Columnes i milícies catalanes al front d’Aragó

Abstract

Tal com diu l’escriptor anglès George Orwell, que lluità al front d’Aragó en una milícia del POUM: «Seria completament impossible d’escriure la Guerra Civil espanyola des d’un punt de vista purament militar. Fou sobretot una guerra política».1 Amb aquesta rotunda afirmació Orwell deixa clar que la Guerra Civil Espanyola va tenir un alt contingut polític, apart del contingut militar inherent a qualsevol conflicte armat. Les milícies reflecteixen clarament aquesta vessant militar amb l’afegitó característic d’una politització enorme que buscava la creació d’un exèrcit de voluntaris capaços d’enfrontar-se als facciosos revoltats. Cal recordar que aquestes forces civils i totalment voluntàries van sorgir del si de partits i sindicats. Aquestes milícies han estat sovint mitificades tant negativament com positivament; identificades i elogiades com “el poble en armes” amb una aura d’heroïcitat i de misticitat o per altra banda han estat culpades de la derrota per no seguir una estructura militar clàssica. És per això, que amb aquest treball es pretén de manera modesta analitzar les situacions polítiques que van condicionar el sorgiment d’aquestes forces obreres i sobretot entendre la seva aparició, la seva mitificació, les tasques que van desenvolupar al llarg de la seva curta existència, i la militarització posterior que va suposar la seva fi en integrar-se a l’Exèrcit Popular de la República. Endinsant-nos amb el fenomen de les milícies intentarem donar resposta a qüestions com ara: Què van ser les columnes i milícies i perquè es van formar? Qui les integrava? Quin material bèl·lic tenien a la seva disposició? Quines accions van fer durant la contesa? Aquestes són algunes de les preguntes que aquest treball vol estudiar basant-se en la bibliografia, recerques i testimonis existents.