Les duplicacions pronominals no normatives en les oracions de relatiu

Abstract

[cat] Els pronoms relatius enllacen l’oració relativa de què formen part amb la principal i, alhora, representen el seu antecedent dins de la subordinada. En les relatives amb duplicació pronominal, dins de la subordinada s’incorpora un pronom feble correferent amb l’antecedent del relatiu. Aquestes construccions van ser bandejades de la primera gramàtica normativa del català (1918), tot i que en obres posteriors (entre les quals destaca la Gramàtica de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans) s’ha acceptat la presència del clític en alguns contextos. En aquest treball estudiem els factors que afavoreixen la duplicació pronominal en els casos en què no és normativa i proposem una explicació general del fenomen. Per fer-ho, analitzem un corpus de textos de diversos registres, i ens basem en el marc teòric de la lingüística cognitiva per interpretar-ne els resultats i caracteritzar el fenomen.

[eng] Relative pronouns connect the relative clause to which they belong with the main clause and represent their antecedent inside the subordinate clause. Relative clauses with pronominal duplication incorporate inside the relative a weak pronoun that refers to the same antecedent as the relative pronoun. These constructions were not included in the first Catalan normative grammar in 1918, although in later works (among them, the Gramàtica de la Llengua Catalana, made by the Institut d’Estudis Catalans), the presence of clitic was accepted in some specific cases. In this dissertation we study the factors that favour clitic doubling in cases in which it is not accepted and we propose a general explanation for this phenomenon. To do it, we analyse corpora formed with texts from different registers, taking Cognitive Linguistics as our theoretical frame to interpret their results and characterize this phenomenon.