El CRAI romandrà tancat del 24 de desembre de 2025 al 6 de gener de 2026. La validació de documents es reprendrà a partir del 7 de gener de 2026.
El CRAI permanecerá cerrado del 24 de diciembre de 2025 al 6 de enero de 2026. La validación de documentos se reanudará a partir del 7 de enero de 2026.
From 2025-12-24 to 2026-01-06, the CRAI remain closed and the documents will be validated from 2026-01-07.
 

Treballs Finals de Grau (TFG) - Història

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/49711

Treballs Finals del Grau d'Història de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Enviaments recents

Mostrant 1 - 20 de 234
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona: Estat de la qüestió i balanç historiogràfic
    (2024-07) Bujons Garrido, Pau; Tébar Hurtado, Javier, 1966-
    Aquest treball té el propòsit de fer un estat de la qüestió sobre els Fets de Maig de 1937 que van tenir lloc a Catalunya, però principalment a la ciutat de Barcelona. D’aquests Fets n’explicarem els antecedents que van originar-los, com es van desenvolupar i les diferents conseqüències que van allargar-se fins més d’un any després, amb els processos del POUM. Relatarem els Fets a través de diferents historiadors que han estudiat sobre el tema, tot passant pel debat historiogràfic que segueix existint avui en dia entre els diferents corrents. El relat ens aproximarà a un dels grans fets que es produeixen dins la rereguarda durant la Guerra Civil Espanyola i com aquests esdeveniments modifiquen en molts àmbits la política republicana en un dels períodes més importants de la història contemporània espanyola.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    El debat historiogràfic sobre la naturalesa del franquisme
    (2025-03) Bosch Mir, Núria; Cao Costoya, David, 1983-
    [spa] El franquisme ha estat objecte d’un llarg debat historiogràfic sobre la seva naturalesa, és a dir, al voltant de la qüestió de quin tipus de règim polític, econòmic i social va ser la dictadura franquista. Aquest règim es va iniciar a partir de la victòria del bàndol revoltat a la Guerra Civil (1936-1939) i finalitzà amb la mort de Franco l’any 1975. El plantejament del treball es basa en l’estudi de les principals postures del debat sobre l’essència del règim franquista i la seva relació amb el feixisme, a partir de la bibliografia de diferents historiadors, politòlegs i sociòlegs, com Juan José Linz, Manuel Tuñón de Lara, Stanley G. Payne, Roger Griffin i Ismael Saz, entre altres, tot analitzant diferents perspectives historiogràfiques.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    Ús i funcionalitat de les coves durant el Neolític antic al nord-est peninsular
    (2025-01) Sánchez de la Blanca Ramírez, Alba; Daura Luján, Joan
    [cat] Aquest treball vol determinar i analitzar els diferents usos de les coves al nord-est peninsular durant el Neolític antic. Aquests espais han estat considerats complementaris als jaciments a l’aire lliure que estructurarien el poblament. Les cavitats complirien una funció secundària. A partir de l’anàlisi de 28 jaciments, es determinen un mínim de cinc usos per a aquestes coves (funerari, hàbitat, estabulació de ramats, emmagatzematge i activitats productives secundàries), així com els patrons que es tenen en compte per a escollir aquestes cavitats, com l’altitud, l’orientació o les condicions d’habitabilitat. També es presenta la discussió científica sobre el paper d’aquestes coves en els patrons d’assentament al territori.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    Les relacions diplomàtiques d'Espanya durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945)
    (2024-09) Guirado Gutiérrez, Oriol; Pellegrini, Alberto
    [cat] El següent estat de la qüestió tracta de mostrar i analitzar les relacions diplomàtiques que va tenir l’Espanya franquista amb altres potències durant el període de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i com aquestes van influenciar a la política exterior espanyola. Es tracta d’una anàlisi únicament de les relacions diplomàtiques que van portar a la no actuació de l’Espanya franquista al conflicte mundial, per aquest motiu no es parlarà d’aspectes relacionats amb l’economia ni cap aspecte que no sigui diplomàcia internacional.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    La literatura de viatges a l'època moderna (s. XVI-XVII). Fonts, etnografia, caracterització i difusió
    (2024-07) Vilalta Vila, Ferran; Sola, Diego, 1988-
    [cat[ Aquest treball estudia la literatura de viatges renaixentista, centrant-se en la producció a l’espai ibèric i italià al voltant dels segles XVI i XVII. Mitjançant una àmplia selecció bibliogràfica i posant en relació les investigacions dels especialistes amb cinc obres consultades a la Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona, es reivindica la possibilitat d’emprar aquest tipus de textos com a fonts històriques. Malgrat reflectir la gran varietat d’autors, estils, àmbits territorials descrits i qüestions tractades en els relats de viatges del període, s’esbossa una tipologia en base a l’autoria, les convencions literàries i el públic d’aquest tipus d’obres. A més, es mostra la interpretació que s’hi fa de territoris poc coneguts, com la Xina, i d’aquells fins llavors completament desconeguts a Europa, com Amèrica. Entre altres aspectes, s’emfatitza la influència de la literatura de viatges sobre el conjunt de la cultura europea, l’existència d’una xarxa d’edició i distribució d’aquests textos a escala continental i la complexa relació de les diverses obres amb l’herència de l’antiguitat clàssica i el contingut de les Escriptures.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    El paper de la dona en el món rural català del segle XIX: un estat de la qüestió
    (2024-07) Segura Rovira, Arnau; Garcia, Ricard, 1968-
    [cat] El present treball pretén fer un estat de la qüestió al voltant de com la historiografia ha afrontat l’estudi de la dona en el món rural català del segle XIX. Es vol fer especial èmfasi en com alguns autors han estudiat la seva situació dins el sistema hereditari de l’hereu, el món dels casaments (capítols matrimonials i dots) i l’entorn del treball femení, tant dins les masies com al món industrial. També es parlarà de la manera en la qual alguns historiadors han escrit obres de divulgació al voltant de la temàtica.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    La repressió durant la Guerra Civil i la postguerra a Mallorca
    (2024-10) Pons Solivellas, Margalida; Vives, Antoni, 1977-
    [cat] Aquest treball aborda la repressió durant la Guerra Civil a Mallorca i la postguerra, destacant els efectes que va tenir sobre la societat mallorquina i analitza els actors principals, tant els que la provocaren com els que la reberen. Així doncs, es fa una revisió de totes les investigacions i estudis realitzats fins avui dia. S’expliquen les diverses tàctiques repressives, els agents clau i les conseqüències socials i polítiques. L'estudi es divideix en tres blocs: contextualització general de la repressió, anàlisi de casos específics i rol de les dones durant aquest període. D’aquesta manera, es realitzarà una revisió exhaustiva de les investigacions existents sobre el tema.t
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    La presencia de los mitos clásicos en la imagen de la Monarquía española en los siglos XVI y XVII . Su presencia en palacios, la Galera Real de Lepanto y el arte efímero
    (2023-10) Garcia Campins, Cristina; Gil Pujol, Xavier, 1956-
    En este trabajo se abordará la temática del uso de la mitología en los discursos de poder de la monarquía española en el conjunto de sus territorios. El trabajo se centrará, sobre todo, en la época de la Contrarreforma. Específicamente, se analizará el reinado de Felipe II y el de Felipe IV con diversos ejemplos que se explicarán a continuación. Se ha elegido a la casa Austria por el papel tan importante que llegó a tener para recoger los tópicos propagandísticos iniciados por el emperador Carlos I, y que adaptó, modificó y mejoró para dotar a su casa real de un renovado uso de poder en el que sustentar la corona y su imagen pública. Para lograr el objetivo del trabajo se analizará la presencia de los mitos clásicos en la cultura escrita, así como también en diferentes colecciones artísticas que fueron reunidas por príncipes, eclesiásticos, nobles y otros grupos sociales que se pudieran hacer con obras de las características y temática explicadas.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    El general Prim: la seva vinculació amb Amèrica (l’estat de la qüestió)
    (2023-09) Vallès Altés, Joan; Dueñas Iturbe, Oriol
    [cat] El present Treball de Final de Grau (TFG), corresponen al grau d’Història de la Universitat de Barcelona (UB), pretén fer una immersió en la bibliografia editada del general Prim (1814-1870) en relació a la seva actuació al continent americà. Segons això, els àmbits bibliogràfics d’estudi s’emmarquen a Puerto Rico (1847-1848), el seu matrimoni amb Francisca de Agüero (1856), la labor diplomàtica a Mèxic (1861-1862), la visita als EE.UU. (1862) i la intervenció en el conflicte de Cuba (1869-1870). L’objectiu final és esbrinar fins a quin punt la historiografia s’ha interessat en aquests períodes de la vida del general, els aspectes més estudiats i les possibles mancances observades.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    En torno al neogoticismo: la identidad regia astur entre los siglos VIII i X
    (2023-12) Gutiérrez Villalba, Javier; Marí i Brull, Gerard
    [spa] Este trabajo consiste en un estado de la cuestión alrededor de la historia política del reino astur (s. VIII-X) y la identidad regia de este. Recorreremos los diferentes monarcas desde Pelayo hasta Alfonso III para identificar los elementos neogoticistas – o no – de sus reinos, tanto en la configuración identitaria como ideológica de la política. Abordaremos estas páginas desde una perspectiva desmitificadora gracias a las teorías e hipótesis de la nueva oleada de historiadores revisionistas de las crónicas alfonsinas.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    Els inicis de la policia científica a Espanya. Balanç historiogràfic i estat de la qüestió
    (2023-11) Lopez Gil, Denis; Tébar Hurtado, Javier, 1966-
    [cat] Aquest treball té el propòsit de fer un balanç bibliogràfic sobre la història de les primeres passes de la policia científica a Espanya i aproximar-se al coneixement historiogràfic de com les noves tècniques criminalístiques es van anar introduint a l’administració estatal gràcies a la influència que els dirigents polítics van rebre per part de destacats científics, ja que la seva aparició va estretament lligada a les constants reformes que van tenir lloc durant el segle XIX i el primer terç del segle XX a l’organització policial en resposta a la complexitat dels esdeveniments socials i polítics d’aquest període.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    Brujas, hechizos y superstición. La heterodoxia religiosa y su persecución en el Virreinato de Nueva España
    (2023-09) Chico Pérez, Jordi; Ruiz-Peinado Alonso, José Luis
    [cat] Aquest treball és un estat de la qüestió, en el qual, pretenem analitzar el grau d’estudi que per a la historiografia ha merescut la identificació de pràctiques religioses que excedissin la normativitat oficial del catolicisme imposat per les autoritats colonials al Virregnat de Nova Espanya durant tot el període de la seva existència, així com les respostes que aquestes autoritats van executar al respecte, parant especial atenció en la bruixeria, la fetilleria, la màgia i la superstició. Aquests processos ens estaran caracteritzant una societat plural i complexa, que no assisteix passiva en absolut a l’evangelització, sinó que respon i, conscient o inconscientment, transgredeix els límits del permès, dibuixant dinàmiques noves i també algunes continuïtats amb el passat prehispànic.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    La influència del Regne de Granada en els espais comercials internacionals baix medievals
    (2023-10) Siuró Serrano, Maria Nirva; López Pérez, M. Dolors
    [spa] El present treball pretén endinsar se en el la dinàmica comercial granadina del període baix medieval a través , principalment, de l’ estudi de l’evolució historiogràfica que s’ha elaborat e n els darrers anys . Per a realitzar tal anàlisi s’ha examinat el teixit comercial local del Regne Nassarita i la seva relació amb els agents comerciants estrangers , així com la col·laboració que va donar se entre la corona i els negociants estrangers establert en sol granadí i la seva conseqüent implicació en l’economia nassarita.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    La fama de bruixa i la dimensió social de la cacera de bruixes
    (2023-10) Alcalà Caballero, Paula; Castell i Granados, Pau
    [cat[ Aquest treball de Final de Grau presenta un estat de la qüestió al voltant de la importància tant de la fama com a element acusatori com de les dinàmiques socials a petita escala en els processos per bruixeria durant la cacera de bruixes , per tal d’entendre la seva articulació local, a través de la tradició historiogràfica. A més, per tal d’aconseguir aquest objectiu, explora també els principals elements de consens historiogràfic respecte a l’estereotip de la bruixa. Pretén, a més, dur a terme una anàlisi a escala europea per després portar l a al nivell català .
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    La Querelle des femmes ¿un feminisme ante litteram? Christine de Pizan, Marie de Gournay i Olympe de Gouges
    (2023-09) Rodríguez Pallero, Yeray; Comas, Mireia
    [cat] En el present treball compararem els discursos de la intel·lectual medieval Christine de Pizan i la moderna Marie de Gournay, que s’enmmarquen en el moviment de la Querelle des femmes, amb el de la revolucionària francesa Olympe de Gouges per observar les continuïtas discursives i, doncs, comprovar si les primeres, i per extensió les pensadores del moviment de la Querella, poden ser catalogades en tant que feministes.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    La ciutat que estava per fer. Estudi sobre el moviment veïnal a Barcelona durant el tardofranquisme i la Transició (1968-1982)
    (2023-09) Pedro Fajardo, Santiago de; Tébar Hurtado, Javier, 1966
    [cat] En aquest treball es pretén analitzar com ha tractat la historiografia el fenomen del moviment veïnal a la ciutat de Barcelona durant el tardofranquisme i la Transició. El moviment veïnal és un moviment social que es va donar en els barris suburbials de les ciutats per demanar millors condicions urbanístiques i d’equipaments, alhora que s’articulaven en clau antifranquista i en favor d’un estat democràtic. Aquest moviment va influenciar en el que seria la Barcelona de la Transició i la democràcia, així com també va crear una consciència col·lectiva entre els veïns i veïnes dels barris populars, dels quals la majoria eren migrants.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    Una imatge europea de les Índies Orientals: les relacions de les missions orientals jesuïtes (segles XVI-XVII)
    (2022) Soler Ibáñez, Anna; Mauro, Ida
    [cat] L’orde de la Companyia de Jesús, fundat l’any 1540 per Ignasi de Loiola, va expandir-se per Europa, Àsia i Amèrica amb l’objectiu d’aconseguir una evangelització universal. Des del seu naixement, els jesuïtes van crear i perfeccionar una xarxa organitzativa que els va permetre coordinar la comunicació a distància entre els col·legis ignasians repartits arreu del món. Aquest Treball de Final de Grau pretén estudiar com, als segles XVI i XVII, la circulació per Europa de la documentació jesuítica provinent de les Índies Orientals (d’oest a est, des de l’Índia fins al Japó; i de nord a sud, des de la Xina fins a les illes Moluques) contribueix en la construcció i propagació de la concepció europea d’aquesta regió de l’Àsia i el Pacífic.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    La dinastia «Antonina» o «Úlpia-Èlia». Anàlisi entorn del debat sobre com denominar els emperadors del segle II dC.
    (2022) Tayadella Mulet, Pau; Revilla Calvo, Víctor
    [cat] El present treball pretén analitzar les diverses definicions utilitzades per la historiografia per a denominar i agrupar els emperadors del s. II dC. Les més utilitzades han estat “Els Bons Emperadors”, els “Emperadors Adoptius” i els “Emperadors Antonins”, però, aquestes definicions presenten un seguit de problemàtiques que dificulten l’estudi del període. Una nova proposta proposa el terme “dinastia Úlpia-Èlia” per a definir la dinastia que aniria des de Trajà fins a Còmmode.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    Ermessenda de Carcassona. El tractament de la figura de la comtessa en la historiografia catalana
    (2022) Serrat Adell, Maria de la Pau; Castell i Granados, Pau
    [cat] En aquest treball es pretén analitzar com ha variat el tractament historiogràfic sobre la figura d’Ermessenda de Carcassona (975/976 – 1058), comtessa de Barcelona que heretà els comtats de Barcelona, Girona i Osona en violari del seu marit Ramon Borrell per a governar-los en condomini. Al llarg de la seva vida, Ermessenda cogovernà tant amb el seu marit com el seu fill i net. Tot això ha fet que la seva figura hagi estat objecte de diverses interpretacions en el marc de la historiografia catalana, l’evolució de les quals pretenem abordar en aquest treball.
  • logoOpenAccessTreball de fi de grau
    Els invasors silenciosos. Aproximació als jaga, suposats invasors del regne del Congo al segle XVI
    (2022) Martos Oms, Guillem; Ruiz-Peinado Alonso, José Luis
    [cat] Aquest treball té per objectiu aproximar-se a la identitat dels grups que “suposadament” atacaren i saquejaren el regne del Congo el 1568 obligant al sobirà a refugiar-se a l’illa dels cavalls, al riu Congo, i a sol·licitar auxili a Portugal. Aquesta ajuda es traduí en l’enviament d’una expedició capitanejada pel governador de São Tomé, que segons les fons expulsà als jaga. A través de la comparació de textos i la utilització del debat historiogràfic iniciat a la segona meitat del segle XX es pretén fer una descripció dels jaga; explicar i analitzar les diferents teories, arribar a una conclusió sobre si va existir o no dita invasió i quines conseqüències derivà la possible existència d’aquests individus, així com aproximar-se al paper que jugaren els portuguesos en la restauració al tron.