Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/231855
La participació liderada per les infàncies. Construcció conceptual i claus per reconèixer-la i promoure-la en la quotidianitat
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
Contribució addicional
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] La participació infantil és un dret reconegut a la Convenció sobre els Drets de l’Infant (Nacions Unides, 1989) i desenvolupat a les Observacions Generals núm. 12 i 20, tanmateix, persisteixen reptes en la pràctica. Informes europeus (Crowley et al., 2020b; Janta et al., 2021) constaten que majoritàriament les iniciatives es mantenen en nivells consultius amb escassa incidència. Tant en l’informe Reimaginar junts els nostres futurs: un nou contracte social per a l’educació (UNESCO, 2022), com l’Estrategia estatal de derechos de infancia y adolescencia 2023-2030 (Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, 2023), coincideixen en la necessitat d’impulsar mecanismes de participació que reconeguin les infàncies com a subjectes polítics i agents de transformació. En aquest context, la participació liderada per les infàncies emergeix com una oportunitat per avançar cap a experiències amb major incidència, malgrat ser un camp poc consolidat i escassament estudiat. Aquesta tesi pretén abordar aquesta necessitat i es planteja construir i fonamentar una definició del concepte, aprofundint en la seva comprensió teòrica i aplicació pràctica. Es formulen tres objectius generals: definir el constructe, caracteritzar experiències existents i comprendre els canvis generats.
Metodològicament, la tesi s’inscriu en un paradigma pragmàtic i participatiu amb dimensió sociocrítica dins del marc qualitatiu. El disseny combina, d’una banda, l’estudi descriptiu a partir d’entrevistes semiestructurades a vint experts en participació infantil i, de l’altra, la sistematització de tres experiències —l’Altaveu d’Infants de la Ciutat, les plataformes IMCITIZEN de l’Escola Els Porxos i l’Escola La Pau, i el Consell Territorial d’Infants i Adolescents de Flix—mitjançant diferents tècniques segons cada cas: relats personals, grups de discussió, qüestionaris, tallers participatius, observacions i anàlisi documental. L’anàlisi integra un enfocament deductiu, basat en dimensions i subdimensions prèvies, i un enfocament inductiu, que ha permès identificar categories emergents.
Els resultats mostren que la participació liderada per les infàncies és un constructe emergent definit pel reconeixement de l’agència infantil, la iniciativa pròpia, la predisposició adulta, el lideratge col·lectiu i la incidència en l’entorn. Les experiències s’articulen mitjançant dispositius pedagògics —treball en drets, espais d’autogestió, diàleg intergeneracional i accions visibles— que operen en condicions pedagògiques, institucionals i relacionals específiques, sovint marcades per resistències estructurals vinculades a l’adultocentrisme, la precarietat de recursos i imaginaris que invisibilitzen les infàncies com a subjecte polític. En aquest marc, els processos segueixen una seqüència de moments que va de l’arrencada a la configuració del grup, la planificació, l’execució i la incidència. Alhora, s’hi observen canvis profunds en infants i entorns, reforçant l’agència, les competències, la cohesió comunitària i la cultura participativa basada en la redefinició de les relacions intergeneracionals.
La tesi conclou presentant una definició del concepte i una proposta de claus per reconèixer i promoure la participació liderada per les infàncies en la quotidianitat. Les aportacions del treball contribueixen a consolidar un camp emergent d’estudi, ofereixen eines conceptuals i pràctiques per al seu desenvolupament i reivindiquen la participació liderada com una oportunitat necessària tant per ampliar com per diversificar la vida democràtica, reconeixent els infants com el que són: ciutadania activa del present amb capacitat d’incidència.
[cat] Children’s participation is recognised as a right in the United Nations Convention on the Rights of the Child (UN, 1989) and further elaborated in General Comments No. 12 and No. 20. Yet important challenges persist when it comes to implementation. European reports (Crowley et al., 2020b; Janta et al., 2021) indicate that most initiatives continue to function at the consultative level, with limited influence on decision-making. Both UNESCO, in its report Reimagining Our Futures Together: A New Social Contract for Education (UNESCO, 2022), and the Spanish Estrategia estatal de derechos de infancia y adolescencia 2023–2030 (Ministry of Social Rights and Agenda 2030, 2023), highlight the need to develop participatory mechanisms that recognise children as political subjects and agents of transformation. Within this landscape, child-led participation emerges as an avenue for advancing practices with greater impact, despite being a nascent and under-researched field. This thesis addresses this gap by developing and empirically grounding a definition of child-led participation, deepening its theoretical foundations and its practical enactment. It pursues three overarching aims: to define the construct, to characterise existing experiences, and to understand the changes they generate. Methodologically, the study follows a pragmatic and participatory paradigm with a sociocritical orientation within qualitative research. The design combines a descriptive study based on semi-structured interviews with 20 experts and the systematisation of three experiences — l’Altaveu d’infants de la ciutat, the IMCITIZEN platforms at Els Porxos and La Pau primary schools, and the Consell Territorial d’Infants i Adolescents de Flix. Each case was examined using context-appropriate techniques, including personal narratives, focus groups, questionnaires, participatory workshops, observations and document analysis. The analytical strategy integrated a deductive approach, based on predefined dimensions and subdimensions, with an inductive approach that enabled the identification of emerging subcategories. The findings show that child-led participation is an emerging construct characterised by the recognition of children’s agency, self-initiated action, allied adult support, collective leadership, and a tangible influence on the environment. These experiences are underpinned by pedagogical devices—rights-based work, self-managed spaces, intergenerational dialogue, and visible actions—and by specific pedagogical, institutional, and relational conditions. At the same time, they are constrained by structural resistances associated with adult-centrism, resource precarity, and cultural imaginaries that render children invisible as political subjects. Within this framework, the processes follow a sequence of moments—from initial activation to group formation, planning, execution, and influence. The study also reveals significant changes in children and their environments, strengthening their agency, competences, community cohesion and participatory culture, grounded in a reconfiguration of intergenerational relations. The thesis concludes by proposing a definition of the concept and a set of key elements for recognising and supporting child-led participation in everyday settings. Its contributions help consolidate an emerging field of study, providing conceptual and practical tools for its development, and reaffirm child-led participation as a necessary opportunity to broaden and diversify democratic life. Ultimately, it underscores the importance of recognising children as active citizens in the present, with the capacity to have an impact.
[cat] Children’s participation is recognised as a right in the United Nations Convention on the Rights of the Child (UN, 1989) and further elaborated in General Comments No. 12 and No. 20. Yet important challenges persist when it comes to implementation. European reports (Crowley et al., 2020b; Janta et al., 2021) indicate that most initiatives continue to function at the consultative level, with limited influence on decision-making. Both UNESCO, in its report Reimagining Our Futures Together: A New Social Contract for Education (UNESCO, 2022), and the Spanish Estrategia estatal de derechos de infancia y adolescencia 2023–2030 (Ministry of Social Rights and Agenda 2030, 2023), highlight the need to develop participatory mechanisms that recognise children as political subjects and agents of transformation. Within this landscape, child-led participation emerges as an avenue for advancing practices with greater impact, despite being a nascent and under-researched field. This thesis addresses this gap by developing and empirically grounding a definition of child-led participation, deepening its theoretical foundations and its practical enactment. It pursues three overarching aims: to define the construct, to characterise existing experiences, and to understand the changes they generate. Methodologically, the study follows a pragmatic and participatory paradigm with a sociocritical orientation within qualitative research. The design combines a descriptive study based on semi-structured interviews with 20 experts and the systematisation of three experiences — l’Altaveu d’infants de la ciutat, the IMCITIZEN platforms at Els Porxos and La Pau primary schools, and the Consell Territorial d’Infants i Adolescents de Flix. Each case was examined using context-appropriate techniques, including personal narratives, focus groups, questionnaires, participatory workshops, observations and document analysis. The analytical strategy integrated a deductive approach, based on predefined dimensions and subdimensions, with an inductive approach that enabled the identification of emerging subcategories. The findings show that child-led participation is an emerging construct characterised by the recognition of children’s agency, self-initiated action, allied adult support, collective leadership, and a tangible influence on the environment. These experiences are underpinned by pedagogical devices—rights-based work, self-managed spaces, intergenerational dialogue, and visible actions—and by specific pedagogical, institutional, and relational conditions. At the same time, they are constrained by structural resistances associated with adult-centrism, resource precarity, and cultural imaginaries that render children invisible as political subjects. Within this framework, the processes follow a sequence of moments—from initial activation to group formation, planning, execution, and influence. The study also reveals significant changes in children and their environments, strengthening their agency, competences, community cohesion and participatory culture, grounded in a reconfiguration of intergenerational relations. The thesis concludes by proposing a definition of the concept and a set of key elements for recognising and supporting child-led participation in everyday settings. Its contributions help consolidate an emerging field of study, providing conceptual and practical tools for its development, and reaffirm child-led participation as a necessary opportunity to broaden and diversify democratic life. Ultimately, it underscores the importance of recognising children as active citizens in the present, with the capacity to have an impact.
Recurs relacionat
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
FERRÚS VICENTE, Laia. La participació liderada per les infàncies. Construcció conceptual i claus per reconèixer-la i promoure-la en la quotidianitat. [consulted: 10 of October of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/231855