Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/229998
Essays on Education Economics
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[eng] This dissertation explores how peer interactions in schools and labor-market institutions jointly shape educational outcomes and the returns to schooling. The first two chapters employ a large-scale lab-in-the-field experiment in schools in the Barcelona Metropolitan Area to examine how students and teachers decide to form groups in class, and how partner characteristics influence both academic performance and subjective well-being. The findings document a systematic trade-off between comfort and efficiency: students choose working with friends and same-gender peers, and working with them increases their reported level of well-being. However, such groupings may lower test performance relative to more heterogeneous teams, and teacher-formed groups are more inclusive, improving the integration of marginalized students. The third chapter turns to labor markets, exploiting staggered judicial reforms in U.S. states that increased dismissal costs for employers. The results show that stronger employment protection raises the wage premium to formal schooling, especially among younger cohorts, but does not generate detectable increases in attained education. Together, the chapters link micro-level peer dynamics in classrooms to macro-level institutional forces in labor markets, highlighting how social preferences and institutional rules reallocate both opportunities and rewards across the life cycle.
[cat] Aquesta tesi examina com les interaccions entre iguals dins l’escola i les institucions del mercat laboral configuren conjuntament els resultats educatius i la valoració de l’escolarització al mercat de treball. Mitjançant un gran experiment “lab-in-the-field” a escoles de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i anàlisis empíriques a nivell poblacional, l’estudi articula com les preferències socials a l’aula (amistat, homofília de gènere, percepcions d’habilitat) i les normes institucionals (notablement costos d’acomiadament) reordenen oportunitats i recompenses al llarg del cicle vital. La primera part empírica s’aproxima al procés de formació de grups dins l’aula. A partir d’un mostreig de 1.735 estudiants en 86 grups i sessions experimentals estructurades en tres fases, es recolliren xarxes de relacions (amistat i enuig), preferències de companyia, mesures de benestar subjectiu i proves de matemàtiques (baseline, treball en parella aleatòria i prova final individual). Això permet contrastar què passa quan els alumnes escullen companys versus quan el professor forma els equips. El disseny també inclou preguntes de tipus dictator game per mesurar preferències socials i preguntes de percepció sobre la pròpia habilitat matemàtica, utilitzades com a determinants de selecció i com a mecanismes potencials. Els resultats documenten un intercanvi clar entre confort social i eficiència acadèmica. Els estudiants tendeixen a triar amics i companys del mateix gènere i prefereixen companys percebuts com a més capaços; aquestes eleccions augmenten el benestar subjectiu, però sovint redueixen el rendiment en proves col·laboratives comparat amb equips més heterogenis. Els efectes són asimètrics per habilitat: estudiants per sota de la mediana s’hi beneficien netament de treballar en parella (guanys de puntuació), mentre que estudiants d’alta habilitat poden patir una pèrdua per substitució d’esforç o coordinació. La amistat doble (mutua) incrementa la comoditat però pot causar una disminució de rendiment comparable a l’impacte d’una puntuació de baseline menor. Alhora, els professors, quan formen grups, tendeixen a crear equips més inclusius (barrejant habilitats i integrant alumnes marginats), reduint la segregació que resultaria de l’autoselecció estudiantil. El tercer capítol es trasllada al mercat laboral: explotant l’adopció esglaonada d’excepcions judicials a la doctrina “at-will” en estats dels EUA (1970–1999), l’anàlisi mostra que una protecció d’ocupació més forta eleva la prima salarial associada a l’educació formal, especialment per cohorts joves (p. ex. aquells amb edat d’entrada al mercat laboral durant la reforma). Importantment, malgrat l’alça de la prima salarial, no s’observen increments detectables en els nivells d’escolarització immediats, cosa que suggereix una revalorització de senyals (educació com a filtre) més que un augment ràpid de l’oferta educativa. Aquesta tesi examina com les interaccions entre iguals dins l’escola i les institucions del mercat laboral configuren conjuntament els resultats educatius i la valoració de l’escolarització al mercat de treball. Mitjançant un experiment “lab-in-the-field” a escoles de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i anàlisis empíriques a nivell poblacional, l’estudi articula com les preferències socials a l’aula (amistat, homofília, percepcions d’habilitat) i les normes institucionals (grups formats exògenament pel professor, costos d’acomiadament) reordenen oportunitats i recompenses al llarg del cicle vital. La primera part empírica s’aproxima al procés de formació de grups dins l’aula. A partir de dades de 1.735 estudiants en 86 grups i les sessions experimentals estructurades en tres fases, es van recollir xarxes de relacions (amistat i mala relació), preferències de companyia, mesures de benestar subjectiu i proves de matemàtiques (test base individual, treball en parella aleatòria i prova final individual). Això permet contrastar què passa en funció de les característiques del grup. El disseny també inclou preguntes de tipus dictator game per mesurar preferències socials i preguntes de percepció sobre la pròpia habilitat matemàtica, utilitzades com a determinants de selecció i com a mecanismes potencials. Els resultats mostren un intercanvi clar entre benestar i eficiència acadèmica. Els estudiants tendeixen a triar amics i companys del mateix gènere i prefereixen companys percebuts com a més capaços; aquestes eleccions quan es materialitzen, augmenten el benestar subjectiu, però sovint redueixen el rendiment en les proves en grup, comparat amb equips més heterogenis. Els efectes són asimètrics per habilitat: estudiants per sota de la mediana es beneficien de treballar en parella, mentre que estudiants d’alta habilitat pateixen una pèrdua de rendment. La amistat entre els membres de l’equip incrementa el benestar, però pot causar una disminució de rendiment comparable a l’impacte d’una reducció en el nivell inicial d’habilitat. Alhora, els professors, quan formen grups, tendeixen a crear equips més inclusius (barrejant habilitats i integrant alumnes marginats), reduint la segregació que resultaria de l’autoselecció estudiantil. El tercer capítol es trasllada al mercat laboral: fent ús de l’adopció esglaonada d’excepcions judicials a la doctrina “at-will” en estats dels EUA (1970–1999), l’anàlisi mostra que una protecció laboral més forta eleva la prima salarial associada a l’educació formal, especialment per cohorts joves (p. ex. aquells amb edat d’entrada al mercat laboral durant la reforma). Cal destacar que, malgrat l’alça de la prima salarial, no s’observen increments detectables en els nivells d’escolarització immediats, cosa que suggereix una revalorització de senyals (educació com a filtre) més que un augment ràpid de l’oferta educativa. En conjunt, els capítols enllacen les dinàmiques a l’aula amb les forces institucionals del mercat laboral, ja que ressalten com les preferències socials i les normes institucionals redistribueixen tant les oportunitats com les recompenses al llarg del cicle vital.
[cat] Aquesta tesi examina com les interaccions entre iguals dins l’escola i les institucions del mercat laboral configuren conjuntament els resultats educatius i la valoració de l’escolarització al mercat de treball. Mitjançant un gran experiment “lab-in-the-field” a escoles de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i anàlisis empíriques a nivell poblacional, l’estudi articula com les preferències socials a l’aula (amistat, homofília de gènere, percepcions d’habilitat) i les normes institucionals (notablement costos d’acomiadament) reordenen oportunitats i recompenses al llarg del cicle vital. La primera part empírica s’aproxima al procés de formació de grups dins l’aula. A partir d’un mostreig de 1.735 estudiants en 86 grups i sessions experimentals estructurades en tres fases, es recolliren xarxes de relacions (amistat i enuig), preferències de companyia, mesures de benestar subjectiu i proves de matemàtiques (baseline, treball en parella aleatòria i prova final individual). Això permet contrastar què passa quan els alumnes escullen companys versus quan el professor forma els equips. El disseny també inclou preguntes de tipus dictator game per mesurar preferències socials i preguntes de percepció sobre la pròpia habilitat matemàtica, utilitzades com a determinants de selecció i com a mecanismes potencials. Els resultats documenten un intercanvi clar entre confort social i eficiència acadèmica. Els estudiants tendeixen a triar amics i companys del mateix gènere i prefereixen companys percebuts com a més capaços; aquestes eleccions augmenten el benestar subjectiu, però sovint redueixen el rendiment en proves col·laboratives comparat amb equips més heterogenis. Els efectes són asimètrics per habilitat: estudiants per sota de la mediana s’hi beneficien netament de treballar en parella (guanys de puntuació), mentre que estudiants d’alta habilitat poden patir una pèrdua per substitució d’esforç o coordinació. La amistat doble (mutua) incrementa la comoditat però pot causar una disminució de rendiment comparable a l’impacte d’una puntuació de baseline menor. Alhora, els professors, quan formen grups, tendeixen a crear equips més inclusius (barrejant habilitats i integrant alumnes marginats), reduint la segregació que resultaria de l’autoselecció estudiantil. El tercer capítol es trasllada al mercat laboral: explotant l’adopció esglaonada d’excepcions judicials a la doctrina “at-will” en estats dels EUA (1970–1999), l’anàlisi mostra que una protecció d’ocupació més forta eleva la prima salarial associada a l’educació formal, especialment per cohorts joves (p. ex. aquells amb edat d’entrada al mercat laboral durant la reforma). Importantment, malgrat l’alça de la prima salarial, no s’observen increments detectables en els nivells d’escolarització immediats, cosa que suggereix una revalorització de senyals (educació com a filtre) més que un augment ràpid de l’oferta educativa. Aquesta tesi examina com les interaccions entre iguals dins l’escola i les institucions del mercat laboral configuren conjuntament els resultats educatius i la valoració de l’escolarització al mercat de treball. Mitjançant un experiment “lab-in-the-field” a escoles de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i anàlisis empíriques a nivell poblacional, l’estudi articula com les preferències socials a l’aula (amistat, homofília, percepcions d’habilitat) i les normes institucionals (grups formats exògenament pel professor, costos d’acomiadament) reordenen oportunitats i recompenses al llarg del cicle vital. La primera part empírica s’aproxima al procés de formació de grups dins l’aula. A partir de dades de 1.735 estudiants en 86 grups i les sessions experimentals estructurades en tres fases, es van recollir xarxes de relacions (amistat i mala relació), preferències de companyia, mesures de benestar subjectiu i proves de matemàtiques (test base individual, treball en parella aleatòria i prova final individual). Això permet contrastar què passa en funció de les característiques del grup. El disseny també inclou preguntes de tipus dictator game per mesurar preferències socials i preguntes de percepció sobre la pròpia habilitat matemàtica, utilitzades com a determinants de selecció i com a mecanismes potencials. Els resultats mostren un intercanvi clar entre benestar i eficiència acadèmica. Els estudiants tendeixen a triar amics i companys del mateix gènere i prefereixen companys percebuts com a més capaços; aquestes eleccions quan es materialitzen, augmenten el benestar subjectiu, però sovint redueixen el rendiment en les proves en grup, comparat amb equips més heterogenis. Els efectes són asimètrics per habilitat: estudiants per sota de la mediana es beneficien de treballar en parella, mentre que estudiants d’alta habilitat pateixen una pèrdua de rendment. La amistat entre els membres de l’equip incrementa el benestar, però pot causar una disminució de rendiment comparable a l’impacte d’una reducció en el nivell inicial d’habilitat. Alhora, els professors, quan formen grups, tendeixen a crear equips més inclusius (barrejant habilitats i integrant alumnes marginats), reduint la segregació que resultaria de l’autoselecció estudiantil. El tercer capítol es trasllada al mercat laboral: fent ús de l’adopció esglaonada d’excepcions judicials a la doctrina “at-will” en estats dels EUA (1970–1999), l’anàlisi mostra que una protecció laboral més forta eleva la prima salarial associada a l’educació formal, especialment per cohorts joves (p. ex. aquells amb edat d’entrada al mercat laboral durant la reforma). Cal destacar que, malgrat l’alça de la prima salarial, no s’observen increments detectables en els nivells d’escolarització immediats, cosa que suggereix una revalorització de senyals (educació com a filtre) més que un augment ràpid de l’oferta educativa. En conjunt, els capítols enllacen les dinàmiques a l’aula amb les forces institucionals del mercat laboral, ja que ressalten com les preferències socials i les normes institucionals redistribueixen tant les oportunitats com les recompenses al llarg del cicle vital.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
IZQUIERDO NOFUENTES, Àlex. Essays on Education Economics. [consulted: 9 of September of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/229998