Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/98500
La polèmica de l’ateisme de Fichte
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[cat] Aquesta tesi té per objectiu la interpretació dels principals textos de la polèmica de l'ateisme de Fichte des d'un punt de vista estrictament filosòfic. En aquest sentit, segueix la recomanació que fa el propi autor: abans de fer un judici sobre els textos, cal dominar els fonaments de la seva filosofia. En un primer moment s'estudia la gènesi dels principis del sistema filosòfic de Fichte, la Doctrina de la Ciència, des de l'evolució de la filosofia transcendental que Kant introdueix amb les seves tres crítiques, en especial pel que fa a conceptes com ara l'apercepció transcendental, la llibertat, la imaginació productiva, i en general, la seva concepció de l'intel.ligible. Se segueix aquesta evolució a partir de les qüestions obertes en l'immediat debat postkantià, atenent especialment a les aportacions de Reinhold, Maimon i Schulze, així com als textos de Fichte (ressenyes, lliçons, cartes...) que manifesten la gestació del seu sistema com a concepció original de la filosofia transcendental, fins arribar a les obres publicades Sobre el concepte de Doctrina de la Ciència i especialment el Fonament de tota la Doctrina de la Ciència. Amb aquesta primera part del meu treball, s'assoleix una comprensió sobre allò essencial en el projecte fonamentador de Fichte: la deducció de les formes de consciència a partir de la intuïció intel.lectual de la Joïtat en la seva relació amb un No-Jo que se li oposa. En un segon moment, veiem l'aplicació d'aquesta fonamentació en l'àmbit pràctic, el de la llibertat humana. Atenem així, d'una banda, a la deducció de la llei moral des del principi del Jo, en un nou pas per completar les mancances fonamentadores del sistema kantià; d'altra banda, a la necessària inserció de la llibertat de l'agent moral en el sistema intel.ligible de les llibertats dels altres, cosa que permet a Fichte desenvolupar una original teoria de la relació intersubjectiva. En aquest sentit analitzem les obres immediatament posteriors al Fonament de la Doctrina de la Ciència, el Fonament del Dret Natural, i en especial la Doctrina moral i la nova formulació del fonament que representa la Doctrina de la Ciència nova methodo, atès que constitueixen el context sistemàtic de les idees que Fichte manifesta en els textos de la polèmica de l'ateisme. En el tercer capítol, treballo els propis textos de la polèmica, tant pel que fa a l’aclariment de l’ocasió que els origina històricament i les seves conseqüències, com pel que fa a la qüestió central de la comprensió, des de la filosofia transcendental, de les idees allà exposades, amb especial èmfasi en la diferència respecte a les idees de Kant, sobretot pel que fa al concepte intel.ligible del Bé Suprem. Això ens ajuda a comprendre la discussió de Fichte: d’una banda, tot prenent distància amb Forbergi, de l’alta, en la seva constant recerca de la causa de la incomprensió que manifesten els crítics del seu pensament. Afegim a l’anàlisi un text no publicat en l’època, que resulta molt esclaridor respecte al nivell de maduració que té la filosofia de la religió de Fichte que es reflecteix en les obres de la polèmic: les lliçons de metafísica de Fichte sobre l’obra del filòsof Platner. La part final de la tesi investiga el moment culminant de la polèmica, que arriba amb la intervenció del respectat Jacobi en una demolidora carta. Analitzem les diferències dels sistemes dels dos pensadors, així com la reacció de Fichte a la carta. Aquesta reacció serà clau per a l’evolució del pensament fitcheà: quan Fichte respon a l’atac dels seus adversaris (basat en la confusió entre l’ordre intel.ligible de les llibertats i Déu), i a l’atac de Jacobi (que l’acusa de nihilisme, i defensa la creença en detriment de la raó com a base de la comprensió adequada de la realitat), apareixeran els primers canvis que apunten a una revisió de les idees del període de Jena. Trobem prou raons per tant per defensar que aquests eixos temàtics si més no poden comptar-se entre els motius que faran que es desplaci la qüestió de la Doctrina de la Ciència des de la fonamentació de la consciència finita a partir del Jo i les seves activitats vers el món, a un nivell previ d’aclariment de la relació que té la pròpia Doctrina de la Ciència amb l’Absolut, tema de reflexió de les primeres formulacions de la Doctrina de la Ciència a Berlin, que serveixen de base teòrica de la primera exposició pública de la filosofia de la religió de Fichte, l’Exortació a la vida benhaurada. Aquesta transició del sistema de l´època de Jena cap al sistema de l’època de Berlín es comença a apuntar en l’obra La Destinació de l’Home, que és objecte d’anàlisi de la darrera part de la nostra tesi.
Descripció
Matèries (anglès)
Citació
Citació
COLETES CAUBET, Ramon. La polèmica de l’ateisme de Fichte. [consulta: 11 de desembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/98500]