Capital humà i innovació a Catalunya

Abstract

Aquest article analitza el capital humà i la innovació com a factors determinants de la productivitat a Catalunya, revisant el tractament d’aquests temes a la Revista Econòmica de Catalunya al llarg dels seus quaranta anys d’història. L’evolució del debat mostra com han passat de ser qüestions instrumentals a esdevenir eixos centrals per entendre els reptes de formació, productivitat i creixement. Pel que fa al capital humà, l’article identifica una paradoxa clara: Catalunya ha augmentat el nivell educatiu de la població i se situa per sobre de la mitjana espanyola, però continua lluny dels referents europeus i mostra una debilitat important en competències mesurades. Els resultats de PISA evidencien que l’expansió de la titulació no s’ha traduït en una millora equivalent de la qualitat competencial. A més, l’article assenyala un desajust entre les titulacions superiors i les necessitats del teixit productiu, amb un pes STEM modest i una FP Dual amb marge de creixement. Pel que fa a la innovació, Catalunya ha millorat la seva posició en comparació amb les regions europees i disposa d’un sistema de recerca sòlid, però encara presenta febleses en l’esforç innovador empresarial, la transferència de coneixement, la generació de patents i les exportacions d’alta tecnologia. L’article conclou que reduir la bretxa de productivitat amb Europa exigeix millorar alhora la qualitat educativa i la capacitat innovadora del teixit empresarial.