Debat intern sobre l’autogestió d’una colla de diables

Abstract

Espurnes i fum, espetecs i percussió, olor de pólvora. Al veure l’actuació d’una colla de diables solem veure un espectacle de carrer dut a terme per unes persones disfressades de qualsevol element que remeti a l’Avern. Rere aquesta aparença festiva, però, s’hi troba tot l’entramat d’un sistema organitzatiu autogestionat, de formes i estils diversos, que fa possible aquestes actuacions públiques. El treball que presento analitza aquestes formes d’autoorganització en una colla de diables caracteritzada per l’absència de càrrecs formals des de la seva fundació. Aquesta investigació s’ha dut a terme en el marc d’un procés de reflexió intern sobre l’autogestió de la colla i d’elaboració d’una nova proposta de funcionament organitzatiu. Per a abordar aquest plantejament hi ha hagut una base fonamental d’observació participant que, acompanyada de les entrevistes, reflecteix la identificació dels lideratges pragmàtics els quals, en bona part, reclamen una major burocratització interna de la colla. Tot i així aquesta burocratització s’explica i es vol legitimar a partir d’un discurs d’enaltiment dels valors de l’assemblearisme i de la necessitat de la seva cura i conservació. Sense renunciar a les relacions d’homologia entre els/les membres.