Treballs Finals de Grau (TFG) - Nutrició Humana i Dietètica

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/139718

Treballs Finals de Grau de Nutrició Humana i Dietètica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 57

Risc cardiovascular en la malaltia celíaca: Una revisió sistemàtica sobre el rol de la inflamació i la microbiota intestinal
(2025-06) Granado Miquel, Marina; Grau, Maria
[cat] Resum: Context/Objectius: S'ha observat un increment de l’evidència sobre el rol de la inflamació sistèmica i de la disbiosi intestinal en pacients amb malaltia celíaca ([celiac disease, CD] en anglès). Aquests processos podrien contribuir al desenvolupament de malalties cardiovasculars ([cardiovascular disease, CVD] en anglès). L'objectiu principal d'aquesta revisió sistemàtica és avaluar l'associació entre la CD i el risc de CVD, i analitzar el paper de la inflamació i la microbiota intestinal ([gut microbiota, GM] en anglès) en aquesta relació. Mètodes: S'ha dut a terme una revisió sistemàtica de la literatura publicada entre 2015 i 2025 utilitzant les bases de dades de PubMed, Cochrane, Web of Science i Scopus. Per a la selecció i síntesi dels estudis s'ha seguit la guia Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses 2020 (PRISMA 2020). Resultats: Tot i les diferències metodològiques, els 41 estudis inclosos indiquen que els pacients amb CD presenten una inflamació sistèmica persistent, alteracions de la GM i un augment de marcadors subclínics de risc cardiovascular (CV). La intervenció amb probiòtics i prebiòtics mostra una millora de la composició de la GM, reducció de la inflamació i alleujament simptomàtic. L'adherència a la dieta sense gluten ([gluten-free diet, GFD] en anglès) redueix paràmetres indicadors de risc CV. Conclusions: Hi ha una possible associació entre la CD i un risc incrementat de CVD, mediada per mecanismes inflamatoris i alteracions de la GM. Una GFD equilibrada, juntament amb la modulació de la GM mitjançant probiòtics i prebiòtics, podria reduir aquest risc.
Study of the Prevalence of Metabolic Syndrome in Pediatric Obesity Patients
(2025-06-20) Relancio Ardanuy, Marina; Anguita-Ruiz, Augusto
[eng] Objective: The aim of this study was to evaluate the prevalence of Metabolic Syndrome (MetS) in Spanish children from three different cohorts, according to the definition by Ahrens et al. (2014) (IDEFICS study, action level). Additionally, it analyzed the components of MetS in each cohort to evaluate their impact on MetS prevalence across pediatric populations. Study design: The study comprised 2,411 participants aged between 3 and 18 years from three Spanish cities: Santiago de Compostela (N = 1,497), Zaragoza (N = 396), and Córdoba (N = 518). In all cohorts, recruited from hospital settings, anthropometric and biochemical data were collected and analyzed to determine the prevalence of MetS and to compare among cohorts. Results: MetS prevalence was notably high in children with obesity across all cohorts (Córdoba: 91.3%; Santiago de Compostela: 92.7%; Zaragoza: 86.8%). Additionally, MetS prevalence increased with pubertal development, rising from 11.3% in prepubertal children to 37.5% in pubertal children in the Córdoba cohort. The same trend was observed in the Santiago and Zaragoza cohorts. Regarding socioeconomic status, Córdoba had the highest proportion of families with low parental education (45.0%) compared to Santiago (11.6%) and Zaragoza (5.8%). Conclusion: In conclusion, significant regional, pubertal, and socioeconomic differences highlight the influence of biological and contextual factors on metabolic risk, emphasizing the urgent need to develop unified consensus guidelines for pediatric MetS.
Diferències de sexe i gènere en la conducta alimentària i la seva relació amb l'índex de massa corporal: una revisió sistemàtica
(2025-06-20) Ribera Guzmán, Ivet; Zerón-Rugerio, María Fernanda
[cat] La conducta alimentària és un fenomen complex influenciat per factors biològics, psicològics i socioculturals. En aquest context, el sexe i el gènere són variables rellevants per comprendre les diferències en la conducta alimentària i el seu impacte sobre l'IMC. Aquesta revisió sistemàtica té com a objectiu identificar els trets de la conducta alimentària més característics entre homes i dones, i analitzar la seva relació amb l'IMC. Mètodes: Es va realitzar una revisió a PubMed, incloent-hi estudis publicats en els darrers deu anys que analitzessin la conducta alimentària segons el sexe/gènere i, en ser possible, la seva associació amb l'IMC. Es van incloure 17 estudis amb una mostra total de 24.832 participants adults (59,3% dones). Resultats: Els resultats mostren que les dones presenten nivells més elevats d'alimentació restrictiva i emocional que els homes, independentment de l'IMC. En alguns estudis, aquests trets es van associar amb un IMC més elevat, especialment en dones. A més, els resultats d'aquesta revisió sistemàtica van revelar patrons diferenciats segons sexe/gènere, amb dones més estructurades i homes més irregulars. També es van observar diferències en la resposta a l'estrès, la freqüència d'àpats i la percepció corporal. Conclusions: Els resultats posen de manifest la influència del sexe, el gènere i l'IMC en la conducta alimentària. Aquest conjunt de resultats posa de manifest la importància d'un abordatge nutricional personalitzat i amb perspectiva de gènere.
Exercici físic i resistència a la insulina associada a l'obesitat
(2025-01-20) Ortigosa Laguna, Aina; Caelles Franch, Carme
[eng] There has been a recent increase in population obesity, and the percentage of people with this pathology is expected to increase in the next ten years. In a state of obesity, there is a dysfunction in the insulin signaling pathway and it is generated a resistance to this hormone. Insulin regulates energy metabolism by promoting the uptake and storage of glucose. Insulin resistance is the consequence of the inability of insulin to activate hormone signaling and the consequent metabolic regulation. Different mechanisms induce this insulin resistance during obesity: mitochondrial dysfunction and oxidative stress, endoplasmic reticulum stress, inflammation and autophagy. Regular physical exercise, especially the combination of aerobic and strength exercise, improves insulin sensitivity. So does AMP-activated protein kinase (AMPK), that it is induced by physical exercise and medication. In other words, physical exercise is an essential tool in the prevention and treatment of obesity-associated insulin resistance. The aim of this review is to define the mechanisms by which physical exercise can be used as a therapeutic tool to improve obesity-associated insulin resistance.
Cuerpos bajo juicio: La influencia del estigma de peso, la gordofobia y la cultura de dieta en la salud. Un análisis cualitativo
(2025-06) Talbi El Alami Martínez, Dunia; Gaspar, Maria Clara de Moraes Prata, 1985-
[spa] El estigma de peso es un fenómeno social extendido con consecuencias significativas en la salud física y mental de las personas con obesidad. A pesar del creciente interés científico, siguen siendo escasos los estudios cualitativos que analizan el estigma del peso a partir de las experiencias de quienes las viven, especialmente en el contexto español. Este estudio tuvo como objetivo explorar cómo el estigma de peso y la cultura de la dieta afectan a la salud, a la percepción corporal y a la experiencia en la atención sanitaria de mujeres que se identifican como gordas y/o han tenido sobrepeso u obesidad. Se realizó un estudio cualitativo, transversal y descriptivo, basado en entrevistas individuales semiestructuradas a 13 mujeres adultas residentes en Cataluña (España). El análisis temático de los discursos obtenidos permitió identificar los siguientes temas: internalización del estigma de peso y relación con el cuerpo; estigma de peso en la atención sanitaria —incluida la discriminación ginecológico-obstétrica y el trato sesgado de dietistas-nutricionistas— ; y el impacto de las dietas y la cultura de la dieta en la salud. Los resultados mostraron una insatisfacción corporal desde edades tempranas, discriminación médica en forma de diagnósticos erróneos y/o tardíos, con una consecuente evitación de la atención médica, y consecuencias conductuales y emocionales derivadas de la práctica continuada de dietas restrictivas. Futuros estudios deberían ampliar la diversidad muestral y combinar métodos mixtos para mejorar la generalización de los datos.
Anti-ageing supplements. Science or marketing?
(2025-06) Padrès Keita, Anna; Canudas i Puig, Sílvia
[eng] Ageing is known to be a multifactorial process that is driven by molecular changes, oxidative stress, inflammation, mitochondrial dysfunction and cellular senescence. In the last decades, the interest in strategies that promote healthy ageing has increased exponentially. This project reviews the scientific evidence of natural supplements with anti-ageing potential. Some of them are quercetin, resveratrol, curcumin, coenzyme Q10, collagen and NAD+ that have been related to improving metabolism, reducing inflammation, and supporting mitochondrial function, among others. Moreover, the project includes a contextualization and brief explanation about ageing mechanisms, besides the explanation of some groups of components with potential anti-ageing effects. The evaluation of the evidence suggests promising anti-ageing molecules, while the research still has some limitations in terms of population, size and doses used. Prospective larger and with clearer methodologies studies are still needed to confirm their benefits.
mTOR i la seva relació amb la dieta i el càncer
(2025-02) Cuerpo López, Roger del; Relat Pardo, Joana
[cat] La diana de la rapamicina en mamífers (mTOR) és un regulador del creixement, la proliferació i la supervivència cel·lular. Actua com un centre de senyalització central, integrant diverses senyals per controlar aquests processos fonamentals. mTOR es subdivideix en mTORC1 i mTORC2, cadascun amb funcions úniques. mTORC1 es sensible a la disponibilitat de nutrients, en especial els aminoàcids. Durant un procés neoproliferatiu, el complex proteic mTOR es troba hiperactivat, afavorint l’escenari perfecte per al creixement tumoral. No obstant, el impacte que té una dieta centrada en la inhibició de mTOR en un pacient oncològic encara és desconegut. En aquesta revisió s’aprofundeix en la participació de mTOR en l’aparició, el desenvolupament, i progressió del càncer i s’analitza la bibliografia que relaciona la seva activació i/o inhibició amb l’abordatge nutricional. En el marc teòric, hi ha evidencia de que la inhibició de mTOR mitjançant diferents estratègies dietètiques, com una dieta baixa en proteïnes, deficitària en certs aminoàcids com leucina o arginina, podria ser beneficiós de cara al tractament oncològic, així com l’aportació de polifenols i una dieta controlada en carbohidrats podrien també tenir un paper clau en l’abordatge nutricional de mTOR. No obstant, les troballes posen en manifest la necessitat d’aplicar els models teòrics en assajos clínics per aportar més evidencia en la viabilitat de l’aplicació d’una estratègia nutricional centrada en la inhibició de mTOR en la pràctica clínica.
Polifenols, gestació i lactància
(2025-01) Folcrà Planagumà, Martina; Pérez-Cano, Francisco J.
[cat] Els polifenols són compostos presents de manera abundant en la dieta, concretament en els vegetals, i es reconeixen pels seus beneficis potencials per a la salut. Objectius: Aquest treball analitza l'impacte, tant positiu com negatiu, dels polifenols durant la gestació i la lactància, pel que fa a la mare i del nadó. Mètodes: La revisió es basa en una recerca de revisions publicades entre 2020 i 2024, de les quals s'han extret 22 articles. Resultats: Els resultats mostren una relació positiva entre el consum de polifenols, especialment de resveratrol, i les fases de gestació i lactància. Conclusions: Contribueixen a millorar condicions maternes com la preeclàmpsia i influeixen en el desenvolupament fetal; però els seus efectes en el nadó a través de la llet materna són limitats. Encara calen més estudis per comprendre els mecanismes d'acció i confirmar aquests beneficis.
Anàlisi de les recomanacions nutricionals durant la lactància
(2025-01) Fenech Salvador, Anna; Meroño, Tomás
[cat] L'embaràs i la lactància són un període vital únic en la vida d'una dona i té un important rol en el desenvolupament del nadó, així com en alguns aspectes de la vida del nounat. A més, nous estudis mostren que durant la lactància una millor qualitat de la dieta de la mare ha estat associada amb menors riscos d'infeccions intestinals i un millor desenvolupament del sistema immunitari de l'infant. L'objectiu del treball és fer una recopilació de les recomanacions disponibles tan en mitjans científics i oficials com en xarxes socials i fer un contrast crític de les similituds i diferències entre ells. El treball descriu l'efecte de la dieta en la llet materna i també en el desenvolupament del nadó, per a després resumir les recomanacions dietètiques disponibles dins la literatura científica, els organismes de salut internacionals i locals, les societats de maternitat i infància i per últim les xarxes socials. Els resultats mostren que les recomanacions en mitjans científics i oficials són poc específics i se centren més en la suplementació i les mesures de seguretat alimentàries que en la dieta que ha de seguir la mare durant aquesta etapa. En la xarxa social Instagram, no hi ha gaire informació disponible sobre nutrició i dietètica en els perfils estudiats buscant la paraula lactància al cercador. D'entre les publicacions que hi ha, moltes se centren en el consum d'alcohol i d'altres donen informació errònia, però n'hi ha molt poques que donin recomanacions sobre la dieta. En conclusió, cal que hi hagi un panell d'experts per donar recomanacions per a la dieta de la mare durant el període de lactància per a millorar així, la salut de la mare i el nadó i per a evitar la desinformació.
The effect of a nutritional education Intervention on sports nutrition Knowledge among female handball players
(2024-06) Baus Revuelta, Aina
[cat] L'objectiu d'aquest estudi era avaluar l'efecte d'una intervenció educativa nutricional sobre el coneixement en nutrició esportiva en jugadores d'handbol. Addicionalment, s'ha volgut determinar la ingesta de micronutrients que sovint són deficitaris en les atletes femenines. Vint-i-tres joves esportistes femenines del Club d'Handbol BCN-Sants, amb una edat mitjana de 18.0 (SD = 2.0), van participar en l'estudi. Les jugadores van rebre sis classes d'educació nutricional en grup, cadascuna amb una durada de quinze minuts. Se'ls va administrar un qüestionari validat de coneixements en nutrició esportiva (NUKYA) abans i després de la intervenció. Es va realitzar un recordatori dietètic de tres dies per determinar la ingesta de micronutrients crítics descrits. La puntuació mitjana total del qüestionari NUKYA va millorar un 8.6% (SD = 7.6, p = 0.000, g de Hedges = 1.15, CI del 95% = 0.51-1.77) després de les sessions d'educació nutricional. A més es va observar una correlació positiva entre les puntuacions del NUKYA i l'assistència, i també amb l'edat. La majoria de les esportistes no van cobrir els seus requeriments de calci (88% de les jugadores), zinc (76%) i vitamina C (80%), i cap d'elles va arribar als de vitamina D. En conclusió, la intervenció d'educació nutricional va millorar significativament el coneixement de nutrició esportiva de les joves esportistes femenines.
Perspectives actuals sobre la vitamina D en la millora de la Síndrome de l'intestí irritable. Possibles mecanismes d'acció i evidència en l'ús de la suplementació
(2024-01-20) Ferrer Sànchez, Georgina; Veciana Nogués, María Teresa
[cat] Els trastorns gastrointestinals mostren una elevada prevalença de deficiència de Vitamina D (VD), que es presenta com un potencial nutrient per la millora de la salut intestinal. La Síndrome de l’Intestí Irritable (SII) és un trastorn funcional intestinal que afecta a la qualitat de vida, provocant dolor, inflor abdominal, hàbits deposicionals irregulars i simptomatologia ansiosa-depressiva. Aquest article pretén descriure el mecanisme fisiològic de la VD en la SII, i avaluar l’efectivitat de la suplementació. S’han realitzat cerques en bases de dades com Pubmed (Medline), Web of Science, Scopus i Google Scholar, incloent-hi assajos in vitro, en animals i humans, Randomized Clinical Trials (RCTs) i metaanàlisis. La VD podria millorar la qualitat de vida dels pacients mantenint la integritat de l’epiteli intestinal, exercint un efecte antiinflamatori i immunomodulador, fomentant l’equilibri de la microbiota i garantint un estat neuropsiquiàtric beneficiós. Tot i la deficiència de VD que presenten la majoria de pacients amb SII, falten estudis per establir-ne la relació causa-efecte. De moment, no existeixen resultats significatius sobre el benefici de suplementació de VD, per millorar la simptomatologia i qualitat de vida dels pacients amb SII. No està clar si la deficiència de VD és la causa o el resultat de la SII.
SIBO: de la recerca a la consulta
(2024-06) Soler Vilà, Magalí; Massot Cladera, Malen
[cat] Introducció: El sobrecreixement bacterià a l’intestí prim és un trastorn intestinal caracteritzat per una proliferació anormal de bacteris a l’intestí prim que comparteix simptomatologia amb un seguit de trastorns gastrointestinals. Objectius: Analitzar l’eficàcia i conèixer les limitacions dels mètodes actuals de diagnòstic i tractament del SIBO, i identificar tendències i patrons dietètics en quant als mètodes de tractament usats. Conèixer l’experiència del pacients amb SIBO al llarg del procés de diagnòstic i tractament, així com, el tracte rebut per part dels professionals de la salut. Finalment descobrir l’impacte que té en la qualitat de vida dels afectats. Materials i mètodes: Inclou la cerca bibliogràfica en les bases de dades de Pubmed, Scopus i Google Scholar, i la participació de 308 individus afectats pel SIBO en la realització d’una enquesta, a través de la difusió del formulari en diferents associacions i centres especialitzats d’Espanya. Resultats: Per una banda, existeix una gran variabilitat en les metodologies usades en les proves diagnòstiques i en la interpretació dels resultats, així com en les dosis i durades administrades de les opcions terapèutiques estudiades fins al moment. D’altra banda, es qualifica molt negativament l’atenció rebuda pel sistema de salut, remarcant l’afectació que té aquest trastorn en la qualitat de vida dels que el pateixen. Conclusions: Són necessaris més d’estudis amb major mida mostral, amb simptomatologia definida i criteris consensuats per diagnosticar i guiar el tractament eficaç del SIBO. L’abordatge integral i accessible a tothom ha de ser essencial per garantir una atenció de qualitat i equitativa a tots els pacients.
Nutrició i malaltia de Crohn: revisió bibliogràfica
(2024-06) Álvarez Hugas, Paula; Doménech, Mónica
[cat] a Malaltia de Crohn (MC) és una patologia inflamatòria crònica d’origen autoimmunitari que forma part de les Malalties Inflamatòries Intestinals (MII), i pot afectar a qualsevol zona del tub digestiu (des de la boca fins l’anus). La malaltia presenta un curs clínic variable, amb períodes de remissió i brots recurrents, donant lloc a una resposta immunitària inapropiada que inflamarà el teixit gastrointestinal. Es formen lesions discontínues que, en els casos més severs, poden arribar a ser transmurals i causar fístules i fissures. La malaltia té una estreta relació amb els factors genètics i ambientals, entre ells, l’alimentació. La desnutrició és comú en els pacients amb MC, i pot ser deguda a la malabsorció intestinal, la diarrea i la inflamació crònica. A més, la microbiota intestinal juga un paper crucial en la malaltia, i està molt influenciada per la dieta i altres factors externs. Una dieta occidental rica en sucres simples, greixos i aliments ultraprocessats s’ha relacionat amb l’increment de la patogènesis i el risc de patir MC. Contràriament, la fibra dietètica s’ha relacionat com a beneficiosa. Alguns dèficits nutricionals, com el dèficit de vitamina D, s’han associat amb un increment de la patogènesi de la malaltia. Algunes pautes nutricionals, com la nutrició enteral exclusiva (NEE) o la dieta d’exclusió en MC, han mostrat un paper terapèutic força prometedor a l’hora d’aconseguir remissions. L’objectiu d’aquest treball és revisar la bibliografia actual sobre la relació de la nutrició i la MC, identificar els nutrients que puguin ser factors de risc o protectors, així com les teràpies nutricionals més efectives per reduir els símptomes, disminuir els brots i millorar la qualitat de vida dels pacients.
Introducció dels insectes a la dieta i les seves implicacions
(2024-06) Craciun, Miruna Alexandra; Martín Venegas, Raquel
[cat] La entomofàgia, la pràctica d’ingerir insectes, és present algunes parts del món, però la població europea occidental encara és reticent a introduir els insectes a la dieta. Des del 2021, s’han autoritzat a Europa les espècies Tenebrio molitor, Alphitobius diaperinus, Acheta domesticus i Locusta migratòria pel seu consum i comercialització. Els insectes comestibles han demostrat poder tenir un impacte positiu sobre el medi ambient i la salut dels humans, pel que es presenta com una potencial alternativa a la proteïna convencional, principalment la carn. És un camp emergent que integra tecnologies verdes i resulta altament eficient. La neofòbia, les característiques organolèptiques i la seguretat alimentària preocupa a gran part de la societat, per aquesta raó és de gran interès treballar amb noves tecnologies alimentàries per millorar les propietats tecno-funcionals i incrementar l’acceptació. Amb la informació recollida, es valorarà si es pot considerar una estratègia prometedora per abordar la problemàtica existent i abastir la demanda alimentària mundial, sobretot proteica, i per què. L'objectiu d’aquest treball és avaluar, a través de la revisió bibliogràfica, el potencial en termes de nutrició i salut, medi ambient i mercat, tenint en compte el marc legal europeu, les concepcions socioculturals i de seguretat alimentària implicades.
Efecte d’un producte probiòtic a base de Faecalibacterium prausnitzii per prevenir les recurrències en pacients amb infeccions del tracte urinari recurrents: Estudi clínic, aleatoritzat, doble cec, controlat amb placebo
(2024-06) Guinjoan Domínguez, Sophie; Piqué i Clusella, Núria
[cat] Introducció: Les infeccions del tracte urinari (ITU) són una de les malalties bacterianes més freqüents a nivell mundial, afectant principalment a les dones i generant una gran càrrega sanitària, amb una prevalença elevada de recurrències. Recentment s’ha observat que la composició de la microbiota intestinal influeix en l’aparició d’ITU a través de reservoris intestinals d’uropatògens. Mètodes: S’ha dissenyat un estudi clínic d’intervenció aleatoritzat, doble cec, paral·lel i controlat amb placebo per avaluar l’efecte d’un producte probiòtic a base de Faecalibacterium prausnitzii en la prevenció de recurrències en pacients amb ITU recurrents. El producte consisteix en 500 mg de pols amb 107 Unitats Formadores de Colònies (UFC) de F. prausnitzii. S’inclouran 100 dones (50 en el grup probiòtic i 50 en el grup placebo) d’entre 18 i 52 anys que hagin patit un episodi d’ITU amb dues o més recurrències en sis mesos, o tres recurrències en un any (ITU recurrent). Seran tractades durant 12 mesos segons el tractament assignat i seguiran un pla de dieta mediterrània. En total hi hauran cinc visites presencials. La variable principal serà el percentatge de pacients sense recurrències durant el període d’investigació. Com a variables secundàries, s’analitzarà la composició de la microbiota intestinal a partir de mostres fecals, examinant el gen 16S ribosomal (rRNA) per determinar el percentatge de F. prausnitzii i la biodiversitat microbiana específica mitjançant l’índex de Shannon. També s’estudiaran les puntuacions del qüestionari de salut SF-36 per avaluar la qualitat de vida de les pacients. En cas de recurrència, s’avaluarà el temps que el producte retarda l’aparició d’una nova infecció i la simptomatologia mitjançant el qüestionari Acute Cystitis Symptom Score. Finalment, s’avaluaran els possibles símptomes d’ITU, efectes adversos associats al tractament i l’adherència al mateix. Resultats esperats: Els resultats obtinguts permetran determinar l’eficàcia i seguretat del producte probiòtic en pacients amb ITU recurrents. S’espera que en el grup actiu hi hagi una reducció de les recurrències i/o un retard en l’aparició de noves ITU recurrents, així com una millora de la qualitat de vida de les pacients.
Efecto de la dieta vegana en la microbiota intestinal
(2023-06) Cubas Zamora, Yanina Milagros; Vinardell Martínez-Hidalgo, Ma. Pilar
[spa] La dieta desempeña un papel fundamental en la salud y en la enfermedad, y parece ser que se debe, en parte, a mecanismos dependientes de la microbiota intestinal. La microbiota intestinal humana es un ecosistema complejo formado por diversas comunidades microbianas que interactúan y compiten por los nutrientes contenidos en la dieta. Existen diversos factores que influyen en la modulación de la composición de la microbiota intestinal, entre los cuales, los más relevantes son los hábitos dietéticos. Es necesario comprender el vínculo entre la dieta y la microbiota intestinal para intentar controlar y/o prevenir las enfermedades crónicas no transmisibles. La dieta vegana incluye alimentos ricos en fibra dietética, polifenoles, ácidos grasos insaturados, proteína de origen vegetal y micronutrientes, los cuales pueden tener efectos beneficiosos para la salud humana al promover la diversidad y funcionalidad de la microbiota intestinal y stimular la producción de ácidos grasos de cadena corta (AGCC). No obstante, si la dieta no se planifica adecuadamente, existe el riesgo de padecer diversas deficiencias nutricionales. El objetivo de la presente revisión es proporcionar una actualización del conocimiento existente sobre el efecto de la dieta vegana en la composición de la microbiota intestinal humana y, posteriormente, comparar el impacto de este efecto con el originado por otros tipos de dietas.
Les microalgues com alternativa de futur en l'alimentació
(2023-06) Mas Franco, Paula; López Tamames, Elvira
[cat] Les fonts proteiques actuals majoritàries tenen un greu impacte sobre el medi ambient i el seu consum per a l’alimentació humana està augmentant atès el creixement de la població. És necessària la cerca de noves fonts i les microalgues poden esdevenir una opció sostenible per nodrir als humans, així com a la vegada respectuosa amb el medi ambient. Són organismes aquàtics amb molt potencial, degut al contingut en proteïnes, àcids grassos omega-3, minerals, vitamines i prebiòtics, entre d’altres. També contenen altres compostos bioactius que poden resultar d’interès. Aquest article de revisió pretén recollir la informació actual sobre les diferents espècies de microalgues, comparant-les nutricionalment amb altres fonts alimentàries, així com mostrar si poden resultar una opció saludable per l’alimentació humana en un futur pròxim. Tot i el seu potencial, actualment existeixen reptes com l’organolèptic i la innocuïtat, entre d’altres, els quals s’han d’abordar perquè pugui esdevenir un aliment quotidià.
Molecular mechanisms of hyperinsulinemia in obesity
(2023-06) Bayod Jaime, Laura; Caelles Franch, Carme
[eng] Obesity-associated insulin resistance and hyperinsulinemia are two interrelated health conditions that have become increasingly prevalent in recent years. For many years, it has been thought that hyperinsulinemia comes after insulin resistance. The truth is that recent data suggests that insulin resistance can follow hyperinsulinemia and vice versa. Obesity is commonly associated with insulin resistance and hyperinsulinemia, but although some molecular mechanisms have been proposed, there is no clear evidence as to which condition occur before in humans. Despite much controversy over the timing of the onset of hyperinsulinemia in obesity, it is well established that the presence of insulin is necessary for obesity to occur and that chronically elevated insulin levels enhance diet-induced obesity. Therefore, the aim of this review is to provide a comprehensive up-to-date on the molecular mechanisms underlying hyperinsulinemia and the relationship between hyperinsulinemia and insulin resistance in obesity. In addition, we will examine the role hyperinsulinemia plays in cellular senescence, cancer and in dysregulating the insulin/IGF-1/GH axis. Finally, we will discuss possible current therapeutic strategies targeting hyperinsulinemia that are being used to treat obesity-associated insulin resistance, including current pharmacological therapies, the effects of multiple dietary interventions, physical exercise, and surgery. We conclude that hyperinsulinemia is a prevalent condition in obesity, but its time of occurrence and relationship with obesity are still under investigation. Dietary interventions, particularly low glycemic load diets and low carbohydrate diets, as well as regular exercise have shown promise in reducing hyperinsulinemia, while the long-term efficacy and potential side effects of pharmacological interventions require further study.
Educació nutricional en pacients ingressats per infart de miocardi: estudi pilot
(2023-01) Solà de Sardi, Fabiola; Grau, Maria
[cat] L’adhesió a un patró alimentari saludable i sostenible, com la Dieta Mediterrània, forma part del tractament de persones que han sofert un esdeveniment cardiovascular. Pot ajudar a la seva prompta recuperació a més de a prevenir l’aparició d’un altre episodi advers. Els objectius d’aquest treball són: (1) adaptar un protocol d’educació nutricional destinat a pacients supervivents d’un episodi cardiovascular isquèmic; (2) avaluar la usabilitat i factibilitat d’aquest programa. S’ha adaptat un protocol d’una intervenció d’educació nutricional per promoure hàbits dietètics saludables dissenyat prèviament per la Xarxa Fit4foodBcn. A continuació, s’ha realitzat aquesta intervenció a 3 pacients ingressats per infart agut de miocardi en un hospital de tercer nivell. S’han avaluat els materials utilitzats, la informació transmesa i el desenvolupament de les diferents sessions del programa a través de qüestionaris i entrevistes. D’aquestes s’extreuen suggeriments de millora i també observacions dels educadors durant les sessions. L’hospital com a emplaçament de la intervenció comporta dificultats, tal com l’estat d’ànim i de salut del pacient al moment de realitzar les sessions, però alhora és un facilitador, degut a que el pacient no s’ha de desplaçar i té temps disponible per realitzar les sessions. Els participants manifesten un nivell alt de satisfacció amb la intervenció, així com una adequada comprensibilitat i utilitat de la informació i els materials, pel qual la intervenció resulta factible de realitzar en aquest hospital.
Postprandial energy metabolism and metabolic syndrome
(2023-01) Roglà Ricart, Lledó; Relat Pardo, Joana
[eng] Postprandial studies are essential to understand metabolism functioning after food intake and, the metabolic syndrome is a combination of different cardiovascular risk factors which can endanger human health. Thus, this review aims to describe the relationship between the postprandial metabolism of the organism and its possible connection with metabolic syndrome. An electronic search was performed using the databases “Cercabib”, “PubMed”, “Scopus” and “Google Academy” and articles published after the 2000’s were selected. The data indicate that the postprandial response is linked to the ability to suffer from metabolic syndrome. Alterations in the postprandial metabolism of the organism, adherence to Western diets, decrease in physical activity, etc., they are characteristics that are part of the complex definition of the postprandial state, and it will favor the appearance of metabolic syndrome. The conclusion of this work is that more research is needed to prevent the development of metabolic syndrome. Also, there is a great need to promote healthy life in the community and physical activity.

Examinar

Enviaments recents