Una aportació a la fenomenologia dramàtica: Plató, Jan Patočka, Václav Havel

Abstract

Aquesta tesi doctoral mostra la relació entre Plató, Jan Patocka i Vaclav Havel a travès de la noció de cura de l' ànima (pece o dusi) i del platonisme que s'hi vincula, tot fixant­ se en la manera com aquesta cura es expressada gràcies a la forma dramàtica en els diàlegs de Plató i en els drames vaneldans de Vaclav Havel (1975-78). A partir d'aquí s'analitza la genealogia del projecte patockià d'un platonisme negatiu en les lliçons universitàries de 1947-49 sobre Sòcrates i Plató i es posa aquesta recerca en relació amb els elements fenomenològics propis de la filosofia de Patocka (mon i asubjectivitat), així com amb la noció de dramaticitat, present en tots tres autors. Tot això duu a un enriquiment de la noció de fenomenologia dramàtica (Stanley Rosen) i a la d'una dramatúrgia al servei de la cura de l'ànima, dóna elements per a una meditació històrica europea.

This work wants to show the relation between Plato, Jan Patocka and Vaclav Havel through Patocka's notion of care of the soul (pece o dusi) and through the Platonism related to it. We will focus on the way this care is expressed through dramatic form in Plato's works and in Havel's Vanek Plays (1975-78). We will analyse the genealogy of Patocka's project of negative Platonism in his 1947-49 university courses on Socrates and Plato, and we will put it together with phenomenological and dramatic elements in Patocka's own thinking. This will take us to enrich the notion of. dramatic phenomenology (Stanley Rosen) and to find a drama for the care of the soul that will become elements of a European historical meditation.