Génere, classe i nació a les primeres obres de Rosalía de Castro

Abstract

Es presenten les primeres obres de Rosalía de Castro fins a la publicació, amb 26 anys, del poemari Cantares gallegos (1863), considerat una fita per a l’inici del Rexurdimento literari gallec. Des dels seus primers textos, sorgeix com a tema central el destí tràgic associat a les dones per la seva condició, condemnades sovint a ser enganyades, abandonades, burlades i silenciades. Partint del concepte d’interseccionalitat (Crenschaw 1989), es mostra que aquesta consciència de l’opressió de gènere és la base sobre la qual s’articula la ideologia de l’autora, que amplifica la seva denúncia a altres vectors d’opressió com la classe i la nació. Per això quan presenta el poemari destinat a dignificar la seva terra i la seva llengua, la defensa s’articula textualment amb una veu de dona que s’alça com a representant de la memòria col·lectiva.