Carregant...
Fitxers
Tipus de document
ArticleVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/168702
Les africades i la representació fonològica no-lineal: estructures de contorn
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
Un dels punts que més problemes planteja a l'hora de descriure i analitzar els sons del català és la qüestió de les africades, sobretot perquè sovint es realitzen amb la part oclusiva allargada, o geminada. Mascaró (1984b) ens dóna una solució a aquest problema a partir de la representació fonològica que la teoria autosegmental ha proposat per a les africades. La seva anàlisi, però, seguint la tradició de Milà i Fontanals, Fabra i Coromines, suposa que les africades són llargues almenys en posició postvocàlica i, consegüentment, assumeix que ja subjacentment les africades són llargues en aquesta posició. L'anàlisi que es presenta en aquest article també es basa en el tractament autosegmental de les africades.
Matèries (anglès)
Citació
Citació
LLORET, Maria-rosa. Les africades i la representació fonològica no-lineal: estructures de contorn. _Els Marges: revista de llengua i literatura_. 1992. Vol. 46, núm. 47-63. [consulta: 21 de gener de 2026]. ISSN: 0210-0452. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/168702]