Dret a l'educació i neocolonialisme

Abstract

D'un temps ençà, diferents instàncies reclamen per als habitants del continent africà el seu dret a l'educació com un dels fonaments del desenvolupament. No obstant això, en la pràctica es confon l'esmentat dret, immanent en qualsevol societat humana, amb un sistema escolar a l'occidental, esqueixat de l'experiència infantil africana i desestructurant d'unes cultures que socialitzen els individus a partir de cercles concèntrics que parteixen del familiar i de l'entorn social més immediat. L'objectiu d'aquest article és proposar una reflexió sobre l'esmentat fenomen; i reclamar, a partir de l'anàlisi d'exemples determinats, el dret dels africans a una formació integral, a partir dels valors propis i dels àmbits més pròxims, sense especialistes ni programes, globalitzat, que no separi els fills de la seva família ni del seu entorn, com a instrument principal d'adquisició i de formació del coneixement i d'adaptació al món actual.