Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/230968
Le iscrizioni-firma degli artefici di scultura nell’Italia romana (s. I a.C.– s. III d.C.): testi epigrafici e contesti di produzione e di consumo
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[ita] Il presente lavoro è dedicato all’approfondimento di una categoria di fonti epigrafiche sui generis: le iscrizioni con nomi di artefici; irriducibili alla firma nel senso comune moderno (per l’estraneità al concetto di autografia in primis), eppure presumibilmente le più vicine alle persone storiche degli artisti antichi. Si tratta di fonti in quanto testi, ma anche in quanto scritture (moduli e forme grafiche) e immagini (alto grado di visibilità e d’interazione con le opere, attenzione all’estetica della “firma”), qui raccolte con metodo quanto più possibile sistematico, previa autopsia, in un repertorio anche fotografico di dettaglio. Tale repertorio è limitato alle iscrizioni degli scultori dell’Italia romana riferibili alla produzione cosiddetta copistica dal I sec. a.C. al III sec. d.C. Si tratta di prodotti appositamente realizzati per il mercato romano rispetto ai quali l’apposizione della firma sembra assumere principalmente valenza di marchio di qualità e garanzia del prodotto. Il presente lavoro nasce con l’obiettivo d’interrogare questa categoria di fonti sui generis a diversi livelli: in chiave lessicale e di riconoscimento degli artefici (in riferimento alle formule in uso e ai casi di omonimia), come materiali per una storia sociale (richieste dei committenti e pratiche di bottega) e come indicatori di livelli culturali (conoscenza del modello). Il percorso delineato nel presente lavoro risulta stratificato e complesso perché il dato epigrafico deve essere interpretato e di volta in volta confrontato con altri dati eventualmente disponibili; può essere talora sviante, sfuggendo all’inquadramento cronologico dato dall’opera e/o dal contesto di riferimento.
[spa] Mi investigación tiene como tema las obras de escultura de la Italia romana firmadas por uno o más artífices con fórmula epigráfica casi constante en el período comprendido entre el siglo I a.C. y el siglo III d.C., y como objetivo reconsiderar ciertos aspectos relativos a los contextos productivos y de consumo de estas obras de arte (por ejemplo comitentes/promotores, talleres, transporte y comercio), empezando por la información que se puede obtener de los textos inscritos en ellas. Ante la imposibilidad de una consideración estadística, el fenómeno de las “firmas de artista” en la Antigüedad ha sido considerado tanto inusual como generalizado y además, está relacionado con una forma de autoconocimiento artístico. Por convención se utiliza este tipo de críticas para definir "firma de artista", aunque los conceptos de certificación autógrafa y de artista como es entendido en sentido moderno resulten extraños a la Antigüedad; entonces, la definición utilizada aquí es la de inscripciones-firma, para indicar mejor el significado fundamental de signo/sello de la firma epigráfica antigua. Teniendo en consideración el hecho de que la epigrafía constituye una de las fuentes básicas para el estudio de la sociedad y que las inscripciones son medios de comunicación (sirven para transmitir mensajes), los textos epigráficos recolectados aquí, aunque conservan, por lo general, nombres de escultores étnicamente y/o lingüísticamente griegos, pertenecen a la historia de Roma, a la época de su expansión politico-económica en el Mediterráneo Oriental y de su transformación en potencia universal. y son expresión directa de un arte griego al servicio de los romanos (admiradores, coleccionistas, emperadores). Estos materiales de estudio sugieren no pocas preguntas de investigación, algunas de las cuales, sin duda, destinadas a permanecer abiertas; en primer lugar, debemos preguntarnos si la mano de quien inscribe coincide realmente con la del autor de la obra.
[cat] La meva investigació té com a tema les obres d'escultura de la Itàlia romana signades per un o més artífexs amb fórmula epigràfica gairebé constant en el període comprès entre el segle I aC i el segle III dC, i com a objectiu reconsiderar certs aspectes relatius als contextos productius i de consum d'aquestes obres d'art (per exemple comitents/promotors, tallers, transport i comerç), començant per la informació que es pot obtenir dels textos inscrits en elles. Davant la impossibilitat d'una consideració estadística, el fenomen de les "firmes d'artista" en l'Antiguitat ha estat considerat tant inusual com generalitzat i a més, està relacionat amb una forma d'autoconeixement artístic. Per convenció s'utilitza aquest tipus de crítiques per definir "firma d'artista" llavors, la definició utilitzada aquí és la d'inscripcions-signatura, per indicar millor el significat fonamental de signe/segell de la signatura epigràfica antiga. Tenint en consideració el fet que l'epigrafia constitueix una de les fonts bàsiques per a l'estudi de la societat i que les inscripcions són mitjans de comunicació (serveixen per transmetre missatges), els textos epigràfics recol·lectats aquí, tot i que conserven, en general, noms d'escultors ètnicament i/o lingüísticament grecs, pertanyen a la història de Roma, a l'època de la seva expansió politico-econòmica a la Mediterrània Oriental i de la seva transformació en potència universal. i són expressió directa d'un art grec al servei dels romans (admiradors, col·leccionistes, emperadors). Aquests materials d'estudi suggereixen no poques preguntes d'investigació, algunes de les quals, sens dubte, destinades a romandre obertes; en primer lloc, ens hem de preguntar si la mà de qui inscriu coincideix realment amb la de l'autor de l'obra.
[spa] Mi investigación tiene como tema las obras de escultura de la Italia romana firmadas por uno o más artífices con fórmula epigráfica casi constante en el período comprendido entre el siglo I a.C. y el siglo III d.C., y como objetivo reconsiderar ciertos aspectos relativos a los contextos productivos y de consumo de estas obras de arte (por ejemplo comitentes/promotores, talleres, transporte y comercio), empezando por la información que se puede obtener de los textos inscritos en ellas. Ante la imposibilidad de una consideración estadística, el fenómeno de las “firmas de artista” en la Antigüedad ha sido considerado tanto inusual como generalizado y además, está relacionado con una forma de autoconocimiento artístico. Por convención se utiliza este tipo de críticas para definir "firma de artista", aunque los conceptos de certificación autógrafa y de artista como es entendido en sentido moderno resulten extraños a la Antigüedad; entonces, la definición utilizada aquí es la de inscripciones-firma, para indicar mejor el significado fundamental de signo/sello de la firma epigráfica antigua. Teniendo en consideración el hecho de que la epigrafía constituye una de las fuentes básicas para el estudio de la sociedad y que las inscripciones son medios de comunicación (sirven para transmitir mensajes), los textos epigráficos recolectados aquí, aunque conservan, por lo general, nombres de escultores étnicamente y/o lingüísticamente griegos, pertenecen a la historia de Roma, a la época de su expansión politico-económica en el Mediterráneo Oriental y de su transformación en potencia universal. y son expresión directa de un arte griego al servicio de los romanos (admiradores, coleccionistas, emperadores). Estos materiales de estudio sugieren no pocas preguntas de investigación, algunas de las cuales, sin duda, destinadas a permanecer abiertas; en primer lugar, debemos preguntarnos si la mano de quien inscribe coincide realmente con la del autor de la obra.
[cat] La meva investigació té com a tema les obres d'escultura de la Itàlia romana signades per un o més artífexs amb fórmula epigràfica gairebé constant en el període comprès entre el segle I aC i el segle III dC, i com a objectiu reconsiderar certs aspectes relatius als contextos productius i de consum d'aquestes obres d'art (per exemple comitents/promotors, tallers, transport i comerç), començant per la informació que es pot obtenir dels textos inscrits en elles. Davant la impossibilitat d'una consideració estadística, el fenomen de les "firmes d'artista" en l'Antiguitat ha estat considerat tant inusual com generalitzat i a més, està relacionat amb una forma d'autoconeixement artístic. Per convenció s'utilitza aquest tipus de crítiques per definir "firma d'artista" llavors, la definició utilitzada aquí és la d'inscripcions-signatura, per indicar millor el significat fonamental de signe/segell de la signatura epigràfica antiga. Tenint en consideració el fet que l'epigrafia constitueix una de les fonts bàsiques per a l'estudi de la societat i que les inscripcions són mitjans de comunicació (serveixen per transmetre missatges), els textos epigràfics recol·lectats aquí, tot i que conserven, en general, noms d'escultors ètnicament i/o lingüísticament grecs, pertanyen a la història de Roma, a l'època de la seva expansió politico-econòmica a la Mediterrània Oriental i de la seva transformació en potència universal. i són expressió directa d'un art grec al servei dels romans (admiradors, col·leccionistes, emperadors). Aquests materials d'estudi suggereixen no poques preguntes d'investigació, algunes de les quals, sens dubte, destinades a romandre obertes; en primer lloc, ens hem de preguntar si la mà de qui inscriu coincideix realment amb la de l'autor de l'obra.
Matèries (anglès)
Citació
Citació
POZZANI, Linda. Le iscrizioni-firma degli artefici di scultura nell’Italia romana (s. I a.C.– s. III d.C.): testi epigrafici e contesti di produzione e di consumo. [consulted: 25 of July of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/230968