Pathogenesis of insulin resistance and hyperinsulinemia associated to obesity and timeline of appearance of these conditions in Type 2 Diabetes

Abstract

[eng] Type 2 diabetes is an heterogenous condition characterized by fasting hyper glycemia , insulin resistance and impaired insulin secretion. For years insulin resistance has been proposed as the primary effect of overnutrition, ultimately leading to fasting hyperglycemia and Type 2 diabetes when beta cells become dysfunctional and are no longer able to sustainsufficient insulin secretion to compensate for decreased insulin sen sitivity. However recently a novel hypothesis has emerged suggesting beta cell overstim ulation as the primary effect of nutritional excess ultimately causing impaired insulin sensitivity and obesity. This bibliographic review describes the physiology of insulin ac tion as well as the pathophysiology of insulin resistance and hyperinsulinemia associated to obesity. Furthermore it provides evidence from different studies regarding the timing of appearance of these conditions in Type 2 diabetes. While it is clear that nutritional excess associated to obesity is the major forerunner of Type 2 diabetes conflicting evi dence still exists regarding the time of appearance of hyperinsulinemia and insulin re sistance during the progression of the disease. Therefore further research needs to be done to have an improved understanding of the mechanisms underlying the pathogene-sis of Type 2 diabetes to find novel and improved therapeutic interventions for these pa-tients.

[cat] La diabetis tipus 2 és una malaltia heterogènia caracteritzada per hiperglucèmies recurrents inclús en dejú i també alteracions en la sensibilitat i la secreció d’ insulina. Des de fa anys s’ha proposat la resistència a la insulina com a principal conseqüència de la sobre ingesta que finalment comporta a l’aparició de diabetis tipus 2 quan les cèl·lules beta es tornen disfuncionals i ja no són capaces de mantenir una secreció d’insulina suficient per compensar la baixa sensibilitat de la insulina. Tanmateix, recentment ha sorgit una nova hipòtesi que proposa la sobre estimulació de les cèl·lules beta com l'efecte principal de l'excés nutricional que finalment comporta l’aparició de la resistència a la insulina i l'obesitat. Aquesta revisió bibliogràfica descriu la fisiologia de l'acció de la insulina, així com la fisiopatologia de la resistència a la insulina i la hiperinsulinèmia associada a l'obesitat. A més, proporciona proves de diferents estudis sobre el moment d’aparició d’aquestes afeccions en la diabetis tipus 2. Tot i que està clar que l’excés nutricional associat a l’obesitat és el principal precursor de la diabetis tipus 2 encara existeixen proves contradictòries sobre el moment d’aparició de la hiperinsulinèmia i la resistència a la insulina durant la progressió de la malaltia. Per tant, cal fer més investigacions per comprendre millor els mecanismes subjacents a la patogènesi de la diabetis tipus 2 per trobar intervencions terapèutiques noves i millorades per a aquests pacients.