat s’avaluarà mitjançant l’escala m-YPAS validada en població espanyola i paràmetres fisiològics com la freqüència cardíaca, la freqüència respiratòria i la tensió arterial recollint-les abans i després de la intervenció amb animals. També es recollirà si han precisat de rescats de sedació durant la cirurgia. Resultats esperats: S’espera que els infants del grup intervenció mostrin una reducció significativa en la puntuació de l’escala m-YPAS, una menor necessitat de sedació i millor percepció de l’experiència per part de les famílies. Conclusions: L’estudi pretén generar evidència en aquest àmbit poc explorat i contribuir en el desenvolupament de protocols infermers que permetin una atenció més humanitzada. [spa] Introducción: La ansiedad preoperatoria es un problema habitual en la población pediátrica. Se estima que entre el 42 y el 75% de los niños que se someten a una cirugía la presentan con efectos tanto en el momento quirúrgico, en la inducción anestésica y dolor postoperatorio como en la dinámica familiar. Recientemente, se aplican diversas intervenciones no farmacológicas para abordarla, pero existe un vacío importante de evidencia en el preoperatorio inmediato. La terapia asistida con animales (TAA), recogida en la clasificación NIC, es una intervención enfermera con efectos documentados sobre la reducción del cortisol por lo que una disminución de ansiedad, pero poco estudiada en este contexto. Objetivo: El objetivo principal es evaluar la efectividad de la TAA durante el preoperatorio inmediato para reducir la ansiedad de niños de 4 a 10 años sometidos a una cirugía electiva. Metodología: Para cumplir con el objetivo, se propone un ensayo clínico aleatorizado con dos grupos de un total de 88 niños. El grupo intervención recibirá una sesión con un perro certificado antes de entrar en el quirófano mientras que el grupo control recibirá la atención estándar. La ansiedad se evaluará mediante la escala m-YPAS validada en población española y parámetros fisiológicos como la frecuencia cardíaca, la frecuencia respiratoria y la tensión arterial recogiéndolas antes y después de la intervención con animales. También se recogerá si precisaron de rescates de sedación anestesia durante la cirugía. Resultados esperados: Se espera que los niños y niñas del grupo intervención muestren una reducción significativa en la puntuación de la escala m-YPAS, una menor necesidad de sedación y mejor percepción de la experiencia por parte de las familias. Conclusión: El estudio pretende generar evidencia en este ámbito poco explorado y contribuir al desarrollo de protocolos enfermeros que permitan una atención más humanizada. [eng] Introduction: Preoperative anxiety is a common problem in the pediatric population. It is estimated that between 42% and 75% of children undergoing surgery experience it, with effects on the surgical procedure, anesthetic induction, postoperative pain, and family dynamics. Recently, various non-pharmacological interventions have been used to address this anxiety, but there is a significant lack of evidence regarding its use in the immediate preoperative period. Animal assisted therapy (AAT), included in the Nursing Interventions Classification (NIC), is a nursing intervention with documented effects on reducing cortisol levels and thus anxiety, but it has been understudied in this context. Objective: The main objective is to evaluate the effectiveness of AAT during the immediate preoperative period in reducing anxiety in children aged 4 to 10 years undergoing elective surgery. Methodology: To achieve this objective, a randomized clinical trial with two groups of a total of 88 children is proposed. The intervention group will receive a session with a certified dog before entering the operating room, while the control group will receive standard care. Anxiety will be assessed using the m-YPAS scale, validated in the Spanish population, and physiological parameters such as heart rate, respiratory rate, and blood pressure will be recorded before and after the intervention with animals. Whether rescue sedation was required during surgery will also be recorded. Expected results: It is expected that the children in the intervention group will show a significant reduction in their m-YPAS scale scores, a lower need for sedation, and a positive perception of the experience by their families. Conclusions: The study aims to generate evidence in this under-explored area and contribute to the development of nursing protocols that allow for more humanized care.
Explorar les percepcions dels pacients joves amb malaltia oncològica i els seus familiars en relació a la Planificació Compartida de l’Atenció
(2026) Pedro Ariete, Berta; Prats Arimon, Marta
[cat] Introducció: El càncer en adolescents i adults joves representa un repte sanitari rellevant, amb un fort impacte emocional, social i familiar. En aquest context, la Planificació Compartida de l’Atenció (PCA) esdevé una eina clau per promoure la presa de decisions compartida i respectar els valors i preferències del pacient, tot i que la seva implementació en població jove és encara limitada. Objectiu: Explorar les percepcions i experiències dels pacients joves amb malaltia oncològica avançada i dels seus familiars en relació amb la PCA, així com identificar factors, barreres i facilitadors associats a aquest procés. Metodologia: Estudi qualitatiu amb enfocament fenomenològic hermenèutic, realitzat a l’Institut Català d’Oncologia (ICO). La mostra inclourà pacients d’entre 15 i 39 anys amb càncer en estadi avançat i els seus cuidadors principals, seleccionats mitjançant mostreig per conveniència fins assolir saturació de dades. La recollida d’informació es farà mitjançant entrevistes semiestructurades individuals (pacients) i grups focals (familiars). Les dades seran enregistrades, transcrites i analitzades amb el programa ATLAS-ti mitjançant una anàlisi temàtica. Resultats esperats: Es preveu identificar percepcions diverses sobre la PCA, així com barreres i facilitadors per a la seva implementació en població jove. Conclusió: L’estudi pot aportar coneixement rellevant per adaptar la PCA a pacients joves i reforçar el paper de la infermera en la facilitació de converses i presa de decisions compartida, promovent una atenció més centrada en la persona. [eng] Introduction: Cancer in adolescents and young adults represents a significant healthcare challenge, with a strong emotional, social, and family impact. In this context, Advance Care Planning (ACP) is a key tool to promote shared decision-making and respect patients’ values and preferences; however, its implementation in younger populations remains limited. Objective: To explore the perceptions and experiences of young patients with advanced cancer and their families regarding ACP, as well as to identify influencing factors, barriers, and facilitators. Methodology: A qualitative study with a hermeneutic phenomenological approach will be conducted at the Catalan Institute of Oncology (ICO). The sample will include patients aged 15–39 with advanced cancer and their primary caregivers, selected through convenience sampling until data saturation is reached. Data will be collected through semi-structured individual interviews (patients) and focus groups (family members). Data will be recorded, transcribed, and analyzed using ATLAS-ti through thematic analysis. Expected results: The study is expected to identify diverse perceptions of ACP, as well as barriers and facilitators for its implementation in young populations. Conclusion: This study may provide relevant evidence to adapt ACP to young patients and strengthen the role of nurses in facilitating conversations and shared decision-making, promoting more person-centered care.
Reanimació amb Control de Danys (DCR) en el Xoc Hemorràgic per Trauma: Revisió Bibliogràfica de l'Evidència Actual i Aplicació Clínica.
(2026) Sánchez Romero, Emma; Bernárdez Gómez, J. (Javier)
[cat] Introducció: L'hemorràgia és la principal causa de mort en el trauma. Actualment, es reconeix que la resposta a la reanimació no depèn del volum de sang perduda, sinó de la persistència d'una hemorràgia activa. En aquest escenari, l'administració excessiva de cristal·loides augmenta la morbiditat, fet que ha impulsat la Reanimació amb Control de Danys (DCR) com l'estratègia òptima pel tractament del trauma crític. Objectius: Analitzar l’evidència científica sobre l’aplicació clínica de la DCR, identificar l'evolució de la "Tríada de la Mort" cap al "Diamant de la Mort" i concretar les intervencions infermeres clau per garantir una reanimació segura i eficaç. Materials i mètodes: S’ha realitzat una revisió bibliogràfica en diverses bases de dades. Mitjançant l’aplicació de criteris d’inclusió i exclusió, s’han seleccionat 18 articles, i s’han afegit 2 articles de referència internacional com a documentació complementària de suport. Resultats i discussió: La DCR es fonamenta en el control precoç del sagnat, lahipotensió permissiva i la reanimació hemostàtica (ràtios 1:1:1). L'evidència subratlla que l'excés de cristal·loides augmenta la mortalitat per dilució i acidosi. Així mateix, s’identifica la hipocalcèmia com l'element que transforma la tríadaclàssica en el "Diamant de la Mort". Conclusions: El pacient amb xoc hemorràgic és extremadament dinàmic i la sevasituació canvia minut a minut. És imprescindible que la infermeria conegui quan, com i per què actuar, aplicant protocols que permetin una detecció i tractament precoços. [eng] Introduction: Hemorrhage is the leading cause of death in trauma. Currently, it is recognized that the response to resuscitation does not depend on the total volume of blood lost, but rather on the persistence of active bleeding. In this scenario, excessive administration of crystalloids increases morbidity, which has driven Damage Control Resuscitation (DCR) as the optimal strategy for the treatment of critical trauma. Objectives: To analyze the scientific evidence on the clinical application of DCR, identify the evolution from the "Lethal Triad" to the "Diamond of Death," and specify key nursing interventions to ensure safe and effective resuscitation. Materials and methods: A literature review was conducted across several databases. By applying inclusion and exclusion criteria, 18 articles were selected, and 2 international reference articles were added as supplementary supporting documentation. Results and discussion: DCR is based on early bleeding control, permissive hypotension, and hemostatic resuscitation (1:1:1 ratios). Evidence underlines that excess crystalloids increase mortality due to dilution and acidosis. Likewise, hypocalcemia is identified as the element that transforms the classical triad into the "Diamond of Death." Conclusions: The patients with hemorrhagic shock are extremely dynamic, and their situation changes minute by minute. It is essential for nursing professionals to know when, how, and why to act, applying protocols that allow for early detection and treatment.
Entre el impacto y la intervención. Intervenciones enfermeras en pacientes politraumatizados prehospitalarios: una revisión bibliográfica.
(2026) Sánchez Arias, Ainoa; Bernárdez Gómez, J. (Javier)
[spa] Introducción: El politraumatismo representa una de las principales causas de morbimortalidad en emergencias. Las intervenciones en el lugar del accidente influyen en la supervivencia y evolución del paciente. En tales circunstancias, la enfermería desempeña un rol clave en la estabilización hemodinámica, fundamentado por la evidencia científica. Objetivos: Realizar una revisión bibliográfica sobre las intervenciones de enfermería más efectivas en el paciente politraumatizado en el ámbito prehospitalario, así como su relación con el tiempo de respuesta, el entorno asistencial y los factores contextuales. Material y métodos: Artículos de las bases de datos PubMed, CINAHL y Scopus, seleccionando los publicados en los últimos cinco años, tanto en inglés como en español. Resultados: De los 17 artículos seleccionados, 8 proceden de PubMed, 4 de Scopus y 5 de CINAHL, cumpliendo los criterios de inclusión y exclusión, y clasificándose según su objetivo. Se incluyen revisiones de alcance, sistemáticas, metasíntesis, narrativas y basadas en evidencia. Estudios observacionales, transversales y de cohortes multicéntricos. Discusión: La literatura coincide en la importancia del protocolo ABCDE/X-ABCDE. No obstante, los cuidados de enfermería adoptan un enfoque integral que incluye dimensiones psicoemocionales y comunicativas. Asimismo, factores como el tiempo de respuesta, el entorno y la coordinación interdisciplinar influyen significativamente en los resultados clínicos y en la intervención de enfermería. Conclusiones: La enfermería es clave en la valoración, priorización y estabilización. Es necesario reforzar la formación, la comunicación estandarizada y la investigación sobre su impacto en los resultados clínicos. [cat] Introducció: El politraumatisme representa una de les principals causes de morbimortalitat en emergències. Les intervencions al lloc de l'accident influeixen en la supervivència i l'evolució del pacient. En aquestes circumstàncies, la infermeria exerceix un rol clau en l'estabilització hemodinàmica, i són fonamentades per l'evidència científica. Objectius: Realitzar una revisió bibliogràfica sobre les intervencions d’infermeria més efectives en el pacient politraumàtic en l’àmbit prehospitalari, així com la seva relació amb el temps de resposta, l’entorn assistencial i els factors contextuals. Material i mètodes: Articles de les bases de dades PubMed, CINAHL i Scopus, seleccionant els publicats en els darrers cinc anys, tant en anglès com en castellà. Resultats: Dels 17 articles seleccionats, 8 provenen de PubMed, 4 de Scopus i 5 de CINAHL, complint els criteris d’inclusió i exclusió i classificant-se segons el seu objectiu. S'hi inclouen revisions sistemàtiques, metasíntesis, narratives i basades en evidència. Estudis observacionals, transversals i de cohorts multicèntrics. Discussió: La literatura coincideix en la importància del protocol ABCDE/X-ABCDE. No obstant això, les cures d’infermeria adopten un enfocament integral que inclou dimensions psicoemocionals i comunicatives. Així mateix, factors com el temps de resposta, l’entorn i la coordinació interdisciplinària influeixen significativament en els resultats clínics i en la intervenció d’infermeria. Conclusions: La infermeria és clau en la valoració, priorització i estabilització. És necessari reforçar la formació, la comunicació estandarditzada i la investigació sobre el seu impacte en els resultats clínics. [eng] Introduction: Multiple trauma is a leading cause of morbidity and mortality in emergency settings. Interventions at the scene of the accident impact patient survival and recovery. In such situations, nursing plays a vital role in the hemodynamic stabilization of the patient, and these actions must be supported by scientific evidence. Objectives: To review the most effective nursing interventions for polytrauma patients in the pre-hospital setting, and examine their relationship with response time, the care environment, and contextual factors. Materials and methods: Articles from PubMed, CINAHL, Scopus, and ResearchGate were selected, focusing on those published in the last five years, in both English and Spanish. Results: Of the 17 selected articles, 8 were from PubMed, 4 from Scopus, and 5 from CINAHL; all met the inclusion and exclusion criteria and were classified based on their objective. The articles included scoping, systematic, meta-synthesis, narrative and evidence-based reviews, as well as observational, cross-sectional, and multicenter cohort studies. Discussion: The literature agrees on the importance of the ABCDE/X-ABCDE protocol. However, nursing care takes a holistic approach, incorporating psycho-emotional and communication aspects. Additionally, factors such as response time, the environment, and interdisciplinary coordination greatly influence clinical outcomes and nursing interventions. Conclusions: Nursing plays a vital role in assessment, prioritization, and stabilization. There is a need to enhance training, standardize communication, and conduct research on its impact on clinical outcomes.
Efectivitat d’un programa d’higiene menstrual en adolescents: assaig clínic aleatoritzat
(2026-05-13) Benet Polo, Laia; Laserna Jiménez, Cristina
[cat] Introducció: Malgrat que la salut menstrual és un dret humà fonamental, l'estigma sociocultural i la manca d'educació formal perpetuen, igualment, mites i desigualtats. Davant d'una alfabetització menstrual insuficient i informal, emergeix la necessitat d'institucionalitzar la intervenció de la infermera a l'escola com a eix per garantir un coneixement rigorós, inclusiu i promotor de la salut. Objectius: Determinar l’efectivitat d’una intervenció educativa infermera sobre coneixements, mites, emocions negatives i habilitats de la higiene menstrual en una població d’alumnes d’un institut d’entre 11 i 14 anys (5è i 6è de Primària i 1r i 2n d’ESO). Metodologia: Es proposa un estudi d’intervenció experimental aleatoritzat amb grup intervenció i grup control. La mostra s'estima en un total de 208 alumnes, distribuïts en 26 alumnes per grup: quatre grups intervenció i quatre grups control, abastant des de 5è de Primària fins a 2n. La intervenció consisteix en un programa d’educació menstrual radicat en el Pla d'Equitat Menstrual de la Generalitat de Catalunya, estructurat en tres sessions de 60 minuts. S'avaluaran quatre variables dependents pre i post intervenció: coneixements, mites, emocions i habilitats d'higiene. A més, la satisfacció també serà quantificada post intervenció. L'anàlisi de dades inclourà proves descriptives univariants, t de Student per a mostres aparellades i independents (o proves no paramètriques segons normalitat) i un model ANCOVA per ajustar els resultats per la puntuació basal i el curs escolar. Resultats esperats: Es preveu una millora significativa en l'alfabetització en salut menstrual en el grup intervenció respecte al control. Així mateix, s'espera una elevada acceptabilitat del programa, amb una satisfacció superior al 80%, consolidant la figura de la infermera d’atenció primària com a referent clau en l'educació i la promoció de la salut a les escoles. [eng] Introduction: Although menstrual health is an essential human right, sociocultural stigma and lack of formal education also perpetuate myths and inequalities. Faced with unsatisfactory and informal menstrual literacy, the need to institutionalize the intervention of the nurse in school emerges as an axis to guarantee rigorous, inclusive and health-promoting knowledge. Objectives: To determine the effectiveness of a nursing educational intervention on knowledge, myths, negative emotions and skills of menstrual hygiene in a population of students in 5th and 6th grade of Primary and 1st and 2nd grade of Secondary Education. Methodology: A quasi-experimental intervention study with a control group and an intervention group is proposed. The sample is estimated at a total of 208 students, distributed in 26 students per group: four intervention groups and four control groups, ranging from 5th grade of Primary to 2nd grade. The intervention lies in a menstrual education program based on the Menstrual Equity Plan of the Generalitat de Catalunya, structured in three 60-minute sessions. Four dependent variables will be evaluated pre and post intervention: knowledge (METCON), myths, emotions (MSI) and hygiene skills. Moreover, satisfaction will also be rated but only post intervention. Data analysis will include univariate descriptive tests, Student's t for paired and independent samples (or non-parametric tests according to normality) and an ANCOVA model to adjust the results for baseline score and school year. Expected results: A deep improvement in education is expected in the intervention group compared to the control. Likewise, a high acceptability of the program is awaited, with a satisfaction rate above 80%, consolidating the figure of the primary care nurse as a key reference in education and health promotion in schools.
Intervencions infermeres en el maneig del dolor en pacients en edat pediàtrica al servei d'urgències
(2026) Delgado Palau, Ana; Bernárdez Gómez, J. (Javier)
Introducció: Al servei d’urgències pediàtriques és habitual la realització de procediments invasius que poden generar dolor en infants. Aquest no és només una resposta física, sinó que també implica altres aspectes emocionals, com l’ansietat i la por. El paper de les infermeres és fonamental pel maneig del dolor, i ho fan mitjançant intervencions tant farmacològiques com no farmacològiques durant els procediments. Objectius: Identificar les intervencions infermeres més eficaces pel maneig del dolor en pacients en edat pediàtrica al servei d’urgències. Metodologia: S’ha realitzat una revisió bibliogràfica a les bases de dades PubMed, CINAHL i BVS-LILACS, aplicant els criteris d’inclusió i exclusió seleccionats prèviament. S’han seleccionat un total de 16 articles per respondre als objectius del treball. Resultats: Els estudis mostren que el dolor i l’ansietat durant procediments invasius estan influenciats per factors com l’edat, la presència familiar i l’entorn hospitalari. També s’observa que tant les intervencions farmacològiques com les no farmacològiques són eficaces en el control del dolor en infants, i la combinació d’ambdues obté millors resultats. Les tècniques de distracció destaquen per la seva utilitat i fàcil aplicació en aquest departament. Pel que fa a les noves tecnologies, els resultats són variables i no concloents. Conclusions: Les intervencions infermeres són fonamentals per a reduir el dolor i l’ansietat dels infants durant procediments invasius. No s’ha trobat evidència que existeixi una tècnica superior a totes les altres, sinó que cal utilitzar la més adequada per a cada situació. Tot i això, és necessari continuar investigant per reforçar l’evidència, especialment pel que fa al rol infermer, als adolescents i a les noves tecnologies.
Abordatge de la infermera d’atenció primària en la soledat en persones fràgils de risc: Revisió bibliogràfica
(2026) Ribas Bergas, Margalida; Laserna Jiménez, Cristina
Introducció: La soledat en persones grans fràgils constitueix un problema de salut pública amb un impacte en el benestar físic, mental i social. En aquest context, la infermera d’atenció primària té un paper clau en la seva detecció i abordatge. Objectiu: Analitzar el rol de la infermera d’atenció primària en la detecció, prevenció i abordatge de la soledat en persones grans fràgils. Metodologia: Es va realitzar una revisió bibliogràfica amb cerca sistematitzada en les bases de dades Pubmed, CINAHL i Scopus, seguint el model PICO en un període de 10 anys entre gener de 2016 i gener de 2026. El procés de selecció d'articles es va fer segons criteris d'inclusió: persones grans de 60 anys o més i intervencions dirigides a la detecció, prevenció o reducció de la soledat. Resultats: Es van incloure un total de 7 estudis. Les intervencions infermeres identificades en la detecció, prevenció i abordatge de la soledat en persones grans fràgils, tant de tipus individual com grupal, van mostrar en general una reducció de la soledat i una millora del suport social percebut i del benestar emocional, malgrat la variabilitat identificada segons el tipus i la durada de les intervencions. Conclusions: Les intervencions coordinades per infermeria d’atenció primària són una estratègia viable per abordar la soledat en persones grans fràgils. No obstant això, l'evidència disponible és limitada i requereix de més estudis, especialment en l'àmbit preventiu, així com intervencions més sostingudes i integrades en la pràctica assistencial.
Del punt d'extracció al laboratori: errors preanalítics en el camí i recomanacions per una pràctica infermera segura
(2026-01) Roses Simó, María Rosa; Calero Molina, Esther
Introducció: Els errors preanalítics (EP) comprometen la validesa dels resultats, incrementen el rebuig de mostres i les noves extraccions, i poden endarrerir decisions clíniques. Infermeria hi té un rol central perquè intervé en la identificació del pacient, la recollida, la manipulació immediata, el registre i el transport. Objectiu: Identificar els errors preanalítics més rellevants en la pràctica infermera, els factors que n’afavoreixen l’aparició i les intervencions estandarditzades descrites per prevenir-los. Mètodes: Revisió bibliogràfica estructurada amb cerca a bases de dades complementada amb cerca secundària amb Intel·ligència artificial (IA) OpenEvidence. Es van incloure 17 publicacions i es va realitzar una extracció d’errors, factors i recomanacions. Resultats: Els errors més reportats van ser l’hemòlisi i la mostra coagulada, juntament amb preparació del pacient, deficiència en dades (hora recollida, condicions), identificació, etiquetatge, dades demogràfiques (emergent error en pacient transgènere), sol·licituds incompletes, tubs de mostra incorrectes, volum inadequat (de tubs i orines 24 h) i de relació anticoagulant-sang, contaminació (microorganismes en hemocultius/ hisops, d’additius per ompliment desordenat de tubs, perfusions de catèter intravenós perifèric – PIC-, aire en gasometries), emmagatzematge inadequat i incidències logístiques (manca de centrifugació, inadequat temps, temperatura i vibració en el transport, p. ex. en tubs pneumàtics). S’associen factors de variabilitat del procediment per manca d’estandardització, formació i competència, pressió assistencial, manca comunicació entre professionals i limitacions d’equipament (important en l’estabilitat d’anàlits com en tests tolerància oral de glucosa en gestants), així com manca de control de qualitat i proves a peu de llit -POCT-. Es recullen recomanacions. Conclusions: La reducció dels EP requereix un enfocament de sistema basat en protocols, competència actualitzada i monitoratge amb indicadors amb retroalimentació del laboratori al punt d’extracció i reforçament d’informació al pacient.Tot plegat sosté les millores en la qualitat de la mostra i, en conseqüència, la seguretat pel pacient.
Abordatge infermer a pacients neurocrítics portadors de drenatge ventricular extern
(2025-06) Barrera Barón, Clara; Melero García, Ángeles
Introducció: Els drenatges ventriculars externs (DVE) són dispositius clau en l’abordatge de diverses patologies neurològiques en pacients crítics, ja que permeten controlar la pressió intracranial i drenar el líquid cefalorraquidi. Malgrat els seus beneficis, el seu ús comporta riscos importants, com infeccions o obstruccions, sovint relacionats amb una manipulació incorrecta. Per això, és essencial que el personal d’infermeria disposi d’una formació específica per garantir una gestió òptima. Objectius: Analitzar el paper de la infermeria en el maneig del pacient neurocrític amb DVE, descrivint les cures específiques i identificant les complicacions més freqüents per prevenir-les de manera efectiva. Materials i mètodes: S’ha realitzat una revisió sistemàtica mitjançant la cerca d’articles a diverses bases de dades com Pubmed, Scielo, Dialnet i Google Scholar, tant en Resultats: Es van seleccionar 14 articles tenint en compte els criteris d’inclusió i exclusió preestablerts. Discussió: Hi ha consens en el paper actiu de la infermeria en la gestió del DVE, destacant la importància de protocols estandarditzats, formació contínua i vigilància rigorosa per prevenir complicacions. Tot i algunes diferències en enfocaments i dispositius emprats, la majoria d’estudis coincideixen en la necessitat d’una atenció segura i basada en l’evidència. Conclusions: La correcta gestió infermera del DVE redueix les complicacions i millora la seguretat i evolució del pacient neurocrític. La formació específica i l’aplicació de protocols són essencials per garantir una atenció de qualitat.
Impacte d'un consell breu d'infermeria en persones amb esteatosi hepàtica a atenció primària
(2025-06-02) Maranillo Arza, Alba; Fabrellas i Padrès, Núria , Cristina Laserna Jiménez
Antecedents: Les causes més comunes de malaltia hepàtica són el consum excessiu d’alcohol, l’acumulació de greix al fetge, la infecció viral i el consum de drogues. L’esteatosi hepàtica afecta aproximadament un 30% de la població. La detecció precoç és essencial per evitar fases irreversibles del dany hepàtic. L’elastografia transitòria és la tècnica validada no invasiva pel diagnòstic de fibrosi i esteatosi. En l’Atenció Primària el paper de les infermeres és clau en l’Educació per la Salut. S’ha de considerar el consell breu d’infermeria sistematitzat (5 - 10 minuts) sobre el consum d’alcohol, la dieta i l’activitat física com una eina per a la promoció de la salut hepàtica procurant canvis en els estils de vida.
Intervencions infermeres en el maneig de la coinfecció de VIH i tuberculosi
(2025) Dalama Sánchez, Emma; Capón, Alicia
[cat] La tuberculosi (TB) és una malaltia transmissible de declaració obligatòria i una infecció oportunista que afecta amb més freqüència o gravetat en casos d’immunodeficiència, com és la infecció per VIH. Les persones que viuen amb VIH tenen setze vegades més probabilitats de contagiar-se de TB que les persones sense VIH, essent la TB la principal causa de mort.
Impacte d'una intervenció vivencial i psicoeducativa per a familiars en el benestar d'adolescents amb TDAH
(2025-04) Riudavets Pons, Marina; Rolduà Ros, Júlia
Introducció: El TDAH és una patologia del neurodesenvolupament caracteritzada per dèficit d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat. Afecta un 5% de nens i adolescents, impactant la seva qualitat de vida. L’entorn familiar i diversos tractaments poden modular la simptomatologia. El projecte es basa en una intervenció vivencial i psicoeducativa, conformada de dues sessions de realitat virtual i sis sessions educatives per a pares d’adolescents amb TDAH. Objectiu: Avaluar l’efectivitat d’una intervenció vivencial i psicoeducativa a familiars d’adolescents amb TDAH en la millora del nivell de concentració en els estudis, nivell d’ansietat i depressió, grau d’hiperactivitat o impulsivitat i autoestima en els adolescents. Metodologia: L’estudi, de disseny quasi experimental sense grup control, es durà a terme al Centre de TDAH del Vallès i tindrà una duració de sis mesos. La mostra estarà formada per 40 adolescents (10-19 anys) en fase inicial de diagnòstic de TDAH (<1 any del diagnòstic), seleccionats mitjançant mostreig per conveniència. Inicialment, es durà a terme una prova pilot amb una mostra reduïda. Els adolescents respondran 4 escales de valoració prèvies i posteriors a la intervenció (Test d’Atenció D2, Escala de Goldberg, Escala de Conners i Escala de Rosenberg). Per avaluar l’eficàcia de la intervenció, l’anàlisi de dades es portarà a terme amb el programa estadístic SPSS 27. Resultats esperats: S’espera una millora en les variables d’estudi i, per tant, una millor qualitat de vida dels adolescents. A més, la futura integració de les famílies en el tractament del trastorn.

Examinar

Enviaments recents