Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/225045
Work-Life Balance and Firm Financial Performance
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[eng] This thesis investigates whether, and under what conditions, employee work-life balance (WLB) enhances corporate financial performance (CFP). Through bibliometric and content analysis of forty peer-reviewed studies (2000–2025), we identify a fragmented research landscape dominated by single-period, single-country designs and four theoretical perspectives: reciprocity-based, capability-based, legitimacy-based, and cost-based perspectives, revealing a critical need for longitudinal multinational studies with standardized profitability metrics. Addressing these gaps, we first analyze eight-year panel data from twenty-six Spanish firms, combining SABI accounting records with 25,077 employee reviews of WLB practices from Indeed.com, demonstrating a significant positive WLB-CFP association. Subsequently expanding to Orbis accounting data and Glassdoor WLB metrics across 154 firms in nineteen European countries, we confirm this robust positive relationship while finding no significant moderating effect of national legal traditions, indicating firm-level implementation supersedes macro-level legal frameworks. Our contributions include synthesizing extant literature, empirically validating the predominantly positive WLB-CFP relationship, and providing longitudinal multinational evidence invariant to legal contexts, with practical implications for managers to position WLB as a value-generating strategic investment and policymakers to advocate flexible work initiatives, while suggesting new research avenues in employee-centric corporate social responsibility.
[cat] Aquesta tesi realitza una recerca empírica sobre la relació entre la conciliació de la vida laboral i personal (work life balance, WLB) i els resultats comptables de les empreses (corporate financial performance, CFP), en una temàtica caracteritzada per una fragmentació teòrica i per limitacions metodològiques. Tot i la importància de la WLB dins les agendes de responsabilitat social corporativa (corporate social responsibility, CSR) i de gestió estratègica de recursos humans, l’evidència sobre el seu impacte en els CFP continua sent poc desenvolupada i inconsistent. Per a l’estudi d’aquest tema aquesta tesi realitza tres estudis seqüencials. En primer lloc, es duu a terme una anàlisi bibliomètrica i de contingut de quaranta articles revisats per parells (2000–2025), que cartografia l’estructura intel·lectual del camp WLB–CFP. Aquesta revisió identifica el predomini de dissenys transversals de país únic, la dependència de mesures subjectives i quatre perspectives teòriques aïllades: de reciprocitat (p. ex., intercanvi social), de capacitats (p. ex., visió basada en recursos), de legitimitat (p. ex., teoria institucional) i de costos (p. ex., perspectiva d’agència). La revisió posa de manifest diverses llacunes crítiques a la literatura, com ara la necessitat d’investigacions longitudinals, d’evidència multinacional i de mètriques financeres estandarditzades per fonamentar l’anàlisi de la relació entre WLB i CFP. Abordant part d’aquestes llacunes, el segon estudi analitza un panell longitudinal de vuit anys (2012–2020) de 26 empreses. Relaciona 25.087 valoracions de WLB no sol·licitades als empleats, enregistrades a Indeed.com amb dades comptables extretes de la base de dades SABI. Mitjançant estimacions de panell d’efectes fixos de models que controlen les característiques invariables en el temps de les empreses, l’anàlisi mostra una associació positiva i estadísticament significativa entre la WLB percebuda pels empleats i dos indicadors clau de CFP: la rendibilitat sobre l’actiu (ROA) i la rendibilitat sobre els fons propis o capital invertit (ROE). Aquest resultat ofereix evidència longitudinal crucial que dona suport al potencial de creació de valor de la WLB en un context nacional. El tercer estudi amplia l’abast mitjançant una mostra de dades transnacional de 154 empreses de dinou països europeus entre 2009 i 2021, que inclou 21.964 valoracions de WLB provinents de Glassdoor i dades financeres estretes d’Orbis. Les estimacions per efectes aleatoris confirmen que la relació positiva entre WLB i CFP és robusta i generalitzable a contextos institucionals diversos. A més, l’estudi contrasta una contingència rellevant a escala macro sobre si els sistemes de dret civil orientats als grups d’interès, amb proteccions laborals més fortes, reforcen els efectes de la relació entre WLB i CFP en comparació amb els sistemes de common law centrats en l’accionista. L’anàlisi no revela cap efecte moderador significatiu de la tradició jurídica, cosa que suggereix que l’eficàcia de la WLB per impulsar el rendiment financer és, en gran mesura, independent dels diferents marcs jurídics. Això apunta que la implementació a escala d’empresa i el compromís directiu són més determinants que les institucions jurídiques macro per materialitzar el valor econòmic de la WLB. En conjunt, la tesi contribueix a consolidar un camp dispers i a especificar-ne els referents teòrics, les pràctiques de mesura i les limitacions recurrents. Aporta evidència longitudinal, en un context nacional, que la WLB dels empleats, mesurada mitjançant valoracions espontànies, s’associa amb una millora dels CFP. A més, ofereix evidència multinacional que l’associació positiva entre WLB i CFP es generalitzada entre sectors i jurisdiccions i no queda limitada de a la tradició jurídica dels països on operen les empreses. Per als directius, l’evidència posiciona la WLB com una inversió.
[cat] Aquesta tesi realitza una recerca empírica sobre la relació entre la conciliació de la vida laboral i personal (work life balance, WLB) i els resultats comptables de les empreses (corporate financial performance, CFP), en una temàtica caracteritzada per una fragmentació teòrica i per limitacions metodològiques. Tot i la importància de la WLB dins les agendes de responsabilitat social corporativa (corporate social responsibility, CSR) i de gestió estratègica de recursos humans, l’evidència sobre el seu impacte en els CFP continua sent poc desenvolupada i inconsistent. Per a l’estudi d’aquest tema aquesta tesi realitza tres estudis seqüencials. En primer lloc, es duu a terme una anàlisi bibliomètrica i de contingut de quaranta articles revisats per parells (2000–2025), que cartografia l’estructura intel·lectual del camp WLB–CFP. Aquesta revisió identifica el predomini de dissenys transversals de país únic, la dependència de mesures subjectives i quatre perspectives teòriques aïllades: de reciprocitat (p. ex., intercanvi social), de capacitats (p. ex., visió basada en recursos), de legitimitat (p. ex., teoria institucional) i de costos (p. ex., perspectiva d’agència). La revisió posa de manifest diverses llacunes crítiques a la literatura, com ara la necessitat d’investigacions longitudinals, d’evidència multinacional i de mètriques financeres estandarditzades per fonamentar l’anàlisi de la relació entre WLB i CFP. Abordant part d’aquestes llacunes, el segon estudi analitza un panell longitudinal de vuit anys (2012–2020) de 26 empreses. Relaciona 25.087 valoracions de WLB no sol·licitades als empleats, enregistrades a Indeed.com amb dades comptables extretes de la base de dades SABI. Mitjançant estimacions de panell d’efectes fixos de models que controlen les característiques invariables en el temps de les empreses, l’anàlisi mostra una associació positiva i estadísticament significativa entre la WLB percebuda pels empleats i dos indicadors clau de CFP: la rendibilitat sobre l’actiu (ROA) i la rendibilitat sobre els fons propis o capital invertit (ROE). Aquest resultat ofereix evidència longitudinal crucial que dona suport al potencial de creació de valor de la WLB en un context nacional. El tercer estudi amplia l’abast mitjançant una mostra de dades transnacional de 154 empreses de dinou països europeus entre 2009 i 2021, que inclou 21.964 valoracions de WLB provinents de Glassdoor i dades financeres estretes d’Orbis. Les estimacions per efectes aleatoris confirmen que la relació positiva entre WLB i CFP és robusta i generalitzable a contextos institucionals diversos. A més, l’estudi contrasta una contingència rellevant a escala macro sobre si els sistemes de dret civil orientats als grups d’interès, amb proteccions laborals més fortes, reforcen els efectes de la relació entre WLB i CFP en comparació amb els sistemes de common law centrats en l’accionista. L’anàlisi no revela cap efecte moderador significatiu de la tradició jurídica, cosa que suggereix que l’eficàcia de la WLB per impulsar el rendiment financer és, en gran mesura, independent dels diferents marcs jurídics. Això apunta que la implementació a escala d’empresa i el compromís directiu són més determinants que les institucions jurídiques macro per materialitzar el valor econòmic de la WLB. En conjunt, la tesi contribueix a consolidar un camp dispers i a especificar-ne els referents teòrics, les pràctiques de mesura i les limitacions recurrents. Aporta evidència longitudinal, en un context nacional, que la WLB dels empleats, mesurada mitjançant valoracions espontànies, s’associa amb una millora dels CFP. A més, ofereix evidència multinacional que l’associació positiva entre WLB i CFP es generalitzada entre sectors i jurisdiccions i no queda limitada de a la tradició jurídica dels països on operen les empreses. Per als directius, l’evidència posiciona la WLB com una inversió.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
MARAQA, Ahmad. Work-Life Balance and Firm Financial Performance. [consulta: 31 de desembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/225045]