Anàlisi dels canvis cromosòmics a llarg termini en poblacions naturals de "Drosophila suboscura" i la seva relació amb el possible canvi climàtic global.

Abstract

L'objectiu general d'aquest treball ha estat l'estudi dels canvis a llarg termini del polimorfisme cromosòmic per inversions de Drosophila subobscura en poblacions europees, i la seva possible relació amb el canvi climàtic global del planeta. El polimorfisme cromosòmic de D. subobscura, constitueix un mecanisme genètic d'adaptació ràpida a l'ambient que dóna a l'espècie una flexibilitat adaptativa, com va posar de manifest el fet que a les poblacions colonitzadores de Nord-amèrica i Sud-amèrica s'establissin clines latitudinals per les freqüències de determinades inversions seguint el mateix patró que les existents a la regió paleàrtica. Per tant és probable que aquest polimorfisme respongui a algun factor o factors ambientals correlacionats amb la latitud, com pot ser la temperatura. Així doncs s'ha volgut comprovar si aquest polimorfisme es pot considerar un bon marcador genètic dels canvis en els ecosistemes tant d'origen natural com provocats per l'acció humana. Es van seleccionar tretze poblacions europees que ja haguessin estat mostrejades com a mínim 15 anys enrera, i es van obtenir les mostres de cadascuna en la mateixa localitat i època de l'any que la mostra antiga. Es va determinar la composició i diversitat d'espècies del gènere Drosophila en dotze de les mostres obtingudes, per tal d'obtenir una estimació de la biodiversitat. Per altra part, es van caracteritzar les poblacions mitjançant les freqüències de les inversions o ordenaments existents en cada cromosoma i per a cada població es va comparar el polimorfisme cromosòmic actual amb el de les mostres antigues. En analitzar la variació en l'espai d'aquest polimorfisme, es va comprovar l'existència de clines latitudinals en les mostres noves, equivalents a les trobades en les mostres antigues. Quan es va estudiar el polimorfisme cromosòmic en les mostres noves es van trobar tres noves inversions (U13, E22 i E23) que no havien estat descrites anteriorment. També es van detectar per primera vegada ordenaments al continent europeu que fins aleshores només s'havien trobat al nord d'Àfrica, a les Canàries i a Madeira. En comparar el polimorfisme entre les mostres noves i velles per cada població es van trobar diferències significatives en les freqüències dels ordenaments per tots els cromosomes excepte pel J. Les diferències significatives d'aquest polimorfisme detectades en l'espai entre poblacions, tant en les mostres antigues com en les noves és deguda a les clines latitudinals que presenten els diversos ordenaments cromosòmics. Es va observar que la distància genètica entre les mostres noves era menor que entre les antigues, la qual cosa indica que les diferències entre poblacions han tendit a fer-se menors al llarg del temps. Es va voler comprovar si a cada població havia disminuït la freqüència d'aquells ordenaments típics de latituds fredes i, de manera corresponent, si havia augmentat la freqüència d'aquells típics de les latituds càlides, a fi i efecte de relacionar aquests canvis amb el possible escalfament global del planeta. El conjunt de totes les poblacions presentava aquesta tendència clarament, i també quan les poblacions s'agrupaven en atlàntiques, mediterrànies i centreeuropees. Es pot concloure que el polimorfisme cromosònic de D. subobscura ha canviat sistemàticament durant els darrers 14 a 47 anys, i que els canvis poden ser deguts a canivs en factors climàtics correlacionats amb la latitud, molt probablement la temperatura.