Treballs Finals de Grau (TFG) - Història

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/49711

Treballs Finals del Grau d'Història de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 246

GÉNERO, TERRITORIOS Y RESISTENCIAS. La participación de las mujeres indígenas en el movimiento zapatista: autonomía, derechos y redefinición de la lucha feminista en los Estados Unidos Mexicanos (1994-2025)
(2026-06-01) Sanchón González, Matías; Pagnotta, Chiara
[spa] Este trabajo final de grado analiza el levantamiento del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) desde una perspectiva histórica y social, atendiendo a las causas estructurales que favorecieron su aparición en un contexto marcado por la desigualdad, la exclusión y la marginalización de los pueblos indígenas en los Estados Unidos Mexicanos. La investigación examina la participación de las mujeres indígenas dentro del movimiento zapatista, destacando cómo su incorporación al espacio político y comunitario permitió cuestionar los roles tradicionales de género, aunque sin eliminar las estructuras patriarcales existentes. De igual manera, se estudia la experiencia de las mujeres zapatistas como una forma de resistencia frente a las opresiones de género, raza y clase. Finalmente, el trabajo analiza la influencia de estas luchas en la consolidación del feminismo descolonial en los Estados Unidos Mexicanos y América Latina, mostrando cómo las prácticas de autonomía, defensa del territorio y recuperación de saberes comunitarios contribuyeron a cuestionar los modelos feministas hegemónicos y a construir nuevas formas de entender la emancipación femenina desde perspectivas indígenas y comunitarias. [eng] This bachelor’s thesis analyzes the uprising of the Zapatista Army of National Liberation (EZLN) from a historical and social perspective, focusing on the structural causes that contributed to its emergence within a context marked by inequality, exclusion, and the marginalization of Indigenous peoples in Mexico. The research examines the participation of Indigenous women within the Zapatista movement, highlighting how their incorporation into political and community spaces allowed them to challenge traditional gender roles, although it did not completely eliminate existing patriarchal structures. Furthermore, the study explores the experience of Zapatista women as a form of resistance against intersecting forms of oppression based on gender, race, and class. Finally, the work analyzes the influence of these struggles on the consolidation of decolonial feminism in Mexico and Latin America, demonstrating how practices of autonomy, territorial defense, and the recovery of community-based knowledge contributed to challenging hegemonic feminist frameworks and developing new ways of understanding women’s emancipation from Indigenous and communal perspectives.
L’higienisme a Espanya (1833-1923), un estat de la qüestió
(2026-06-01) Artisan Garcia, Sílvia; Borrell Cairol, Mònica
[cat] El treball exposa l’evolució del tractament historiogràfic de l’higienisme espanyol entre els segles XIX i XX, des de la dècada de 1960 fins a l’actualitat. Per fer-ho, el treball s’estructura en les temàtiques principals que ha estudiat l’higienisme, per tal d’extreure’n les principals tesis, debats i altres consideracions que ha fet la historiografia. Es veurà com l’higienisme s’entén com un producte de la revolució industrial, el qual pretenia solucionar, o pal·liar, les seves conseqüències més nefastes, amb l’objectiu únic de mantenir el sistema i controlar les classes populars. A partir d’aquesta tesi, però, es poden analitzar des de múltiples perspectives les eines, els grups socials, les mesures i les principals tesis esgrimides per aconseguir aquest fi. [eng]This paper presents the evolution of the treatment of the historiography on the Spanish hygienic movement between the 19th and 20th centuries, since the decade of 1960 until the present day. The structure of this paper is based on the main topics which have studied the hygienic movement to extract the main thesis, discussions, and other historiographic considerations. It will be noticed that the hygienic movement is understood as a product of the industrial revolution that aimed to solve, or mitigate, its worst consequences, with the only objective of maintaining the system and controlling the lower classes. Based on this thesis, the tools, social groups, measures and theses used to achieve this objective can be analysed from multiple perspectives.
La realitat dels gladiadors, els grans protagonistes dels espectacles de l'Antiga Roma
(2026-09-14) Farràs Sala, Lluís; Garcés i Estalló, Ignasi
[cat] Els gladiadors van ser uns dels grans protagonistes dels espectacles romans, on la finalitat dels combats anava més enllà d’entretenir els espectadors, sent una eina política essencial. La vida i els combats en què participaven els gladiadors són dos elements molt complexos, on tot el que girava al voltant dels esmentats tenia una organització i una finalitat concreta, tot això tenia com a objectiu oferir uns espectacles amb la màxima qualitat possible, fet que interessava sobretot als poderosos. Aquest treball cerca endinsar-se en el seu règim de vida, paradoxalment superior en alguns aspectes al que gaudia la major part de la població, fet que els beneficiava tant dins com a fora de l’arena; en definitiva es vol estudiar l’entorn que els envoltava per entendre millor la societat romana. També es prestarà atenció al fet que els espectacles va ser un fenomen que va anar evolucionant, adaptant-se a les circumstàncies i a les necessitats. [eng]The gladiators were one of the great protagonists of the Roman spectacles, where the purpose of the combats went beyond entertaining the spectators, they were an essential political tool. The life and the combats in which the gladiators participated are two very complex elements, where everything that revolved around them had an organization and a specific purpose, all this was aimed at offering spectacles with the highest possible quality, a fact that interested especially the powerful. This work seeks to delve into their lifestyle, paradoxically superior in some respects to that enjoyed by the majority of the population, a fact that benefited them both inside and outside the arena; in short, we want to study the environment that surrounded them to better understand Roman society. Attention will also be paid to the fact that the spectacles was a phenomenon that was evolving, adapting to the circumstances and needs.
La transició postimperial a la Gàŀlia: la caiguda de Roma i l’establiment de la dinastia merovíngia
(2026-09-08) Cárdenas Reixats, Marc; Ballestín Navarro, Xavier, 1963-
[cat] La caiguda de l’Imperi Romà és una qüestió que ha fascinat als historiadors durant molts segles. La concepció historiogràfica d’aquest període ha sigut extremadament variada i ha canviat al llarg del temps. La historiografia ha anat d’una idea d’un coŀlapse – o renovació – total de la civilització, acompanyada de perspectives essencialistes i nacionalistes romàntiques dels diferents pobles i grups ètnics que estigueren involucrats en aquest període, a una visió més matisada d’aquesta, si bé encara hi ha controvèrsies, puix el grau en què hi hagué una continuïtat total, i en què la caiguda de l’Estat romà a Occident va afectar la qualitat de vida són coses encara debatudes avui dia. Particularment, però, utilitzo l’exemple de la dinastia merovíngia per a exemplificar la transició del govern romà a l’administració postimperial, particularment en com les innovacions que van aparèixer en el govern postimperial sorgeixen d’una evolució natural de les estructures romanes precedents. [eng]The fall of the Roman Empire is a topic that has fascinated historians for many centuries. The historiographical conception of this period has been extremely varied and has changed throughout the years. Historiography has gone from the idea of a total collapse – or renewal – of civilization, accompanied by essentialist and romantic nationalist views of the different peoples and ethnic groups involved in this period, to a much more nuanced vision of it, albeit controversies still remain, as the degree to which there was total continuity, and to which the fall of the Roman state in the West affected the quality of life are things that are still debated today. Particularly, however, I use the example of the Merovingian dynasty to exemplify the transition from Roman government to post-imperial administration, particularly in the ways that the innovations appearing in postimperial government arise from the natural development of formerly Roman structures.
Les Assemblees de Pau i Treva. L’origen del pactisme català
(2026-06-01) Ferreres Salvet, Lluís; Costa Badia, Xavier
[cat] Aquest treball analitza les Assemblees de Pau i Treva i el seu possible paper dins el procés de formació del pactisme català medieval. A partir de l’estudi del context històric dels segles XI i XII i de les diferents interpretacions historiogràfiques, s’examinen les principals línies d’anàlisi sobre el significat polític, social i jurídic d’aquestes assemblees. L’estudi posa una especial atenció en la relació entre els mecanismes de regulació de la violència, el desenvolupament de pràctiques basades en el jurament, el consens i l’acord col·lectiu, i la seva possible evolució cap a formes posteriors de limitació i regulació del poder. En aquest sentit, l’estudi permet reflexionar sobre el procés històric que, des de les Assemblees de Pau i Treva, condueix progressivament a la consolidació d’institucions representatives com les Corts de Catalunya i la Diputació del General (Generalitat). [eng] This paper examines the Peace and Truce Assemblies and their possible role in the formation of medieval Catalan pactism. Drawing upon the historical context of the eleventh and twelfth centuries, as well as different historiographical interpretations, it explores the principal lines of analysis concerning the political, social and legal significance of these assemblies. Particular attention is devoted to the relationship between mechanisms for the regulation of violence, the development of practices based on oath-taking, consensus and collective agreement, and their possible evolution into later forms of limitation and regulation of power. In this regard, the study invites reflection on the historical process through which the Peace and Truce Assemblies progressively contributed to the consolidation of representative institutions such as the Catalan Courts and the Deputation of the General (Generalitat).
LOS OLORES Y PERFUMES EN ROMA, DESDE UNA PERSPECTIVA DE GÉNERO. El cuerpo femenino como espacio de conflicto olfativo y el determinismo ambiental romano.
(2026-06-01) Estévez Alonso, Alberto; García Sánchez, Manel
[spa]Este Trabajo de Fin de Grado investiga la evolución histórico-cultural del sentido del olfato en la Antigüedad grecolatina, analizando el aroma como una categoría de ordenamiento social, médico y religioso. A través del marco teórico de los Senses Studies y la ruptura del “silencio olfativo” moderno (Larrea Killinger, 1997), se examina la transición del olor como esencia reveladora de la verdad interior hacia un instrumento de control de género y segregación moral. La investigación se articula en cuatro ejes: un análisis filológico de la terminología clásica (ὀσμή, odor, sagax) que evidencia el desplazamiento del lenguaje olfativo hacia la evaluación moral (Allen, 2015); el estudio de la materialidad técnica y arqueometría de la industria de los unguentarii; la dimensión sociopolítica y de género, donde el olor opera como marcador de “porosidad” corporal femenina (Lawrence, 2019) y frontera de clase (Synnott, 2003); y la relación entre la teoría miasmática y la búsqueda romana del aire puro como herramienta terapéutica. El trabajo concluye que el olfato funcionó en el mundo antiguo como lenguaje de identidad social, cuya posterior devaluación racionalista supuso una pérdida de estatus epistemológico en favor de un régimen visual abstracto. [eng]This dissertation examines the historical and cultural evolution of the sense of smell in Greco-Roman Antiquity, analysing scent as a fundamental category of social, medical, and religious organisation. Drawing on the theoretical framework of Senses Studies and the concept of the modern “olfactory silence” (Larrea Killinger, 1997), it traces the transition of odour from a marker of inner truth to an instrument of gender control and moral segregation. The research is structured around four axes: a philological analysis of classical terminology (ὀσμή, odor, sagax) revealing the displacement of olfactory language towards moral evaluation (Allen, 2015); the technical materiality and archaeometry of the unguentarii industry; the sociopolitical and gender dimension, in which smell functions as a marker of female bodily “porosity” (Lawrence, 2019) and class boundary (Synnott, 2003); and the relationship between miasma theory and the roman pursuit of pure air as a therapeutic tool. The dissertation concludes that smell operated in the ancient world as a language of social identity, whose subsequent rationalist devaluation entailed a loss of epistemological status in favour of an abstract visual regime.
L’emfiteusi a Catalunya: una revisió historiogràfica (segles XIII-XIX)
(2026-06-30) Grabalós Nuñez, Axel; Ferrer i Alòs, Llorenç, 1957-
[cat] Aquesta recerca presenta una revisió historiogràfica de l’emfiteusi a Catalunya des del segle XII fins al XIX, abordant-la no com una institució jurídica estàtica, sinó com una pràctica fonamental en l'evolució socioeconòmica del territori. L'estudi ressegueix els orígens de l'establiment emfitèutic en l'entramat feudal, passant pels mecanismes de legitimació després de la Sentència Arbitral de Guadalupe, així com l'adaptabilitat del contracte a nous contextos, prenent subjectes i formes diverses. Usant com a base la historiografia de referència en la qüestió, es pretén mostrar que l'emfiteusi ha estat una eina de modelat el paisatge, les relacions de producció i l'estructura de la propietat a Catalunya. [eng] This research presents a historiographical review of the emphyteutical practice in Catalonia, between the 12th and 19th centuries, apporaching it not as a static legal institution but as a fundamental practice in the socio-economic evolution of the territory. The study traces the origins of the emphyteutic tenure within the feudal framework, examining it’s mechanisms of legitimation following the Sentencia Arbitral de Guadalupe, as well as the contract’s adaptability to new contexts, taking on diverse forms and actors. Drawing from key historiographical Works on the subject, this research aims to demonstrate that emphyteusis functioned as a landscape-shaping tool, as well as molding relations of production and the structure of property in rural Catalonia.
La Pesta Negra a Barcelona (1348)
(2026-06-28) Toledo Alejandre, Javier; López Pérez, M. Dolors
[cat]Aquest treball analitza l'impacte de la pesta negra de mitjans del segle XIV a la ciutat de Barcelona i les seves repercussions a curt i mitjà termini, a partir de la bibliografia especialitzada més recent. L'estudi contextualitza l'arribada de l'epidèmia dins el marc de la gran pandèmia de 1347-1353 i examina les seves conseqüències demogràfiques i socials tant a Barcelona com al conjunt de Catalunya. Així mateix, s'analitzen les interpretacions mèdiques desenvolupades per la medicina universitària davant la malaltia, les diferents reaccions socials que va suscitar el brot epidèmic i el paper dels hospitals i de les institucions assistencials en la gestió de la crisi. [eng]This paper analyzes the impact of the Black Death of the mid-14th century on the city of Barcelona and its short- and medium-term repercussions, based on the most recent specialized literature. The study contextualizes the arrival of the epidemic within the framework of the great pandemic of 1347-1353 and examines its demographic and social, consequences both in Barcelona and throughout Catalonia. Likewise, the study analyzes the medical interpretations developed by university medicine in response to the disease, the different social reactions the epidemic outbreak provoked, and the role of hospitals and charitable institutions in managing the crisis.
Entre el blat i la llum: els Misteris Eleusins i el camí iniciàtic a la polis dels atenesos
(2026-06-26) Robledo Viñas, Marc; Villegas Marin, Raul
[cat]Aquest treball explora els Misteris Eleusins com un dels fenòmens religiosos més significatius de la Grècia antiga, integrant l’estudi del mite, el ritual i la seva funció social dins la polis d’Atenes. Mitjançant diverses disciplines com la filologia, l’arqueologia, l’antropologia i la història, s’analitza com els Misteris articulaven identitat cívica, experiència iniciàtica i concepcions sobre la mort i la regeneració. L’estudi incorpora les aportacions de Mylonas, Burkert, Rohde, García Arroyo, Alvar i altres autors, així com recerques contemporànies sobre el possible paper visionari del kykeon. [eng]This paper explores the Eleusinian Mysteries as one of the most significant religious phenomena of ancient Greece, integrating the study of myth, ritual, and their social function within the polis of Athens. Drawing on disciplines such as philology, archaeology, anthropology, and history, it analyses how the Mysteries articulated civic identity, initiatory experience, and conceptions of death and regeneration. The study includes the contributions of Mylonas, Burkert, Rohde, García Arroyo, Alvar, and other scholars, as well as contemporary research on the possible visionary role of the kykeon.
Sendero Luminoso y la violencia política en el Perú (1980 - 2000)
(2025-05-16) Agulleiro Liñan, Jordi; Pagnotta, Chiara
Este trabajo final de grado analiza el conflicto armado interno que afectó al Perú entre 1980 y 2000, centrando su atención en el papel del grupo Sendero Luminoso. Se examinan sus orígenes ideológicos, su estrategia de guerra popular, su impacto en la sociedad civil y la respuesta del Estado peruano tanto en el ámbito militar como institucional. Aplicando un análisis histórico y crítico, se exploran las causas estructurales del conflicto, como la exclusión social, el racismo y el centralismo político. Asimismo, se analizan las violaciones de derechos humanos perpetrados por todos los actores involucrados en el conflicto interno, la fragmentación de la memoria colectiva en el Perú contemporáneo y los desafíos permanentes que afronta la justicia transicional para tratar los efectos sociales, políticos y culturales de este periodo de violencia política.
El poblament rural altmedieval a Ponent: Segles VIII al XII
(2025-08) Morgades Roca, Lluc; Costa Badia, Xavier
[cat] Aquest treball fa un estat de la qüestió i recull les principals evidències que tenim sobre el poblament rural a Ponent, la plana de Lleida, entre els segles VIII i XII, un període marcat pel domini musulmà, la fragmentació política i la posterior conquesta cristiana. A través d’una revisió bibliogràfica i arqueològica, s’estudien els espais ocupats, els assentaments, les transformacions del paisatge i l’organització territorial. L’estudi destaca la continuïtat d’alguns patrons d’ocupació i la progressiva adaptació de les comunitats rurals a un entorn polític i social en canvi constant.
Les mil cares de la histèria: interpretacions historiogràfiques d’un fenomen complex
(2025-11) Safon Iserte, Regina; Garcia, Ricard, 1968-
[cat] Aquest treball de final de grau explora les diferents interpretacions historiogràfiques de la histèria. S’inicia amb un breu recorregut històric sobre la malaltia al llarg dels segles i se centra, després, en l’anàlisi que n’han fet diferents autors i autores en l’època contemporània. Des de l’anàlisi més purament intel·lectual i mèdic fins al sorgiment a l’últim terç del segle XX de la historiografia social, política i amb perspectiva de gènere. Gran part del treball se centra en la revisió de la historiografia feminista de la histèria, ja que és la branca historiogràfica que més estudis ha produït sobre aquesta patologia. Des de Plató fins a Charcot i Freud, durant segles la histèria ha sigut considerada una malaltia inherent al cos femení estudiada i diagnosticada per cossos masculins. La histèria és un fenomen complex que ha sobrepassat històricament les fronteres de la ciència, intervenint en la seva expansió factors socials, polítics i de gènere. Un fenomen d’aquestes característiques i de tan llarg recorregut històric mereix una revisió crítica dels principals estudis que l’han analitzat, també fer una ràpida mirada al moment actual i a la seva vigència, i això és el que proposa aquest treball.
Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona: Estat de la qüestió i balanç historiogràfic
(2024-07) Bujons Garrido, Pau; Tébar Hurtado, Javier, 1966-
Aquest treball té el propòsit de fer un estat de la qüestió sobre els Fets de Maig de 1937 que van tenir lloc a Catalunya, però principalment a la ciutat de Barcelona. D’aquests Fets n’explicarem els antecedents que van originar-los, com es van desenvolupar i les diferents conseqüències que van allargar-se fins més d’un any després, amb els processos del POUM. Relatarem els Fets a través de diferents historiadors que han estudiat sobre el tema, tot passant pel debat historiogràfic que segueix existint avui en dia entre els diferents corrents. El relat ens aproximarà a un dels grans fets que es produeixen dins la rereguarda durant la Guerra Civil Espanyola i com aquests esdeveniments modifiquen en molts àmbits la política republicana en un dels períodes més importants de la història contemporània espanyola.
El debat historiogràfic sobre la naturalesa del franquisme
(2025-03) Bosch Mir, Núria; Cao Costoya, David, 1983-
[spa] El franquisme ha estat objecte d’un llarg debat historiogràfic sobre la seva naturalesa, és a dir, al voltant de la qüestió de quin tipus de règim polític, econòmic i social va ser la dictadura franquista. Aquest règim es va iniciar a partir de la victòria del bàndol revoltat a la Guerra Civil (1936-1939) i finalitzà amb la mort de Franco l’any 1975. El plantejament del treball es basa en l’estudi de les principals postures del debat sobre l’essència del règim franquista i la seva relació amb el feixisme, a partir de la bibliografia de diferents historiadors, politòlegs i sociòlegs, com Juan José Linz, Manuel Tuñón de Lara, Stanley G. Payne, Roger Griffin i Ismael Saz, entre altres, tot analitzant diferents perspectives historiogràfiques.
Ús i funcionalitat de les coves durant el Neolític antic al nord-est peninsular
(2025-01) Sánchez de la Blanca Ramírez, Alba; Daura Luján, Joan
[cat] Aquest treball vol determinar i analitzar els diferents usos de les coves al nord-est peninsular durant el Neolític antic. Aquests espais han estat considerats complementaris als jaciments a l’aire lliure que estructurarien el poblament. Les cavitats complirien una funció secundària. A partir de l’anàlisi de 28 jaciments, es determinen un mínim de cinc usos per a aquestes coves (funerari, hàbitat, estabulació de ramats, emmagatzematge i activitats productives secundàries), així com els patrons que es tenen en compte per a escollir aquestes cavitats, com l’altitud, l’orientació o les condicions d’habitabilitat. També es presenta la discussió científica sobre el paper d’aquestes coves en els patrons d’assentament al territori.
La literatura de viatges a l'època moderna (s. XVI-XVII). Fonts, etnografia, caracterització i difusió
(2024-07) Vilalta Vila, Ferran; Sola, Diego, 1988-
[cat[ Aquest treball estudia la literatura de viatges renaixentista, centrant-se en la producció a l’espai ibèric i italià al voltant dels segles XVI i XVII. Mitjançant una àmplia selecció bibliogràfica i posant en relació les investigacions dels especialistes amb cinc obres consultades a la Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona, es reivindica la possibilitat d’emprar aquest tipus de textos com a fonts històriques. Malgrat reflectir la gran varietat d’autors, estils, àmbits territorials descrits i qüestions tractades en els relats de viatges del període, s’esbossa una tipologia en base a l’autoria, les convencions literàries i el públic d’aquest tipus d’obres. A més, es mostra la interpretació que s’hi fa de territoris poc coneguts, com la Xina, i d’aquells fins llavors completament desconeguts a Europa, com Amèrica. Entre altres aspectes, s’emfatitza la influència de la literatura de viatges sobre el conjunt de la cultura europea, l’existència d’una xarxa d’edició i distribució d’aquests textos a escala continental i la complexa relació de les diverses obres amb l’herència de l’antiguitat clàssica i el contingut de les Escriptures.
El paper de la dona en el món rural català del segle XIX: un estat de la qüestió
(2024-07) Segura Rovira, Arnau; Garcia, Ricard, 1968-
[cat] El present treball pretén fer un estat de la qüestió al voltant de com la historiografia ha afrontat l’estudi de la dona en el món rural català del segle XIX. Es vol fer especial èmfasi en com alguns autors han estudiat la seva situació dins el sistema hereditari de l’hereu, el món dels casaments (capítols matrimonials i dots) i l’entorn del treball femení, tant dins les masies com al món industrial. També es parlarà de la manera en la qual alguns historiadors han escrit obres de divulgació al voltant de la temàtica.
La repressió durant la Guerra Civil i la postguerra a Mallorca
(2024-10) Pons Solivellas, Margalida; Vives, Antoni, 1977-
[cat] Aquest treball aborda la repressió durant la Guerra Civil a Mallorca i la postguerra, destacant els efectes que va tenir sobre la societat mallorquina i analitza els actors principals, tant els que la provocaren com els que la reberen. Així doncs, es fa una revisió de totes les investigacions i estudis realitzats fins avui dia. S’expliquen les diverses tàctiques repressives, els agents clau i les conseqüències socials i polítiques. L'estudi es divideix en tres blocs: contextualització general de la repressió, anàlisi de casos específics i rol de les dones durant aquest període. D’aquesta manera, es realitzarà una revisió exhaustiva de les investigacions existents sobre el tema.t
Les relacions diplomàtiques d'Espanya durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945)
(2024-09) Guirado Gutiérrez, Oriol; Pellegrini, Alberto
[cat] El següent estat de la qüestió tracta de mostrar i analitzar les relacions diplomàtiques que va tenir l’Espanya franquista amb altres potències durant el període de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i com aquestes van influenciar a la política exterior espanyola. Es tracta d’una anàlisi únicament de les relacions diplomàtiques que van portar a la no actuació de l’Espanya franquista al conflicte mundial, per aquest motiu no es parlarà d’aspectes relacionats amb l’economia ni cap aspecte que no sigui diplomàcia internacional.
La presencia de los mitos clásicos en la imagen de la Monarquía española en los siglos XVI y XVII . Su presencia en palacios, la Galera Real de Lepanto y el arte efímero
(2023-10) Garcia Campins, Cristina; Gil Pujol, Xavier, 1956-
En este trabajo se abordará la temática del uso de la mitología en los discursos de poder de la monarquía española en el conjunto de sus territorios. El trabajo se centrará, sobre todo, en la época de la Contrarreforma. Específicamente, se analizará el reinado de Felipe II y el de Felipe IV con diversos ejemplos que se explicarán a continuación. Se ha elegido a la casa Austria por el papel tan importante que llegó a tener para recoger los tópicos propagandísticos iniciados por el emperador Carlos I, y que adaptó, modificó y mejoró para dotar a su casa real de un renovado uso de poder en el que sustentar la corona y su imagen pública. Para lograr el objetivo del trabajo se analizará la presencia de los mitos clásicos en la cultura escrita, así como también en diferentes colecciones artísticas que fueron reunidas por príncipes, eclesiásticos, nobles y otros grupos sociales que se pudieran hacer con obras de las características y temática explicadas.

Examinar

Enviaments recents